This HTML5 document contains 47 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
n13http://dbpedia.org/resource/File:
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
n17https://global.dbpedia.org/id/
dbpedia-eohttp://eo.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
dbpedia-brhttp://br.dbpedia.org/resource/
n18http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbphttp://dbpedia.org/property/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item
dbr:Estates_of_Brittany
rdfs:label
Estats de Bretanya Estados de Bretaña Ĝenerala Asembleo de Bretonio Estates of Brittany États de Bretagne
rdfs:comment
Els Estats de Bretanya eren una assemblea provincial de la Bretanya. Aplegava els membres de l'alt clergat, un gran nombre de nobles i delegats de 42 viles de Bretanya. El 1788 es comptava un miler de nobles per menys de cent representants dels altres dos estaments. La marquesa de Sévigné va participar en les reunions celebrades a Rennes i a Vitré entre 1670 i 1690. Les États de Bretagne, ou par opposition aux États généraux de l'Ancien régime, États particuliers de Bretagne, étaient l'assemblée des représentants du clergé, de la noblesse et des villes (le tiers état) de Bretagne du XIVe siècle à 1789. Les États de Bretagne étaient convoqués par le duc puis le roi deux fois par an, puis tous les deux ans dans différentes villes bretonnes. Ils pouvaient aussi être convoqués en sessions extraordinaires. À partir du XVIe siècle, ils désignaient ceux de leurs membres qui les représenteraient aux États généraux du royaume. Los Estados de Bretaña eran las cortes de la provincia de Bretaña, en Francia. Tenían principalmente competencias financieras para establecer el importe de los impuestos, su base imponible, su repartición y su cobro. El hecho de que Bretaña en el Antiguo Régimen conservara sus cortes después de su integración en la corona de Francia en 1532 la convertía en «» (Pays d'états), frente a los «países de elección» y los «países de imposición».​ Herederos de antiguas instituciones ducales, los Estados de Bretaña adoptaron este nombre a principios del siglo XV y se reunieron hasta su abolición por la Asamblea Nacional Constituyente en 1789, al inicio de la Revolución francesa.​ En la tempo de sendependeco, la ĝenerala Asembleo de Bretonio (france États de Bretagne) estis la suverena kortumo de la duklando, ĝi havis juran, financan kaj politikan povon. Sekve de la Unuiĝo de Bretonio al Francio, la ĝenerala Asembleo fariĝis la provinca Asembleo de la provinco Bretonio. Ĝi kunvenigis anojn de la alta klerikaro, multajn nobelojn kaj delegitojn de la 42 urboj de Bretonio. En 1788, estas milo da nobeloj por 100 delegitoj de la aliaj ordenoj. La ĉeestis kunvenojn en Rennes kaj Vitré inter 1670 kaj 1690. La kunvenoj estis okazoj por intensa monduma vivo, la festenoj pagitaj de la Asembleo ebligis daŭrigi la aktivecon de la tagaj kunvenoj per apetitkonkurso, kun vigla trinkado aŭ intensaj kartludadoj por la plej sobraj. The Estates of Brittany was the States Provincial for the province of Brittany. It gathered members of the high clergy, a large number of nobles and delegates from the 42 towns and cities of Brittany. In 1788 it included nearly 1,000 nobles as opposed to fewer than 100 representatives of the other two orders.
foaf:depiction
n18:Ouverture_des_Etats_de_Bretagne.jpg
dcterms:subject
dbc:Local_government_of_the_Ancien_Régime dbc:History_of_Brittany
dbo:wikiPageID
21176254
dbo:wikiPageRevisionID
1010432245
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Arthur_II,_Duke_of_Brittany dbr:Pontcallec_Conspiracy dbc:Local_government_of_the_Ancien_Régime dbr:Revolt_of_the_papier_timbré dbr:Marquise_de_Sévigné dbr:Vitré,_Ille-et-Vilaine n13:Ouverture_des_Etats_de_Bretagne.jpg dbr:History_of_Brittany dbc:History_of_Brittany dbr:States_Provincial_(France) dbr:Rennes dbr:Brittany dbr:Parliament_of_Brittany dbr:Ancien_Régime
owl:sameAs
wikidata:Q3591893 dbpedia-eo:Ĝenerala_Asembleo_de_Bretonio dbpedia-br:Stadoù_Breizh freebase:m.05c4y_b dbpedia-es:Estados_de_Bretaña dbpedia-ca:Estats_de_Bretanya n17:3K2QJ dbpedia-fr:États_de_Bretagne
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Reflist
dbo:thumbnail
n18:Ouverture_des_Etats_de_Bretagne.jpg?width=300
dbo:abstract
Los Estados de Bretaña eran las cortes de la provincia de Bretaña, en Francia. Tenían principalmente competencias financieras para establecer el importe de los impuestos, su base imponible, su repartición y su cobro. El hecho de que Bretaña en el Antiguo Régimen conservara sus cortes después de su integración en la corona de Francia en 1532 la convertía en «» (Pays d'états), frente a los «países de elección» y los «países de imposición».​ Herederos de antiguas instituciones ducales, los Estados de Bretaña adoptaron este nombre a principios del siglo XV y se reunieron hasta su abolición por la Asamblea Nacional Constituyente en 1789, al inicio de la Revolución francesa.​ La base histórica de esta institución reside en el hecho de que los bretones, al igual que otras provincias francesas con estatuto de «País de estados» como el Languedoc, Provenza, el Delfinado o Borgoña, eran considerados «pueblos libres» y que la corona francesa no podía imponerles ninguna contribución económica sin el consentimiento de sus representantes. Los Estados provinciales de Bretaña se conformaban de representantes de la nobleza, del clero y del Tercer Estado de la provincia, y de representantes del poder real. Comportaban un número fijo de escaños para los titulares de los grandes señoríos eclesiásticos (en particular los obispados) y para los representantes de las 42 ciudades bretonas (un diputado por ciudad) que tenían una corte superior de justicia. Los efectivos de la nobleza –en representación de las baronías, feudos jerárquicamente superiores en el ducado de Bretaña—​ no estaban limitados y llegaron a contar hasta 500 y 700 diputados a lo largo del siglo XVIII, cuando el clero y el Tercer Estado solo contaban algunas decenas de miembros electos.​ Los Estados y el Parlamento de Bretaña tenían funciones distintas pero se asociaron en muchas ocasiones, sobre todo en el último tercio del siglo XVII y en el siglo XVIII, para limitar el poder real enfrentándose a las acciones de los representantes (comisarios) de la corona, sobre todo de su intendente.​ Els Estats de Bretanya eren una assemblea provincial de la Bretanya. Aplegava els membres de l'alt clergat, un gran nombre de nobles i delegats de 42 viles de Bretanya. El 1788 es comptava un miler de nobles per menys de cent representants dels altres dos estaments. La marquesa de Sévigné va participar en les reunions celebrades a Rennes i a Vitré entre 1670 i 1690. Els seus interessos eren substancialment els mateixos, el parlament de Bretanya i, per descomptat, els Estats es van associar naturalment a la restricció del poder reial a la província i en la limitació de l'acció dels seus representants, l'intendent i el comandant en cap. Les États de Bretagne, ou par opposition aux États généraux de l'Ancien régime, États particuliers de Bretagne, étaient l'assemblée des représentants du clergé, de la noblesse et des villes (le tiers état) de Bretagne du XIVe siècle à 1789. C'est la cour souveraine du duché de Bretagne ayant des compétences principalement financières ou fiscales pour décider des impôts, de leur assiette, de leur montant, de leur répartition et de leur collecte, mais aussi de la guerre, de tout ce qui concerne l'administration du Pays. Plus tard, la Bretagne faisant partie des pays d'États, ils continuèrent à siéger après la réunion du duché de Bretagne à la couronne de France en 1532 jusqu’à leur abolition unilatérale prononcée par la France en 1789 par l'Assemblée constituante. Les États de Bretagne étaient convoqués par le duc puis le roi deux fois par an, puis tous les deux ans dans différentes villes bretonnes. Ils pouvaient aussi être convoqués en sessions extraordinaires. À partir du XVIe siècle, ils désignaient ceux de leurs membres qui les représenteraient aux États généraux du royaume. Le fondement historique de cette institution est le fait que les Bretons sont comme les autres peuples relevant de la couronne de France un "peuple libre", qui s'administre librement, par ses États, et ne verse pas d'impôt au royaume jusqu'en 1717 sous le gouverneur Montesquiou, par opposition aux peuples tributaires soumis aux empires. Il en résulte qu'aucune contribution en argent ou en nature ne peut lui être imposée sans qu'il y ait consenti par ses représentants. Les débats qui se tiennent aux États particuliers portent principalement sur la répartition. En effet, sous l'Ancien Régime, l'imposition fixée globalement pour la Province doit ensuite être répartie en sommes globales dues par les différentes seigneuries laïques, ecclésiastiques et urbaines, puis de là entre les différentes communautés d'habitants qui feront à leur tour la répartition entre les différents feux. Les États de Bretagne ne doivent pas être confondus avec d'autres cours souveraines comme la Chambre des comptes de Bretagne ou le Parlement de Bretagne. En la tempo de sendependeco, la ĝenerala Asembleo de Bretonio (france États de Bretagne) estis la suverena kortumo de la duklando, ĝi havis juran, financan kaj politikan povon. Sekve de la Unuiĝo de Bretonio al Francio, la ĝenerala Asembleo fariĝis la provinca Asembleo de la provinco Bretonio. Ĝi kunvenigis anojn de la alta klerikaro, multajn nobelojn kaj delegitojn de la 42 urboj de Bretonio. En 1788, estas milo da nobeloj por 100 delegitoj de la aliaj ordenoj. La ĉeestis kunvenojn en Rennes kaj Vitré inter 1670 kaj 1690. La kunvenoj estis okazoj por intensa monduma vivo, la festenoj pagitaj de la Asembleo ebligis daŭrigi la aktivecon de la tagaj kunvenoj per apetitkonkurso, kun vigla trinkado aŭ intensaj kartludadoj por la plej sobraj. Iliaj interesoj estantaj proksimume la samaj, la parlamento de Bretonio kaj la ĝenerala Asembleo nature ligiĝis por limigi la reĝan potencon en la provinco kaj la agadon de ties reprezentantoj, precipe la intendanto kaj la ĉefkomandanto. The Estates of Brittany was the States Provincial for the province of Brittany. It gathered members of the high clergy, a large number of nobles and delegates from the 42 towns and cities of Brittany. In 1788 it included nearly 1,000 nobles as opposed to fewer than 100 representatives of the other two orders.
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Estates_of_Brittany?oldid=1010432245&ns=0
dbo:wikiPageLength
2922
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Estates_of_Brittany