This HTML5 document contains 149 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbpedia-dahttp://da.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
dbpedia-nohttp://no.dbpedia.org/resource/
dbpedia-svhttp://sv.dbpedia.org/resource/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
dbpedia-shhttp://sh.dbpedia.org/resource/
n37https://web.archive.org/web/20060109201522/http:/www.norman-world.com/angleterre/histoires/
dbpedia-arhttp://ar.dbpedia.org/resource/
n20http://viaf.org/viaf/
schemahttp://schema.org/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
dcthttp://purl.org/dc/terms/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n30http://d-nb.info/gnd/
dbphttp://dbpedia.org/property/
dbpedia-euhttp://eu.dbpedia.org/resource/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbpedia-rohttp://ro.dbpedia.org/resource/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
n35https://global.dbpedia.org/id/
n22https://web.archive.org/web/20110717125521/https:/secure.wsa.u-net.com/www.boydell.co.uk/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#

Statements

Subject Item
dbr:Melus_of_Bari
rdf:type
yago:WikicatDukesOfItaly dbo:Person yago:LivingThing100004258 yago:Organism100004475 yago:Aristocrat109807754 owl:Thing yago:Leader109623038 yago:Noble110271677 yago:Object100002684 yago:Person100007846 yago:Peer110412910 yago:CausalAgent100007347 yago:Duke110038620 yago:Whole100003553 yago:PhysicalEntity100001930 yago:MaleAristocrat110285135 yago:WikicatLombardPeople yago:YagoLegalActor yago:YagoLegalActorGeo
rdfs:label
Melus of Bari Melus de Bari Melus van Bari Melo de Bari Meles von Bari Melo de Bari Мелус ميلوس (باري) Melus av Bari Melo di Bari Melo Barikoa Melo de Bari
rdfs:comment
Melus (ook wel Milus of Meles, Melo in het Italiaans) (overleden 1020) was een Lombardisch edelman uit de Apulische stad Bari, die in het begin van de 11e eeuw de ambitie had om voor zichzelf een autonoom gebied af te splitsen van het Byzantijnse katapanaat van Italië. Zijn ambitie leidde als onverwacht bijproduct tot de Normandische aanwezigheid in Zuid-Italië. Meles (* 10. Jahrhundert; † 23. April 1020 in Bamberg), auch Melus oder Melo, griech. Μέλης, war ein apulischer Separatist, der zwei Aufstände gegen die byzantinische Herrschaft organisierte. Von Kaiser Heinrich II. wurde er wohl an Ostern 1020 in Bamberg in Gegenwart des Papstes Benedikt VIII. als Herzog von Apulien investiert. Melus av Bari, även omtalad som Milus, Meles och Melo (född i Bari cirka 970 – död i Bamberg 23 april 1020), var en lombardisk adelsman, som hade ambitioner om att få sitt eget furstendöme i Syditalien. Han lovade år 1016 normanderna en riklig belöning för att komma till Italien som legosoldater, och det första stora laget anlände 1017. Melus de Bari (també Milus, Meles o Melo) (mort el 1020) va ser un noble longobard de la ciutat de Bari, l'ambició del qual, de crear un territori autònom del Catepanat d'Itàlia, a principis de segle xi, va portar a la presència normanda a l'Itàlia meridional. Melo, o Melo da Bari (Meles Barensis; Bari, 970 circa – Bamberga, 23 aprile 1020), è stato il capo della prima rivolta anti-bizantina avvenuta in Puglia.Secondo il cronista Guglielmo di Puglia, era di origini longobarde (Longobardum natum). Longobardo, ma di cultura greca (come afferma Guglielmo di Puglia "more virum Graeco vestitum"), era un esponente dei ceti ricchi della .Di lui è stata ipotizzata una sua parentela con l'imperatore Enrico II che gli riservò una sepoltura nel duomo di Bamberga. Ma tale riconoscimento va letto più in ottica politica, che parentale. Melo (batzuetan Milus edo Meles; Bari, 970ko hamarkada - Bamberg, 1020ko apirilaren 23a) lombardiar noble bat izan zen, Apuliako Barin jaioa. Italiako katapanatoaren esku zegoen eskualdea independizatzen saiatu zen, Bizantzioren boterearen aurka. XI. mendean sortu zuen matxinadak normandiarrak ekarri zituen Italiako hegoaldera. Melus (also Milus or Meles, Melo in Italian) (died 1020) was a Lombard nobleman from the Apulian town of Bari, whose ambition to carve for himself an autonomous territory from the Byzantine catapanate of Italy in the early eleventh century inadvertently sparked the Norman presence in Southern Italy. ميلوس (توفي 1020) كان أحد النبلاء لومبارد من مدينة باري في بوليا. طمح للحصول على أراضي ذاتية الحكم من الكتبانات البيزنطية في إيطاليا في أوائل القرن الحادي عشر. أثار ومن دون قصد وجود النورمان في جنوب إيطاليا. Melo (em latim: Melus) ou Meles (em grego medieval: Μέλης; romaniz.: Méles), referido como Ismael (em latim: Ismahel) num casado que o próprio cedeu ao imperador Henrique II (r. 1014–1024), foi um notável do sul da Itália que se rebelou contra o Império Bizantino no início do século XI. Melo (también Milus o Meles) (fallecido en 1020) fue un noble Lombardo originario de la población apuliana de Bari, cuya ambición de crear para sí mismo un territorio autónomo del bizantino catapanato de Italia, a principios del siglo XI, inadvertidamente llevó a la presencia normanda en la Italia meridional. Melo (également Melus, Milus ou Meles, mort en 1020) était un noble lombard de la ville apulienne de Bari. Son ambition fut de se tailler un territoire autonome du catépanat d'Italie byzantin au début du XIe siècle. Il déclencha, par inadvertance, le début de la présence normande dans le sud de l'Italie. Мелус из Бари (умер в 1020) — лангобардский аристократ, посвятивший себя борьбе за освобождение апулийских лангобардов от византийского владычества. Призвал на помощь норманнских наёмников, открыв им дорогу к последующему завоеванию Южной Италии.
dct:subject
dbc:11th-century_Lombard_people dbc:1020_deaths dbc:Year_of_birth_unknown dbc:Lombard_warriors dbc:Dukes_of_Italy dbc:10th-century_births
dbo:wikiPageID
4090313
dbo:wikiPageRevisionID
1087074488
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Argyrus_(Catepan_of_Italy) dbr:Kingdom_of_Germany dbr:Byzantine_Empire dbr:Battle_of_Cannae_(1018) dbr:Saint_Michael dbr:Pilgrim dbr:Hannibal dbr:Amatus_of_Montecassino dbr:John_Julius_Norwich dbr:Garigliano dbc:1020_deaths dbr:Capua dbr:Gilbert_Buatère dbr:Kontoleon_Tornikios dbr:Normans dbr:Varangian_Guard dbr:Ofanto dbr:Basil_Boiannes dbr:Troia,_Apulia dbc:11th-century_Lombard_people dbr:Basil_II dbr:Basil_Mesardonites dbc:Year_of_birth_unknown dbr:Guaimar_III_of_Salerno dbc:Lombard_warriors dbr:Cannae dbr:Fortore dbr:Bari dbr:Ascoli_Satriano dbr:Ancient_Rome dbr:Henry_II,_Holy_Roman_Emperor dbc:Dukes_of_Italy dbr:Easter dbr:Bamberg dbc:10th-century_births dbr:Apulia dbr:Montecassino dbr:Bamberg_Cathedral dbr:Papal_States dbr:Monte_Gargano dbr:Constantinople dbr:Italian_language dbr:Dattus dbr:Southern_Italy dbr:Catapanate_of_Italy dbr:Rainulf_Drengot dbr:Pope_Benedict_VIII dbr:London dbr:Catapan dbr:Lombards dbr:William_of_Apulia dbr:Trani,_Apulia
dbo:wikiPageExternalLink
n22:43830787.HTM n37:index_histoires.htm
owl:sameAs
dbpedia-sv:Melus_av_Bari dbpedia-es:Melo_de_Bari dbpedia-ar:ميلوس_(باري) dbpedia-da:Melus_af_Bari dbpedia-ru:Мелус dbpedia-nl:Melus_van_Bari dbpedia-sh:Melo_od_Barija dbpedia-eu:Melo_Barikoa n20:46255055 yago-res:Melus_of_Bari dbpedia-it:Melo_di_Bari freebase:m.0bhh0r wikidata:Q168393 dbpedia-ca:Melus_de_Bari n30:1027608604 dbpedia-ro:Melus_din_Bari dbpedia-fr:Melo_de_Bari dbpedia-pt:Melo_de_Bari n35:ew4D dbpedia-de:Meles_von_Bari dbpedia-no:Melus_av_Bari
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:No_footnotes dbt:For dbt:ISBN dbt:Use_dmy_dates dbt:Authority_control dbt:Short_description
dbo:abstract
ميلوس (توفي 1020) كان أحد النبلاء لومبارد من مدينة باري في بوليا. طمح للحصول على أراضي ذاتية الحكم من الكتبانات البيزنطية في إيطاليا في أوائل القرن الحادي عشر. أثار ومن دون قصد وجود النورمان في جنوب إيطاليا. Melus de Bari (també Milus, Meles o Melo) (mort el 1020) va ser un noble longobard de la ciutat de Bari, l'ambició del qual, de crear un territori autònom del Catepanat d'Itàlia, a principis de segle xi, va portar a la presència normanda a l'Itàlia meridional. Melus i el seu cunyat es van rebel·lar el 1009 i van prendre ràpidament Bari. El 1010 van apoderar-se d' i Troia, però el nou catepà, Basili Mesardonites, va reunir un gran exèrcit i l'11 de juny de 1011 Bari va caure. Melus va fugir a la protecció del príncep i Datus a l'abadia de Montecassino, on els monjos antigrecs, per insistència del papa Benet VIII, li van donar una torre fortificada al Garigliano. La família de Melus, però, va ser capturada i enviada a Constantinoble. El 1016, segons el cronista normand Guillem de Pulla, Melus va anar al Santuari de Sant Miquel al Monte Gargano per reunir-se amb alguns pelegrins normands. Allà va sol·licitar a Rainulf Drengot, i al seu grup d'exiliats normands, ajuda en la seva rebel·lió, assegurant-los la facilitat de la victòria i l'abundància del botí. Cap al 1017, els aventurers normands ja es dirigien cap al sud. Es van unir amb les forces longobardes de Melus a Càpua i van marxar cap a la Pulla immediatament, intentant atrapar els romans d'Orient fora de guàrdia. Després de derrotar, al maig, a un exèrcit romà d'Orient dirigit pel nou catepà Kontoleon Tornikios a la riba del riu Fortore, pel setembre els rebels ja s'havien apoderat del territori entre el Fortore i Trani, saquejant la Pulla. Però a l'octubre la situació donaria un tomb important . El nou catepà, , havia reunit un enorme exèrcit de reserva i també un contingent de la famosa guàrdia varega enviada per l'emperador Basili II. Rebels i romans d'Orient es van trobar a la vora del Ofanto, al mateix lloc en el qual Anníbal havia derrotat als exèrcits romans a la batalla de Cannes a l'any 216 aC. Aquesta segona batalla de Cannes va ser un desastre tant per als normands, que van perdre al seu líder Gilbert, com per als longobards, els caps dels quals van fugir: Melus als Estats pontificis i Datus a Montecassino i la torre de nou. Melus va seguir vagant pel sud i el centre d'Itàlia i finalment es va dirigir al nord, cap a Alemanya. Va acabar en la cort imperial d'Enric II a Bamberg. Encara que va rebre grans honors (l'emperador li va donar el títol de duc de Pulla), va morir com un home arruïnat només dos anys després, just després que el papa Benet arribés a Bamberg per Pasqua per discutir la resposta imperial a les victòries romanes d'Orient. El seu vell aliat, l'emperador, li va donar un funeral fastuós i una tomba ornamentada a la nova catedral de Bamberg. El seu fill continuaria la lluita per la independència longobarda a la Pulla, després del seu retorn de la seva presó a Constantinoble. Melus av Bari, även omtalad som Milus, Meles och Melo (född i Bari cirka 970 – död i Bamberg 23 april 1020), var en lombardisk adelsman, som hade ambitioner om att få sitt eget furstendöme i Syditalien. Han lovade år 1016 normanderna en riklig belöning för att komma till Italien som legosoldater, och det första stora laget anlände 1017. Мелус из Бари (умер в 1020) — лангобардский аристократ, посвятивший себя борьбе за освобождение апулийских лангобардов от византийского владычества. Призвал на помощь норманнских наёмников, открыв им дорогу к последующему завоеванию Южной Италии. Melo (em latim: Melus) ou Meles (em grego medieval: Μέλης; romaniz.: Méles), referido como Ismael (em latim: Ismahel) num casado que o próprio cedeu ao imperador Henrique II (r. 1014–1024), foi um notável do sul da Itália que se rebelou contra o Império Bizantino no início do século XI. Meles (* 10. Jahrhundert; † 23. April 1020 in Bamberg), auch Melus oder Melo, griech. Μέλης, war ein apulischer Separatist, der zwei Aufstände gegen die byzantinische Herrschaft organisierte. Von Kaiser Heinrich II. wurde er wohl an Ostern 1020 in Bamberg in Gegenwart des Papstes Benedikt VIII. als Herzog von Apulien investiert. Er gehörte der einheimischen apulischen Führungsschicht in Bari an. Nach dem Zeugnis des Wilhelm von Apulien war er ein Langobarde, der äußerlich der byzantinischen Mode folgte. Durch seine Frau Maralda und seinen Schwager Dattus war er jedenfalls mit dem langobardischen Adel verbunden. Dass Meles der armenischen Bevölkerungsgruppe in Apulien angehört haben könnte, wird wegen gelegentlichem Vorkommen des Namens als Möglichkeit angesehen. Um 1000 hatten sich die Armenier jedoch bereits der langobardischen Rechtsgruppe angeschlossen. Eine sarazenische Abstammung ist auszuschließen. Der erste Versuch, der Unzufriedenheit der apulischen Untertanen des Basileus militärischen Ausdruck zu verleihen, brachte 1009 zunächst einige Siege gegen die byzantinischen Truppen, endete jedoch 1010 mit der Niederlage gegen den Katepan Basilios Mesardonites. Die Anführer zogen sich auf langobardisches Gebiet zurück. 1012 wurde die Familie, die in Bari zurückgeblieben war, nach Konstantinopel deportiert, von wo Argyros 1029 zurückkehren konnte. Benedikt VIII. heuerte normannische Söldner an und schickte sie spätestens Anfang 1017 zu Meles nach Apulien. Deren Anführer Rainulf wurde später als Graf von Aversa der erste selbständige Normannenfürst. Im Frühjahr 1017 fiel Meles mit diesem normannischen Kontingent und langobardischen Truppen in Nordapulien ein und konnte siegreich vorrücken. Erst dem Nachfolger des Tornikios Kontoleon gelang es, die Aufständischen zu stoppen. Nach der Niederlage bei Canne gegen den Katepan im Oktober 1018 verließ Meles Apulien. Über seinen Aufenthalt bis zum Auftauchen beim Bamberger Treffen zwischen Kaiser und Papst ist nichts bekannt. Als Gastgeschenk überreichte er dem Kaiser den heute im Bamberger Diözesanmuseum aufbewahrten Sternenmantel, auf dem der Auftraggeber mit dem Namen Ismahel benannt ist, der in den byzantinischen und süditalienischen Quellen unbekannt ist. Ausdrücklich bezeugt ist die Identität von Meles und Ismahel durch ein Diplom Heinrichs III. für seinen Sohn Argyros von 1054 mit der Zusage, dass in seiner Grabstätte im Bamberger Dom keine anderen Beisetzungen stattfinden sollten. Ob diese Zusage der Vorbereitung einer deutschen Intervention in Apulien, in dem zunehmend die normannischen Truppen Macht an sich zogen, dienen sollte, kann nicht mehr festgestellt werden. Melus (also Milus or Meles, Melo in Italian) (died 1020) was a Lombard nobleman from the Apulian town of Bari, whose ambition to carve for himself an autonomous territory from the Byzantine catapanate of Italy in the early eleventh century inadvertently sparked the Norman presence in Southern Italy. Melus and his brother-in-law Dattus rebelled in 1009 and quickly took Bari itself. In 1010, they took Ascoli and Troia, but the new catapan, Basil Mesardonites, gathered a large army, and on 11 June 1011 Bari fell. Melus fled to the protection of Prince Guaimar III of Salerno and Dattus to the Benedictine abbey of Montecassino, where the anti-Greek monks, at the insistence of Pope Benedict VIII, gave him a fortified tower on the Garigliano. Melus' family, however, were captured and carted off to Constantinople. In 1016, according to the Norman chronicler William of Apulia, Melus went to the Shrine of Saint Michael at Monte Gargano to intercept some Norman pilgrims. There he petitioned Rainulf Drengot and a band of Norman exiles to aid in his rebellion, assuring them of the ease of victory and the abundance of spoils. By 1017, Norman adventurers were already heading south. They joined with the Lombard forces under Melus at Capua and marched into Apulia immediately, trying to catch the Byzantines off-guard. Successful in an encounter in May on the banks of the Fortore against forces sent by the catapan Kontoleon Tornikios, they had seized all the territory between the Fortore and Trani by September and were ravaging Apulia; in October, however, they experienced a stunning reverse. The new catapan, Basil Boioannes, had garnered a massive force of reserves and a contingent of the famed Varangian Guard from Emperor Basil II. He met the Norman and Lombard hosts on the Ofanto at the site of the famous defeat dealt the Romans by Hannibal in 216 BC: Cannae. This second battle of Cannae was a disaster both for the Normans, who lost their leader Gilbert, and for the Lombards, whose leaders fled: Melus to the "Samnite lands" (Amatus) of the Papal States and Dattus to Montecassino and the tower again. Melus continued wandering through south and central Italy and finally northwards to Germany. He ended up at the imperial court of Henry II in Bamberg. Though greatly honoured (he was given the empty title Duke of Apulia by the emperor), he died a broken man only two years later, just after Pope Benedict arrived in Bamberg at Eastertide to discuss an imperial response to the Byzantine victories. He was given a lavish funeral and an ornate tomb in the new Bamberg Cathedral by his old ally, the emperor. His son Argyrus would carry on the struggle for Lombard independence in Apulia after his return from imprisonment in Constantinople. Melo (batzuetan Milus edo Meles; Bari, 970ko hamarkada - Bamberg, 1020ko apirilaren 23a) lombardiar noble bat izan zen, Apuliako Barin jaioa. Italiako katapanatoaren esku zegoen eskualdea independizatzen saiatu zen, Bizantzioren boterearen aurka. XI. mendean sortu zuen matxinadak normandiarrak ekarri zituen Italiako hegoaldera. Melo, o Melo da Bari (Meles Barensis; Bari, 970 circa – Bamberga, 23 aprile 1020), è stato il capo della prima rivolta anti-bizantina avvenuta in Puglia.Secondo il cronista Guglielmo di Puglia, era di origini longobarde (Longobardum natum). Longobardo, ma di cultura greca (come afferma Guglielmo di Puglia "more virum Graeco vestitum"), era un esponente dei ceti ricchi della .Di lui è stata ipotizzata una sua parentela con l'imperatore Enrico II che gli riservò una sepoltura nel duomo di Bamberga. Ma tale riconoscimento va letto più in ottica politica, che parentale. Melo (también Milus o Meles) (fallecido en 1020) fue un noble Lombardo originario de la población apuliana de Bari, cuya ambición de crear para sí mismo un territorio autónomo del bizantino catapanato de Italia, a principios del siglo XI, inadvertidamente llevó a la presencia normanda en la Italia meridional. Melo (également Melus, Milus ou Meles, mort en 1020) était un noble lombard de la ville apulienne de Bari. Son ambition fut de se tailler un territoire autonome du catépanat d'Italie byzantin au début du XIe siècle. Il déclencha, par inadvertance, le début de la présence normande dans le sud de l'Italie. Melus (ook wel Milus of Meles, Melo in het Italiaans) (overleden 1020) was een Lombardisch edelman uit de Apulische stad Bari, die in het begin van de 11e eeuw de ambitie had om voor zichzelf een autonoom gebied af te splitsen van het Byzantijnse katapanaat van Italië. Zijn ambitie leidde als onverwacht bijproduct tot de Normandische aanwezigheid in Zuid-Italië.
gold:hypernym
dbr:Nobleman
schema:sameAs
n20:46255055
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Melus_of_Bari?oldid=1087074488&ns=0
dbo:wikiPageLength
4181
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Melus_of_Bari