This HTML5 document contains 121 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
n19http://uz.dbpedia.org/resource/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
dbpedia-kkhttp://kk.dbpedia.org/resource/
n24https://global.dbpedia.org/id/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
n8http://www.elim.kz/dulat/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
n15http://www.familytreedna.com/public/alash/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
n14http://atababa.kz/en/generation/eldeer_juz/
dbpedia-zhhttp://zh.dbpedia.org/resource/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbphttp://dbpedia.org/property/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
dbpedia-jahttp://ja.dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item
dbr:Dughlats
rdf:type
yago:WikicatEthnicKazakhPeople yago:Whole100003553 dbo:EthnicGroup yago:CausalAgent100007347 yago:Object100002684 yago:Organism100004475 yago:LivingThing100004258 yago:Person100007846 yago:PhysicalEntity100001930 yago:WikicatKazakhstaniPeople yago:YagoLegalActor yago:YagoLegalActorGeo
rdfs:label
Dughlat Дуглаты Doulats Dughlats ドゥグラト 杜格拉特
rdfs:comment
Les Doulats (kazakh : Дулаттар, parfois kazakh : дулат, ou encore doulou, douglats ou douklats) sont un ancien peuple turc nomade. Ils forment aujourd'hui le plus grand groupe de la Grande jüz du peuple kazakh. Les Doulats vivaient le long de l'Ili, du Tchou et à proximité de Talas, dans la région du cours moyen du Syr-Daria. Дуглáты, дуклáты, доглáты, дулáты (монг. Долоод, Долоон, среднемонг. Долуган, Долугад) — одно из племён, входивших в нирунскую ветвь монголов. В настоящее время этническая группа в составе некоторых монгольских и тюркских народов. ドゥグラト（モンゴル語: Doγulad,中国語: 朶豁剌惕）とは、13ｰ15世紀に活動した遊牧集団の名称。『元朝秘史』では朶豁剌惕、『集史』ではدوقلاتDūqlāt、『』ではدوغلاتDūghlātと記される。日本語の書籍ではドグラトとも表記される。 The Dughlat clan (Kazakh: Дулат, Dulat, lit. 'ruthless or fierce warrior'; Mongolian: Dolood/sevens, Doloo/seven; Middle Mongolian: Doluga, Dolugad; Dulğat; Chinese: 杜格拉特) was a Mongol (later Turko-Mongol) clan that served the Chagatai khans as hereditary vassal rulers of several cities in western Tarim Basin, in modern Xinjiang, from the 14th century until the 16th century. The most famous member of the clan, Mirza Muhammad Haidar, was a military adventurer, historian, and the ruler of Kashmir (1541–1551). His historical work, the Tarikh-i Rashidi, provides much of the information known about the family. Dughlat o Duklat foren una tribu mongola, que va emigrar de Mongòlia en temps de Genguis Khan i es van establir al que fou el Kanat de Txagatai. El poder del genguiskhànides al Txagatai (després Moghulistan) va desaparèixer virtualment al segle xiv. El poder real el van començar a exercir després de 1346 els poderosos emirs turcs-mongols com a ulus begs. En aquest temps el clan dughlat havia arribat a ser un dels principals a les regions orientals del kanat exercint influència a Aksu, Kaixgar, Yarkand i Hotan. Apareix un membre de la tribu, Tulik, o potser son germà Buladj, portant al tron genguiskhànida a Aksu a Tughluk Temur. Aquest kan els hi va conferir els anomenats "nou poders" i això va estabilitzar el seu domini a la part occidental de la conca del Tarim. L'historiador Muhammad Hay 杜格拉特（Dughlat）又译作禿豁剌惕或朵豁剌惕，是察合台汗國的一個大氏族，有大塊封地在楚河與喀什、阿克蘇、拜城。
dcterms:subject
dbc:Ethnic_groups_in_Kyrgyzstan dbc:Mongol_peoples dbc:Turkic_peoples_of_Asia dbc:Dughlats dbc:Kazakh_tribes
dbo:wikiPageID
18837729
dbo:wikiPageRevisionID
1030538636
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Mongol_Empire dbr:Ulugh_Beg dbr:Mughals dbr:Timurid_Empire dbr:Sultan_Said_Khan dbc:Ethnic_groups_in_Kyrgyzstan dbr:Ladakh dbc:Mongol_peoples dbr:Qapqal_Xibe_Autonomous_County dbr:Kashgar dbr:Ilyas_Khoja dbr:Kashmir dbr:Islam dbr:Xinjiang dbr:Qamar_Ud-Din_(Moghulistan) dbr:Mongolian_language dbr:Ferghana dbr:Middle_Mongolian dbr:Chagatai_Khan dbc:Turkic_peoples_of_Asia dbr:Chagatai_Khanate dbr:Timur dbr:Muhammad_Husain_Kurkan dbr:Mirza_Abu_Bakr_Dughlat dbr:Tughlugh_Timur dbr:Mongol dbr:Humayun dbr:Transoxiana dbr:Tarim_Basin dbr:Kazakhs dbr:Genghis_Khan dbr:Mongolia dbr:Kazakh_people dbr:Shaybanids dbr:India dbr:Chagatai_khans dbc:Kazakh_tribes dbr:Almaty_oblysy dbr:Turko-Mongol dbr:Badakshan dbr:List_of_modern_Mongolian_clans dbr:Rashid_al-Din_Hamadani dbr:Mirza_Muhammad_Haidar_Dughlat dbr:Yarkant_County dbr:Uzbeks dbr:Dzungars dbr:Babur dbr:Great_jüz dbr:Khotan dbr:René_Grousset dbr:Ili_Kazakh_Autonomous_Prefecture dbc:Dughlats dbr:Amir_Bulaji dbr:Amir_Tulik dbr:Khizr_Khoja dbr:Moghulistan dbr:Abdurashid_Khan dbr:Aksu,_Xinjiang dbr:Khudaidad dbr:Jetysu
dbo:wikiPageExternalLink
n8: n14:dulat n15:default.aspx%3Fsection=ysnp
owl:sameAs
dbpedia-zh:杜格拉特 wikidata:Q312947 n19:Dugʻlat yago-res:Dughlats dbpedia-fr:Doulats dbpedia-ru:Дуглаты dbpedia-ja:ドゥグラト n24:2u5Gg dbpedia-ca:Dughlat freebase:m.04gv99h dbpedia-kk:Дулат
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Main dbt:Reflist dbt:Zh dbt:Turkic_peoples dbt:ISBN dbt:Mongol_ethnic_groups
dbo:abstract
ドゥグラト（モンゴル語: Doγulad,中国語: 朶豁剌惕）とは、13ｰ15世紀に活動した遊牧集団の名称。『元朝秘史』では朶豁剌惕、『集史』ではدوقلاتDūqlāt、『』ではدوغلاتDūghlātと記される。日本語の書籍ではドグラトとも表記される。 Les Doulats (kazakh : Дулаттар, parfois kazakh : дулат, ou encore doulou, douglats ou douklats) sont un ancien peuple turc nomade. Ils forment aujourd'hui le plus grand groupe de la Grande jüz du peuple kazakh. Les Doulats vivaient le long de l'Ili, du Tchou et à proximité de Talas, dans la région du cours moyen du Syr-Daria. Selon le recensement de 1906-1912, les Doulats étaient au nombre de 334 000 personnes ; ils représentaient 60 % de la population de Taraz, 40 % de la population de Verny (ville appelée aujourd'hui Almaty), 33 % de la population de Chimkent et 94 % de la population kazakhe de Bichkek. Dughlat o Duklat foren una tribu mongola, que va emigrar de Mongòlia en temps de Genguis Khan i es van establir al que fou el Kanat de Txagatai. El poder del genguiskhànides al Txagatai (després Moghulistan) va desaparèixer virtualment al segle xiv. El poder real el van començar a exercir després de 1346 els poderosos emirs turcs-mongols com a ulus begs. En aquest temps el clan dughlat havia arribat a ser un dels principals a les regions orientals del kanat exercint influència a Aksu, Kaixgar, Yarkand i Hotan. Apareix un membre de la tribu, Tulik, o potser son germà Buladj, portant al tron genguiskhànida a Aksu a Tughluk Temur. Aquest kan els hi va conferir els anomenats "nou poders" i això va estabilitzar el seu domini a la part occidental de la conca del Tarim. L'historiador Muhammad Haydar Mirza situa aquest fet el 1347/1348 i diu que els dughlats exercien influencia a les regions occidentals de la conca del Tarim i a la vall de Ferganà, cosa que no accepten els moderns historiadors. El nou kan Tughluk Temur no fou un simple titella del seu protector i va exercir un domini efectiu sobre Moghulistan; es va convertir a l'islam i els dughlats van fer el mateix (Tulik ja s'havia convertit secretament amb anterioritat segons Muhammad Haydar Mirza). A la mort de Buladj el poder fou entregat com al seu fill Khudaydad, però se li va oposar un germà de Buladj, Kamar al-Din Dughlat que volia ser Ulug Beg ell mateix. Tughluk Khan li va refusar el càrrec quan li va demanar i quan va morir el kan vers el 1368, es va revoltar contra el seu fill Ilyas Khoja Khan de la mort del qual fou segurament responsable igual que diversos membres de la seva família. Entre 1368 i 1392 el poder al Moghulistan fou exercit per Kamar al-Din Dughlat que va arribar a assolir el títol de kan (únic membre de la família que el va portar) i encara que no va aconseguir el suport de tots els amirs va poder manetnir la seva posició. Inicialment aliat a Tamerlà, es va veure embarcat en una sèrie de guerres contra aquest, que el va obligar a retirar-se cap a l'estepa sense haver estat derrotat de manera decisiva; finalment en una campanya el 1390, Tamerlà el va obligar a fugir cap a l'Irtish a l'Altai (1392). Dos germans seus van passar al servei de Tamerlà. El genguiskhànida Khizr Khoja va recuperar el control de Moghulistan. Un nebot de Kamar, Khudaydad, un partidari de Khizr Khoja, va aconseguir la posició dominant a la cort i va governar el Moghulistan sota la nominal autoritat de kans genguiskhànides després de la mort de Khizr. El 1425 va fer un pacte amb el timúrida Ulug Beg al Semireche, pel qual el Moghulistan es va repartir entre els germans i fills de Khudaydad, ai així va repartir Aksu, Khotan, i Kaixgar i Yarkand entre membres de la seva família sorgint així diversos principats dughlats. El fill gran del Khudaydad, Muhammad Shah, fou nomenat cap de tribu (Ulus Begi) pel kan Wais (vers 1418-1429) amb residència al Semireche. Khudaydad va abandonbar el servei dels kans. Aksu va retornar aviat als kans genguiskhànides. Un fill més petit fou expulsat pels timúrides (el mateix Ulug Beg) de la conca central del Tarim (Kaixgar) i va morir fins i tot abans que el seu pare però el seu fill Sayyid Ali va recuperar Kaixgar i la va dominar 24 anys fins a la seva mort (vers 1433/1434-1457/1458). El van succeir els seus fills Saniz Mirza (1458-1465) i Muhammad Haydar (1465-1480). En temps del segon, Abu Bakr Mirza, fill de Saniz, es va apoderar de Yarkand, Khotan i Kaixgar i va expulsar de la conca occidental del Tarim als seus oncles i al kan Yunus del Moghulistan, establint la seva capital a Yarkand on el 1499 va rebutjar un atac del kan de Moghulistan Ahmad Alak Khan (vers 1487-1503) que va arribar a ocupar per un moment Kaixgar (però no la va poder conservar). Al començament del segle xvi va fer diverses incursions a Ferganà, Badakhxan i Ladakh. Vers 1513/1514 va saquejar Aksu que dominaven els kans. Un nou intent el va fer el 1514 Sultan Said Khan; aquesta vegada Abu Bakr fou finalment eliminat. Sultan Said va entrar a Kaixgar i a punt de perdre Yarkand i Khotan, va abdicar en el seu fill gran Jahangir Mirza i va fugir a Ladakh. Tota la conca occidental del Tarim va passar als genguiskhànides de Moghulistan que les van conservar fins que van arribar els dzungars al segle xvii. Com s'ha vist els Dughlats, a part de la línia principal, van formar diverses línies amb principats menors segons el repartiment del 1425. Aquestos principats menors van estar de vegades enfrontats amb el kanat principal. Muhammad Haydar (avi de l'historiador Muhammad Haydar Mirza) va combatre aliat al kan genguiskhànida Yunus i al timúrida Abu Mirza contra Abu Bakr Mirza; els seus fills Muhammad Husayn Kurkan i Sayyid Muhammad van dubtar contínuament entre els dughlat, els kans genguiskhànides, i els timúrides i el primer per un temps van estar als servei dels uzbeks; precisament l'uzbek Shaybani Khan va fer matar Muhammad Husayn a Herat (1508/1509); Muhammad Haydar Mirza, el seu fill, va servir a Abu Bakr pel que va conquerir Ladakh d'eon fou nomenat governador i com a tal va entrar al servei dels kans de Moghulistan després de la seva conquesta de Kaixgar el 1514. Sultan Said Khan va morir el 1533 i el seu fill Abdur Rashid Khan va fer executar a l'oncle de Haydar Mirza, Sayyid Muhammad. Llavors Haydar Mirza, per no seguir la mateixa sort, va fugir de Ladakh i es va posar als servei dels moguls de l'Índia. Al servei de l'emperador va iniciar la conquesta del Caixmir el 1541 on es va proclamar independent i va regnar durant deu anys. En aquest temps va escriure la Tarikh-i Rashidi, la història dels dughlat. Va morir el 1551 lluitant contra una revolta i el domini dughlat es va acabar. Entre 1515 (eliminació d'Abu Bakr) i 1533 (eliminació de Sayyid Muhammad) els dughlats van perdre tots els seus territoris que van passar als Moghulistan; només localment van conservar un cert poder. Дуглáты, дуклáты, доглáты, дулáты (монг. Долоод, Долоон, среднемонг. Долуган, Долугад) — одно из племён, входивших в нирунскую ветвь монголов. В настоящее время этническая группа в составе некоторых монгольских и тюркских народов. The Dughlat clan (Kazakh: Дулат, Dulat, lit. 'ruthless or fierce warrior'; Mongolian: Dolood/sevens, Doloo/seven; Middle Mongolian: Doluga, Dolugad; Dulğat; Chinese: 杜格拉特) was a Mongol (later Turko-Mongol) clan that served the Chagatai khans as hereditary vassal rulers of several cities in western Tarim Basin, in modern Xinjiang, from the 14th century until the 16th century. The most famous member of the clan, Mirza Muhammad Haidar, was a military adventurer, historian, and the ruler of Kashmir (1541–1551). His historical work, the Tarikh-i Rashidi, provides much of the information known about the family. 杜格拉特（Dughlat）又译作禿豁剌惕或朵豁剌惕，是察合台汗國的一個大氏族，有大塊封地在楚河與喀什、阿克蘇、拜城。
gold:hypernym
dbr:Clan
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Dughlats?oldid=1030538636&ns=0
dbo:wikiPageLength
10944
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Dughlats