| rdfs:comment
| - Η αρχή της επαλήθευσης είναι θεωρία των φιλοσόφων του την οποία πρώτος εξέφρασε ο Τζουλς Άλφρεντ Αίερ, όπου «μια πρόταση θεωρείται ότι κυριολεκτικά έχει νόημα, εάν, και μόνον εάν, είναι αναλυτική ή είναι εμπειρικώς επαληθεύσιμη». Η αρχή της επαλήθευσης έχει δύο εναλλακτικές (ή τον συνδυασμό τους) τον εμπειρισμό (βιωματικότητα ή μη) και τον αναλυτικό στοχασμό ο οποίος στις μέρες μας είναι σχεδόν πάντα επιστημονικός (η ρητορική πειθώ δεν είναι επαρκώς αναλυτική). (el)
- Verifikasi adalah teori filsafat positif logis dalam memilih yang menyatakan bahwa pengalaman adalah satu-satunya sumber dasar pengetahuan dan dalam analisis logis dapat dilakukan dengan bantuan simbol-simbol logika dengan menggunakan metode untuk pemecahkan masalah melalui metode verifikasi empirik yaitu bila terdapat sesuatu yang tidak dapat diverifikasi secara empirik maka hasilnya adalah siasia. Anindya penganut teori radikal ini memiliki masalah konsekuensi untuk filosofi tradisional, karena, jika benar, akan menyebabkan banyak pekerjaan sia-sia pada filosofis masa lalu, antara lain pada metafisika dan etika. (in)
- البرهنة هي رؤية أن العبارة أو السؤال يكون مباحًا فقط إذا كانت هناك طريقة لتحديد ما إذا كانت العبارة صحيحة أو خاطئة، أو تحديد إجابة السؤال. وترتبط هذه الرؤية ارتباطًا وثيقًا بـأنصار الوضعية المنطقية في أوائل القرن العشرين، الذين وضعوا مبدأً للتمييز بين العبارات التأكيدية الهادفة وغير الهادفة وقاموا بتطبيق هذا المبدأ. ولكن تعود الفكرة الأصلية للبرهنة إلى ما قبل ذلك الزمان بكثير، فهي ترجع على الأقل إلى هيوم والتجريبيين الذين يؤمنون بأن الرصد هو السبيل الوحيد لاكتساب المعرفة. (ar)
- El verificacionisme és el terme que s'empra per oposició al falsacionisme. Si en aquest darrer el que se cerca és el fet observacional que pugui anul·lar la hipòtesi inicial (i si no es troba, la hipòtesi es reforça d'alguna manera), en el verificacionisme es considera que han d'afegir-s'hi fets observacionals que corroborin la hipòtesi, amb la qual cosa aquesta queda inductivament consolidada. (ca)
- El verificacionismo es el término que se usa por oposición al falsacionismo. Si en este último lo que se busca es el hecho observacional que pueda anular la hipótesis inicial (y si no se encuentra, la hipótesis se refuerza de algún modo), en el verificacionismo se considera que han de añadirse hechos observacionales que corroboren la hipótesis, con lo que esta queda inductivamente consolidada. (es)
- Verifikationismus ist eine Position in der Sprachphilosophie, der zufolge der Sinn eines Satzes in der Methode seiner Verifikation besteht. Der Verifikationismus ist auf dem Hintergrund des Problems zu sehen, ein Sinnkriterium zu formulieren, das wissenschaftlich bedeutsame Aussagen von metaphysischen Aussagen zu unterscheiden erlaubt. Der Verifikationismus hat damit zur Absicht und Konsequenz, dass Sätze, die sich nicht verifizieren lassen, als sinnlos bezeichnet werden. Sinnlose Aussagen sind aus der empirischen Wissenschaft auszuscheiden. (de)
- Verifikasionisme, atau dikenal pula dengan Prinsip Verifikasi, adalah paham kefilsafatan yang memahami bahwa hal atau ungkapan yang secara nalar bermakna adalah tak lain selain hal atau ungkapan yang dapat diverifikasi secara empiris (misalnya, hal yang dapat dicerap oleh indra) atau sebuah kebenaran logis. Prinsip verifikasionisme umumnya digunakan untuk mendukung penolakan bidang ilmu yang abstrak dan tak dapat diindra misalnya seperti spiritualitas, metafisika, etika, dan estetika karena bidang ilmu tersebut mendasari argumen-argumennya pada kebenaran dan proposisi yang tak dapat diferivikasi. Menurut verifikasionisme, argumen-argumen yang tak dapat diverifikasi bermakna terbatas pada memengaruhi emosi dan sikap seseorang, akan tetapi tidak bermakna dalam hal . (in)
- La théorie vérificationniste de la signification, ou Vérificationnisme (en allemand Verifikationismus) est une conception épistémologique utilisée en philosophie du langage, partagée par le positivisme logique du Cercle de Vienne. Dans sa formulation la plus simple, elle affirme qu'un énoncé n'a de signification cognitive, c'est-à-dire n'est susceptible d'être vrai ou faux, que s'il est vérifiable par l'expérience : c'est pourquoi on parle aussi d'empirisme logique. Les autres énoncés sont soit analytiques, et « vides de sens » (sinnlos), soit synthétiques mais non vérifiables par l'expérience, et donc « absurdes » (unsinnig). Cette distinction entre sinnlos et unsinnig vient du Tractatus logico-philosophicus de Wittgenstein, qui influença le programme du Cercle de Vienne. (fr)
- Verificationism, also known as the verification principle or the verifiability criterion of meaning, is the philosophical doctrine which maintains that only statements that are empirically verifiable (i.e. verifiable through the senses) are cognitively meaningful, or else they are truths of logic (tautologies). (en)
- Il verificazionismo è un orientamento epistemologico e filosofico che considera necessario e sufficiente un criterio di verificazione per l'accettazione o validazione di un'ipotesi, una teoria o un singolo enunciato o proposizione. In sostanza il verificazionismo afferma che un enunciato, inserito in una teoria scientifica, che non possa essere verificato, non è necessariamente falso, ma fondamentalmente privo di senso in quanto non dimostrabile alla prova empirica dei fatti, potendo infatti esistere molteplici enunciati tutti intrinsecamente logici per la spiegazione/interpretazione di un certo fenomeno, di cui però in linea di massima soltanto uno per definizione risulterà vero.In particolare il verificazionismo è uno dei capisaldi del neopositivismo logico del Circolo di Vienna, il qual (it)
- Het verificatiebeginsel, soms ook wel het verificatieprincipe, is een demarcatiecriterium dat een van de pijlers was van het logisch positivisme. Volgens dit beginsel is het zinvol zegbare beperkt tot dat wat empirisch (uit ervaring) te verifiëren is. Een theorie die niet tot de onmiddellijke zintuiglijke indrukken (sense data) kan worden herleid, is derhalve zinloos. Immers, daarvan nooit bekend of deze waar is of niet. De wetenschap wordt door dit beginsel beperkt tot natuurwetenschappen, wiskunde en logica. (nl)
- O verificacionismo, também conhecido como princípio de verificação ou critério de verificabilidade do significado, é a doutrina filosófica que sustenta que apenas as afirmações que são empiricamente verificáveis (ou seja, verificáveis através dos sentidos) são cognitivamente significativas, ou então são verdades da lógica (tautologias). (pt)
- Верификационизм (лат. verificare — доказывать истину) — философско-методологическая установка на применение «принципа верификации» в качестве одного из основных критериев научной рациональности. Для примера, предположение, что мир начал своё существование непродолжительное время назад совершенно таким же, каким мы наблюдаем его сегодня (вместе с вводящими нас в заблуждение следами далекого прошлого), должно быть расценено верификационистом как бессмысленное, поскольку нет никаких рациональных способов узнать, истинно оно или ложно. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)