This HTML5 document contains 422 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbpedia-nohttp://no.dbpedia.org/resource/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n21https://www.google.com/books/edition/Nicaea_and_its_Legacy/
dbpedia-jahttp://ja.dbpedia.org/resource/
n83http://lt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ochttp://oc.dbpedia.org/resource/
n42https://archive.org/details/firstsevenec_davi_1990_000_6702418/page/
dbpedia-lahttp://la.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eohttp://eo.dbpedia.org/resource/
dbphttp://dbpedia.org/property/
dbpedia-svhttp://sv.dbpedia.org/resource/
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
n99https://global.dbpedia.org/id/
dbpedia-trhttp://tr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-plhttp://pl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
n28https://archive.org/details/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
n12https://www.google.com/books/edition/Retrieving_Nicaea/
n17http://dbpedia.org/resource/File:
dbpedia-ethttp://et.dbpedia.org/resource/
n70http://www.newadvent.org/fathers/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
dbpedia-elhttp://el.dbpedia.org/resource/
n18https://www.google.com/books/edition/A_D_381/
n54http://www.ccel.org/s/schaff/history/
dbpedia-rohttp://ro.dbpedia.org/resource/
dbpedia-zhhttp://zh.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cyhttp://cy.dbpedia.org/resource/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
n29http://viaf.org/viaf/
n51http://lv.dbpedia.org/resource/
dbpedia-glhttp://gl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-skhttp://sk.dbpedia.org/resource/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
n43https://web.archive.org/web/20080925170957/http:/www.fourthcentury.com/index.php/
n50http://www.ccel.org/fathers2/NPNF2-04/
dbpedia-ukhttp://uk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
n104https://www.jstor.org/stable/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-brhttp://br.dbpedia.org/resource/
dbpedia-kohttp://ko.dbpedia.org/resource/
dbpedia-shhttp://sh.dbpedia.org/resource/
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
n73http://tl.dbpedia.org/resource/
n71http://www.ccel.org/ccel/wace/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
n100http://ast.dbpedia.org/resource/
n16https://www.google.com/books/edition/_/
n26http://mg.dbpedia.org/resource/
dbpedia-simplehttp://simple.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ndshttp://nds.dbpedia.org/resource/
n19https://www.google.com/books/edition/Arius/
n20https://www.google.com/books/edition/Cyclopedia_of_Biblical_Theological_and_E/
n13https://www.google.com/books/edition/The_Building_of_Christendom/
dbpedia-idhttp://id.dbpedia.org/resource/
dbpedia-nnhttp://nn.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cshttp://cs.dbpedia.org/resource/
dbpedia-bghttp://bg.dbpedia.org/resource/
dbpedia-huhttp://hu.dbpedia.org/resource/
dcthttp://purl.org/dc/terms/
n15https://www.google.com/books/edition/Wisdom_from_Franciscan_Italy/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
dbpedia-hehttp://he.dbpedia.org/resource/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
n66http://ia.dbpedia.org/resource/
schemahttp://schema.org/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
n36http://arz.dbpedia.org/resource/
dbpedia-hrhttp://hr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-warhttp://war.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
n62http://ml.dbpedia.org/resource/
n14https://www.google.com/books/edition/When_Jesus_Became_God/
dbpedia-vihttp://vi.dbpedia.org/resource/
dbpedia-srhttp://sr.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
n72http://ur.dbpedia.org/resource/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
dbpedia-swhttp://sw.dbpedia.org/resource/
n57http://d-nb.info/gnd/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
n38http://www.arxpub.com/evolpub/CRE/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbpedia-euhttp://eu.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ishttp://is.dbpedia.org/resource/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbpedia-arhttp://ar.dbpedia.org/resource/
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
dbpedia-dahttp://da.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fihttp://fi.dbpedia.org/resource/
dbpedia-slhttp://sl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fahttp://fa.dbpedia.org/resource/
n87https://www.academia.edu/19029662/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
n44http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
dbpedia-fyhttp://fy.dbpedia.org/resource/
n94http://globalwordnet.org/ili/
n67http://hy.dbpedia.org/resource/
n11https://www.google.com/books/edition/Nicene_and_Post_Nicene_Fathers/
skoshttp://www.w3.org/2004/02/skos/core#
dbpedia-mshttp://ms.dbpedia.org/resource/
n49https://archive.org/details/laterromanempire01jone/page/
dbpedia-pmshttp://pms.dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item
dbr:Arius
rdf:type
yago:Leader109623038 yago:Outcast110386312 yago:Organism100004475 yago:Scholar110557854 yago:WikicatBerberPeople yago:Philosopher110423589 yago:WikicatChristianTheologians yago:SpiritualLeader109505153 dbo:Saint yago:YagoLegalActor yago:YagoLegalActorGeo yago:Wikicat4th-centuryPhilosophers yago:Wikicat4th-centuryPeople yago:Wikicat4th-centuryEgyptianPeople yago:Wikicat4th-centuryChristianTheologians yago:WikicatPeopleExcommunicatedByTheRomanCatholicChurch yago:Theologian110705615 yago:Wikicat4th-centuryByzantinePeople yago:WikicatPeopleConvictedOfHeresy yago:Intellectual109621545 yago:Clergyman109927451 yago:LivingThing100004258 yago:Person100007846 yago:Unfortunate109630641 owl:Thing yago:WikicatChristianPriests yago:Priest110470779 yago:Object100002684 yago:WikicatEgyptianPeople yago:Heretic110171755 yago:CausalAgent100007347 yago:Whole100003553 yago:WikicatPeopleDeclaredHereticsByTheFirstSevenEcumenicalCouncils yago:PhysicalEntity100001930
rdfs:label
아리우스 阿利烏 Арій Арий Ário アリウス Ario Arius Arrio Ario Ario (teologo) Άρειος Arius (prêtre) Areios Arius (theoloog) Arius Arri Arius Arius Ariusz آريوس
rdfs:comment
آريوس (بالعامية اليونانية: Ἄρειος؛ ق. 256–336م) قسيس وزاهد وكاهن مسيحي في الإسكندرية بمصر من أصل بربري. اشتهر آريوس بتبنّيه لمجموعة من التعاليم التي تدور حول الطبيعة اللاهوتية في المسيحية، التي أكّد فيها على تفرّد الآب، وتبعية المسيح للآب، ومعارضته لما أصبح سائدًا حول طبيعة يسوع، فأصبح الموضوع الرئيس الذي نوقش في مجمع نيقية الأول الذي عقده الإمبراطور قسطنطين العظيم سنة 325م. Arius (grec ancien : Ἄρειος), né dans les années 250 en Cyrénaïque et mort en 336 à Constantinople, est un presbytre, théologien et ascète chrétien dont le ministère se déroule à Alexandrie et dont la pastorale innovante est à l'origine de la doctrine qui porte son nom, l'« arianisme ». А́рий (греч. Ἄρειος; 256—336, Константинополь) — ливийский пресвитер и аскет, священник в Баукалисе в Александрии, Египет. Один из ранних ересиархов, основоположник и эпоним арианства. Его учение о природе Божества в христианстве, в котором подчёркивается единство Бога-Отца и подчинение Христа Отцу, и его противодействие тому, что станет доминирующей христологией, христологией гомоусиана, сделали его главной темой Первого Никейского Собора, созванного императором Константином Великим в 325 году. アリウス(Arius、250年 - 336年)は、アレクサンドリアの司祭で、古代のキリスト教アリウス主義の提唱者。古典ギリシア語の再建からアレイオス(Άρειος, Areios)とも呼ばれる(現代ギリシア語ではアリオス)。アリウス派、あるいはアリウスは主義はアリウスに由来している。 Ο Άρειος (256 - 336) ήταν πρεσβύτερος στην εκκλησία της στην Αλεξάνδρεια, με λιβυκή καταγωγή. Οι θεολογικές του θέσεις αποκλήθηκαν «Αρειανισμός» από τους αντιπάλους του, και καταπολεμήθηκαν ως αίρεση σε μια περίοδο τριών και πλέον αιώνων («Αρειανή διαμάχη»), αν και γνώρισαν ιδιαίτερη απήχηση. Ο ίδιος ισχυριζόταν ότι ο Υιός του Θεού ήταν κτίσμα, αλλά πολλοί ιστορικοί της εποχής αποδίδουν την κίνησή του σε αίτια εσωτερικής αντιπαλότητας με τοπικούς πρωτοπρεσβύτερους. Η διδασκαλία του καταδικάστηκε από την Α΄ Οικουμενική Σύνοδο. 아리우스(라틴어: Arius, 그리스어: Άρειος; 250년 또는 256년 ~ 336년)는 초기 기독교시대에 활동했던 이집트 알렉산드리아 출신의 기독교 성직자이자 신학자였다. 그는 ‘성자’ 예수는 영원한 존재가 아니지만 성부와 유사한 본질(유사본질), 곧 신성을 가진 존재로써 하느님으로 불릴 수 있지만 '참 하느님'은 오직 성부이시며, 그러한 의미에서 예수는 인간도 하느님(참 하느님)도 아닌 인간과 하느님(성부)의 중간 존재라고 하였으며(천사라는 것도 아님) ‘성부’에게 종속적인 개념이라고 주장하였고 그의 주장은 아리우스주의라는 초기 기독교 분파로 발전하였다. 당시 그의 주장은 대중적인 인기를 끌고 폭넓게 받아들여졌지만 결국 325년 콘스탄티누스 1세가 직접 주재한 제1차 니케아 공의회에서 이단으로 결정되었다. Арій (дав.-гр. Ἄρειος, лат. Arius; бл. 256, — 336, Константинополь) — ранньохристиянський пресвітер, філософ і аскет родом з Киренаїки. Відомий завдяки проповідуванню доктрини аріанства — течії в християнстві, визнаною єрессю та засудженої на Першому Нікейському соборі 325 року. Діяльність та погляди Арія спричинили так звану «аріанську суперечку», що мала значний вплив на подальший розвиток церкви та затвердження християнської догматики. Arrio (en berebere: Aryus; en griego: Ἄρειος; Libia, 250 o 256-Constantinopla, 336) fue un asceta, presbítero y sacerdote en Alejandría, en la iglesia de Baucalis. Fue un obispo hereje que negaba la naturaleza divina de Jesucristo. Posiblemente tuviera un origen libio.​ Sus enseñanzas sobre la naturaleza de Dios, que enfatizan que el Hijo está subordinado al Padre,​ y su oposición a lo trinitario, que se había vuelto dominante en la cristiandad, le convirtieron en un asunto primordial durante el Primer Concilio de Nicea, convocado por el emperador Constantino I en el año 325. Arius (/əˈraɪəs, ˈɛəri-/; Koinē Greek: Ἄρειος, Áreios; 250 or 256 – 336) was a Cyrenaic presbyter, ascetic, and priest best known for the doctrine of Arianism. His teachings about the nature of the Godhead in Christianity, which emphasized God the Father's uniqueness and Christ's subordination under the Father, and his opposition to what would become the dominant Christology, Homoousian Christology, made him a primary topic of the First Council of Nicaea convened by Emperor Constantine the Great in 325. Ario (latinez: Arius; antzinako grezieraz: Ἄρειος; 256 - 336) Alexandriako presbiteroa izan zen, Egipton. Ziurrenik Libian jaio zen. Arianismo izena duen dotrina kristauaren sortzailea izan zen. ikaslea izan zen eta bere apezpikuaren aurka egin zuen esaterakoan Jaungoikoak (Aita) ezerezetik sortu zuela Logosa (bere Semea); bazela garai bat "Semea ez zena existitzen" eta beraz Semea ez zela Jaungoikoa bera, baizik eta berak sorturiko zerbait. Bera dibinoa zen, Jainko bat, baina ez zela bere Aita bezain Jaungoikoa eta horregatik ezin zitzaiola Benetako Jaungoiko izena jarri. Arius [aˈriːʊs] (grekiska Ἄρειος, Areios), född 256, död 336 i Konstantinopel, eventuellt genom förgiftning. Han räknas som grundare av arianismen. Arius var asket och presbyter i Alexandria, och var troligen av libysk härkomst, enligt Epiphanius av Salamis. Under en svår tid lyckades han överleva den sista svåra förföljelsen som riktades mot de kristna i romarriket under kejsar Diocletianus regeringstid (284-305). Arius skall ha varit elev till Lukianos av Antiochia. Arius atau Arius dari Alexandria (250-336) adalah seorang tokoh Kristen yang hidup pada akhir abad ke-3 sampai awal abad ke-4, di Alexandria (Iskandariah), Mesir pada masa pemerintahan Kaisar Konstantinus Agung. Arius menolak ajaran mengenai keilahian Kristus dengan pandangan bahwa Kristus hanyalah ciptaan Allah dan bukan Allah. Pandangannya ini kemudian memengaruhi munculnya sebuah gerakan yang disebut Arianisme. Pemikiran Arius mengenai keilahian Kristus kemudian ditolak dalam Konsili Nicea dan ia dikucilkan dari gereja. Arius (uitspraak: [aˈriəs]?, Grieks: Άρειος) (Pentapolis van Cyrenaica, 250/256 - Constantinopel, rond 336) was een christelijk presbyter (priester) die de drie-eenheid niet erkende en Jezus beschouwde als geschapen door en ondergeschikt aan God de Vader. Het arianisme, een stroming in het vroege christendom, is naar hem vernoemd. Ário (em latim: Arius) ou Areio (em latim: Areius; em grego clássico: Αρειος; Líbia, 256 – Constantinopla, 336) foi um heresiarca do século IV, fundador da doutrina arianista, tida como heresia. Era, antes de se afastar do trinitarismo, diácono de Alexandria, ordenado pelo patriarca Pedro I, razão pela qual também é conhecido como Ário de Alexandria. Ario (in latino: Arius; Libia, 256 – Costantinopoli, 336) è stato un presbitero e teologo berbero. La corrente teologica cristiana sorta attorno alle sue dottrine religiose fu condannata come eretica nel primo Concilio di Nicea, e venne in seguito indicata con il nome di arianesimo. Si diffuse prevalentemente tra i popoli germanici. Ario (latine Arius, naskiĝis en 256 en Libio, mortis en 336 en Konstantinopolo) estis berbera presbitero kaj teologo. La kristana teologia fluo naskiĝinta ĉirkaŭ liaj religiaj doktrinoj estis kondamnita kiel hereza en la Unua koncilio de Niceo (325), kaj estis sekve indikata per la epiteto ariana. Tiu doktrino disvastiĝis precipe inter la ĝermanaj popoloj. Ari o Arri (en grec antic: Ἄρειος, Áreios, llatí: Arīus) fou un religiós cristià fill d'Ammoni, que va néixer a Alexandria o a la Pentàpolis Líbia (Cirenaica) en el tercer quart del segle iii. De les seves idees derivà la doctrina considerada herètica dels arians. A petició de Constantí, Ari va admetre en l'essencial la consubstanciabilitat, a fi d'aconseguir una unió de les dues branques principals de l'Església; llavors l'Emperador va demanar a Atanasi que readmetés Ari a la seva comunió a la qual cosa el bisbe es va negar. Els eusebians iniciaren una nova campanya contra Atanasi. 阿利乌(拉丁語:Arius,250年-336年),又譯亞留,天主教稱亞略,是領導阿里烏教派的早期基督教人士。 阿里烏及其教派是一位神論者,認為聖子耶穌基督次於聖父,阿里烏認為,聖父是上帝,是永恆而獨一的存在,在上帝以外沒有能與上帝平等的,因為一切在上帝以外的個體,都是上帝所創造的,並且地位都在祂以下,連聖子耶穌也不例外。因此,阿里烏認為耶穌比上帝低一等,是受造的,他認為聖子不是永恆的,而是「有開始的」,因為祂是「從父而出」的受造之物。阿里烏的論點,與三位一體的基督教傳統教義是對立的,以致引發爭論。結果,在公元325年的基督教大公會議(即第一次尼西亞公會議)被取消教席和斥為異端。 後來因羅馬皇帝君士坦丁大帝在神學態度上的變更,勢力得以保存,君士坦丁的支持,或許與亞流反對教會佔有大量財富有關。 Arius (altgriechisch Ἄρειος Áreios, deutsche Aussprache [aˈriːʊs]; * um 260; † nach 327; vermutlich in Konstantinopel) war ein christlicher Presbyter aus Alexandria. Nach ihm ist die Lehre des Arianismus benannt. Ariusz (ur. ok. 256 lub 260 w Cyrenajce, zm. 336) – wczesnochrześcijański prezbiter, teolog i poeta z Aleksandrii, Libijczyk z pochodzenia. Jego nauka na temat relacji Boga Ojca i Syna Bożego oraz natury Bóstwa zyskała dużą popularność wśród ówczesnych chrześcijan najpierw na Wschodzie, później również na Zachodzie, szczególnie długo utrzymując się wśród plemion germańskich. Została uznana za sprzeczną z nauką Kościoła powszechnego na soborze w Nicei w 325 roku, który orzekł współistotność i równość w Bóstwie Ojca i Syna. Naukę Ariusza nazywa się arianizmem. Areios (či latinsky Arius, 256 - 336) byl křesťanský kněz a kazatel v alexandrijské čtvrti Baukalis. Od Areiova jména se odvozuje název arianismus jako jeden z heretických směrů 4. století.
rdfs:seeAlso
dbr:Nicene_Creed
skos:exactMatch
n94:i94321
dbp:name
Arius
foaf:depiction
n44:Nikea-arius.png n44:Baptism_of_Christ_-_Arian_Baptistry_-_Ravenna_2016.jpg n44:Baptistery.Arians02.jpg n44:Saint_Nicholas_of_Myra_slapping_Arius_at_the_Council_of_Nicaea_Greek_Icon.jpg n44:Arius_püspök.jpg n44:Constantine_burning_Arian_books.jpg
dbp:deathPlace
dbr:Constantinople dbr:Byzantine_Empire dbr:Thracia
dbp:birthPlace
dbr:Ptolemais,_Cyrenaica dbr:Roman_Empire
dct:subject
dbc:People_declared_heretics_by_the_first_seven_ecumenical_councils dbc:4th-century_writers dbc:4th-century_Christian_theologians dbc:Libyan_Christians dbc:Nature_of_Jesus_Christ dbc:4th-century_Romans dbc:Roman-era_philosophers_in_Alexandria dbc:4th-century_Arian_Christians dbc:Antitrinitarians dbc:3rd-century_Christian_theologians dbc:Deaths_onstage dbc:3rd-century_Romans dbc:3rd-century_Arian_Christians dbc:336_deaths dbc:People_excommunicated_by_the_Catholic_Church dbc:256_births dbc:3rd-century_writers dbc:Founders_of_religions dbc:Egyptian_Christian_clergy
dbo:wikiPageID
296534
dbo:wikiPageRevisionID
1124904542
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Homoousion dbr:Trinity dbr:List_of_Latin_phrases_(A) dbr:Antichrist dbr:Theodosius_I n17:Nikea-arius.png dbr:First_Synod_of_Tyre dbr:Paganism dbr:Islamic_prophet dbr:Henry_Wace_(Anglican_priest) dbr:Cyrenaica dbr:Hosius_of_Córdoba dbr:Roman_Empire dbr:Asceticism dbr:Third_Council_of_Sirmium dbr:Christian_theology dbr:Lucian_of_Antioch dbr:Alexandria dbc:People_declared_heretics_by_the_first_seven_ecumenical_councils dbr:Vandals dbr:Libya dbr:Valens dbr:Athanasius dbr:Poison dbr:Philip_Schaff dbr:Goths dbr:Athanasius_of_Alexandria dbr:Praetorian_prefecture_of_Illyricum dbr:Excommunication dbr:Edict_of_Milan dbr:Synod_of_Antioch dbc:4th-century_writers dbr:Pope_Dionysius dbr:Presbyter dbr:Constantine_I dbr:Wisconsin_Lutheran_College dbc:4th-century_Christian_theologians dbr:Eternity dbr:Logos dbc:Libyan_Christians dbr:Nicene_Creed dbr:Poland dbc:Roman-era_philosophers_in_Alexandria dbc:Nature_of_Jesus_Christ dbr:Godhead_in_Christianity dbc:4th-century_Romans dbr:Pope_Alexander_I_of_Alexandria dbr:Pope_Sylvester_I dbr:Greek_paganism dbr:Semi-Arianism dbr:Meletius_of_Lycopolis dbr:Hagiography dbr:Germanic_peoples dbr:Diocese dbc:4th-century_Arian_Christians dbr:Christianity dbr:Roman_Catholicism dbr:Ousios dbr:Protestant_Reformation dbr:Son_of_God dbr:Trinitarianism dbr:Western_Roman_Empire dbr:Abbot dbr:God dbr:Nontrinitarianism dbr:Socinianism dbr:Nicene_creed dbc:Antitrinitarians dbr:Roman_Britain dbr:Consubstantiality n17:Baptistery.Arians02.jpg dbr:Christian_communion dbr:Julian_the_Apostate dbr:Muhammad dbr:Alexander_Vasiliev_(historian) dbr:Tolmeita dbr:Epiphanius_of_Salamis dbr:Achillas_of_Alexandria dbr:Nicholas_of_Myra dbr:Warren_H._Carroll dbr:Sabellianism dbr:Koine_Greek dbr:Thracia dbr:Deacon dbr:Second_Ecumenical_Council dbr:Arian_controversy n17:Baptism_of_Christ_-_Arian_Baptistry_-_Ravenna_2016.jpg n17:Constantine_burning_Arian_books.jpg dbr:Ulfilas dbc:3rd-century_Christian_theologians dbr:Pope_Peter_I_of_Alexandria dbr:Dionysius_of_Alexandria dbr:Constantius_II dbr:God_the_Father dbr:Licinius dbr:Baptism dbr:Paul_of_Samosata dbr:Christology dbr:Pope_Achillas_of_Alexandria dbr:Arianism dbr:Nicomedia dbr:Socrates_Scholasticus dbc:Deaths_onstage n17:Saint_Nicholas_of_Myra_slapping_Arius_at_the_Council_of_Nicaea_Greek_Icon.jpg dbc:3rd-century_Arian_Christians dbr:Heresy dbr:Constantine_the_Great dbr:Subordinationism dbr:Forum_of_Constantine dbc:256_births dbr:Byzantine_Empire dbr:Eusebius_of_Caesarea dbr:Alexander_of_Constantinople dbc:People_excommunicated_by_the_Catholic_Church dbc:3rd-century_Romans dbc:3rd-century_writers dbc:336_deaths dbr:Socrates_of_Constantinople dbr:Time dbr:Eusebius_of_Nicomedia dbc:Founders_of_religions dbr:Anomoeanism dbr:Prelate dbr:Istanbul dbr:Oneness_Pentecostalism dbr:Theognis_of_Nicaea dbr:Benedictines dbr:Jehovah's_Witnesses dbr:Ecumenical_council dbr:Blasphemy_of_Sirmium dbr:Peter_the_Venerable dbr:First_Council_of_Nicaea dbr:Polish_Brethren dbr:The_Church_of_Jesus_Christ_of_Latter-day_Saints dbr:Palestine_(region) dbr:Turkey dbr:Antioch dbr:Logos_(Christianity) dbr:Donatist dbr:Eastern_Roman_Empire dbc:Egyptian_Christian_clergy dbr:Ptolemais,_Cyrenaica dbr:Constantinople dbr:Origen dbr:Divinity dbr:Unitarianism dbr:Column_of_Constantine dbr:Jesus dbr:Unitarian_Universalism
dbo:wikiPageExternalLink
n11:xxrLTr2mlMMC%3Fhl=en&gbpv=0 n12:l6VzBQAAQBAJ%3Fhl=en&gbpv=0 n13:5nXYAAAAMAAJ%3Fhl=en&sa=X&ved=2ahUKEwi_8_el7Z32AhWeoXIEHWG-CgcQiqUDegQICBAC n14:CUxsmAEACAAJ%3Fhl=en n15:sN84PdvVT00C%3Fhl=en&gbpv=0 n16:IquqAQAACAAJ%3Fsa=X&ved=2ahUKEwjEt4WooqD2AhUcp3IEHVWUAbgQre8FegQIJhA_ n16:ZDrBfZevdBIC%3Fhl=en&sa=X&ved=2ahUKEwiQ1NSBp6D2AhVyg3IEHWnWDAMQ7_IDegQICRAC n18:1ziIDwAAQBAJ%3Fhl=en&gbpv=0 n19:5QoRowuRAWMC%3Fhl=en&gbpv=0 n20:-BRJnQEACAAJ%3Fhl=en n21:nwpREAAAQBAJ%3Fhl=en&gbpv=0 n16:wkbZAAAAMAAJ%3Fsa=X&ved=2ahUKEwj5l_-7qpn2AhUdmXIEHYr0CkIQ7_IDegQIBBAD n28:laterromanempire01jone n38:CREseries.html%23CRE12 n42:52 n28:isbn_9780965916776 n43:arius-chart n49:118 n50:Npnf2-04-49.htm n50:Npnf2-04-50.htm n50:Npnf2-04-51.htm n50:Npnf2-04-52.htm n50:Npnf2-04-53.htm n50:Npnf2-04-54.htm n50:Npnf2-04-47.htm n50:Npnf2-04-48.htm n54:3_ch09.htm n70:26011.htm n71:biodict.html n28:closingofwester00char n87:Arius_Conservativus_The_Question_of_Arius_Theological_Belonging n104:23960253
owl:sameAs
dbpedia-sh:Arije dbpedia-cs:Areios wikidata:Q106026 n26:Ariosy dbpedia-oc:Arius n29:266508537 dbpedia-id:Arius dbpedia-eu:Ario dbpedia-ro:Arie_(preot) dbpedia-sr:Арије dbpedia-el:Άρειος n36:اريوس dbpedia-de:Arius dbpedia-br:Arius dbpedia-sw:Ario dbpedia-zh:阿利烏 freebase:m.01rb6b dbpedia-ru:Арий n51:Ārijs dbpedia-pt:Ário dbpedia-pms:Ario dbpedia-nn:Arius n57:118645781 dbpedia-hu:Arius dbpedia-fr:Arius_(prêtre) dbpedia-nl:Arius_(theoloog) dbpedia-fa:آریوس n62:അരിയൂസ് yago-res:Arius dbpedia-ms:Arius dbpedia-pl:Ariusz n66:Arius n67:Արիոս dbpedia-tr:Arius dbpedia-ca:Arri n29:12404999 n72:آریوس n73:Arius dbpedia-sv:Arius dbpedia-bg:Арий dbpedia-no:Arius dbpedia-et:Areios dbpedia-war:Arius_(teolohiya) dbpedia-he:אריוס dbpedia-simple:Arius dbpedia-ar:آريوس dbpedia-nds:Arius n83:Arijus dbpedia-ko:아리우스 dbpedia-sl:Arij dbpedia-fi:Areios dbpedia-uk:Арій dbpedia-da:Arius dbpedia-is:Aríus dbpedia-gl:Ario dbpedia-eo:Ario_(teologo) dbpedia-la:Arius_(theologus) dbpedia-cy:Arius dbpedia-it:Ario dbpedia-hr:Arije n99:8kyo n100:Arriu dbpedia-ja:アリウス dbpedia-sk:Areios_(kresťan_z_Alexandrie) dbpedia-es:Arrio dbpedia-fy:Arius dbpedia-vi:Arius
dbp:traditionMovement
dbr:Arianism
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Cite_book dbt:Cite_AmCyc dbt:Technical_inline dbt:Lang-grc-koi dbt:Reflist dbt:Harvid dbt:Other_uses dbt:Short_description dbt:Commons_category-inline dbt:Wikiquote dbt:Sfn dbt:Infobox_theologian dbt:IPAc-en dbt:ISBN dbt:Quote dbt:Quotation dbt:Librivox_author dbt:Bibleref2 dbt:Page%3F dbt:Arianism dbt:Authority_control dbt:See_also dbt:Page_missing dbt:Main dbt:Cite_journal
dbo:thumbnail
n44:Arius_püspök.jpg?width=300
dbp:birthDate
256
dbp:caption
Arius arguing for the supremacy of God the Father, and that the Son had a beginning as a true Firstborn
dbp:deathDate
336
dbp:era
3
dbp:language
dbr:Koine_Greek
dbp:notableWorks
Thalia
dbp:occupation
Theologian, Presbyter
dbo:abstract
Ário (em latim: Arius) ou Areio (em latim: Areius; em grego clássico: Αρειος; Líbia, 256 – Constantinopla, 336) foi um heresiarca do século IV, fundador da doutrina arianista, tida como heresia. Era, antes de se afastar do trinitarismo, diácono de Alexandria, ordenado pelo patriarca Pedro I, razão pela qual também é conhecido como Ário de Alexandria. Арій (дав.-гр. Ἄρειος, лат. Arius; бл. 256, — 336, Константинополь) — ранньохристиянський пресвітер, філософ і аскет родом з Киренаїки. Відомий завдяки проповідуванню доктрини аріанства — течії в християнстві, визнаною єрессю та засудженої на Першому Нікейському соборі 325 року. Діяльність та погляди Арія спричинили так звану «аріанську суперечку», що мала значний вплив на подальший розвиток церкви та затвердження християнської догматики. Провідна ідея аріанства полягала в антитринітаризмі — запереченні єдиносутності Святої Трійці. На думку Арія, Ісус Христос є не Бог, а найдосконаліше створіння Боже, що володіє перевагою над іншими створеними істотами та має найвище достоїнство після Бога-Отця. Найвизначнішим опонентом цієї думки був александрійський патріарх Александр, за ініціативи якого Арія було піддано анафемі, вигнано з міста та засуджено на Нікейському соборі. Арій помер 336 року, у віці 80 років, напередодні його урочистого повернення у лоно Церкви. Ario (latinez: Arius; antzinako grezieraz: Ἄρειος; 256 - 336) Alexandriako presbiteroa izan zen, Egipton. Ziurrenik Libian jaio zen. Arianismo izena duen dotrina kristauaren sortzailea izan zen. ikaslea izan zen eta bere apezpikuaren aurka egin zuen esaterakoan Jaungoikoak (Aita) ezerezetik sortu zuela Logosa (bere Semea); bazela garai bat "Semea ez zena existitzen" eta beraz Semea ez zela Jaungoikoa bera, baizik eta berak sorturiko zerbait. Bera dibinoa zen, Jainko bat, baina ez zela bere Aita bezain Jaungoikoa eta horregatik ezin zitzaiola Benetako Jaungoiko izena jarri. Bere dotrina arianismo gisa ezagutzen da, baina obretan ere agertzen dira ideia hauek. Tertulianok ere sinesmen antzekoa zuen. eta Origenesen obretan ere aurkitzen dira horrelako esaldiak. Nizeako I. kontzilioan, 325ean arianismoa heresiatzat hartu zuten. Ario eta haren jarraitzaileak eskumikatu eta erbesteratu zituzten. Arianismoak sakon iraun zuen godo eta bestelako herri germaniarren artean. Bere lan nagusia Θαλια (Talía) izan zen, gaur egun desagertua. Bere liburu guztiak erre zituzten baina zati batzuk heldu dira euren aurkariek idatzi zutelako horien inguruan. Ziurrenik pozoitua 336an hil zen, Elizak berriro onartu behar zuen aurreko egunean. 아리우스(라틴어: Arius, 그리스어: Άρειος; 250년 또는 256년 ~ 336년)는 초기 기독교시대에 활동했던 이집트 알렉산드리아 출신의 기독교 성직자이자 신학자였다. 그는 ‘성자’ 예수는 영원한 존재가 아니지만 성부와 유사한 본질(유사본질), 곧 신성을 가진 존재로써 하느님으로 불릴 수 있지만 '참 하느님'은 오직 성부이시며, 그러한 의미에서 예수는 인간도 하느님(참 하느님)도 아닌 인간과 하느님(성부)의 중간 존재라고 하였으며(천사라는 것도 아님) ‘성부’에게 종속적인 개념이라고 주장하였고 그의 주장은 아리우스주의라는 초기 기독교 분파로 발전하였다. 당시 그의 주장은 대중적인 인기를 끌고 폭넓게 받아들여졌지만 결국 325년 콘스탄티누스 1세가 직접 주재한 제1차 니케아 공의회에서 이단으로 결정되었다. アリウス(Arius、250年 - 336年)は、アレクサンドリアの司祭で、古代のキリスト教アリウス主義の提唱者。古典ギリシア語の再建からアレイオス(Άρειος, Areios)とも呼ばれる(現代ギリシア語ではアリオス)。アリウス派、あるいはアリウスは主義はアリウスに由来している。 Ariusz (ur. ok. 256 lub 260 w Cyrenajce, zm. 336) – wczesnochrześcijański prezbiter, teolog i poeta z Aleksandrii, Libijczyk z pochodzenia. Jego nauka na temat relacji Boga Ojca i Syna Bożego oraz natury Bóstwa zyskała dużą popularność wśród ówczesnych chrześcijan najpierw na Wschodzie, później również na Zachodzie, szczególnie długo utrzymując się wśród plemion germańskich. Została uznana za sprzeczną z nauką Kościoła powszechnego na soborze w Nicei w 325 roku, który orzekł współistotność i równość w Bóstwie Ojca i Syna. Naukę Ariusza nazywa się arianizmem. آريوس (بالعامية اليونانية: Ἄρειος؛ ق. 256–336م) قسيس وزاهد وكاهن مسيحي في الإسكندرية بمصر من أصل بربري. اشتهر آريوس بتبنّيه لمجموعة من التعاليم التي تدور حول الطبيعة اللاهوتية في المسيحية، التي أكّد فيها على تفرّد الآب، وتبعية المسيح للآب، ومعارضته لما أصبح سائدًا حول طبيعة يسوع، فأصبح الموضوع الرئيس الذي نوقش في مجمع نيقية الأول الذي عقده الإمبراطور قسطنطين العظيم سنة 325م. بعد أن اعترف الإمبراطوران الرومانيان ليسينيوس وقسطنطين بالمسيحية ديناً رسميًا، رأى قسطنطين أن يوحّد الكنيسة التي اعتُرف بها مؤخرًا، وإزالة الانقسامات اللاهوتية. كانت الكنيسة المسيحية منقسمة ومختلفة حول طبيعة يسوع أو طبيعة العلاقة بين يسوع والآب. اعتبر أثناسيوس الأول بابا الإسكندرية آريوس والمتفقين مع آرائه ممن لم يؤمنوا بمعتقد الثالوث الذي يؤمن بتساوي الآب والابن في الجوهر والأبدية. تصف كتابات مسيحية بصورة سلبية اللاهوت الآريوسي نظرًا لاعتقاده بأنه كان هناك وقت لم يكن فيه وجود للابن، حيث الآب موجودًا وحده. على الرغم من الجهود المعارضة لمذهب آريوس، استمرت الكنائس المسيحية الآريوسية في جميع أنحاء أوروبا والشرق الأوسط وشمال أفريقيا، وخاصة في الممالك الجرمانية، حتى سقوط تلك الممالك عسكريًا أو تحولهم المذهبي طواعية بين القرنين الخامس والسابع الميلادي. كانت العلاقة بين الآب والابن محل نقاش لعقود قبل زمن آريوس؛ كثّف آريوس النقاشات حول تلك المسألة، ونقل أفكاره إلى جمهور الكنيسة التي أكّد يوسابيوس النيقوميدي وغيره أن تأثيرها ظل كبيرًا لفترات طويلة، وعلى النقيض، تنكّر بعض الآريوسيين لاحقًا لآريوس وزعموا أنهم لا يعرفوا الرجل أو تعاليمه الخاصة. Arius (uitspraak: [aˈriəs]?, Grieks: Άρειος) (Pentapolis van Cyrenaica, 250/256 - Constantinopel, rond 336) was een christelijk presbyter (priester) die de drie-eenheid niet erkende en Jezus beschouwde als geschapen door en ondergeschikt aan God de Vader. Het arianisme, een stroming in het vroege christendom, is naar hem vernoemd. Arius atau Arius dari Alexandria (250-336) adalah seorang tokoh Kristen yang hidup pada akhir abad ke-3 sampai awal abad ke-4, di Alexandria (Iskandariah), Mesir pada masa pemerintahan Kaisar Konstantinus Agung. Arius menolak ajaran mengenai keilahian Kristus dengan pandangan bahwa Kristus hanyalah ciptaan Allah dan bukan Allah. Pandangannya ini kemudian memengaruhi munculnya sebuah gerakan yang disebut Arianisme. Pemikiran Arius mengenai keilahian Kristus kemudian ditolak dalam Konsili Nicea dan ia dikucilkan dari gereja. 阿利乌(拉丁語:Arius,250年-336年),又譯亞留,天主教稱亞略,是領導阿里烏教派的早期基督教人士。 阿里烏及其教派是一位神論者,認為聖子耶穌基督次於聖父,阿里烏認為,聖父是上帝,是永恆而獨一的存在,在上帝以外沒有能與上帝平等的,因為一切在上帝以外的個體,都是上帝所創造的,並且地位都在祂以下,連聖子耶穌也不例外。因此,阿里烏認為耶穌比上帝低一等,是受造的,他認為聖子不是永恆的,而是「有開始的」,因為祂是「從父而出」的受造之物。阿里烏的論點,與三位一體的基督教傳統教義是對立的,以致引發爭論。結果,在公元325年的基督教大公會議(即第一次尼西亞公會議)被取消教席和斥為異端。 後來因羅馬皇帝君士坦丁大帝在神學態度上的變更,勢力得以保存,君士坦丁的支持,或許與亞流反對教會佔有大量財富有關。 Ο Άρειος (256 - 336) ήταν πρεσβύτερος στην εκκλησία της στην Αλεξάνδρεια, με λιβυκή καταγωγή. Οι θεολογικές του θέσεις αποκλήθηκαν «Αρειανισμός» από τους αντιπάλους του, και καταπολεμήθηκαν ως αίρεση σε μια περίοδο τριών και πλέον αιώνων («Αρειανή διαμάχη»), αν και γνώρισαν ιδιαίτερη απήχηση. Ο ίδιος ισχυριζόταν ότι ο Υιός του Θεού ήταν κτίσμα, αλλά πολλοί ιστορικοί της εποχής αποδίδουν την κίνησή του σε αίτια εσωτερικής αντιπαλότητας με τοπικούς πρωτοπρεσβύτερους. Η διδασκαλία του καταδικάστηκε από την Α΄ Οικουμενική Σύνοδο. А́рий (греч. Ἄρειος; 256—336, Константинополь) — ливийский пресвитер и аскет, священник в Баукалисе в Александрии, Египет. Один из ранних ересиархов, основоположник и эпоним арианства. Его учение о природе Божества в христианстве, в котором подчёркивается единство Бога-Отца и подчинение Христа Отцу, и его противодействие тому, что станет доминирующей христологией, христологией гомоусиана, сделали его главной темой Первого Никейского Собора, созванного императором Константином Великим в 325 году. После того, как императоры Лициний и Константин узаконили и формализовали христианство того времени в Римской империи, Константин стремился объединить недавно признанную церковь и устранить богословские разногласия. Христианская церковь разделилась из-за разногласий по поводу христологии, или природы отношений между Иисусом и Богом. Христиане-гомоусианцы, в том числе Афанасий Александрийский, использовали Ария и арианство в качестве эпитетов для описания тех, кто не согласен с их доктриной равноправного тринитаризма, христологии гомоусиан, представляющей Бога-Отца и Иисуса Христа-Сына как вечную «единую сущность» («единосущную»). Несмотря на организованное противодействие, арианские христианские церкви сохранялись по всей Европе, на Ближнем Востоке и в Северной Африке, особенно в различных германских королевствах, до тех пор, пока они не были подавлены военным вмешательством или добровольным обращением в католичество между пятым и седьмым веками. Отношения Сына с Отцом обсуждались и уточнялись за десятилетия до пришествия Ария; Арий усилил полемику и довёл её до общецерковной аудитории, где другие, такие как Евсевий Никомидийский, в конечном итоге оказались гораздо более влиятельными. Фактически, некоторые более поздние ариане отказались от этого имени, заявив, что не были знакомы с этим человеком или его конкретными учениями. Однако, поскольку конфликт между Арием и его противниками выдвинул этот вопрос на передний план, провозглашённая, хотя и не созданная, им доктрина обычно обозначается его именем. Ario (in latino: Arius; Libia, 256 – Costantinopoli, 336) è stato un presbitero e teologo berbero. La corrente teologica cristiana sorta attorno alle sue dottrine religiose fu condannata come eretica nel primo Concilio di Nicea, e venne in seguito indicata con il nome di arianesimo. Si diffuse prevalentemente tra i popoli germanici. Ario (latine Arius, naskiĝis en 256 en Libio, mortis en 336 en Konstantinopolo) estis berbera presbitero kaj teologo. La kristana teologia fluo naskiĝinta ĉirkaŭ liaj religiaj doktrinoj estis kondamnita kiel hereza en la Unua koncilio de Niceo (325), kaj estis sekve indikata per la epiteto ariana. Tiu doktrino disvastiĝis precipe inter la ĝermanaj popoloj. Arrio (en berebere: Aryus; en griego: Ἄρειος; Libia, 250 o 256-Constantinopla, 336) fue un asceta, presbítero y sacerdote en Alejandría, en la iglesia de Baucalis. Fue un obispo hereje que negaba la naturaleza divina de Jesucristo. Posiblemente tuviera un origen libio.​ Sus enseñanzas sobre la naturaleza de Dios, que enfatizan que el Hijo está subordinado al Padre,​ y su oposición a lo trinitario, que se había vuelto dominante en la cristiandad, le convirtieron en un asunto primordial durante el Primer Concilio de Nicea, convocado por el emperador Constantino I en el año 325. Después de que los emperadores Licinio y Constantino legalizaran y formalizaran el cristianismo en el Imperio romano, el emperador Constantino trató de unificar y suprimir la división teológica en el seno de la Iglesia reconocida.​ La iglesia cristiana estaba dividida por desacuerdos sobre la cristología o la relación entre Jesús y Dios. Los cristianos homousianos, entre los que estaba Atanasio de Alejandría, usaron el arrianismo como epíteto para los que estaban en desacuerdo con su doctrina homousiana trinitaria, que describía a Dios y a Cristo como «una misma esencia» (consustancial y coeterna). Aunque el término "arriano" podría sugerir que Arrio fue el fundador de la doctrina que lleva su nombre, el debate sobre la relación precisa entre el Hijo y el Padre no empezó con él. Este asunto había sido discutido durante décadas antes de su llegada; Arrio simplemente intensificó la controversia y la llevó ante un público más amplio de la iglesia, donde otros "arrianos" como Eusebio de Nicomedia (no confundir con el contemporáneo Eusebio de Cesarea) demostraron ser mucho más influyentes a largo plazo. De hecho, algunos "arrianos" posteriores repudian ese nombre, alegando no estar familiarizados con ese hombre o con sus enseñanzas específicas.​​ En cualquier caso, como el conflicto entre Arrio y sus enemigos llevó el asunto al primer plano teórico, la doctrina que él proclamaba creer, aunque no es originalmente suya, es etiquetada como suya. Arius (altgriechisch Ἄρειος Áreios, deutsche Aussprache [aˈriːʊs]; * um 260; † nach 327; vermutlich in Konstantinopel) war ein christlicher Presbyter aus Alexandria. Nach ihm ist die Lehre des Arianismus benannt. Arius (grec ancien : Ἄρειος), né dans les années 250 en Cyrénaïque et mort en 336 à Constantinople, est un presbytre, théologien et ascète chrétien dont le ministère se déroule à Alexandrie et dont la pastorale innovante est à l'origine de la doctrine qui porte son nom, l'« arianisme ». La querelle au sujet de la Trinité, engendrée par ses positions durant le IVe siècle, a durablement influencé le christianisme en contribuant à en définir le symbole de Nicée-Constantinople tandis que l'arianisme est devenu, pour les nicéens (ultérieurement devenus catholiques et orthodoxes), l'archétype de l'hérésie. Arius [aˈriːʊs] (grekiska Ἄρειος, Areios), född 256, död 336 i Konstantinopel, eventuellt genom förgiftning. Han räknas som grundare av arianismen. Arius var asket och presbyter i Alexandria, och var troligen av libysk härkomst, enligt Epiphanius av Salamis. Under en svår tid lyckades han överleva den sista svåra förföljelsen som riktades mot de kristna i romarriket under kejsar Diocletianus regeringstid (284-305). Arius skall ha varit elev till Lukianos av Antiochia. Arius av Alexandria var av den fasta övertygelsen att Kristus var av Gud skapad, den första och högsta av alla skapade varelser men, trots att han var utan synd, underkastad Fadern och alltså inte Gud. Denna antitrinitariska lära kallas för subordinationsläran. Men Athanasius, Arius överordnade biskop i Alexandria (som kom att formulera Treenighetsläran), hävdade att detta var kätteri. Han menade att Gud Fadern och Jesus, "Sonen", var av samma väsen - olika hypostaser av samma Gud - och alltid hade existerat sida vid sida. Arius och Athanasios motarbetade varandra och sökte överbevisa världen om att de hade rätt. Efter många kyrkomöten, och efter dramatiska kyrkopolitiska vändningar, blev till slut Athanasios tolkning den officiella och "ortodoxa" (renläriga), medan Arius och hans anhängare stämplades som kättare. Flera vetenskapliga studier tyder på att Arius blev förgiftad av sina motståndare. Arius huvudsakliga arbete, Θαλια, brändes liksom resten av hans böcker på bål och förbjöds, även om fragment av texterna överlevt till vår tid. Arianismen, som tidvis hade stora framgångar, fördömdes av biskop Alexander av Alexandria år 319 och därefter vid kyrkomötet i Nicaea år 325. Kontroversen mellan lärorna fortsatte dock långt efter att de båda avlidit. Detta berodde bland annat på att många av de som missionerade bland goter och andra folk norröver var arianer. Från dessa spred sig arianismen snabbt till andra germanfolk: burgunder, vandaler, sveber med flera. Denna åtskillnad i religion mellan germaner och romare förhindrade länge de två folkens sammansmältning. Bland langobarderna kvarlevde arianismen in på 700-talet. Vad gäller den Helige Ande trodde Arius att den var en person men att den var underlägsen både Fadern och Sonen. Denna lära blev mycket populär men stötte på våldsamt motstånd inom kyrkan. Vid kyrkomötet i Nicaea år 325 landsförvisades Arius, och hans läror fördömdes. Arianska läror har dykt upp med jämna mellanrum i kyrkohistorien. En ariansk hållning har idag bland annat Jehovas Vittnen och Swedenborgianismen. Även den unitariska rörelsen står för en liberal lära med rötter i en anti-nicaensk teologi. Arius (/əˈraɪəs, ˈɛəri-/; Koinē Greek: Ἄρειος, Áreios; 250 or 256 – 336) was a Cyrenaic presbyter, ascetic, and priest best known for the doctrine of Arianism. His teachings about the nature of the Godhead in Christianity, which emphasized God the Father's uniqueness and Christ's subordination under the Father, and his opposition to what would become the dominant Christology, Homoousian Christology, made him a primary topic of the First Council of Nicaea convened by Emperor Constantine the Great in 325. After Emperors Licinius and Constantine legalized and formalized the Christianity of the time in the Roman Empire, Constantine sought to unify the newly recognized Church and remove theological divisions. The Christian Church was divided over disagreements on Christology, or the nature of the relationship between the first and second persons of the Trinity. Homoousian Christians, including Athanasius of Alexandria, used Arius and Arianism as epithets to describe those who disagreed with their doctrine of coequal Trinitarianism, a Homoousian Christology representing God the Father and Jesus Christ the Son as "of one essence" ("consubstantial") and coeternal. Negative writings describe Arius's theology as one imputing there was a time before the Son of God existed—that is, when only God the Father existed. Despite concerted opposition, Arian Christian churches persisted for centuries throughout Europe (especially in various Germanic kingdoms), the Middle East, and North Africa. They were suppressed by military conquest or by voluntary royal conversion between the fifth and seventh centuries. The Son's precise relationship with the Father had been discussed for decades before Arius's advent; Arius intensified the controversy and carried it to a Church-wide audience, where others like Eusebius of Nicomedia proved much more influential in the long run. In fact, some later Arians disavowed the name, claiming not to have been familiar with the man or his specific teachings. However, because the conflict between Arius and his foes brought the issue to the theological forefront, the doctrine they said he proclaimed—though he had definitely not originated—is generally labeled as "his". Areios (či latinsky Arius, 256 - 336) byl křesťanský kněz a kazatel v alexandrijské čtvrti Baukalis. Od Areiova jména se odvozuje název arianismus jako jeden z heretických směrů 4. století. Ari o Arri (en grec antic: Ἄρειος, Áreios, llatí: Arīus) fou un religiós cristià fill d'Ammoni, que va néixer a Alexandria o a la Pentàpolis Líbia (Cirenaica) en el tercer quart del segle iii. De les seves idees derivà la doctrina considerada herètica dels arians. A Antioquia va ser deixeble de Lucià, primer clergue que va defensar clarament la diferència entre el Pare i el Fill (Lucià era amic de Pau de Samosata que defensava idees similars, de les quals Lucià va poder convertir-se en propagador). Pere (bisbe d'Alexandria) el va ordenar diaca però més tard el va expulsar, en condemnar Ari la duresa de la persecució contra els seguidors de Meleci, bisbe de Licòpolis, que havia provocat un cisma a Egipte. Més tard, sent ja Ari de certa edat, va ser ordenat prevere per Àquila, patriarca de Constantinoble, confiant-li la direcció de l'església de Baukalis, on es va distingir per la seva erudició, arribant-se a suposar que podria succeir a Àquila quan aquest va morir; no obstant això va ser elegit patriarca de Constantinoble Alexandre (317). Els catòlics acusen Ari d'actuar des d'aleshores per despit, cosa que no és segura. Ari va acusar (318) Alexandre, bisbe d'Alexandria, de ser partidari de Sabeli i de les doctrines sabelianes (que fonien en una sola les tres persones de la Trinitat) condemnades uns anys abans per un Concili celebrat a Alexandria (261). Alexandre va exposar les seves doctrines, que van resultar ser ortodoxes, mentre Ari sostenia que el Pare havia creat al Fill, i per tant aquest havia de ser inferior. Alexandre va convocar un concili a Alexandria (320 o 321) al qual van assistir cent bisbes, que van condemnar les idees d'Ari i el van excomunicar juntament amb els seus seguidors. Però alguns bisbes (com Secundus de Ptolemaida, Teonas de Marmàrica, Eusebi de Cesarea, Eusebi de Nicomèdia, Teoguis de Nicea i Marius de Calcedònia) i part del clergat es van decantar al seu favor. L'Emperador Constantí I el Gran, que després del 324 governava l'Imperi en solitari i temia que aquests disputes teològiques alteressin la pau publica, va intentar evitar el cisma, utilitzant com a mediador Osi, bisbe de Còrdova, però va fracassar. Constantí va convocar llavors el primer concili ecumènic a Nicea (325) al qual van assistir 318 bisbes, la majoria orientals, i en el qual el bisbe Alexandre d'Alexandría va estar assistit pel jove diaca Atanasi (després sant) que es va convertir en campió dels opositors a Ari, els seguidors del qual estaven dirigits per Eusebi de Nicomèdia, però sols van aconseguir 22 adhesions. El Concili va determinar que el Pare i el Fill eren consubstancials o iguals (en grec es va utilitzar la paraula "omousios" mentre que va ser rebutjat el concepte de "creat" per referir-se al Fill: únicament tretze bisbes es van oposar a la utilització de la paraula consubstancial, i quan Ari va exposar que el Fill no era abans de ser engendrat, que era de l'altra persona i de l'altra substància que les del Pare i que era criatura subjecta a mudança, altres bisbes se'n van separar, fins que finalment solament Ari, Secundus de Ptolemaida i Teonas de Marmàrica defensaven les posicions intransigents, i van ser anatematitzats i desterrats (també es va desterrar Eusebi de Nicomèdia i Teognis o Teoguis de Nicea). Però progressivament els partidaris d'Eusebi de Nicomèdia, anomenats Eusebians, van influir en l'ànim de Constantí, mentre que la germana d'aquest, Constància (vídua de Licini) que tenia com a confessor un sacerdot arià, treballava per col·locar elements arians en llocs clau, substituint-hi diversos bisbes catòlics per d'altres d'arians. El 326 Atanasi va succeir Alexandre com a bisbe d'Alexandria. Poc després, foren cridats del desterrament Eusebi i Teognis, i es va iniciar una campanya destinada a debilitar Atanasi, l'elecció del qual era qualificada d'il·legitima, i adreçada també contra el bisbe Eustat d'Antioquia, un dels majors opositors a l'arianisme, aconseguint-se la deposició d'aquest últim en un Concili celebrat a Antioquia el 331, en què els elements eusebians (arians) van aconseguir el predomini, i que Eustat fos acusat de sabelianisme (i d'altres coses). Va ser desterrat per ordre de Constantí (amb això es van assentar les bases per al futur cisma d'Antioquia en què catòlics, arians i melecians es van disputar el poder eclesiàstic des del 361 al 415), i l'emperador també desterrà altres bisbes. A petició de Constantí, Ari va admetre en l'essencial la consubstanciabilitat, a fi d'aconseguir una unió de les dues branques principals de l'Església; llavors l'Emperador va demanar a Atanasi que readmetés Ari a la seva comunió a la qual cosa el bisbe es va negar. Els eusebians iniciaren una nova campanya contra Atanasi. El 335 els concilis de Tir i de Jerusalem van absoldre Ari. En el Concili de Tir Atanasi va patir forts atacs i es va veure precisat a acudir a l'emperador, qui va optar per enviar-lo desterrat a Trèveris. Després del desterrament de sant Atanasi, es va celebrar un nou concili a Constantinoble on va ser destituït el bisbe Marcel d'Ancira, bisbe catòlic, i substituït per l'eusebià Basili. Poc després moria Constança, demanant al seu germà Constantí que tractés a Ari com un home que havia estat calumniat. L'Emperador es va sentir impressionat o obligat i Ari va ser cridat a Constantinoble (335) on havia de ser reintegrat al si de l'Església amb tots els honors (després d'una professió de fe niceana); el patriarca de Constantinoble Alexandre (que va ser patriarca del 317 al 340) s'hi va oposar encara que va haver d'accedir davant l'amenaça llançada per diversos bisbes partidaris d'Ari d'excomulgar-lo. Però abans de procedir-se a la cerimònia Ari va morir sobtadament (336), probablement enverinat per seguidors d'Alexandre qui l'endemà va donar gràcies a Déu pel càstig a l'heresiarca. La mort d'Arri va contribuir a estendre la força de l'heretgia de l'arrianisme, i el mateix emperador es va fer batejar abans de la seva mort (337) pel bisbe arià Eusebi de Nicomèdia.
dbp:notableIdeas
dbr:Subordinationism
gold:hypernym
dbr:Presbyter
schema:sameAs
n29:266508537
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Arius?oldid=1124904542&ns=0
dbo:wikiPageLength
60549
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Arius