About: Placitum     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : dbo:Legislature, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FPlacitum

In the early Middle Ages, a placitum (Latin for "plea") was a public judicial assembly. Placita origins can be traced to military gatherings in the Frankish kingdoms in the seventh century. After the Frankish conquest of Italy in 774, placita were introduced before the end of the eighth century. Also known as "Marchfields" or "Mayfields" (based on the month of the gathering), early meetings were used as planning sessions for military expeditions.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Placitum (ca)
  • Placitum (cs)
  • Placitum (de)
  • Plácitum (es)
  • Plaid (fr)
  • Placitum (en)
rdfs:comment
  • V raném středověku bylo placitum (lat. plàcitum, od plàcere, potěšení) veřejné soudní shromáždění. (cs)
  • El placitum («La declaració») va ser un tribunal o assemblea pública. Es va originar en els regnes francs durant el segle VII. Després de la conquesta franca d'Itàlia l'any 774, per tant es van introduir abans del final del segle viii. El placitum públic va disminuir en els segles x i xi amb el procés de feudalització que va convertir les antigues oficines públiques en jurisdiccions senyorials. Malgrat tot, el llenguatge i els procediments del placitum van sobreviure fins al final de l'edat mitjana, mentre que la tradició de la placitum general va continuar en els i els . (ca)
  • A comienzos de la Edad Media, un placitum era una asamblea judicial pública. La placita se originó en los reinos francos en el siglo VII. Luego de la conquista por los francos de Italia en 774, la placita fue adoptada antes de finales del siglo VIII.​ (es)
  • Als Placitum wird in der Diplomatik eine königliche Gerichtsurkunde verstanden, die sich in der Gestaltung des Formulars von anderen Urkunden unterscheidet. Der Begriff placitum kann sich aber auch auf Zusammenkünfte und die dort gefassten Beschlüsse beziehen. (de)
  • Aux époques mérovingienne et carolingienne, un plaid (en latin placitum) est une cour publique ou une assemblée où un souverain, ou un comte le représentant, prend conseil auprès d'aristocrates, appelés barons ou vassaux sur les affaires de son État ou de son domaine. Le plaid organisé par le roi ou l'empereur disparaît après Charles II le Chauve, mais le terme continue d'être employé à la fin du Moyen Âge et à l'époque moderne. (fr)
  • In the early Middle Ages, a placitum (Latin for "plea") was a public judicial assembly. Placita origins can be traced to military gatherings in the Frankish kingdoms in the seventh century. After the Frankish conquest of Italy in 774, placita were introduced before the end of the eighth century. Also known as "Marchfields" or "Mayfields" (based on the month of the gathering), early meetings were used as planning sessions for military expeditions. (en)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • V raném středověku bylo placitum (lat. plàcitum, od plàcere, potěšení) veřejné soudní shromáždění. (cs)
  • El placitum («La declaració») va ser un tribunal o assemblea pública. Es va originar en els regnes francs durant el segle VII. Després de la conquesta franca d'Itàlia l'any 774, per tant es van introduir abans del final del segle viii. En origen, el terme es referia més comunament al placitum generalis o conventus, una assemblea plenària de tot el regne, en què es tractaven assumptes militars i legislatius com la promulgació de capitulars i va predominar sobre les funcions judicials. La naturalesa d'aquestes assemblees està descrita pel prelat del segle IX Hincmar de Reims en el seu De ordini palatii. Més tard, el terme placitum va ser preferit al d'un tribunal públic presidit pel centenarius o al tribunal superior del comte (anomenat mallus). La freqüència amb la qual es convocava el placitum es va organitzar per capitulars. Tots els homes lliures es van requerir per assistir i aquells que no ho van fer van ser multats. Amb el temps, perquè el comte els seus vescomtes i els 'centeners abusaven del seu poder de convocar per tal de treure'n profit de les multes, es va exigir als homes assistir almenys a de tres placitum en un any. El magistrat president, en general portava a jutges, notaris i escrivans per abordar les qüestions de dret. El placitum públic va disminuir en els segles x i xi amb el procés de feudalització que va convertir les antigues oficines públiques en jurisdiccions senyorials. Malgrat tot, el llenguatge i els procediments del placitum van sobreviure fins al final de l'edat mitjana, mentre que la tradició de la placitum general va continuar en els i els . (ca)
  • Als Placitum wird in der Diplomatik eine königliche Gerichtsurkunde verstanden, die sich in der Gestaltung des Formulars von anderen Urkunden unterscheidet. Der Begriff placitum kann sich aber auch auf Zusammenkünfte und die dort gefassten Beschlüsse beziehen. Placita stammen aus dem Frühmittelalter. Es gibt keine antiken Vorläufer. Das erste Placitum eines merowingischen Königs ist zum Jahr 643 überliefert. Aus der Merowingerzeit sind 19 Placita erhalten. Von arnulfingischen Hausmeiern stammen vier weitere. Aus der Regierungszeit Karl Martells sind noch acht Placita überliefert. Bereits nach 780 wurden nur noch zwei Placita für nordalpine Empfänger ausgestellt. In der Herrschaftszeit Ludwigs des Frommen verschwinden die Placita völlig. Während im ostfränkischen Reich Placita völlig fehlen, sind aus dem westfränkischen Reich noch einige Placita überliefert. Pippin I. von Aquitanien stellte erneut ein Placitum aus. Unter Kahl dem Kahlen und Karl dem Einfältigen sind jeweils drei weitere Placita bezeugt. In der Diplomatik gibt es unterschiedliche Erklärungsansätze für das Verschwinden der Placita. Für handelte es sich um ein Überlieferungsproblem. Nach Theodor Sickel fehlte dem Herrscher wegen anderer Verpflichtungen möglicherweise die Zeit zum Gerichthalten. Robert-Henri Bautier vermutete, dass ein diplomatisches Format durch ein anderes ausgetauscht worden sei. Andrea Stieldorf macht für das Verschwinden der herrscherlichen Placita keine urkundenimmanente Entwicklung verantwortlich, sondern sieht die Veränderungen im Gerichtswesen insbesondere in der zweiten Hälfte des 8. Jahrhunderts als auch in Herrschaftspraxis und -auffassung Karls des Großen und seines Sohnes als entscheidend an. Karl und Ludwig traten nicht mehr als Vorsitzende Richter im Königsgericht auf und damit seien auch die Placita verschwunden, die dies schilderten. (de)
  • A comienzos de la Edad Media, un placitum era una asamblea judicial pública. La placita se originó en los reinos francos en el siglo VII. Luego de la conquista por los francos de Italia en 774, la placita fue adoptada antes de finales del siglo VIII.​ Originalmente, el término hacia referencia por lo general a la placitum generalis, o conventus, una asamblea plenaria de todo el reino, donde aspectos militares y legislativos, tales como la promulgación de capitulares, predominaban sobre funciones meramente judiciales. La naturaleza de estas asambleas es descripta por Hincmar un prelado del siglo IX en su escrito De ordini palatii.​ Posteriormente, el término placitum paso a referirse en mayor medida a la corte pública presidida por el centenarius o a la corte suprema del conde (también denominada mallus). La frecuencia con que se convocaba la placita dependía de las capitularias. Todos los hombres libres estaban obligados a concurrir y a aquellos que no lo hacían se les imponía una multa. Eventualmente, debido a que los condes, sus ayudantes (los vizcondes) y los centenarios abusaban de sus poderes para convocarlos y así poder recaudar dinero de las multas, Carlomagno determinó que los condes no podían convocar más de tres placita cada año, y los hombre libres solo estaban obligados a concurrir si se trataba algún tema de su incumbencia. El magistrado que presidía por lo general traía jueces, notarios y scabini para resolver consultas relacionadas con las leyes.​​ El placitum público declinó en los siglos X y XI en la medida que el proceso de "feudalización" transformó a antiguas oficinas públicas en jurisdicciones señoriales. Sin embargo, el lenguaje y los procedimientos de la placita sobrevivieron hasta finales de la Edad Media, mientras que la tradición de la placita generalia se continuó en los y los .​ Según una capitular de Carlomagno, los condes eran inicialmente los jueces de una zona "ut placitum comes non habeat nisi jejunus", las leyes riberiegas y muchas otras; los duques y los condes se apropiaron de las provincias y ciudades que ordenaban, los nuevos reyes se vieron forzados a cederles el señorío y el dominio a título de feudo y con cargo de fe y homenaje, y tomando ejemplo de los reyes los grandes señores de Francia, no interesados en administrar la justicia por sí mismos, instauraron oficiales que la administraban en su nombre, y bajo sus mandatos, tales como los bailes, los senescales, ect., y que estos, devotos imitadores de sus amos, arrebataron muy pronto un derecho cuyo solo aprovechamiento se les había dispensado.​ (es)
  • In the early Middle Ages, a placitum (Latin for "plea") was a public judicial assembly. Placita origins can be traced to military gatherings in the Frankish kingdoms in the seventh century. After the Frankish conquest of Italy in 774, placita were introduced before the end of the eighth century. Also known as "Marchfields" or "Mayfields" (based on the month of the gathering), early meetings were used as planning sessions for military expeditions. Originally, the term most commonly referred to the placitum generalis, or conventus, a plenary assembly of the entire kingdom, whereat military and legislative matters, such as the promulgation of capitularies, predominated over judicial functions. The nature of these assemblies is described by the ninth-century prelate Hincmar in his De ordini palatii. Later, the term placitum came primarily to prefer to the public court presided over by the centenarius or to the higher court of the count (otherwise called a mallus). The frequency at which placita were held was governed by capitularies. All free men were required to attend and those who did not were fined. Eventually, because the counts, their deputies (the viscounts) and the centenars abused their power to summon in order to profit from the fines, men were required to attend no more than three placita a year. The presiding magistrate usually brought with him judges, notaries and scabini to address questions of law. The public placitum declined in the tenth and eleventh centuries as the process of "feudalization" turned formerly public offices into seignorial jurisdictions. Nonetheless, the language and procedures of the placita survived down to the end of the Middle Ages, while the tradition of the placita generalia was continued in the estates general and the estates provincial. (en)
  • Aux époques mérovingienne et carolingienne, un plaid (en latin placitum) est une cour publique ou une assemblée où un souverain, ou un comte le représentant, prend conseil auprès d'aristocrates, appelés barons ou vassaux sur les affaires de son État ou de son domaine. Le plaid organisé par le roi ou l'empereur disparaît après Charles II le Chauve, mais le terme continue d'être employé à la fin du Moyen Âge et à l'époque moderne. Bien que très connu pour l'époque du haut Moyen Âge, on trouve trace du plaid dans le fonctionnement de l'Empire romain où le Sénat constitue un groupe d'aristocrates consultés par le souverain et qui donnent leurs approbations lors de chaque grande prise de décision. (fr)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is Wikipage redirect of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 59 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software