| rdfs:comment
| - Постживопи́сна абстра́кція (англ. Post-painterly Abstraction), хромати́чна абстра́кція — течія в абстрактному живописі, що зародилась у США у 1950-х роках. Термін запропонував американський історик і теоретик авангардного мистецтва Клемент Грінберг для позначення напряму, репрезентованого на виставці, яку він курував у Музеї мистецтв округу Лос-Анджелес у 1964 році і яка згодом переїхала до Центру мистецтв Вокера та Художньої галереї Онтаріо. (uk)
- La nova abstracció, també coneguda com a abstracció postpictòrica (en anglès, Post-painterly Abstraction) és un terme creat pel crític d'art Clement Greenberg com a títol d'una exposició de la qual fou comissari al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles el 1964, que posteriorment va viatjar al i a la a Toronto. A F. Stella se li deu la creació dels llenços amb forma, els «Shaped Canvas», en què el quadre ja no és rectangular, sinó que pot adoptar moltes formes (triangles, ves, polígons). (ca)
- Nachmalerische Abstraktion auch Neue Abstraktion (englisch Post-Painterly Abstraction) bezeichnet eine nicht genau definierte Tendenz in der US-amerikanischen Malerei. Der Begriff wurde erstmals 1964 von dem Kunstkritiker Clement Greenberg für eine von ihm kuratierte Ausstellung im Los Angeles County Museum of Art verwendet. Greenberg umschrieb damit die Ende der 1950er Jahre einsetzende Abkehr vom gestischen Abstrakten Expressionismus hin zu neuen Ausdrucksformen in der Malerei und fasste mit diesem Synonym die unterschiedlichen Malstile der 31 vertretenden Künstler dieser Gemeinschaftsausstellung zusammen. Beteiligte Künstler waren unter anderem , , , , , Sam Francis, Helen Frankenthaler, Al Held, Ellsworth Kelly, Nicholas Krushenick, Alexander Liberman, Morris Louis, , Kenneth Noland, J (de)
- La abstracción pospictórica (en inglés post-painterly abstraction) es un término creado por el crítico de arte Clement Greenberg como el título de una exposición de la que fue curador en el Museo de Arte del Condado de Los Ángeles en 1964, que posteriormente se presentó en el Centro de Arte Walker y la Galería de Arte de Ontario en Toronto. A F. Stella se le debe la creación de los lienzos con forma, los «Shaped Canvas», en los que el cuadro ya no es rectangular, sino que puede adoptar muchas formas (triángulos, uves, polígonos). (es)
- Post-painterly abstraction is a term created by art critic Clement Greenberg as the title for an exhibit he curated for the Los Angeles County Museum of Art in 1964, which subsequently travelled to the Walker Art Center and the Art Gallery of Toronto. Among the prior generation of contemporary artists, Barnett Newman has been singled out as one who anticipated "some of the characteristics of post-painterly abstraction." (en)
- Abstrakcja pomalarska, ang. Post-painterly Abstraction – trend w amerykańskim malarstwie abstrakcyjnym, który zaistniał jako reakcja na abstrakcyjny ekspresjonizm. Termin został stworzony jako tytuł wystawy w 1964 przez krytyka . Termin używany jest do zgrupowania w jednym pojęciu artystów kilku węższych tendencji (m.in. hard edge painting, czy ). (pl)
- Post-målerisk abstraktion (engelska: Post-painterly abstraction) är en term med ursprung hos den amerikanske konstkritikern Clement Greenberg, i samband med den av honom kuraterade konstutställningen Post Painterly Abstraction 1964. Utställningen på Los Angeles County Museum of Art presenterade nya riktningar inom den abstrakta konsten och "post-målerisk abstraktion" kom att bli ett slags paraplybeteckning för flera abstrakta stilar som härstammade ifrån men sedan mitten av 1950-talet på olika sätt bröt mot den föregående abstrakta expressionismen, såsom hard-edge, stain painting, Washington color painters, systemic painting, minimal painting, färgfältsmåleri och lyrisk abstraktion. (sv)
- Постживописная абстракция или хроматическая абстракция или живопись резких границ — течение современного искусства, зародившееся в Америке в 1950-е годы. Термин введен критиком Клементом Гринбергом для обозначения направления, представленного на курируемой им выставке 1964 года в Музее искусств округа Лос-Анджелес (затем в Центре искусств Уокера и Художественной галереи Онтарио). (ru)
|
| has abstract
| - La nova abstracció, també coneguda com a abstracció postpictòrica (en anglès, Post-painterly Abstraction) és un terme creat pel crític d'art Clement Greenberg com a títol d'una exposició de la qual fou comissari al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles el 1964, que posteriorment va viatjar al i a la a Toronto. Greenberg havia percebut que hi havia un nou moviment en la pintura que derivava de l'Expressionisme abstracte dels anys 40 i els 50 però que «afavoria l'obertura o claredat» en oposició a les superfícies pictòricament denses d'aquell estil pictòric. Els 31 artistes de l'exposició eren , , , , , , Helen Frankenthaler, , Ellsworth Kelly, , , Morris Louis, , Kenneth Noland, , Frank Stella i una sèrie d'altres artistes nord-americans i canadencs que es van donar a conèixer en els anys 60. L'origen d'aquesta tendència pictòrica es troba en els estudis que en psicologia de les formes va realitzar la Bauhaus i que va difondre pels Estats Units. D'aquesta manera va néixer una pintura que va substituir l'Expressionisme abstracte en els anys 60. La pintura no comporta cap missatge místic o religiós, sinó que existeix per si mateixa: llenços de grans dimensions que fan servir només el color, de forma absoluta. Es va dividir en dues tendències: la Colorfield (obres de K. Noland i M. Louis) i la Hard Edge. A F. Stella se li deu la creació dels llenços amb forma, els «Shaped Canvas», en què el quadre ja no és rectangular, sinó que pot adoptar moltes formes (triangles, ves, polígons). A mesura que la pintura va seguir avançant en diferents direccions, impulsada per l'esperit d'innovació de l'època, el terme abstracció, que havia circulat força durant els anys seixanta, va ser gradualment suplantat pel de minimalisme. (ca)
- Nachmalerische Abstraktion auch Neue Abstraktion (englisch Post-Painterly Abstraction) bezeichnet eine nicht genau definierte Tendenz in der US-amerikanischen Malerei. Der Begriff wurde erstmals 1964 von dem Kunstkritiker Clement Greenberg für eine von ihm kuratierte Ausstellung im Los Angeles County Museum of Art verwendet. Greenberg umschrieb damit die Ende der 1950er Jahre einsetzende Abkehr vom gestischen Abstrakten Expressionismus hin zu neuen Ausdrucksformen in der Malerei und fasste mit diesem Synonym die unterschiedlichen Malstile der 31 vertretenden Künstler dieser Gemeinschaftsausstellung zusammen. Beteiligte Künstler waren unter anderem , , , , , Sam Francis, Helen Frankenthaler, Al Held, Ellsworth Kelly, Nicholas Krushenick, Alexander Liberman, Morris Louis, , Kenneth Noland, Jules Olitski und Frank Stella. Kennzeichen der nichtfigürlichen Nachmalerischen Abstraktion war die flatness (Flachheit, Plattheit): Im engeren Sinn die Anordnung ungebrochener, voneinander abgegrenzter, reiner Farbflächen auf einem dominierenden Malgrund, beziehungsweise der Weißfläche an sich, und schließlich das Überschreiten des von der Leinwand vorgegebenen Raums. Dies führte schließlich zu einer reduzierten farbanalytisch-geometrischen Malerei wie sie im Hard Edge oder im Minimalismus zu finden ist. Die Nachmalerische Abstraktion war ein typisches Merkmal der amerikanischen Malerei nach 1945. Als Definition einer kurzen Übergangsphase zwischen Abstraktem Expressionismus und Farbfeldmalerei besitzt der Begriff in der kunstgeschichtlichen Etymologie letztlich nur wenig Bedeutung. (de)
- La abstracción pospictórica (en inglés post-painterly abstraction) es un término creado por el crítico de arte Clement Greenberg como el título de una exposición de la que fue curador en el Museo de Arte del Condado de Los Ángeles en 1964, que posteriormente se presentó en el Centro de Arte Walker y la Galería de Arte de Ontario en Toronto. Greenberg había percibido que había un nuevo movimiento en pintura que derivaba del expresionismo abstracto de los años cuarenta y los cincuenta pero que «favorecía la apertura o claridad» en oposición a las superficies pictóricamente densas de aquel estilo pictórico. Los 31 artistas en la exposición eran , , Gene Davis, , , Sam Francis, Helen Frankenthaler, , Ellsworth Kelly, , Alexander Liberman, Morris Louis, , Kenneth Noland, , Frank Stella y una serie de otros artistas estadounidenses y canadienses que se dieron a conocer en los años sesenta. El origen de esta tendencia pictórica se encuentra en los estudios sobre psicología de las formas realizó la Bauhaus y que difundió por Estados Unidos. De esta manera nació una pintura que sustituyó al expresionismo abstracto en los años sesenta. La pintura no conlleva ningún mensaje místico o religioso, sino que existe por sí misma: lienzos de grandes dimensiones que emplean únicamente el color, de forma absoluta. Se subdividió en dos tendencias: la Colorfield (campos de color, Obras de K. Noland y M. Louis) y la Hard Edge ("borde duro"). A F. Stella se le debe la creación de los lienzos con forma, los «Shaped Canvas», en los que el cuadro ya no es rectangular, sino que puede adoptar muchas formas (triángulos, uves, polígonos). Conforme la pintura siguió avanzando en diferentes direcciones, impulsada por el espíritu de innovación de la época, el término «abstracción pospictórica», que había circulado bastante durante los años sesenta, fue gradualmente superado por las citadas pintura de borde duro y pintura de los campos de color; o convergió con otras tendencias, como el minimalismo, la abstracción lírica y la postabstracción neolírica nacida de la postmodernidad, representada entre otros por el pintor español Pablo Rey. (es)
- Post-painterly abstraction is a term created by art critic Clement Greenberg as the title for an exhibit he curated for the Los Angeles County Museum of Art in 1964, which subsequently travelled to the Walker Art Center and the Art Gallery of Toronto. Greenberg had perceived that there was a new movement in painting that derived from the abstract expressionism of the 1940s and 1950s but "favored openness or clarity" as opposed to the dense painterly surfaces of that painting style. The 31 artists in the exhibition included Walter Darby Bannard, Jack Bush, Gene Davis, Thomas Downing, Friedel Dzubas, Paul Feeley, John Ferren, Sam Francis, Helen Frankenthaler, Sam Gilliam, Al Held, Ellsworth Kelly, Nicholas Krushenick, Alexander Liberman, Morris Louis, Arthur Fortescue McKay, Howard Mehring, Kenneth Noland, Jules Olitski, Ray Parker, David Simpson, Albert Stadler, Frank Stella, Mason Wells, Ward Jackson, Emerson Woelffer, and a number of other American and Canadian artists who were becoming well-known in the 1960s. Among the prior generation of contemporary artists, Barnett Newman has been singled out as one who anticipated "some of the characteristics of post-painterly abstraction." As painting continued to move in different directions, initially away from abstract expressionism, the term "post-painterly abstraction", was used for works alongside minimalism, hard-edge painting, lyrical abstraction, and color field painting. (en)
- Post-målerisk abstraktion (engelska: Post-painterly abstraction) är en term med ursprung hos den amerikanske konstkritikern Clement Greenberg, i samband med den av honom kuraterade konstutställningen Post Painterly Abstraction 1964. Utställningen på Los Angeles County Museum of Art presenterade nya riktningar inom den abstrakta konsten och "post-målerisk abstraktion" kom att bli ett slags paraplybeteckning för flera abstrakta stilar som härstammade ifrån men sedan mitten av 1950-talet på olika sätt bröt mot den föregående abstrakta expressionismen, såsom hard-edge, stain painting, Washington color painters, systemic painting, minimal painting, färgfältsmåleri och lyrisk abstraktion. Termen var inte tänkt som "post-målerisk"; den myntades utifrån en definition av "målerisk abstraktion" som "abstrakt expressionism" och den hade därmed även kunnat heta "post abstrakt expressionism". Greenberg tyckte att den abstrakta expressionismen, eller den måleriska abstraktionen som han föredrog att kalla den, hade stelnat och förfallit till upprepande av gester. Den nämnda utställningen var alltså ett sätt att presentera nya riktningar för konsten efter den abstrakta expressionismen. Ett antal av de utställda verken hade faktiskt måleriska inslag, men hanterade på ett annat vis. Greenberg själv såg positivt på det minskade personliga uttrycket och en större vikt vid formalism, gärna renare färgytor, öppnare lösningar och reducerade uttrycksmedel. Men han uppskattade även den mer subjektivt expressionistiska och måleriska lyriska abstraktionen som också den kom att inkluderas i den post-måleriska abstraktionen. Efter hand som det abstrakta måleriet fortsatte att röra sig mot olika riktningar, bort från abstrakt expressionism, kom post-målerisk abstraktion som övergripande term för denna utveckling, att från mitten av 1960-talet avlösas av termer för olika rörelser, som minimalism, hard-edge painting, lyrisk abstraktion och färgfältsmåleri. (sv)
- Abstrakcja pomalarska, ang. Post-painterly Abstraction – trend w amerykańskim malarstwie abstrakcyjnym, który zaistniał jako reakcja na abstrakcyjny ekspresjonizm. Termin został stworzony jako tytuł wystawy w 1964 przez krytyka . Termin używany jest do zgrupowania w jednym pojęciu artystów kilku węższych tendencji (m.in. hard edge painting, czy ). W tekście towarzyszącym wystawie Greenberg powołuje się na podział stworzony przez Heinricha Wölfflina podział na sztukę "malarską" (w odniesieniu do malarstwa baroku), i "linearną" (malarstwo renesansu, czy klasycyzmu). "Malarski" miało oznaczać rozmyte, złamane i tracące wyraźne określenie kolory i kontury, a "linearny" wręcz odwrotnie - jasny, czysty, niezłamany kolor i wyraźny kontur. Greenberg jako malarski określa żywiołowy, pełen emocjonalnego ładunku, i "gęsto" komponowany abstrakcyjny ekspresjonizm, następujące po nim tendencje, zaliczane do abstrakcji pomalarskiej polegają na operowaniu płaskimi, niemodelowanymi plamami koloru, unikaniu grubych warstw farby i śladów indywidualności artysty w dziele, charakteryzuje się dużo spokojniejszymi, bardziej intelektualnymi, niż emocjonalnymi kompozycjami. (pl)
- Постживопи́сна абстра́кція (англ. Post-painterly Abstraction), хромати́чна абстра́кція — течія в абстрактному живописі, що зародилась у США у 1950-х роках. Термін запропонував американський історик і теоретик авангардного мистецтва Клемент Грінберг для позначення напряму, репрезентованого на виставці, яку він курував у Музеї мистецтв округу Лос-Анджелес у 1964 році і яка згодом переїхала до Центру мистецтв Вокера та Художньої галереї Онтаріо. (uk)
- Постживописная абстракция или хроматическая абстракция или живопись резких границ — течение современного искусства, зародившееся в Америке в 1950-е годы. Термин введен критиком Клементом Гринбергом для обозначения направления, представленного на курируемой им выставке 1964 года в Музее искусств округа Лос-Анджелес (затем в Центре искусств Уокера и Художественной галереи Онтарио). Постживописная абстракция отталкивается от абстрактного экспрессионизма, фовизма и постимпрессионизма. Основные признаки: чёткие края, свободный мазок, гармония (или контраст) простых форм, монументальность, созерцательно-меланхолический склад живописи, аскетичность. Постживописная абстракция также является потомком Геометрической абстракции, округляя и смягчая её. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)