About: Puelche people     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:WikicatEthnicGroupsInSouthAmerica, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FPuelche_people

The Gününa küna, or sometimes, Puelche (Mapudungun: pwelche, "people of the east") are indigenous peoples living east of the Andes Mountains in Chile and Southwest Argentina. They spoke the Puelche language. The name "Puelche" was not native, but was given to them by the Mapuche. They were annihilated by plagues and epidemics in the late 18th century, with survivors merging into other groups such as the Mapuche, Het, and Tehuelche.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • شعب البويلش (ar)
  • Pueltxes (ca)
  • Puelche (Volk) (de)
  • Puelĉoj (eo)
  • Puelches (es)
  • Pueltxe (eu)
  • Puelche (it)
  • Puelche (fr)
  • Puelche people (en)
  • Puelcze (pl)
  • Пуелче (uk)
rdfs:comment
  • شعب البويلش أو بويلتشي (بالإسبانية: Puelche)‏ (معناها بالمابوتشية: "شعب الشرق") اعتاد المابوتشيون اعطاء هذا الاسم لكل المجموعات الاثنية الساكنة لأراضي شرق جبال الانديز (في اقاليم الارجنتين وبعض وديان الشيلي) ومن ضمنهم التيهوليشيين والهيتيين في الشمال، الأخيرون معروفون ب'البامباس' أو . مع نهاية القرن 18 الناجون من الطاعون والأوبئة والتي أبادت هذه المجموعة الإثنية قد تم الإجهاز عليهم عبر عملية الاستئصال بسبب هجرات المابوتشيين. لذلك وفي القرن 20 المجموعتين الاثنيتين المتكونتين هما أساسا الهيت و التيهولشيين لكنهما مستأصلتان لغويا وثقافيا. (ar)
  • Pueltxeak Argentinan, Andeetatik Ozeano Atlantikoraino eta Córdoba-Rio de la Plata lerrotik Río Negroraino bizi ziren etniak ziren. Serrano, querandi eta, agian, chechehet taldeak biltzen zituen pueltxe herriak. Pueltxeek hitz egiten zuten hizkuntza XVIII. mendean desagertu zen, pueltxe herriak bere egin baitzituen maputxeen hizkuntza eta ohiturak. Espainiar kolonoen eta argentinarren erasoen aurrean, Panpako hegoaldera erretiratu ziren XVIII. eta XIX. mendeetan. (eu)
  • Puelcze (Puelche, Guennakin) – wymarłe plemiona Indian zamieszkujących do XIX w. terytoria pampy w okolicach rzek Negro i Colorado (Argentyna). Prowadzili koczowniczy tryb życia, żywiąc się głównie mięsem upolowanych gwanako andyjskich i nandu. (pl)
  • Els pueltxes (del mapudungun: puelche, «gent de l'est») és un dels pobles indígenes de Xile i Argentina que formen part de la cultura tehueltxe. Habitaven valls de les serralades de Xile i l'est de la serralada dels Andes al Puelmapu, actual territori argentí. El nom pueltxe no és un descriptor ètnic, sinó d'ubicació geogràfica, que després va abastar als següents grups: Quan es deixa de banda la denominació pueltxe, es classifiquen tots els grups com tehuelxes, dividits així: (ca)
  • Puelĉoj aŭ en hispana puelches aŭ pehuelche (de la mapuĉa: pŭelĉe, "orienta popolo") estis unu de la popoloj indiĝenaj kiuj formis parton de la kulturo de la mapuĉoj. Ili loĝis en la valoj ĉe Andoj de Ĉilio kaj oriente de la montaro en (aktuala teritorio argentina). La termino ne aludis klare al etno, sed al geografia situo, kiu poste aludis al la gennakenk aŭ gününa küne ([gɨnɨna kɨnə]), la nordaj tehuelĉoj konataj ankaŭ kiel pampas au het. (eo)
  • Puelche (aus dem Mapudungun: pwelche – Leute des Ostens) ist 1. * ursprünglich die Bezeichnung der Mapuche aus Chile für alle südamerikanischen Indianervölker der Pampa und Nord-Patagoniens östlich der Anden 2. * spätestens seit der zweiten Hälfte des 17. Jahrhunderts die Bezeichnung für eine neue Ethnie, die nördlich des Rio Negro aus der Vermischung von Tehuelche-Gruppen aus Nord-Patagonien und der Het aus der südlichen Pampa-Region (vermutlich der Cheche-Het) hervorgegangen ist und die im 18. und 19. Jahrhundert im Zuge der Araukanisierung (Übernahme der Kultur der Mapuche aus Chile) weitere Pampasvölker absorbierten. Schon gegen Ende des 18. Jahrhunderts kann allerdings bereits nicht mehr von einer eigenständigen Ethnie der Puelche gesprochen werden, da sie weitestgehend mit den Ma (de)
  • Puelche (del mapudungun: pwelche, que significa "gente del este") es uno de los pueblos indígenas que habitaba los valles cordilleranos de Chile y al este de la cordillera de los Andes en lo que actualmente es territorio argentino, llamado entonces "Puelmapu" por los mapuches. A fines del siglo XVIII el abate Juan de Molina refiere que:​ (es)
  • Puelche est le nom que les Mapuches donnaient aux ethnies qui habitaient à l'est de la Cordillère des Andes. En mapudungun : le vocable pwelche se décompose en pwel = « est » et che = « homme ». Donc les pwel-che = « gens de l'est ». Ils nommaient ainsi spécialement les aussi appelés Tehuelches septentrionaux et les Hets, ces derniers également connus comme autochtone de la pampas ou querandís. Au XIXe siècle, parmi les Puelches il faut mentionner les Rankülches (« hommes des cannes »), plus connus comme Ranquels. (fr)
  • The Gününa küna, or sometimes, Puelche (Mapudungun: pwelche, "people of the east") are indigenous peoples living east of the Andes Mountains in Chile and Southwest Argentina. They spoke the Puelche language. The name "Puelche" was not native, but was given to them by the Mapuche. They were annihilated by plagues and epidemics in the late 18th century, with survivors merging into other groups such as the Mapuche, Het, and Tehuelche. (en)
  • Puelche (dal mapudungun pwelche, ovvero gente dell'Est) è un etnonimo attribuito dagli invasori mapuche ai popoli che vivevano a est della Cordigliera delle Ande. Tra i popoli indicati con tale nome, il principale è quello dei gününa küne (o guennakin), che abitava le regioni settentrionali della Patagonia, in Argentina, e specialmente l'attuale Provincia di Río Negro e le parti meridionali delle province di Buenos Aires e La Pampa. Tuttavia nel 1774 il gesuita inglese Thomas Falkner utilizzò il termine per identificare quelli che egli stesso definì het, ovvero un insieme di popoli che vivevano più a nord, nella macroregione della Pampa argentina. (it)
foaf:depiction
  • http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/Bandera_del_pueblo_Günün_a_künä.svg
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Link from a Wikipage to an external page
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
thumbnail
has abstract
  • شعب البويلش أو بويلتشي (بالإسبانية: Puelche)‏ (معناها بالمابوتشية: "شعب الشرق") اعتاد المابوتشيون اعطاء هذا الاسم لكل المجموعات الاثنية الساكنة لأراضي شرق جبال الانديز (في اقاليم الارجنتين وبعض وديان الشيلي) ومن ضمنهم التيهوليشيين والهيتيين في الشمال، الأخيرون معروفون ب'البامباس' أو . مع نهاية القرن 18 الناجون من الطاعون والأوبئة والتي أبادت هذه المجموعة الإثنية قد تم الإجهاز عليهم عبر عملية الاستئصال بسبب هجرات المابوتشيين. لذلك وفي القرن 20 المجموعتين الاثنيتين المتكونتين هما أساسا الهيت و التيهولشيين لكنهما مستأصلتان لغويا وثقافيا. (ar)
  • Els pueltxes (del mapudungun: puelche, «gent de l'est») és un dels pobles indígenes de Xile i Argentina que formen part de la cultura tehueltxe. Habitaven valls de les serralades de Xile i l'est de la serralada dels Andes al Puelmapu, actual territori argentí. El nom pueltxe no és un descriptor ètnic, sinó d'ubicació geogràfica, que després va abastar als següents grups: * aonikenk o txeweltxes (tehueltxes propis) * gennakenk o günnün-a-künna o gününe küne (llegiu [gɨnɨna kɨnə]) * tehueltxes septentrionals també coneguts com pampes * het (també anomenats a vegades pampes antics). * Pueltxes algarrofers * Ranquels o Rankultxe Al final del segle xviii els grups pueltxes havien estat delmats per les pestes i epidèmies i els supervivents estaven molt aculturats pels maputxes, de manera que al segle XIX els pueltxes eren un grup mixogènic constituït bàsicament per hets (encara que molt maputxitzats o araucanitzats culturalment) amb elements descendents principalment dels günün-a-künna o gennakenk. Quan es deixa de banda la denominació pueltxe, es classifiquen tots els grups com tehuelxes, dividits així: * Tehuelxes insulars, a Terra del Foc * Selknam (los ones) * Man(e)kenk (els haush, barreja d'ones i yamana (a la península Mitre de l'àrea oriental de la isla. * Tehueltxes de terra: * Aonikenk: tehueltxes meridionals, que dominaven des de l'estret de Magalles fins al Chubut (Argentina) i la província de a Xile. Parlaven l'aoniko aish. * Chehuache-kénk: tehueltx centrals, que dominaven la serralada dels Andes des del llac Buenos Aires/General Carrera i el llac Fontana fins al llac Nahuel Huapi a l'Argentina, i a Xile la zona d'Osorno, Llanquihue i Palena. Parlaven téushen. * Guénena-kéne: tehueltxes septentrionals, que dominaven a l'Argentina al nord del riu Chubut fins al riu Negro, amb incursions fins al sud de la província de Buenos Aires (serra de la Ventana) i el sud-est de la província de La Pampa, i a Xile les valls de la serralada entre Lonquimay i Osorno. Parlen el yájitch. Avui dia aquesta denominació general tehueltxe s'ha substituït sovint per la dels «kenk» que ve a ser la mateixa, però amb les adaptacions geogràfiques adients a les zones que avui dia ocupen els que encara existeixen. A la zona del llac Nahuel Huapi a la província de Río Negro i a Xile entre Lonquimay i , vivien els puelches del Nahuel Huapi que van ser evangelitzats pel jesuïta Nicolás Mascardi. Van desaparèixer absorbits pels poyes que després van ser maputxitzats. (ca)
  • Puelĉoj aŭ en hispana puelches aŭ pehuelche (de la mapuĉa: pŭelĉe, "orienta popolo") estis unu de la popoloj indiĝenaj kiuj formis parton de la kulturo de la mapuĉoj. Ili loĝis en la valoj ĉe Andoj de Ĉilio kaj oriente de la montaro en (aktuala teritorio argentina). La termino ne aludis klare al etno, sed al geografia situo, kiu poste aludis al la gennakenk aŭ gününa küne ([gɨnɨna kɨnə]), la nordaj tehuelĉoj konataj ankaŭ kiel pampas au het. Fine de la 18a jarcento ŝajne tiu etno jam estis dekonigita (preskaŭ formortigita) fare de plagoj kaj epidemioj dum la supervivintoj estis jam tre senkulturigitaj fare de la mapuĉoj, tiele ke en la 19a jarcento la puelĉoj estis grupo rasmika konstituita ĉefe de het tre mapuĉigitaj kulture, plus elementoj descendaj el nordaj tehuelĉoj (gününaküna aŭ gennakenk). (eo)
  • Puelche (aus dem Mapudungun: pwelche – Leute des Ostens) ist 1. * ursprünglich die Bezeichnung der Mapuche aus Chile für alle südamerikanischen Indianervölker der Pampa und Nord-Patagoniens östlich der Anden 2. * spätestens seit der zweiten Hälfte des 17. Jahrhunderts die Bezeichnung für eine neue Ethnie, die nördlich des Rio Negro aus der Vermischung von Tehuelche-Gruppen aus Nord-Patagonien und der Het aus der südlichen Pampa-Region (vermutlich der Cheche-Het) hervorgegangen ist und die im 18. und 19. Jahrhundert im Zuge der Araukanisierung (Übernahme der Kultur der Mapuche aus Chile) weitere Pampasvölker absorbierten. Schon gegen Ende des 18. Jahrhunderts kann allerdings bereits nicht mehr von einer eigenständigen Ethnie der Puelche gesprochen werden, da sie weitestgehend mit den Mapuche oder Pehuenche verschmolzen. 3. * Sprache der Chon-Familie und nördlicher Zweig der Tehuelche-Sprachen (ISO 639-3). (de)
  • Pueltxeak Argentinan, Andeetatik Ozeano Atlantikoraino eta Córdoba-Rio de la Plata lerrotik Río Negroraino bizi ziren etniak ziren. Serrano, querandi eta, agian, chechehet taldeak biltzen zituen pueltxe herriak. Pueltxeek hitz egiten zuten hizkuntza XVIII. mendean desagertu zen, pueltxe herriak bere egin baitzituen maputxeen hizkuntza eta ohiturak. Espainiar kolonoen eta argentinarren erasoen aurrean, Panpako hegoaldera erretiratu ziren XVIII. eta XIX. mendeetan. (eu)
  • Puelche (del mapudungun: pwelche, que significa "gente del este") es uno de los pueblos indígenas que habitaba los valles cordilleranos de Chile y al este de la cordillera de los Andes en lo que actualmente es territorio argentino, llamado entonces "Puelmapu" por los mapuches. No era un descriptor étnico, sino de ubicación geográfica, que durante el siglo XIX designaba a los gennakenk o gününa küne (léase [gɨnɨna kɨnə]) y a los grupos mapuches pampeanos. Anteriormente también a otros grupos de los llamados "tehuelches septentrionales" o "pampas antiguos" (estos agrupados en el grupo "het", según el jesuita Thomas Falkner). A fines del siglo XVIII el abate Juan de Molina refiere que:​ los puelches, que antes formaban una tribu aliada de los Araucanos, ahora viven unidas a su gobierno, y tienen sus mismos magistrados (...) En un Parlamento de 1784 se decidió que los Puelches e indios Pampas que caen á el Septentrion, desde Malargüe y fronteras de Mendoza, hasta el Mainilmapu, en las Pampas de Buenos Ayres, formando todos un cuerpo con los Puelches y Pehuenches de Maule, Chillán y Antuco. Forman todos un Butalmapu. Para esa época se estima que esta etnia había sido diezmada por las pestes y epidemias y los supervivientes estaban muy aculturados por los mapuches, de modo que en el siglo XIX los puelches eran un grupo constituido básicamente por gününa küne mapuchizados o araucanizados culturalmente. (es)
  • Puelche est le nom que les Mapuches donnaient aux ethnies qui habitaient à l'est de la Cordillère des Andes. En mapudungun : le vocable pwelche se décompose en pwel = « est » et che = « homme ». Donc les pwel-che = « gens de l'est ». Ils nommaient ainsi spécialement les aussi appelés Tehuelches septentrionaux et les Hets, ces derniers également connus comme autochtone de la pampas ou querandís. À la fin du XVIIIe siècle, les survivants des épidémies qui décimèrent cette ethnie furent acculturés et assimilés par les Mapuches, de telle sorte qu'au XIXe siècle les Puelches étaient un groupe mixte constitué de Hets très « Araucanisé » culturellement, et d'éléments des Tehuelches de la branche nord (gununaküna ou ). Les Hets sont connus comme « anciens pampas » et il reste peu de vestiges de leur culture. Comme presque tous les peuples de la pampa ils vivaient de chasse et de cueillette avec migration saisonnière. Leur taille était élevée et la forme du crâne dolichocéphale. Ils se subdivisaient en trois grands groupes : les Taluhets, les Didiuhets et les Chechehets. Leur principaux aliments carnés étaient le guanaco (sorte de lama sauvage) et le nandou, qu'ils chassaient en utilisant des arcs, des flèches et des boleadoras. Ils recueillaient des racines et des graines et préparaient des boissons alcoolisées. Ils vivaient dans des tentes faites de peau et leur vêtement était le , fabriqué avec de la peau de guanaco. Ils portaient des mocassins de cuir et se peignaient le visage, occasionnellement. Au XIXe siècle, parmi les Puelches il faut mentionner les Rankülches (« hommes des cannes »), plus connus comme Ranquels. Les Puelches arrivèrent à développer un art équestre consommé, parmi les plus remarquables d'Amérique, et furent en cela de grands compétiteurs des gaúchos. (fr)
  • The Gününa küna, or sometimes, Puelche (Mapudungun: pwelche, "people of the east") are indigenous peoples living east of the Andes Mountains in Chile and Southwest Argentina. They spoke the Puelche language. The name "Puelche" was not native, but was given to them by the Mapuche. They were annihilated by plagues and epidemics in the late 18th century, with survivors merging into other groups such as the Mapuche, Het, and Tehuelche. The Puelche are commemorated in the scientific name of a species of lizard, Liolaemus puelche, which is endemic to Mendoza Province, Argentina. Currently, there are efforts of revitalizing the language. (en)
  • Puelche (dal mapudungun pwelche, ovvero gente dell'Est) è un etnonimo attribuito dagli invasori mapuche ai popoli che vivevano a est della Cordigliera delle Ande. Tra i popoli indicati con tale nome, il principale è quello dei gününa küne (o guennakin), che abitava le regioni settentrionali della Patagonia, in Argentina, e specialmente l'attuale Provincia di Río Negro e le parti meridionali delle province di Buenos Aires e La Pampa. Tuttavia nel 1774 il gesuita inglese Thomas Falkner utilizzò il termine per identificare quelli che egli stesso definì het, ovvero un insieme di popoli che vivevano più a nord, nella macroregione della Pampa argentina. Tanto i gününa küne quanto gli het furono decimati dalle epidemie alla fine del XVIII secolo, e i pochi superstiti vennero assimilati dai mapuche e dai tehuelche. Gli ultimi locutori di gününa iajëch, il linguaggio usato dai gününa küne, scomparvero intorno al 1960. Alcuni dei loro discendenti vivono dediti all'allevamento, nella provincia centro-settentrionale di Chubut. Negli anni '50 Rodolfo Casamiquela raccolse un vocabolario, insieme a canti e frasi in questa lingua, ottenuto da alcuni vecchi puelche, che è alla base dell'attuale conoscenza della loro lingua. (it)
  • Puelcze (Puelche, Guennakin) – wymarłe plemiona Indian zamieszkujących do XIX w. terytoria pampy w okolicach rzek Negro i Colorado (Argentyna). Prowadzili koczowniczy tryb życia, żywiąc się głównie mięsem upolowanych gwanako andyjskich i nandu. (pl)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 59 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software