The Prodigal Son is a music drama by Benjamin Britten with a libretto by William Plomer. Based on the Biblical story of the Prodigal Son, this was Britten's third "parable for church performance", after Curlew River and The Burning Fiery Furnace. Britten dedicated the score to Dmitri Shostakovich. As with the other church parables, the instrumental forces are very modest: flute, horn, viola, double bass, harp, organ and percussion, with the use of the alto flute and small trumpet in D marking changes compared to the other works. The percussion also incorporates a gourd rattle.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - The Prodigal Son (ca)
- El hijo pródigo (Britten) (es)
- The Prodigal Son (fr)
- The Prodigal Son (opera) (it)
- The Prodigal Son (Britten) (en)
- The Prodigal Son (Britten) (sv)
- Блудный сын (опера Бриттена) (ru)
|
| rdfs:comment
| - The Prodigal Son (Le Fils prodigue) est un opéra de Benjamin Britten, sa 3e parabole d'église, sur un livret de William Plomer. Basée sur l'évangile selon Luc sur le fils prodigue, elle a été inspirée par le tableau du même nom de Rembrandt au musée de l'Ermitage à Leningrad. Elle est dédicacée à Dmitri Chostakovitch. La création eut lieu le 10 juin 1968 en l'église d'Orford, dans le Suffolk. (fr)
- The Prodigal Son è un'opera di Benjamin Britten su libretto di William Plomer. Basata sulla storia biblica del figliol prodigo, questa è stata la terza "parabola per la rappresentazione in chiesa" di Britten, dopo Curlew River e The Burning Fiery Furnace. Britten dedicò la composizione a Dmitrij Šostakovič. (it)
- «Блудный сын» (англ. The Prodigal Son) — опера английского композитора Бенджамина Бриттена из его сборника «Притчи для исполнения в церкви», Ор. 81, 1968 год. (ru)
- The Prodigal Son (Den förlorade sonen) är ett kyrkospel (en parabel för kyrkobruk) med musik av Benjamin Britten och libretto av . Det var Brittens tredje parabel efter Curlew River (1964) och The Burning Fiery Furnace (1966). (sv)
- The Prodigal Son (El fill pròdig) és una de les tres paràboles per a l'església amb música de Benjamin Britten i llibret en anglès de William Plomer, basada en la història bíblica del fill pròdig. Data de 1968, i és el seu Opus 81. Les altres dues paràboles per a església són Curlew River (1964) i The Burning Fiery Furnace (1966). Britten va dedicar la partitura a Dmitri Xostakóvitx. (ca)
- El hijo pródigo (título original en inglés, The Prodigal Son) es una de las tres parábolas para iglesia con música de Benjamin Britten y libreto en inglés de William Plomer, basada en la historia bíblica del hijo pródigo. Data de 1968, y es su Opus 81. Las otras dos parábolas para iglesia son Curlew River (1964) y El horno de las fieras (1966). Britten dedicó la partitura a Dmitri Shostakovich. La primera representación tuvo lugar el 10 de junio de 1968 en Orford Church, Suffolk. Entre los instrumentistas estaba el trompa y el percusionista . fue director de escena. (es)
- The Prodigal Son is a music drama by Benjamin Britten with a libretto by William Plomer. Based on the Biblical story of the Prodigal Son, this was Britten's third "parable for church performance", after Curlew River and The Burning Fiery Furnace. Britten dedicated the score to Dmitri Shostakovich. As with the other church parables, the instrumental forces are very modest: flute, horn, viola, double bass, harp, organ and percussion, with the use of the alto flute and small trumpet in D marking changes compared to the other works. The percussion also incorporates a gourd rattle. (en)
|
| name
| |
| foaf:depiction
| |
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| based on
| |
| caption
| - The composer in 1968 (en)
|
| composer
| |
| description
| - A Parable for Church Performance (en)
|
| premiere date
| |
| premiere location
| |
| has abstract
| - The Prodigal Son (El fill pròdig) és una de les tres paràboles per a l'església amb música de Benjamin Britten i llibret en anglès de William Plomer, basada en la història bíblica del fill pròdig. Data de 1968, i és el seu Opus 81. Les altres dues paràboles per a església són Curlew River (1964) i The Burning Fiery Furnace (1966). Britten va dedicar la partitura a Dmitri Xostakóvitx. La primera representació va tenir lloc el 10 de juny de 1968 a l'Orford Church, Suffolk. Entre els instrumentistes hi havia el trompa Neill Sanders i el percussionista James Blades. Colin Graham va ser director d'escena. Com en les altres paràboles d'església, les forces instrumentals són molt modestes: flauta, trompa, viola, contrabaix, arpa, orgue i percussió, amb l'ús de flauta alta i la petita trompeta en re marcant canvis comparada amb altres obres. La percussió també incorpora una matraca de carabassa. (ca)
- El hijo pródigo (título original en inglés, The Prodigal Son) es una de las tres parábolas para iglesia con música de Benjamin Britten y libreto en inglés de William Plomer, basada en la historia bíblica del hijo pródigo. Data de 1968, y es su Opus 81. Las otras dos parábolas para iglesia son Curlew River (1964) y El horno de las fieras (1966). Britten dedicó la partitura a Dmitri Shostakovich. La primera representación tuvo lugar el 10 de junio de 1968 en Orford Church, Suffolk. Entre los instrumentistas estaba el trompa y el percusionista . fue director de escena. Como con las otras parábolas de iglesia, las fuerzas instrumentales son muy modestas: flauta, trompa, viola, contrabajo, arpa, órgano y percusión, con el uso de flauta alto y pequeña trompeta en Re marcando cambios comparada con otras obras. La percusión también incorpora una matraca de calabaza. Esta obra rara vez se representa en la actualidad; en las estadísticas de Operabase aparece con solo 2 representaciones en el período 2005-2010. (es)
- The Prodigal Son (Le Fils prodigue) est un opéra de Benjamin Britten, sa 3e parabole d'église, sur un livret de William Plomer. Basée sur l'évangile selon Luc sur le fils prodigue, elle a été inspirée par le tableau du même nom de Rembrandt au musée de l'Ermitage à Leningrad. Elle est dédicacée à Dmitri Chostakovitch. La création eut lieu le 10 juin 1968 en l'église d'Orford, dans le Suffolk. (fr)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
