| rdfs:comment
| - Η σοροθαπτική γλώσσα (ισπανικά: sorotáptico, καταλανικά: sorotàptic) είναι υποθετική αρχαία γλώσσα η οποία ομιλούνταν σε τμήμα της Ιβηρικής χερσονήσου κατά τον 10ο με 13ο αιώνα π.Χ. από τον . (el)
- El sorotapte —del grec σορός, sorós 'urna funerària' i θαπτός thaptós 'enterrat', ço és la llengua i la cultura de gent, potser indo-europea, que feia els enterraments en urnes— seria una llengua indoeuropea antiga, presumiblement parlada a la part oriental de la península Ibèrica, però no exclusivament, ja que Coromines utilitza el concepte referint-se a altres àrees. El terme va ser encunyat per Joan Coromines per tal de referir-se a la presumpta llengua dels pobles dels camps d'urnes que ocupaven part de la península durant l'edat del bronze. Les proves de l'existència d'aquesta llengua serien de tipus toponímic, que apunten cap a una llengua indoeuropea precèltica, amb traces abundants en el lèxic i la toponímia d'Europa. Però aquests elements del substrat lingüístic no procedeixen d'u (ca)
- El idioma sorotáptico o sorotapto (del griego σορός sorós 'urna funeraria' y θαπτός thaptós 'enterrado') es una lengua indoeuropea antigua presumiblemente hablada en la parte oriental de la península ibérica. El término sorotapto fue acuñado por Joan Coromines para referirse a la presunta lengua de los pueblos de los Campos de Urnas que ocupaban la península durante la Edad del Bronce. Las evidencias de la lengua serían de tipo toponímico, que apuntan hacia a una lengua indoeuropea precéltica. (es)
- Sorotaptoa edo sorotaptiar hizkuntza (grezieratik, σορός sorós "hilkutxa" eta θαπτός thaptós "lurperatua") Joan Coromines ikertzaileak proposatutako antzinako indoeuropar hizkuntza bat da, Iberiar penintsulako ekialdean hitz egin omen zena. Sorotapto terminoa Joan Corominesek sortu zuen, Iberiar penintsulako Kutxa Zelaien Kulturako ustezko hizkuntza bat izendatzeko. Aztarna toponimikoak erabilita, hizkuntza hori indoeuroparra eta zelten aurrekoa zela esaten dute. (eu)
- Le terme « sorothaptique » est un néologisme basé sur le grec créé par Joan Coromines pour qualifier ce qui se rapporte à la civilisation des Champs d'Urnes (âge du bronze récent en Europe). Cette civilisation, connue par l'archéologie pour son rituel de crémation des morts et d'inhumation de leurs cendres dans des urnes funéraires, est supposée avoir diffusé une langue indo-européenne en Europe. Par extension, ce qualificatif s'applique à l'ensemble des influences indo-européennes de l'âge du bronze. (fr)
- La lingua sorotaptica (dal greco σορός, soros,'urna funeraria' e θαπτός, thaptós, 'sepolto') è un'antica lingua indoeuropea parlata presumibilmente nella parte orientale della penisola iberica dalle popolazioni della cultura dei campi di urne durante l'età del Bronzo; il termine sorotapto è stato coniato da Joan Coromines. Le evidenze di questo antico idioma sarebbero di tipo toponomastico, che indicherebbero un tipo di lingua indoeuropea pre-celtica. (it)
- Соротаптический язык (исп. sorotáptico, кат. sorotàptic от греч. σορός sorós ‘погребальная урна’ и θαπτός thaptós ‘похороненный’) — название, которое предложил каталонский лингвист Жуан Куруминас для гипотетического субстратного языка, вероятно, индоевропейского, но существовавшего до прихода кельтов, на котором предположительно говорили люди бронзового века (культура полей погребальных урн) на Пиренейском полуострове (Price 2000: 449). (ru)
|
| has abstract
| - El sorotapte —del grec σορός, sorós 'urna funerària' i θαπτός thaptós 'enterrat', ço és la llengua i la cultura de gent, potser indo-europea, que feia els enterraments en urnes— seria una llengua indoeuropea antiga, presumiblement parlada a la part oriental de la península Ibèrica, però no exclusivament, ja que Coromines utilitza el concepte referint-se a altres àrees. El terme va ser encunyat per Joan Coromines per tal de referir-se a la presumpta llengua dels pobles dels camps d'urnes que ocupaven part de la península durant l'edat del bronze. Les proves de l'existència d'aquesta llengua serien de tipus toponímic, que apunten cap a una llengua indoeuropea precèltica, amb traces abundants en el lèxic i la toponímia d'Europa. Però aquests elements del substrat lingüístic no procedeixen d'un sol idioma indoeuropeu i és en debat la definició de l'espectre temporal de la seva implantació a la península. Coromines va fer servir el concepte, abusivament segons alguns estudiosos, per tal d'explicar alguns termes problemàtics presents a les llengües romàniques de la península Ibèrica. Aquest autor va identificar la llengua amb les tauletes de plom datades cap al segle ii aC, trobades als Banys d'Arles, al Vallespir. Ningú no n'ha sabut desxifrar les inscripcions, que apareixen del Vallespir fins a Portugal. Aquestes inscripcions inclouen, a més a més d'alguns mots llatins, uns altres d'incomprensibles que no són ni llatins ni celtes que Coromines va considerar relacionats amb l'indoeuropeu. Coromines publicà fragments d'aquest llenguatge que s'estava romanitzant, segons creia ell. (ca)
- Η σοροθαπτική γλώσσα (ισπανικά: sorotáptico, καταλανικά: sorotàptic) είναι υποθετική αρχαία γλώσσα η οποία ομιλούνταν σε τμήμα της Ιβηρικής χερσονήσου κατά τον 10ο με 13ο αιώνα π.Χ. από τον . (el)
- Sorotaptoa edo sorotaptiar hizkuntza (grezieratik, σορός sorós "hilkutxa" eta θαπτός thaptós "lurperatua") Joan Coromines ikertzaileak proposatutako antzinako indoeuropar hizkuntza bat da, Iberiar penintsulako ekialdean hitz egin omen zena. Sorotapto terminoa Joan Corominesek sortu zuen, Iberiar penintsulako Kutxa Zelaien Kulturako ustezko hizkuntza bat izendatzeko. Aztarna toponimikoak erabilita, hizkuntza hori indoeuroparra eta zelten aurrekoa zela esaten dute. Corominasek herrian agertutako tauletako inskripzioak identifikatu zituen sorotaptoarekin. Taula horietan latinezko eta indoeuropar ez zeltiar hizkuntza bateko inskripzioak zeuden. (eu)
- El idioma sorotáptico o sorotapto (del griego σορός sorós 'urna funeraria' y θαπτός thaptós 'enterrado') es una lengua indoeuropea antigua presumiblemente hablada en la parte oriental de la península ibérica. El término sorotapto fue acuñado por Joan Coromines para referirse a la presunta lengua de los pueblos de los Campos de Urnas que ocupaban la península durante la Edad del Bronce. Las evidencias de la lengua serían de tipo toponímico, que apuntan hacia a una lengua indoeuropea precéltica. Corominas usó el concepto de sorotapto para explicar algunas palabras problemáticas presentes en las lenguas romances de la península ibérica. Este autor identificó la lengua con las tablillas de plomo datadas hacia el siglo II a. C., encontradas en Amélie-les-Bains sobre la frontera hispano-francesa. Estas inscripciones incluyen algunas palabras latinas además de palabras ni latinas, ni celtas que Corominas consideró estaban relacionadas con el indoeuropeo. (es)
- Le terme « sorothaptique » est un néologisme basé sur le grec créé par Joan Coromines pour qualifier ce qui se rapporte à la civilisation des Champs d'Urnes (âge du bronze récent en Europe). Cette civilisation, connue par l'archéologie pour son rituel de crémation des morts et d'inhumation de leurs cendres dans des urnes funéraires, est supposée avoir diffusé une langue indo-européenne en Europe. Par extension, ce qualificatif s'applique à l'ensemble des influences indo-européennes de l'âge du bronze. Les mots grecs sôros, tas (amas, quantité, grand nombre), et taphos, funérailles (tombeau, objets funéraires), sont à l’origine de « sorothaptique », adjectif qualifiant ce qui est relatif à un tas, un entassement, une accumulation d’objets funéraires, un grand nombre d’urnes cinéraires : les Champs d'Urnes. Joan Coromines a créé ce terme pour caractériser la langue et la culture du "peuple des champs d’urnes", "Urnenfelder" en allemand, qui pratiquait l’incinération puis le dépôt des cendres dans des urnes, enterrées ensuite dans des cimetières. (fr)
- La lingua sorotaptica (dal greco σορός, soros,'urna funeraria' e θαπτός, thaptós, 'sepolto') è un'antica lingua indoeuropea parlata presumibilmente nella parte orientale della penisola iberica dalle popolazioni della cultura dei campi di urne durante l'età del Bronzo; il termine sorotapto è stato coniato da Joan Coromines. Le evidenze di questo antico idioma sarebbero di tipo toponomastico, che indicherebbero un tipo di lingua indoeuropea pre-celtica. Coromines ha utilizzato il concetto del sorotapto per spiegare alcune incongruenze riguardanti le lingue romanze della penisola iberica. Lo studioso ha identificato questa lingua con delle iscrizioni risalenti al II secolo a.C. rinvenute presso Amélie-les-Bains-Palalda sulla frontiera franco-spagnola. Queste iscrizioni includono alcune parole latine ma anche parole ne latine ne celtiche che Coriminas relaziona con il sorotaptico. (it)
- Соротаптический язык (исп. sorotáptico, кат. sorotàptic от греч. σορός sorós ‘погребальная урна’ и θαπτός thaptós ‘похороненный’) — название, которое предложил каталонский лингвист Жуан Куруминас для гипотетического субстратного языка, вероятно, индоевропейского, но существовавшего до прихода кельтов, на котором предположительно говорили люди бронзового века (культура полей погребальных урн) на Пиренейском полуострове (Price 2000: 449). Короминес ввёл понятие «соротаптический язык», чтобы объяснить наличие проблемных[каких?] слов в иберо-романских языках. Он отождествил язык с надписью на свинцовой табличке примерно II века н. э., найденной в Амели-Ле-Бэн на испанско-французской границе; в табличке встречаются как латинские слова, так и слова, которые нельзя отнести ни к латинским, ни к кельтским, и Короминес считает их соротаптическими. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)