| rdfs:comment
| - Los taurinos o Taurini eran una antigua tribu celta-ligur que ocupaba el valle superior del río Po, en el centro del actual Piamonte. Según Polibio, su capital recibía el nombre de Taurasia. Aunque no ha sido posible situarla arqueológicamente, se supone que ocupaba el lugar de la actual Turín. (es)
- The Taurini were a Celto-Ligurian tribe dwelling in the upper valley of the river Po, around present-day Turin, during the Iron Age and the Roman period. (en)
- De Taurini waren oud Gallisch-Ligurisch volk dat in de hogere vallei van de Po rivier, in het centrum van huidig Piëmont leefde. (nl)
- Taurinerna var ett keltiskt folkslag. De bodde i floden Pos övre dalgång i hjärtat av dagens Piemonte i Italien. Folkslaget har gett namn åt staden Turin. Taurinerna och insubrerna var fiender och år 218 f.Kr. attackerades taurinerna av Hannibal som var allierad med insubrerna. Taurinernas huvudstad, intogs också av Hannibals styrkor under en tre dagar lång belägring. Bortsett från detta nämns folkslaget sällan i historien. Man tror att en romersk koloni, Castra Taurinum (senare Julia Augusta Taurinorum, dagens Turin) grundades här. Den romerska koloni låg strategiskt vid den romerska vägen och handelsleden Via Postumia. (sv)
- Els taurins (en llatí Taurini, en grec antic Ταυρινοί) eren un poble celta que ocupava la part occidental dels Alps, fins a la riba esquerra del riu Po en el seu curs superior. Algunes fonts els qualifiquen de lígurs, com ara Plini el Vell i Estrabó, i si fos així serien la tribu d'aquesta ètnia que vivia més al nord. Altres diuen que per la seva situació havien de pertànyer a la Gàl·lia Cisalpina. Limitaven amb els vagienni al sud, amb els ínsubres al nord-est, amb els laevi i lebeci al nord-oest i amb els gals al nord. (ca)
- Die Tauriner (lateinisch Taurini) waren ein ligurisch-keltischer Stamm, der am südlichen Alpenrand im Gebiet des heutigen Piemont in Italien seinen Wohnsitz hatte. Der Stammesname ist heute noch in dem der Stadt Turin erhalten (lateinisch erst Castra Taurinorum, dann Iulia Augusta Taurinorum, gegründet 27 v. Chr. als Colonia mit Römischen Bürgerrecht). (de)
- Les Taurins étaient un peuple de l'Italie ancienne, résidant dans le Piémont vers le IIIe siècle av. J.-C.. Le nom latin de ce peuple est Taurini, ethnonyme sans doute basé sur un radical taur- qui rappelle le nom du « taureau » en latin taurus (voir aussi le gaulois taruo). Il s'agit d'un peuple celto-ligure qui occupait l'actuel Piémont et dont la ville principale était Taurinia (ou Taurasia), aujourd'hui Turin. Ils sont mal connus, les quelques informations les concernant nous sont transmises par Strabon, Tite Live et Polybe : « D'autre part, comme les Taurins étaient un peuple ligure. » (fr)
- I Taurini furono un popolo che occupò, tra il VII e il III secolo a.C. circa, la valle del Po, al centro dell'attuale Piemonte. Non sono da confondere con il popolo dei Taurisci (o Norici), che abitavano nel Norico, in Baviera (anche se una parte di essi potrebbe discendere dagli stessi Taurini collocati nella zona piemontese), né con i Taurasini stanziati nel Sannio; in tutti questi casi comunque, il loro nome potrebbe derivare dalla stessa radice indeuropea taur, legata o all'antica voce greca ορος (oros = montagna), oppure al sanscrito sthur ("massiccio", "robusto", ma anche "selvatico"). Un'altra ipotesi è che venga dal Celtico taruos ('toro') oppure da un'origine non Celtica ma dai Liguri. (it)
- Таврины (лат. Taurini) — древнее кельтское или лигурийское племя, жившее в Цизальпийской Галлии — у основания Альп и в истоках реки По. Упоминания тавринов в источниках немногочисленны: Тит Ливий (v. 34) и Страбон (iv. p. 209) описывают их местоположение, Плиний Старший сообщает, что они занимались фермерских хозяйством и собиранием кедровых орехов. В 218 году до н. э. таврины были первыми атакованы Ганнибалом, перешедшим через Альпы и использовавших их противников инсубров. Их главный город, Taurasia, был захвачен после трёхдневной осады (ru)
|
| has abstract
| - Els taurins (en llatí Taurini, en grec antic Ταυρινοί) eren un poble celta que ocupava la part occidental dels Alps, fins a la riba esquerra del riu Po en el seu curs superior. Algunes fonts els qualifiquen de lígurs, com ara Plini el Vell i Estrabó, i si fos així serien la tribu d'aquesta ètnia que vivia més al nord. Altres diuen que per la seva situació havien de pertànyer a la Gàl·lia Cisalpina. Limitaven amb els vagienni al sud, amb els ínsubres al nord-est, amb els laevi i lebeci al nord-oest i amb els gals al nord. Els taurins estaven en guerra amb els ínsubres, aliats d'Anníbal, que quan va creuar els Alps, els va atacar, va ocupar la seva principal ciutat, i en va matar els habitants. Ni Polibi ni Titus Livi mencionen el nom de la ciutat, però Apià diu que es deia Taurasia, actual Torí, que després va ser una colònia romana. No se sap quan els romans els van sotmetre, perquè no es tornen a mencionar en cap de les guerres entre els romans i els gals cisalpins. Tampoc hi ha cap relat sobre l'establiment de la colònia romana encara que Augusta Taurinorum, el nom que portava, indica que es va fundar en temps d'August, probablement coincidint amb la submissió de les tribus alpines l'any 8 aC. La ciutat, Augusta Taurinorum, va ser important durant molts anys, i a l'Itinerari d'Antoní i a la Taula de Peutinger s'anomena només Taurini. (ca)
- Die Tauriner (lateinisch Taurini) waren ein ligurisch-keltischer Stamm, der am südlichen Alpenrand im Gebiet des heutigen Piemont in Italien seinen Wohnsitz hatte. Der Stammesname ist heute noch in dem der Stadt Turin erhalten (lateinisch erst Castra Taurinorum, dann Iulia Augusta Taurinorum, gegründet 27 v. Chr. als Colonia mit Römischen Bürgerrecht). Zur Zeit von Hannibals Einfall in Italien (218 v. Chr.) waren die Tauriner mit den Insubrern verfeindet und wollten sich deshalb nicht den karthagischen Truppen anschließen (Polybios, Historíai III 60). Hannibal besiegte die 3800 Krieger mit einem Heer von 30–40.000 Soldaten, wozu er drei Tage benötigte, und eroberte ihre Hauptstadt Taurasia. Aus Zorn über den Verlust von 11.000 Männern ließ er fast alle Gefangenen als Warnung an die anderen norditalischen Völker hinrichten. Ein Zusammenhang mit den Tauriskern, die nach Polybios (Historíai II 15) ebenfalls in der Poebene siedelten, ist wahrscheinlich. Die Tauriner sollen sich nach deren verlorenem Kampf gegen die Römer als Stammesteil von den Tauriskern abgespalten haben. (de)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
