This HTML5 document contains 84 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
dcthttp://purl.org/dc/terms/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
n22https://global.dbpedia.org/id/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
n21http://arz.dbpedia.org/resource/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
dbphttp://dbpedia.org/property/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item
dbr:Mathilde_of_Angoulême
rdf:type
yago:Leader109623038 yago:Adult109605289 yago:WikicatCountsOfAngoulême yago:LivingThing100004258 yago:PhysicalEntity100001930 yago:Female109619168 yago:MaleAristocrat110285135 yago:Aristocrat109807754 yago:Woman110787470 yago:CausalAgent100007347 yago:Object100002684 yago:WikicatWomen yago:Person100007846 yago:Organism100004475 dbo:Person yago:Count109969218 yago:Wikicat13th-centuryFrenchPeople yago:Whole100003553 yago:WikicatWomenOfMedievalFrance yago:YagoLegalActor yago:YagoLegalActorGeo yago:Noble110271677
rdfs:label
Mathilde of Angoulême Matilda de Angolema Mathilde van Angoulême Матильда Ангулемская Mathilde d'Angoulême Matilde d'Angulema Mathilde von Angoulême
rdfs:comment
Matilde de Angolema (em francês: Mathilde ou Mahaut; 1181 - após 29 de agosto de 1233) foi a única filha de e Isabel de Amboise. Matilde d'Angulema fou una comtessa d'Angulema (nascuda vers 1175, morta en data desconeguda posterior a 1233). Era filla de Vulgrí III d'Angulema i Elisabet (filla d'Hug II d'Amboise, senyor d'Amboise). El rei Joan, per castigar els rebels, els va confiscar les terres i les va incorporar a la seva corona, però el rei francès Felip August, al que havien demanat ajut els Lusignan i altres senyors expropiats, va abraçar amb força el seu partit sent els inicis de la llarga guerra entre les dues monarquies que va acabar malament per Anglaterra. Mathilde van Angoulême (1181 - na 1233) was erfgename van het graafschap Angoulême. Ze behoorde tot het huis Taillefer. Матильда Ангулемская (р. ок. 1180, ум. после 1233) - титулярная графиня Ангулема в 1181-1233. Mathilde of Angoulême (also Mahaut; after marriage Taillifer) (1181–1233) was the sole daughter of Wulgrin III, Count of Angoulême. After the death of her father, the title passed to her uncle, William VII of Angoulême. After her marriage to Hugh IX of Lusignan, she became his consort, and the centre of the dynastic struggle between the Kings of England and France, after the death of Aymer of Angoulême. The defeat of John of England, ensured that the title passed to the House of Lusignan, eventually falling to the House of Valois and to the crown of France. Mathilde von Angoulême († nach 1233) war die Erbtochter des Grafen Vulgrin III. von Angoulême († 1181) aus dem Haus Taillefer. Beim Tod ihres Vaters erklärte sich Richard Löwenherz, Herzog von Aquitanien, zu ihrem Vormund, allerdings bestritten ihre Onkel Wilhelm VII. (vor 1186) und Aymar (1202) ihre Erbfolge. Im Zuge eines Ausgleiches erkannte Löwenherz 1188 Aymar im Besitz von Angoulême an. Mathilde d'Angoulême ou Mathilde Taillefer (av. 1181-ap. 29 août 1233) est une noble angoumoisine, descendante directe des comtes d'Angoulême. Elle devient comtesse de la Marche par son mariage avec Hugues IX le Brun, seigneur de Lusignan .
dct:subject
dbc:12th-century_French_women dbc:1181_births dbc:13th-century_French_people dbc:13th-century_French_women dbc:House_of_Taillefer dbc:1233_deaths dbc:12th-century_French_people
dbo:wikiPageID
23159965
dbo:wikiPageRevisionID
1017849473
dbo:wikiPageWikiLink
dbc:12th-century_French_women dbr:Hugh_IX_of_Lusignan dbr:William_VII_of_Angoulême dbr:House_of_Lusignan dbc:1181_births dbr:House_of_Valois dbr:King_of_France dbr:John_of_England dbc:13th-century_French_women dbc:13th-century_French_people dbc:1233_deaths dbc:House_of_Taillefer dbr:Aymer_of_Angoulême dbr:Wulgrin_III_of_Angoulême dbc:12th-century_French_people
owl:sameAs
dbpedia-ca:Matilde_d'Angulema dbpedia-de:Mathilde_von_Angoulême wikidata:Q1908742 freebase:m.064pxh7 dbpedia-ru:Матильда_Ангулемская dbpedia-fr:Mathilde_d'Angoulême dbpedia-pt:Matilda_de_Angolema n21:ماتيلد_من_انجوليم n22:pxTp dbpedia-nl:Mathilde_van_Angoulême
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Reflist dbt:Sfn dbt:Cite_book
dbo:abstract
Mathilde von Angoulême († nach 1233) war die Erbtochter des Grafen Vulgrin III. von Angoulême († 1181) aus dem Haus Taillefer. Beim Tod ihres Vaters erklärte sich Richard Löwenherz, Herzog von Aquitanien, zu ihrem Vormund, allerdings bestritten ihre Onkel Wilhelm VII. (vor 1186) und Aymar (1202) ihre Erbfolge. Im Zuge eines Ausgleiches erkannte Löwenherz 1188 Aymar im Besitz von Angoulême an. Im Konflikt um die Verheiratung ihrer Cousine Isabella von Angoulême, der Tochter Aymars, mit Johann Ohneland im Jahr 1200 erlangte Mathilde noch einmal Bedeutung. Der zuvor mit Isabella verlobte Hugo IX. von Lusignan († 1219) nahm sie in Reaktion auf den „Brautraub“ kurz danach zur Frau, um Anspruch auf Angoulême erheben zu können. Zu dessen Verwirklichung kam es allerdings nicht, da Hugo im Jahr 1214 den Besitz von Angoulême zugunsten Isabellas und Johanns anerkannte. Nach dem Tod von Johann Ohneland heiratete Isabella im Jahr 1220 Mathildes Stiefsohn Hugo IX. von Lusignan, womit die Grafschaft Angoulême doch noch an das Haus Lusignan kam. Im Jahr 1233 kamen Mathilde und Isabella zu einem Vergleich, indem Mathilde ihre Erbansprüche aufgab. Danach wird nichts mehr über sie berichtet. Матильда Ангулемская (р. ок. 1180, ум. после 1233) - титулярная графиня Ангулема в 1181-1233. Mathilde of Angoulême (also Mahaut; after marriage Taillifer) (1181–1233) was the sole daughter of Wulgrin III, Count of Angoulême. After the death of her father, the title passed to her uncle, William VII of Angoulême. After her marriage to Hugh IX of Lusignan, she became his consort, and the centre of the dynastic struggle between the Kings of England and France, after the death of Aymer of Angoulême. The defeat of John of England, ensured that the title passed to the House of Lusignan, eventually falling to the House of Valois and to the crown of France. Mathilde d'Angoulême ou Mathilde Taillefer (av. 1181-ap. 29 août 1233) est une noble angoumoisine, descendante directe des comtes d'Angoulême. Elle devient comtesse de la Marche par son mariage avec Hugues IX le Brun, seigneur de Lusignan . Matilde de Angolema (em francês: Mathilde ou Mahaut; 1181 - após 29 de agosto de 1233) foi a única filha de e Isabel de Amboise. Mathilde van Angoulême (1181 - na 1233) was erfgename van het graafschap Angoulême. Ze behoorde tot het huis Taillefer. Matilde d'Angulema fou una comtessa d'Angulema (nascuda vers 1175, morta en data desconeguda posterior a 1233). Era filla de Vulgrí III d'Angulema i Elisabet (filla d'Hug II d'Amboise, senyor d'Amboise). A la mort del seu pare el 1181 Matilde era encara prou jove. Ricard Cor de Lleó es va declarar el seu tutor, però tanmateix els seus oncles (germans del seu pare), Guillem VI d'Angulema i Aimar Tallaferro, van disputar la successió i el primer va assolir la posició de comte. Matilde va conservar una part del comtat amb el suport de Ricard Cor de Lleó, duc aleshores d'Aquitània, retenint els seus drets a l'herència del comtat de la Marca, i es va casar al voltant de 1189/1190 amb Hug IX de Lusignan al que va aportar els drets de la Marca i Angulema. Mort Guillem VI d'Angulema (1186) sense fills el va succeir el seu germà Aimar Tallaferro. El 1192, Ricard Cor de Lleó, ara rei d'Anglaterra (des de 1189) estava a les Croades, i Aimar va aprofitar per desposseir a Matilde d'Angulema de les possessions que conservava a Angulema, al quedar aquesta privada de la protecció de Ricard. Quan a més es va saber que Ricard havia estat fet presoner, Aimar va aprofitar per devastar les terres de la seva neboda; el senescal de Gascunya, l'únic que el podia aturar, estava malalt en aquell moment el que fou ben aprofitat per la host d'Aimar; però quan el senescal es va recuperar va marxar a la zona i va agafar revenja, i auxiliat per Sanç el Fort de Navarra, cunyat de Ricard, i per Guillem de Newbridge, va enfrontar a les forces d'Aimar sobre les que va aconseguir algunes victòries però davant les quals també va patir algunes derrotes. Jofré de Rançon, senyor de Taillebourg, un dels més poderosos aliats d'Aimar, va morir durant aquestes lluites deixant un buit considerable al bàndol del comte, però sense que la guerra s'acabés. El 1194, Ricard, de retorn a Anglaterra, va anar a Aquitània amb un fort exèrcit, va assetjar Taillebourg, que va ocupar per un acord, i es va apoderar de totes les altres places que depenien del castell, passant llavors al Angumois. Aimar es va aliar al rei de França Felip August, que el va sostenir en la guerra, però Ricard Cor de Lleo va assetjar la ciutat d'Angulema que va haver de capitular després de sis hores de combat i d'un assalt sagnant, sense haver rebut els socors demanats al rei de França i que aquest havia compromès. Aimar va perdre de moment el comtat. En una carta de Ricard a Hubert, arquebisbe de Cantorbery, datada el 22 de juliol de 1194, el rei comunicava que havia fet presoners en la guerra a tres-cents cavallers i quaranta mil soldats; Felip August va restar durant la guerra inactiu doncs estava negociant una treva entre França i Anglaterra, la qual fou finalment acordada el 23 de juliol de 1194 entre Verneuil i Tillières, i Roger d'Hoveden. Aimar doncs va quedar a la generositat de Ricard. Sigui per acords secrets o per pressions franceses, Ricard va accedir a retornar el comtat a Aimar però va haver d'ajustar el compromís de la seva filla Isabel amb Hug, el fill d'Hug IX de Lusignan i Matilde d'Angulema (casats el 1189, el fill Hug hauria nascut vers 1190). Isabel era encara molt jove (6 anys) i fou entregada a la seva sogre Matilde per assegurar la promesa. Però l'any 1200, quan el matrimoni d'Isabel i Hug estava proper (el noi tenia uns 10 anys i la noia 12), el rei Joan sense Terra, successor de Ricard, va obligar a Aimar, el pare d'Isabel, a entregar-li la filla (algunes fonts suggereixen que Joan la va segrestar per força), i si va casar de manera una mica precipitada i trencant el compromís de la noia amb Hug (futur Hug X), el fill d'Hug IX de Lusignan i de Matilde d'Angulema, l'hereva legitima del comtat; el motiu era evitar el trencament territorial entre Poitiers i Bordeus. Hauria estat llavors quan Hug IX i Matilde van rebre en compensació el comtat de la Marca, però el jove Hug va ressentir vivament aquesta afronta i junt amb el seu pare Hug IX, es va revoltar aliat a diversos parents i senyors fidels. Els Lusignan i els seus aliats van fer diverses incursions i algunes van arribar fins a la frontera de Normandia. El rei Joan, per castigar els rebels, els va confiscar les terres i les va incorporar a la seva corona, però el rei francès Felip August, al que havien demanat ajut els Lusignan i altres senyors expropiats, va abraçar amb força el seu partit sent els inicis de la llarga guerra entre les dues monarquies que va acabar malament per Anglaterra. Aimar tenia alguna reclamació per la Marca llemosina (comtat de la Marca), on el 1199 o el 1200 estava exercint autoritat, potser en benefici del seu gendre (en oposició a Hug IX de Lusignan), i expedia una carta o diploma per a alguns monjos d'Aubignac, però Hug IX i Matilde van conservar el comtat. Aimar va morir el 16 de juny de 1202 i la seva filla i hereva Isabel d'Angulema, casada amb el rei anglès Joan sense Terra, va quedar retinguda a Anglaterra fins al 1217, sense poder exercir cap poder al comtat que va quedar en mans d'un lloctinent (Bartomeu de lo Puèi). Per la seva banda Matilde i Hug IX governaven a la Marca però les seves reclamacions sobre Angulema no podian imposar-se. A la mort de Joan sense Terra el 1217, Isabel es va presentar al comtat, va reclamar els seus drets i no va trobar altra oposició que la de la seva tia Matilde i el seu marit Hug IX de Lusignan; però aquestos van arranjar el matrimoni d'Hug (X) de Lusignan (fill de Matilde i Hug IX) amb Isabel, tal com ja s'havia planificat molts anys abans (1194) però no s'havia executat per la intervenció de Joan sense Terra (1200); Hug IX va renunciar als seus dominis (1218) i va marxar a Terra Santa on va morir a Damiata el 1219. El matrimoni entre Hug X i Isabel es va celebrar el 1220. Matilde va renunciar tanmateix als seus drets en favor del seu fill i es va retirar; encara vivia el 1233.
gold:hypernym
dbr:Daughter
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Mathilde_of_Angoulême?oldid=1017849473&ns=0
dbo:wikiPageLength
1229
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Mathilde_of_Angoulême