This HTML5 document contains 126 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
n19http://yi.dbpedia.org/resource/
n13https://global.dbpedia.org/id/
dbpedia-trhttp://tr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-hehttp://he.dbpedia.org/resource/
n32https://www.sefaria.org/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
n11http://dbpedia.org/resource/Template:Script/
n20http://jewishencyclopedia.com/articles/
n24http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbphttp://dbpedia.org/property/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-idhttp://id.dbpedia.org/resource/
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
dbpedia-jahttp://ja.dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item
dbr:Avodah_Zarah
rdfs:label
Avoda Zara Abodah Zarah アヴォダー・ザラー Авода Зара Avodah Zarah Avodah Zarah Avoda sara (Mischnatraktat) Avodah Zarah Avodah Zarah Avoda Zara
rdfs:comment
Avoda Zara (hébreu : "culte étranger", qui signifie " idolâtrie ") est le nom d'un traité du Talmud, faisant partie de Nezikin, le quatrième ordre du Talmud traitant des dommages. Le sujet principal du traité est les lois relatives aux Juifs vivant parmi les Gentils, y compris les réglementations sur l'interaction entre les Juifs et les "idolâtres". Abodah Zarah (bahasa Indonesia: penyembahan berhala) adalah sebuah traktat di Talmud, pada bagian (peraturan ganti rugi/kriminal). Isi dari traktat ini berpusat pada prinsip interaksi orang-orang Yahudi di antara Gentile (kaum kafir menurut Yahudi). Traktat ini dianggap salah satu bagian paling kontroversial di Talmud, terutama bagi sarjana Kristen. Para sarjana tersebut mengkritisi sudut pandang dalam traktat yang menggambarkan orang Kristen sebagai penyembah berhala dan umat tak bermoral. Avodah Zarah (en hebreo: "culto extranjero", "idolatría" o "adoración extraña") es el nombre de un tratado talmúdico del orden de Nezikín de la Mishná y el Talmud. Nezikín es el cuarto orden de la Mishná y el Talmud, Nezikín es un orden que trata sobre las leyes relativas a los daños. El tema principal del tratado Avodah Zarah, son las leyes relativas a los judíos que viven entre los gentiles (los goyim ), en el tratado están incluidas las reglamentaciones sobre la interacción entre los judíos y los "idólatras" (los cuales representaban a la mayoría de la población no judía o gentil durante la redacción del Talmud de Babilonia), tanto para alejar a los judíos del acto de la idolatría en todas sus formas, así como el distanciamiento de los judíos de la amenaza de la asimilación cultural. De Avoda sara (hebr. עבודה זרה „fremder Dienst“, Götzendienst) ist der achte Traktat in der Mischna in der Ordnung Nesiqin (Schädigungen). Er hat eine Tosefta sowie eine Gemara in beiden Talmudim. Avoda Zara (Hebreeuws: עבודה זרה, lett.: Afgodendienst) is een traktaat (masechet) van de Misjna en de Talmoed. Het is het achtste traktaat van de Orde Neziekien van de Misjna, en beslaat vijf hoofdstukken. Het traktaat Avoda Zara gaat over afgodendienst en alles wat in verband daarmee verboden is. Avoda Zara is onderdeel van zowel de Babylonische als de Jeruzalemse Talmoed. Het traktaat bevat 76 folia in de Babylonische Talmoed en 37 in de Jeruzalemse Talmoed. «Аводá Зарá», также «Абода Зара» (др.-евр. ‏עבודה זרה‏‎, 'avodah zarah — букв. «чужое служение») — трактат в Мишне, Тосефте, Вавилонском и Иерусалимском Талмуде, в разделе Незикин («Ущербы»). Трактат посвящён вопросам взаимоотношений между иудеями и язычниками. Avodah Zarah (Hebrew: עבודה זרה‎, or "foreign worship", meaning "idolatry" or "strange service") is the name of a tractate of the Talmud, located in Nezikin, the fourth Order of the Talmud dealing with damages. The main topic of the tractate is laws pertaining to Jews living amongst Gentiles, including regulations about the interaction between Jews and "avodei ha kochavim", which literally interpreted is "Worshipers of the stars", but is most often translated as "idolaters", "pagans", or "heathen." Avodah Zarah (en hebreu: "culte estranger", que vol dir "idolatria" o "adoració estranya") és el nom d'un tractat del Talmud, que es troba a l'ordre de Nezikin, el quart ordre del Talmud que tracta sobre els danys. El tema principal del tractat són les lleis relatives als jueus que viuen entre els gentils, incloses les reglamentacions sobre la interacció entre els jueus i els "idòlatres" (que representaven a la majoria de la població gentil durant la redacció el Talmud), tant per allunyar als jueus de l'acte de la idolatria en totes les seves formes, així com el distanciament dels jueus de l'amenaça de l'assimilació cultural. アヴォダー・ザラー（Avodah Zarah、ヘブライ語で「偶像崇拝」を意味する）は、タルムードの「」に収録されているテキスト。このテキストでは、ユダヤ人と非ユダヤ人の関係について規定しており、その中にはユダヤ人が「偶像崇拝者」と取引することを規制する文言も含まれている。 そのため、アヴォダー・ザラーはタルムードで最も物議を醸すテキストの一つとなっており、歴史においてはキリスト教会によって批判されていた。 Avodah Zarah (ebraico: "culto straniero" col significato di "idolatria" o "culto strano, anomalo") è il titolo di un trattato della Mishnah e del Talmud, parte dell'Ordine di Nezikin, il quarto Ordine dei citati Testi ebraici, che esamina le leggi del diritto civile e penale con riferimento ai danni. La materia principale esaminata in questo trattato riguarda gli ebrei che vivono tra i Gentili e includono le norme che regolamentano l'interazione tra le parti, specificamente tra ebrei e "idolatri" (che rappresentavano la maggioranza della popolazione durante il tempo del Talmud) sia per prevenire gli ebrei dal commettere atti di idolatria di qualsiasi tipo, sia per prevenire il rischio di assimilazione culturale da parte degli ebrei stessi.
foaf:depiction
n24:Saturnalia_by_Antoine_Callet.jpg
dcterms:subject
dbc:Mishnah dbc:Oral_Torah dbc:Talmud
dbo:wikiPageID
6025801
dbo:wikiPageRevisionID
1099536607
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Saturnalia dbr:Jewish_eschatology dbr:Sabbatical_year_(Bible) dbr:Aggadah dbr:Talmud dbr:Gentile dbr:Wineskin dbr:Kalenda_(festival) dbr:Noahide_Covenant dbr:Nezikin dbr:Philistines dbr:Avrohom_Yeshaya_Karelitz dbc:Oral_Torah dbr:Pirkei_Avot dbr:Psalm_1 dbr:Middle_Ages dbr:Joshua dbr:Rennet dbr:Siege_of_Jerusalem_(70_CE) dbr:Legal_damages dbr:Idolatry dbr:Christmas dbr:Eduyot dbr:Tractate dbr:Winter_solstice dbr:Asherah dbr:Kosher dbr:Garum dbr:Divine_retribution dbr:Kosher_wine dbr:Halakha dbr:Drink_offering dbr:Lifnei_iver dbr:Kashrut dbr:Libation dbr:Jerusalem_Talmud dbr:Tosefta dbr:Thou_shalt_not_make_unto_thee_any_graven_image dbr:Mishnah dbr:Gemara dbc:Talmud dbr:Sin_of_the_Golden_Calf dbr:Sol_Invictus dbr:Ger_Toshav dbr:Hebrew_language dbr:King_David dbr:Venice dbc:Mishnah dbr:Harlot dbr:Antoine-François_Callet
dbo:wikiPageExternalLink
n20:348-abodah-zarah n32:Avodah_Zarah.2a.1-8%3Flang=bi
owl:sameAs
dbpedia-ja:アヴォダー・ザラー dbpedia-id:Abodah_Zarah n13:4x32f dbpedia-nl:Avoda_Zara dbpedia-it:Avodah_Zarah n19:מסכת_עבודה_זרה dbpedia-he:מסכת_עבודה_זרה dbpedia-es:Avodah_Zarah freebase:m.0fl59j dbpedia-fr:Avoda_Zara dbpedia-de:Avoda_sara_(Mischnatraktat) dbpedia-ru:Авода_Зара dbpedia-ca:Avodah_Zarah dbpedia-tr:Avoda_Zara wikidata:Q791251
dbp:talmudpages
76
dbp:talmudypages
37
dbp:tosefta
9
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Italic_title n11:Hebrew dbt:Cn dbt:Infobox_Tractate dbt:Mishnah dbt:About dbt:Short_description dbt:Refimprove dbt:Reflist
dbo:thumbnail
n24:Saturnalia_by_Antoine_Callet.jpg?width=300
dbp:caption
Saturnalia by Antoine Callet, showing his interpretation of ancient pagan holiday.
dbp:next
dbr:Pirkei_Avot
dbp:previous
dbr:Eduyot
dbo:abstract
Avodah Zarah (en hebreu: "culte estranger", que vol dir "idolatria" o "adoració estranya") és el nom d'un tractat del Talmud, que es troba a l'ordre de Nezikin, el quart ordre del Talmud que tracta sobre els danys. El tema principal del tractat són les lleis relatives als jueus que viuen entre els gentils, incloses les reglamentacions sobre la interacció entre els jueus i els "idòlatres" (que representaven a la majoria de la població gentil durant la redacció el Talmud), tant per allunyar als jueus de l'acte de la idolatria en totes les seves formes, així com el distanciament dels jueus de l'amenaça de l'assimilació cultural. Degut al seu tema, el tractat Avodah Zarah probablement ha estat el tractat més controvertit del Talmud, i històricament ha estat objecte de crítiques per part de l'Església Cristiana. Els cristians veuen la polèmica del tractat com dirigida contra ells, representat-los com idòlatres i immorals. L'actitud jueva ortodoxa tradicional ha estat que el tractat va ser escrit en temps de la persecució romana, i que això és el que generalment s'entén per "idolatria" en el tractat. La col·locació del tractat en l'ordre de "danys" diu alguna cosa sobre l'actitud dels savis cap a la idolatria. En participar en la idolatria, es veu a una persona com en efecte negant la creació de Déu i causant un dany real a les forces espirituals de la creació. També té l'efecte d'eliminar l'acció de la idolatria d'una noció purament abstracta a una transgressió real, amb efectes tangibles i càstigs, juntament amb el robatori i la presa d'un fals jurament. Avodah Zarah (Hebrew: עבודה זרה‎, or "foreign worship", meaning "idolatry" or "strange service") is the name of a tractate of the Talmud, located in Nezikin, the fourth Order of the Talmud dealing with damages. The main topic of the tractate is laws pertaining to Jews living amongst Gentiles, including regulations about the interaction between Jews and "avodei ha kochavim", which literally interpreted is "Worshipers of the stars", but is most often translated as "idolaters", "pagans", or "heathen." アヴォダー・ザラー（Avodah Zarah、ヘブライ語で「偶像崇拝」を意味する）は、タルムードの「」に収録されているテキスト。このテキストでは、ユダヤ人と非ユダヤ人の関係について規定しており、その中にはユダヤ人が「偶像崇拝者」と取引することを規制する文言も含まれている。 そのため、アヴォダー・ザラーはタルムードで最も物議を醸すテキストの一つとなっており、歴史においてはキリスト教会によって批判されていた。 Avodah Zarah (ebraico: "culto straniero" col significato di "idolatria" o "culto strano, anomalo") è il titolo di un trattato della Mishnah e del Talmud, parte dell'Ordine di Nezikin, il quarto Ordine dei citati Testi ebraici, che esamina le leggi del diritto civile e penale con riferimento ai danni. La materia principale esaminata in questo trattato riguarda gli ebrei che vivono tra i Gentili e includono le norme che regolamentano l'interazione tra le parti, specificamente tra ebrei e "idolatri" (che rappresentavano la maggioranza della popolazione durante il tempo del Talmud) sia per prevenire gli ebrei dal commettere atti di idolatria di qualsiasi tipo, sia per prevenire il rischio di assimilazione culturale da parte degli ebrei stessi. Abodah Zarah (bahasa Indonesia: penyembahan berhala) adalah sebuah traktat di Talmud, pada bagian (peraturan ganti rugi/kriminal). Isi dari traktat ini berpusat pada prinsip interaksi orang-orang Yahudi di antara Gentile (kaum kafir menurut Yahudi). Traktat ini dianggap salah satu bagian paling kontroversial di Talmud, terutama bagi sarjana Kristen. Para sarjana tersebut mengkritisi sudut pandang dalam traktat yang menggambarkan orang Kristen sebagai penyembah berhala dan umat tak bermoral. Sejak Abad Pertengahan, banyak tulisan bahkan hampir keseluruhan isi traktat ini dihapus atau dihilangkan dari Talmud berbagai edisi di Eropa. Bahkan traktat Abodah Zarah pada Talmud Babilonia yang masih beredar merupakan hasil penyensoran ketat, dan sebagian besar isi kontroversial mengenai para penyembah berhala tidak dimuat. dan , dua tokoh rabbi, beranggapan bahwa Abodah Zarah sebenarnya berisi tentang perilaku yang mengarah kepada umat Kristiani. Semisal, pernyataan menyertakan nama Yesus Kristus dalam sumpah, yang secara tidak langsung menyandingkan dewa asing terhadap Tuhan Pencipta alam semesta. Hal ini berkaitan dengan Keluaran 20:2-5, Keluaran 34:11-27 Ulangan 5:6-9 (Sepuluh Perintah Allah) tentang larangan menyembah ilah / dewa asing maupun pendirian patung kayu salib dalam ibadah. Selain Abodah Zarah, beberapa kitab Yahudi lain memuat ajaran tentang serangan rasial terhadap Romawi (Edom) dan umat non-Yahudi, yakni kitab Zohar, dan . Apabila ajarab di kitab-kitab tersebut dipahami dan diterapkan oleh "pihak Yahudi yang salah" maka dapat menimbulkan sikap rasisme dan radikalisme terhadap orang asing maupun penganut agama lain di wilayah yang dikuasai Yahudi. «Аводá Зарá», также «Абода Зара» (др.-евр. ‏עבודה זרה‏‎, 'avodah zarah — букв. «чужое служение») — трактат в Мишне, Тосефте, Вавилонском и Иерусалимском Талмуде, в разделе Незикин («Ущербы»). Трактат посвящён вопросам взаимоотношений между иудеями и язычниками. Avoda sara (hebr. עבודה זרה „fremder Dienst“, Götzendienst) ist der achte Traktat in der Mischna in der Ordnung Nesiqin (Schädigungen). Er hat eine Tosefta sowie eine Gemara in beiden Talmudim. Avodah Zarah (en hebreo: "culto extranjero", "idolatría" o "adoración extraña") es el nombre de un tratado talmúdico del orden de Nezikín de la Mishná y el Talmud. Nezikín es el cuarto orden de la Mishná y el Talmud, Nezikín es un orden que trata sobre las leyes relativas a los daños. El tema principal del tratado Avodah Zarah, son las leyes relativas a los judíos que viven entre los gentiles (los goyim ), en el tratado están incluidas las reglamentaciones sobre la interacción entre los judíos y los "idólatras" (los cuales representaban a la mayoría de la población no judía o gentil durante la redacción del Talmud de Babilonia), tanto para alejar a los judíos del acto de la idolatría en todas sus formas, así como el distanciamiento de los judíos de la amenaza de la asimilación cultural. Debido a su tema, Avodah Zarah probablemente ha sido el tratado más controvertido del Talmud, e históricamente ha sido objeto de críticas por parte de la Iglesia Católica. Los cristianos creen que la polémica del tratado está dirigida contra ellos, y que son retratados y pintados como unos idólatras e inmorales. La actitud judía ortodoxa tradicional ha sido que el tratado fue escrito en los tiempos de la persecución romana, y que esto es lo que generalmente se entiende por "idolatría" en el tratado. La colocación del tratado en el orden de "daños" dice algo acerca de la actitud de los sabios judíos hacia la idolatría. Al participar en la idolatría, se ve a una persona como en efecto negando la creación de Dios y causando un daño real a las fuerzas espirituales de la Creación. También tiene el efecto de eliminar la acción de la idolatría de una noción puramente abstracta a una transgresión real, con efectos tangibles y castigos, junto con el robo y el hecho de prestar un falso juramento y cometer perjurio). * Datos: Q791251 Avoda Zara (hébreu : "culte étranger", qui signifie " idolâtrie ") est le nom d'un traité du Talmud, faisant partie de Nezikin, le quatrième ordre du Talmud traitant des dommages. Le sujet principal du traité est les lois relatives aux Juifs vivant parmi les Gentils, y compris les réglementations sur l'interaction entre les Juifs et les "idolâtres". En raison de son sujet, Avoda Zara a probablement été le traité le plus controversé du Talmud, et historiquement, il a fait l'objet de censures successives de la part de l'Église Chrétienne Romaine. [réf. nécessaire] Les chrétiens reprennent des extraits du traité pour prouver que celui-ci prône une haine anti-chrétienne dirigée contre eux, les peignant comme des idolâtres et gens immoraux, et de valeur moindre qu'un animal. [réf. nécessaire]. Avoda Zara (Hebreeuws: עבודה זרה, lett.: Afgodendienst) is een traktaat (masechet) van de Misjna en de Talmoed. Het is het achtste traktaat van de Orde Neziekien van de Misjna, en beslaat vijf hoofdstukken. Het traktaat Avoda Zara gaat over afgodendienst en alles wat in verband daarmee verboden is. Avoda Zara is onderdeel van zowel de Babylonische als de Jeruzalemse Talmoed. Het traktaat bevat 76 folia in de Babylonische Talmoed en 37 in de Jeruzalemse Talmoed.
dbp:chapters
5
dbp:mishnayot
40
dbp:seder
dbr:Nezikin
gold:hypernym
dbr:Tractate
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Avodah_Zarah?oldid=1099536607&ns=0
dbo:wikiPageLength
12654
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Avodah_Zarah