This HTML5 document contains 262 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
n7http://azb.dbpedia.org/resource/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
n33https://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-3/
dbpedia-arhttp://ar.dbpedia.org/resource/
geohttp://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#
dbpedia-hehttp://he.dbpedia.org/resource/
georsshttp://www.georss.org/georss/
n13http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n18http://sws.geonames.org/99110/
n27http://dbpedia.org/resource/File:
dbphttp://dbpedia.org/property/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
n17https://books.google.com/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
dbpedia-plhttp://pl.dbpedia.org/resource/
n23https://web.archive.org/web/20071024101902/http:/www.ancientsites.com/aw/Post/
n15http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
n29https://global.dbpedia.org/id/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
n25http://arz.dbpedia.org/resource/
dbpedia-trhttp://tr.dbpedia.org/resource/
n39https://archive.org/details/
dbpedia-fahttp://fa.dbpedia.org/resource/
n24http://www.iranicaonline.org/articles/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#

Statements

Subject Item
dbr:Al-Mada'in
rdf:type
yago:WikicatArchaeologicalSites yago:WikicatTalmudPlaces yago:District108552138 geo:SpatialThing yago:WikicatArchaeologicalSitesInIraq yago:UrbanArea108675967 dbo:Settlement yago:GeographicalArea108574314 yago:Municipality108626283 yago:YagoLegalActorGeo yago:YagoPermanentlyLocatedEntity yago:YagoGeoEntity yago:City108524735 yago:Site108651247 yago:Object100002684 yago:AdministrativeDistrict108491826 yago:WikicatFormerPopulatedPlacesInIraq yago:Location100027167 yago:WikicatCitiesInIraq yago:Region108630985 yago:WikicatAncientCities yago:Tract108673395 yago:PhysicalEntity100001930
rdfs:label
المدائن Mahuza Al-Mada’in Madain Madain Al-Mada'in Al-Mada'in
rdfs:comment
Madain o al-Madain (àrab: المدائن, al-Madāʾin, ‘les Ciutats') fou una ciutat de l'Iraq principalment sota els omeies i abbàssides. El nom designava a un grup de poblacions quasi juntes entre les quals hi havia la ciutat de Ctesifont, l'antiga capital administrativa sassànida i residència d'hivern del rei. El nom derivava de l'arameu Mahoze (Māhōzē).??? Estava a la vora del Tigris a uns 30 km al sud-est del lloc de Bagdad (que es va fundar el 762). Era residència també de l'exilarca jueu i el catolicós nestorià. La tradició diu que eren set viles, però les principals eren cinc: المدائن أو سلمان باك، مدينة عراقية تقع على بعد بضعة كيلومترات جنوب شرق بغداد, بنيت المدائن قرب مدينة المدائن التاريخية عاصمة الساسانيين الفرس قطسيفون وسلوقية، بالنسبة لقطسيفون حيث كانت تسمى بالفارسية الفهلوية تيسفون. بينما سلوقية بنيت قريبه من تسيفون. لذلك سميت بالمدائن. تضم البلدة الحالية قبر الصحابي سلمان الفارسي وكذلك مبنى ايوان كسرى ومن قراها التاريخية قرية جيلان التي ذكرها معظم الجغرافيين العرب ونسب إليها بعض المؤرخين منهم (مصطفى جواد) في كتابه اصول التاريخ و(حسين علي محفوظ) في كلمته بمؤتمر اتحاد المؤرخين العرب في التسعينيات (الشيخ عبد القادر الجيلاني) والمنطقة طاق كسرى (إيوان المدائن). يسميها الأهالي حاليا سلمان باك وذلك نسبة لقبر(الصحابي سلمان الفارسي) نسب إليها العديد من الاعلام. Mahuza (in hebräischen und aramäischen Quellen, besonders den jüdischen: Machuza oder Machoza) ist ein anderer von den Juden des Altertums gebrauchter Name der historischen, nordmesopotamischen Stadt Seleukia-Ktesiphon gegenüber dem Tigris (heute im Irak), in der sich eine talmudische Akademie befand und die gleichzeitig Sitz des Exilarchen war. Nach Chisdas Tod verlor Sura rapide an Bedeutung. In Pumbedita unterrichteten Rabba bar Nachmani, Josef und Abbaje; auf sie folgte Raba (270–352), der die Akademie in seine Geburtsstadt Mahuza verlegte. Bei Mahuza liegt die Palastruine des Taq-e Kisra. Al-Mada’in (arab. المدائن) – miasto w Iraku, w muhafazie Bagdad. W 2009 roku liczyło 23 206 mieszkańców. Madain (al-Madain, Las Ciudades, en árabe: المدائن) fue una ciudad de Mesopotamia principalmente bajo los omeyas y abasíes. El nombre designaba a un grupo de poblaciones casi juntas entre la ciudad de Ctesifonte, la antigua capital administrativa sasánida y residencia de invierno del rey, y Seleucia del Tigris. El nombre derivaba del arameo Mahoze (Māhōzē). Estaba al borde del Tigris a unos 30 kilómetros al sureste del sitio de Bagdad (que se fundó en 762). Era residencia también del exilarca judío y el catholicós nestoriano. Al-Mada'in (Arabic: المدائن, al-Madāʾin, lit. 'The Cities'; Aramaic: Māḥozē or Medinātā) was an ancient metropolis situated on the Tigris River in modern-day Iraq. It was located between the ancient royal centers of Ctesiphon and Seleucia, and was founded by the Sassanid Empire. The city's name was used by Arabs as a synonym for the Sassanid capital of Ctesiphon, in a tradition that continued after the Arab conquest of Iran. al-Mada'in in arabo: ﺍﻟﻤﺪﺍئن‎, al-Madāʾin , letteralmente "le città" è il toponimo con cui gli Arabi musulmani chiamarono la città doppia di Seleucia-Ctesifonte, che era stata la capitale della dinastia sasanide di Persia.Quanti vissero od operarono in tale città ebbero la nisba di al-Madanī.
geo:lat
33.09999847412109
geo:long
44.58333206176758
foaf:depiction
n13:Ctesiphon,_Iraq,_1932.jpg n13:Karte_Seleucia_Ktesiphon.png n13:Iraq_in_812.svg n13:Arabische_Eroberung_2.jpg
dcterms:subject
dbc:Ctesiphon dbc:Former_populated_places_in_Iraq dbc:Sasanian_cities dbc:Ancient_cities_of_the_Middle_East dbc:Talmud_places dbc:Jewish_Babylonian_history dbc:Babylonia
dbo:wikiPageID
9841805
dbo:wikiPageRevisionID
1124914062
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Caliphal_Civil_War_(865–866) dbr:Al-Hasan_ibn_Sahl dbr:Byzantine_Empire dbr:Shurahbil_ibn_al-Simt dbr:Abi'l-Saj_Devdad dbr:Al-Qa'qa'_ibn_'Amr_al-Tamimi dbr:White_Palace_(Ctesiphon) dbr:Hillah dbr:Abu_Muslim_Khorasani dbr:Afshin_(Caliphate_General) dbr:Sa%60d_ibn_Abi_Waqqas dbr:Umayyad_Caliphate dbr:Murad_IV dbr:Wasit dbr:Hamdanids dbr:Greeks dbc:Ctesiphon dbr:Al-Malik_al-Rahim dbc:Sasanian_cities dbc:Former_populated_places_in_Iraq dbr:Shabib_ibn_Yazid_al-Shaybani dbr:Siege_of_Ctesiphon_(637) dbr:Umayyad dbr:Shapur_II dbr:Mazdak dbr:Fars_Province dbr:Tahmuras dbr:Manicheans dbr:Buyid dbr:Turkic_peoples dbr:Babak_Khorramdin dbc:Ancient_cities_of_the_Middle_East dbr:Twelver dbr:Azd dbr:Rukn_al-Dawla dbr:Battle_of_Siffin dbr:House_of_Ispahbudhan dbr:Mahoza dbr:Shahrbaraz dbr:Taq-i_Kisra dbr:Sasanian_Empire dbr:Talmudic_Academies_in_Babylonia dbr:De_facto dbr:Weh_Antiok_Khosrau dbr:Caliph dbr:Baridis dbr:List_of_Patriarchs_of_the_Church_of_the_East dbr:Sasanian_family_tree dbr:Al-Mu'tadid dbr:Caliphate dbr:Veh-Ardashir n27:Arabische_Eroberung_2.jpg dbr:Annazids dbr:Baghdad dbr:Mar-Zutra_II dbr:Battle_of_al-Mada'in dbr:Turkic_people dbr:Judaism dbr:Jews dbr:Uqaylid_dynasty dbr:Muhammad dbr:Sabuktakin dbr:'Adud_al-Dawla dbr:Great_Abbasid_Civil_War dbr:Samsam_al-Dawla dbr:Timothy_I_(Nestorian_Patriarch) dbr:Bani_Assad dbr:Sharaf_al-Dawla dbr:Al-Amin dbr:Macedonian_Empire dbr:Vologases_I_of_Parthia dbr:Khalid_ibn_Urfuta dbr:Tigris dbc:Talmud_places dbr:House_of_Mihran dbr:Jizya dbr:Tughril dbr:Hushang dbr:Valashabad dbr:Kardam_ibn_Martad_ibn_Najaba dbr:Kerman_Province dbr:Bahram_Chobin dbr:Al-Mansur dbr:Piruz_Khosrow dbr:Battle_of_al-Qādisiyyah dbr:Oman dbr:Kavadh_I dbr:Mosque dbr:Kavadh_II dbr:Ibrahim_ibn_al-Mahdi dbr:Tahir_ibn_Husayn dbr:Izz_al-Dawla dbr:Kufa dbr:Isbanir dbr:Firuz_Shapur dbr:Middle_Persian dbr:Persian_folklore dbr:Abbasid_Caliphate dbc:Jewish_Babylonian_history dbr:Sasanian dbr:Zoroastrianism dbr:Iraq n27:Iraq_in_812.svg dbr:Synagogue dbr:Ctesiphon dbr:Salman_Pak dbr:Assyrian_people dbr:Opis dbr:Rashidun dbr:Simak_ibn_'Ubayd_al-'Absi dbr:Muslim_conquest_of_Persia dbr:Aramaic dbr:Seleucia dbr:Mu'izz_al-Dawla n27:Ctesiphon,_Iraq,_1932.jpg dbr:Ali dbr:Taj_Palace dbr:Khosrau_I dbr:Khosrau_II dbr:Salman_the_Persian dbr:Al-Muqtafi dbr:Yazid_ibn_al-Harith_al-Shaybani dbr:Umar dbr:Alexander_the_Great dbr:Seljuq_Empire dbc:Babylonia dbr:Exilarch dbr:Mutarrif_ibn_al-Mughira dbr:Greater_Khorasan dbr:Arabs dbr:Christianity dbr:Arameans dbr:Azerbaijan_(Iran) dbr:Aspanbur n27:Karte_Seleucia_Ktesiphon.png dbr:Khurramite dbr:Kharijites dbr:Basra dbr:Persian_people dbr:Al-Nasir dbr:Kurdish_people dbr:Hudhayfah_ibn_al-Yaman dbr:Antioch dbr:Veh_Ardashir dbr:Borandukht dbr:Baha'_al-Dawla dbr:Al-Ma'mun
dbo:wikiPageExternalLink
n15:al-mamun-SIM_4889 n17:books%3Fid=Wux0lWbxs1kC n23:150913%26authorid%3D90 n24:ctesiphon n17:books%3Fid=hvx9jq_2L3EC&q=false n33:al-madain-COM_35941%7Cyear=2021 n24:sasanian-dynasty n17:books%3Fid=hvx9jq_2L3EC n24:madaen-sasanian-metropolitan-area n39:eclipseofabbasid05ameduoft
owl:sameAs
n7:مدائن dbpedia-fa:مدائن n18: wikidata:Q1378794 n25:المدائن dbpedia-de:Mahuza dbpedia-tr:Al-Mada'in n29:PPTe freebase:m.02ptmwh dbpedia-it:Al-Mada'in dbpedia-pl:Al-Mada’in dbpedia-he:מחוזא dbpedia-ar:المدائن yago-res:Al-Mada'in dbpedia-es:Madain dbpedia-ca:Madain
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Holiest_sites_in_Shia_Islam dbt:Transliteration dbt:Citation_needed dbt:Cite_book dbt:Cite_encyclopedia dbt:Location_map dbt:Literal_translation dbt:Coord dbt:EI3 dbt:Reflist dbt:Text dbt:Sfn dbt:Short_description dbt:Empty_section
dbo:thumbnail
n13:Karte_Seleucia_Ktesiphon.png?width=300
dbp:lat
33.06
dbp:long
44.35
dbp:caption
Location within modern-day Iraq
dbp:first
Nassima
dbp:float
right
dbp:label
al-Madāʾin
dbp:last
Neggaz
dbp:title
al-Madāʾin
dbp:url
n33:al-madain-COM_35941%7Cyear=2021
georss:point
33.1 44.583333333333336
dbo:abstract
Mahuza (in hebräischen und aramäischen Quellen, besonders den jüdischen: Machuza oder Machoza) ist ein anderer von den Juden des Altertums gebrauchter Name der historischen, nordmesopotamischen Stadt Seleukia-Ktesiphon gegenüber dem Tigris (heute im Irak), in der sich eine talmudische Akademie befand und die gleichzeitig Sitz des Exilarchen war. Nach Chisdas Tod verlor Sura rapide an Bedeutung. In Pumbedita unterrichteten Rabba bar Nachmani, Josef und Abbaje; auf sie folgte Raba (270–352), der die Akademie in seine Geburtsstadt Mahuza verlegte. Bei Mahuza liegt die Palastruine des Taq-e Kisra. المدائن أو سلمان باك، مدينة عراقية تقع على بعد بضعة كيلومترات جنوب شرق بغداد, بنيت المدائن قرب مدينة المدائن التاريخية عاصمة الساسانيين الفرس قطسيفون وسلوقية، بالنسبة لقطسيفون حيث كانت تسمى بالفارسية الفهلوية تيسفون. بينما سلوقية بنيت قريبه من تسيفون. لذلك سميت بالمدائن. تضم البلدة الحالية قبر الصحابي سلمان الفارسي وكذلك مبنى ايوان كسرى ومن قراها التاريخية قرية جيلان التي ذكرها معظم الجغرافيين العرب ونسب إليها بعض المؤرخين منهم (مصطفى جواد) في كتابه اصول التاريخ و(حسين علي محفوظ) في كلمته بمؤتمر اتحاد المؤرخين العرب في التسعينيات (الشيخ عبد القادر الجيلاني) والمنطقة طاق كسرى (إيوان المدائن). يسميها الأهالي حاليا سلمان باك وذلك نسبة لقبر(الصحابي سلمان الفارسي) نسب إليها العديد من الاعلام. al-Mada'in in arabo: ﺍﻟﻤﺪﺍئن‎, al-Madāʾin , letteralmente "le città" è il toponimo con cui gli Arabi musulmani chiamarono la città doppia di Seleucia-Ctesifonte, che era stata la capitale della dinastia sasanide di Persia.Quanti vissero od operarono in tale città ebbero la nisba di al-Madanī. L'impressione che tale agglomerato suscitò nei conquistatori (per lo più beduini) fu enorme, sia per le ricchezze contenute, che furono saccheggiate al di là di ogni più rosea speranza di ricco bottino, sia per la forma circolare di Ctesifonte che, in periodo abbaside, suggerì probabilmente al califfo al-Manṣūr la forma della sua "città tonda", intorno a cui crebbe la sua capitale di Baghdad. Il sito, ridotto a poco più d'un villaggio a causa della concorrenziale vicinanza di Baghdad, si trova a una cinquantina di chilometri a settentrione della capitale irachena e oggi non presenta particolare interesse archeologico visibile, anche se appositi scavi potrebbero riservare grandi sorprese agli studiosi che vi potessero operare senza rischi. Al-Mada'in (Arabic: المدائن, al-Madāʾin, lit. 'The Cities'; Aramaic: Māḥozē or Medinātā) was an ancient metropolis situated on the Tigris River in modern-day Iraq. It was located between the ancient royal centers of Ctesiphon and Seleucia, and was founded by the Sassanid Empire. The city's name was used by Arabs as a synonym for the Sassanid capital of Ctesiphon, in a tradition that continued after the Arab conquest of Iran. Al-Mada’in (arab. المدائن) – miasto w Iraku, w muhafazie Bagdad. W 2009 roku liczyło 23 206 mieszkańców. Madain (al-Madain, Las Ciudades, en árabe: المدائن) fue una ciudad de Mesopotamia principalmente bajo los omeyas y abasíes. El nombre designaba a un grupo de poblaciones casi juntas entre la ciudad de Ctesifonte, la antigua capital administrativa sasánida y residencia de invierno del rey, y Seleucia del Tigris. El nombre derivaba del arameo Mahoze (Māhōzē). Estaba al borde del Tigris a unos 30 kilómetros al sureste del sitio de Bagdad (que se fundó en 762). Era residencia también del exilarca judío y el catholicós nestoriano. Madain o al-Madain (àrab: المدائن, al-Madāʾin, ‘les Ciutats') fou una ciutat de l'Iraq principalment sota els omeies i abbàssides. El nom designava a un grup de poblacions quasi juntes entre les quals hi havia la ciutat de Ctesifont, l'antiga capital administrativa sassànida i residència d'hivern del rei. El nom derivava de l'arameu Mahoze (Māhōzē).??? Estava a la vora del Tigris a uns 30 km al sud-est del lloc de Bagdad (que es va fundar el 762). Era residència també de l'exilarca jueu i el catolicós nestorià. La tradició diu que eren set viles, però les principals eren cinc: A la riba oriental del Tigris: * Ctesifont, la més antiga, que els àrabs van anomenar ‘la Ciutat Vella’ (al-Madina al-Atiqa) on hi havia el palau reial, anomenat el Palau Blanc, al-Qasr al-Àbyad * Aspanbur, zona residencial, on vivien els alts funcionaris, amb un conjunt palatial, un bany, un tresor i una fàbrica de moneda. Estava tocant a Ctesifont * Veh Antiokh-i Khusraw, fundada a 5 km de Ctesifont per Cosroes I el 540, on foren instal·lats els presoners fets a Antioquia de l'Orontes. Els àrabs la van anomenar ar-Rumiyya A la riba occidental: * Veh-Ardashir fundada per Ardashir I vers el 230. Els àrabs la van anomenar Behrasir, els jueus Mahoza i els cristian Kokhe. Era la part comercial i industrial amb el seu propi taller de monedes. Hi havia la catedral dels nestorians i la residència de l'exiliarca, però fou abandonada parcialment al segle VI * Sabat, 5 km al sud de l'anterior, que guardava el pont al lloc on el s'unia al Tigris. Aquest conjunt de ciutats fou ocupat pels àrabs el març del 637 i anomenat al-Madain o Madain. Ja la noblesa havia fugit però els tresors trobats van produir un gran botí. La població va fer un pacte de capitulació i va pagar la jizya. Molts notables perses (dahakin) hi van seguir residint, així com el catolicós i l'exilarca fins al segle viii. El 663 hi havia una guarnició àrab de 300 homes i el 695 eren mil homes, sempre manats per notables de Kufa de la tribu Azd. Fou el centre de la regió del Diyala (Ard Djukha) dependent del governador de Kufa. Un dels primers governador fou (mort en 656). fou governador del 656 al 660 i el 657 va rebutjar un atac kharigita. Un altre governador, Simak, va impedir al kharigita de passar de la banda oriental a l'occidental. La ciutat va seguir a Kufa en la seva tendència religiosa, i fou un centre alida. El 687 la ciutat fou saquejada pels azraquites (kharigites extremistes). Xabib la va ocupar temporalment el 696. Al segle VIII els xiïtes de Madain eren considerats extremistes (ghulati). Allí es va fundar la secta Harithiyya que afirmava que qualsevol coneixedor de l'islam podia actuar lliurement i que va donar suport a l'aixecament alida del 744. Després del 754 al-Mansur va residir temporalment a Madain (a ar-Rumiyya) i en aquest lloc fou executat Abu-Múslim el 754. El 762 el califa va decidir la fundació de Bagdad 30 km al nord-oest. El catolicós, l'exilarca i bona part de la població foren obligats a traslladar-se a la nova ciutat. El Palau Blanc fou parcialment demolit per al-Mansur. Tot i que 755 en va ordenar la restauració, va restar en ruïnes fins que al-Mustakfi (902-908) va ordenar vers el 903 acabar la demolició. Els materials van servir per fer un palau a Bagdad. Al segle IX va agafar un caràcter de ciutat agrícola. Al segle X ar-Rumiyya va quedar abandona però la resta de poblacions a la riba oriental van restar com a barris de Bagdad. En aquest segle X hi apareixen els extremistes alides anomenats Ishaqiyya. Als segles xii i xiii encara subsistia una població petita a la riba oriental i un poble de xiïtes imamites a la riba occidental que era l'antic Behrasir que va existir fins al segle xv. El 22 i 23 de novembre de 1915 es va lliurar a l'est de les ruïnes de l'iwan l'anomenada batalla de Ctesifont en què els otomans van derrotar l'exèrcit angloindi del general Townshend, aturant el seu avanç cap a Bagdad.
gold:hypernym
dbr:Metropolis
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Al-Mada'in?oldid=1124914062&ns=0
dbo:wikiPageLength
19091
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Al-Mada'in
geo:geometry
POINT(44.583332061768 33.099998474121)