This HTML5 document contains 94 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbpedia-shhttp://sh.dbpedia.org/resource/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
n22http://www.whoi.edu/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
geohttp://www.w3.org/2003/01/geo/wgs84_pos#
n24https://global.dbpedia.org/id/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dbpedia-nnhttp://nn.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
dbpedia-srhttp://sr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-nohttp://no.dbpedia.org/resource/
n20http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
dbpedia-fahttp://fa.dbpedia.org/resource/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbphttp://dbpedia.org/property/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-idhttp://id.dbpedia.org/resource/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
georsshttp://www.georss.org/georss/

Statements

Subject Item
dbr:Indonesian_Throughflow
rdf:type
yago:Event100029378 yago:Movement107309781 yago:YagoPermanentlyLocatedEntity yago:OceanCurrent111488387 geo:SpatialThing yago:Current107406765 yago:Abstraction100002137 yago:ChangeOfLocation107311115 yago:Flow107405893 yago:PsychologicalFeature100023100 yago:Happening107283608 yago:WikicatOceanCurrents dbo:Agent
rdfs:label
Corrent de Percolació d'Indonèsia Indonesian Throughflow Arus Lintas Indonesia
rdfs:comment
El Corrent de Percolació d'Indonèsia (CPI) (Acrònim anglès ITF, Indonesian ThroughFlow) és un sistema de corrents d'oceànics amb importància per al clima global per causa que proporciona un pas de baixa-latitud per l'aigua tèbia, no gaire salada que es pot moure de l'Oceà Pacífic a l'Oceà Índic i això serveix com la branca superior del cinturó de transportador de calor global. La topografia superficial de la superfície oceànica és més alta en l'Oceà Pacífic occidental que en l'Oceà Índic i això condueix l'aigua superior a la termoclina de l'Oceà Pacífic del Nord a través de la ruta occidental de l'Estret de Macassar a la sortida a través de l'Estret de Lombok o flueix per la ruta oriental per la Mar de Banda. Un flux més dèbil d'aigua més salada i densa de l'Oceà Pacífic Del sud passa pel Arus Lintas Indonesia (Arlindo) adalah arus samudra yang penting bagi iklim global karena memungkinkan air tawar hangat bergerak dari di garis lintang rendah. Arus ini berperan sebagai cabang tertinggi dalam sabuk pengangkut panas global. yang lebih tinggi di Pasifik barat daripada Samudra Hindia menggerakkan air termoklin atas dari Pasifik Utara, melewati rute barat Selat Makassar, dan keluar melalui Selat Lombok atau mengalir ke timur ke Laut Banda. Aliran lambat air Pasifik Selatan yang lebih asin dan padat melewati menuju Laut Banda. Massa air bercampur karena efek pasang surut, , dan percampuran air tawar hangat di permukaan samudra. Dari Laut Banda, Arlindo keluar lewat Laut Timor, Selat Ombai, dan Selat Lombok. The Indonesian Throughflow (ITF; Indonesian: Arus Lintas Indonesia) is an ocean current with importance for global climate as is the low-latitude movement of warm, relative freshwater from the north Pacific to the Indian Ocean. It thus serves as a main upper branch of the global heat/salt conveyor belt.
geo:lat
-5.605555534362793
geo:long
115.2819442749023
foaf:depiction
n20:ITF_INSTANT_Sprintall2009.png
dcterms:subject
dbc:Currents_of_the_Indian_Ocean dbc:Currents_of_the_Pacific_Ocean dbc:Geography_of_Indonesia
dbo:wikiPageID
548523
dbo:wikiPageRevisionID
1113593455
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Lombok_Strait dbr:Agulhas_Current dbr:Monsoon dbr:Ekman_spiral dbr:Java_Sea dbr:South_Africa dbr:Indopacific dbr:Africa dbr:Timor_Sea dbr:Thermocline dbc:Currents_of_the_Indian_Ocean dbr:Flux dbr:Mooring_(oceanography) dbr:Thermohaline_circulation dbr:El_Nino dbr:Ocean_surface_topography dbr:Banda_Sea dbr:Salinity dbr:Makassar_Strait dbr:Ombai_Strait dbr:Atlantic_Ocean dbc:Currents_of_the_Pacific_Ocean dbr:Kelvin_waves dbr:Sverdrup dbr:South_Equatorial_Current dbc:Geography_of_Indonesia dbr:Throughflow dbr:Ocean_gyre dbr:Rossby_wave dbr:Advection
dbo:wikiPageExternalLink
n22:page.do%3Fpid=32975
owl:sameAs
dbpedia-id:Arus_Lintas_Indonesia wikidata:Q1257715 dbpedia-no:Den_indonesiske_gjennomstrømmen dbpedia-nn:Den_indonesiske_gjennomstraumen dbpedia-sr:Индонежанска_струја freebase:m.02nxsd dbpedia-sh:Indonežanska_struja n24:Hn4M yago-res:Indonesian_Throughflow dbpedia-fa:جریان_میان‌گذر_اندونزی dbpedia-ca:Corrent_de_Percolació_d'Indonèsia
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Coord dbt:Clear dbt:Multiple_image dbt:Ocean dbt:Convert dbt:Short_description dbt:Reflist
dbo:thumbnail
n20:ITF_INSTANT_Sprintall2009.png?width=300
dbp:align
right
dbp:caption
Schematic of the ITF. Values of the average flow and the major passages are indicated by red. Water enters the ITF from the western Pacific and exits into the Indian Ocean.
dbp:captionAlign
center
dbp:direction
vertical
dbp:footerAlign
left/right/center
dbp:headerAlign
left/right/center
dbp:image
ITF INSTANT Sprintall2009.png
dbp:width
750
georss:point
-5.605555555555556 115.28194444444445
dbo:abstract
The Indonesian Throughflow (ITF; Indonesian: Arus Lintas Indonesia) is an ocean current with importance for global climate as is the low-latitude movement of warm, relative freshwater from the north Pacific to the Indian Ocean. It thus serves as a main upper branch of the global heat/salt conveyor belt. El Corrent de Percolació d'Indonèsia (CPI) (Acrònim anglès ITF, Indonesian ThroughFlow) és un sistema de corrents d'oceànics amb importància per al clima global per causa que proporciona un pas de baixa-latitud per l'aigua tèbia, no gaire salada que es pot moure de l'Oceà Pacífic a l'Oceà Índic i això serveix com la branca superior del cinturó de transportador de calor global. La topografia superficial de la superfície oceànica és més alta en l'Oceà Pacífic occidental que en l'Oceà Índic i això condueix l'aigua superior a la termoclina de l'Oceà Pacífic del Nord a través de la ruta occidental de l'Estret de Macassar a la sortida a través de l'Estret de Lombok o flueix per la ruta oriental per la Mar de Banda. Un flux més dèbil d'aigua més salada i densa de l'Oceà Pacífic Del sud passa pel Passatge Lifamatola a la Mar de Banda, on aquestes masses d'aigua són barrejades a causa dels efectes de la marea, l'Efecte Bomba d'Ekman, i el flux d'aigua calenta i dolça en la superfície oceànica. De la Mar de Banda el CPI surt pels passatges de Timor, Ombai, i Lombok. La ubicació i topografia dels canals que permeten el CPI són mostrats en la Figura. L'Estret de Lombok és 300m profund i uns 35 km d'ample i els corrents varien entre 0.286 m/s cap a l'est a 0.67 m/s cap a l'oest i la mitjana és 0.25 m/s cap a l'oest. Els corrents en Ombai varien entre 0.12 m/s cap a l'est a 0.16 m/s cap a l'oest, fent mitjana de 0.11 m/s a l'oest i són adreçades pels 1250m de profunditat i 35 km d'amplada. El Passatge de Timor, el qual és 1890 m de profund per 160 km d'amplària, és el més ample de les rutes de sortida cap a l'Oceà Índic i condueix mitjanes de només 0.02 m/s de velocitat de fluix. De 2004 a 2006, 11 amarratges van ser desplegats a través les regions d'entrada i regions de sortida de l'ITF i van ser col·locats de forma exacta per mesurar la contribució de cada passatge, com a part del Programa "International Nusantara Stratification and Transport (INSTANT)". El fluix que travessava Makassar (11.6 Sv) i Lifamatola (1.1 Sv) sumen 12.7 Sv. El total de cabal de Percolació correspon a 15.0 Sv (variable de 10.7 a 18.7 Sv) i és format per la suma les contribucions de Lombok (2.6 Sv), Ombai (4.9 Sv) i Timor (7.5 Sv). El transport de calor de la Percolació Indonèsia és de 1.087 PW (1 PW=1015 W). La circulació i el transport dins dels Mars indonesis varia juntament amb flux del monsó de gran escala. Durant el període juny a agost, els vents permanents del sud-est causats pel monsó de sud-oest predominen per damunt Indonèsia i produeixen un fort efecte de divergència d'Ekman (flux cap al sud-oest en l'Hemisferi sud per això incrementen l'ITF a 15 Sv) mentre que de desembre a febrer els vents cap a l'oest causats pel Monsó de Nord-oest serveixen per directament reduir l'ITF. Durant les transicions de monsó, forts vents cap a l'oest en l'Oceà Índic oriental forcen enfonsaments (fenomen contrari a la surgència) equatorials per ones Kelvin (moviment cap a l'est, flux cap a l'est) que es propaguen a través dels passatges indonesis com a Ones Kelvin atrapades per efecte de la costa i serveixen per reduir el flux d'ITF amb un mínim dins abril de 9 Sv. Una altra manera d'interpretar els fets és que l'enfonsament en la banda de l'Oceà Índic augmenta el nivell del mar i així es redueix la diferència de pressions tot reduint el flux. A escala global les ones oceàniques com les Kelvin costaneres/equatorials i les condueixen a una variació interanual de l'ITF amb una amplitud d'uns +/-3 Sv. Els vents dirigits a l'oest en el Pacífic central i occidental d'El Ninyo forcen Ones Rossby movent-se cap a l'oest i corrents d'aigua movent-se cap a l'est que arriben fins Nova Guinea oriental i propaguen al voltant de la costa de l'oest com ones Kelvin costaneres ones i envien l'ITF al llarg de la costa de la Plataforma d'Austràlia occidental que serveix per reduir el Corrent de Percolació. L'Upwelling o surgència associat amb les ones Rossby en el costat de l'Oceà Pacífic redueix el gradient de pressió entre l'Oceà Pacífic i Índic i redueix l'ITF. La variabilitat interanual de dels alisis de l'Oceà Índic actuen en la mateixa manera com les ones Kelvin equatorials estacional per reduir el normal flux vers ponent del CPI . Una característica important del corrent indonesi de percolació és que en tenir l'aigua en l'Oceà Pacífic equatorial occidental té una temperatura més alta i salinitat més baixa que l'aigua en l'Oceà Índic, el Corrent de Percolació transporta quantitats relativament grans d' aigua tèbia i poc salada a l'Oceà Índic. Quan el CPI (a través de l'Estret de Lombokt, i els Passos d'Ombai i Timor) entra a l'Oceà Índic és enviat cap a Àfrica dins del Corrent Equatorial Del sud Índic. Finalment aquestes aigües surten de l'Oceà Índic amb el Corrent d'Agulhas girant per Sud-àfrica a l'Oceà Atlàntic. Així que el CPI transporta una quantitat significativa de calor de l'Oceà Pacífic a l'Oceà Índic de sud-oest, el qual és aproximadament a 10,000 km de l'Estret de Lombok. Arus Lintas Indonesia (Arlindo) adalah arus samudra yang penting bagi iklim global karena memungkinkan air tawar hangat bergerak dari di garis lintang rendah. Arus ini berperan sebagai cabang tertinggi dalam sabuk pengangkut panas global. yang lebih tinggi di Pasifik barat daripada Samudra Hindia menggerakkan air termoklin atas dari Pasifik Utara, melewati rute barat Selat Makassar, dan keluar melalui Selat Lombok atau mengalir ke timur ke Laut Banda. Aliran lambat air Pasifik Selatan yang lebih asin dan padat melewati menuju Laut Banda. Massa air bercampur karena efek pasang surut, , dan percampuran air tawar hangat di permukaan samudra. Dari Laut Banda, Arlindo keluar lewat Laut Timor, Selat Ombai, dan Selat Lombok. Lokasi dan topografi alur laut yang membentuk Arus Lintas Indonesia ditunjukkan di gambar. Selat Lombok memiliki kedalaman 300 m dengan lebar 35 km dan arusnya berkecepatan antara 0,286 m/detik (0,6 mi/jam) ke timur hingga 0,67 m/detik ke barat (rata-rata 0,25 m/detik ke barat). Arus di Ombai berkecepatan mulai dari 0,12 m/detik ke timur hingga 0,16 m/detik ke barat (rata-rata 0,11 m/detik ke barat) dan melintasi alur laut sedalam 1.250 m dan selebar 35 km. Selat Timor yang memiliki kedalaman 1.890 m dan lebar 160 km adalah alur keluar terlebar dengan kecepatan rata-rata 0,02 m/detik. Pada tahun 2004–2006, 11 pelampung pengukur ditambatkan di alur masuk dan keluar Arlindo dan ditempatkan untuk mengukur pengaruh setiap alur laut sebagai bagian dari program International Nusantara Stratification and Transport (INSTANT). Arus yang melintasi Selat Makassar (11,6 Sv, 1 = 106 m³/detik) dan Lifamatola (1,1 Sv) mencapai 12,7 Sv. Total perpindahan arus keluar mencapai 15,0 Sv (berkisar antara 10,7 sampai 18,7 Sv) dan merupakan gabungan dari arus Lombok (2,6 Sv), Ombai (4,9 Sv), dan Timor (7,5 Sv). Perpindahan panas di Arlindo sebesar 1,087 PW (1 PW=1015 Watt). Ada banyak sirkulasi dan arus angkut di lautan Indonesia selain arus muson besar. Pada bulan Juni hingga Agustus, angin tenggara muson barat daya berhembus di Indonesia dan mendorong divergensi Ekman yang kuat (tiupan ke barat daya di Belahan Bumi Selatan meningkatkan Arlindo menjadi 15 Sv). Pada Desember sampai Februari, angin barat Muson Barat Daya meredam Arlindo secara langsung. Semasa transisi muson, angin barat kencang di Samudra Hindia timur mendorong (gerak ke timur, arus ke timur) yang menggerakkan air ke bawah di khatulistiwa yang menyebar melintasi Arus Lintas Indonesia sebagai dan berperan sebagai peredam Arlindo dengan volume minimal 9 Sv pada bulan April. Penjelasan lainnya adalah gerak air ke bawah di sisi Samudra Hindia menaikkan permukaan laut sehingga mengurangi tekanan normal Pasifik-ke-Hindia yang memperlambat arus ini. Gelombang samudra global seperti gelombang khatulistiwa/pesisir Kelvin dan Rossby menggerakkan variasi antartahunan Arlindo dengan variasi rata-rata +/-3 Sv. Angin barat Pasifik barat-tengah dari El Nino mendorong gelombang khatulistiwa Rossby ke barat dan arus pesisir Nugini timur ke timur, lalu menyebar mengitari pesisir barat sebagai gelombang pesisir Kelvin dan bergerak melintasi Arlindo di sepanjang pesisir Landas Benua Australia barat yang berperan sebagai peredam Arlindo. Gerak air ke atas yang disebabkan gelombang Rossby di sisi Pasifik mengurangi tingkat tekanan Pasifik-ke-Hindia dan meredam Arlindo. Variabilitas antartahunan angin barat Samudra Hindia memiliki peran yang sama seeprti gelombang khatulistiwa musiman Kelvin untuk memperlambat Arus Lintas Indonesia normal ke barat. Salah satu ciri penting Arus Lintas Indonesia adalah karena air di Samudra Pasifik khatulistiwa barat memiliki suhu lebih tinggi dan keasinan lebih rendah daripada air di Samudra Hindia, Arlindo memindahkan air tawar hangat dalam jumlah besar ke Samudra Hindia. Saat Arlindo (lewat Selat Lombok, Ombai, dan Timor) memasuki Samudra Hindia, arusnya teradveksi ke Afrika di dalam . Di sana, arus ini keluar dari Samudra Hindia lewat mengitari Afrika Selatan ke Samudra Atlantik. Arus Lintas Indonesia memindahkan panas dari Samudra Pasifik dalam jumlah besar ke Samudra Hindia barat daya, kurang lebih 10.000 km (6.200 mi) dari Selat Lombok.
gold:hypernym
dbr:Ocean
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Indonesian_Throughflow?oldid=1113593455&ns=0
dbo:wikiPageLength
8714
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Indonesian_Throughflow
geo:geometry
POINT(115.2819442749 -5.6055555343628)