This HTML5 document contains 145 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

Prefix	IRI
dbpedia-da	http://da.dbpedia.org/resource/
dbt	http://dbpedia.org/resource/Template:
wikipedia-en	http://en.wikipedia.org/wiki/
dbpedia-bg	http://bg.dbpedia.org/resource/
dbr	http://dbpedia.org/resource/
dbpedia-et	http://et.dbpedia.org/resource/
dbpedia-he	http://he.dbpedia.org/resource/
n15	http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
dbpedia-fr	http://fr.dbpedia.org/resource/
dcterms	http://purl.org/dc/terms/
rdfs	http://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dbpedia-cs	http://cs.dbpedia.org/resource/
rdf	http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n27	http://dbpedia.org/resource/File:
dbp	http://dbpedia.org/property/
xsdh	http://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-id	http://id.dbpedia.org/resource/
dbpedia-la	http://la.dbpedia.org/resource/
dbo	http://dbpedia.org/ontology/
dbpedia-sr	http://sr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-pt	http://pt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ja	http://ja.dbpedia.org/resource/
dbc	http://dbpedia.org/resource/Category:
dbpedia-de	http://de.dbpedia.org/resource/
dbpedia-th	http://th.dbpedia.org/resource/
yago	http://dbpedia.org/class/yago/
dbpedia-ru	http://ru.dbpedia.org/resource/
wikidata	http://www.wikidata.org/entity/
gold	http://purl.org/linguistics/gold/
dbpedia-nl	http://nl.dbpedia.org/resource/
n39	https://global.dbpedia.org/id/
yago-res	http://yago-knowledge.org/resource/
dbpedia-sl	http://sl.dbpedia.org/resource/
dbpedia-it	http://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ca	http://ca.dbpedia.org/resource/
prov	http://www.w3.org/ns/prov#
foaf	http://xmlns.com/foaf/0.1/
freebase	http://rdf.freebase.com/ns/
dbpedia-es	http://es.dbpedia.org/resource/
owl	http://www.w3.org/2002/07/owl#

Statements

Subject Item

dbr:Opus_sectile

rdf:type

yago:Cognition100023271 dbo:TopicalConcept yago:Abstraction100002137 yago:Method105660268 yago:Ability105616246 yago:WikicatArtisticTechniques yago:Know-how105616786 yago:PsychologicalFeature100023100 yago:Technique105665146

rdfs:label

Opus sectile Opus sectile Opus sectile Штучная мозаика Opus sectile Opus sectile Opus sectile Opus sectile Opus sectile Opus sectile オプス・セクティレ Opus sectile

rdfs:comment

Opus sectile umělecká technika, která se rozšířila za antické Římské říše, když byly do podlah a stěn vkládány různé materiály tak, aby vytvořily obraz či ornament. Častými materiály používanými k této technice byl například mramor, sklo nebo perleť. Tyto byly rozděleny na menší kousky, které odpovídaly budoucímu uměleckému dílu. Na rozdíl od výzdoby formou mozaiky (opus tessellatum) se v technice opus sectile používají větší kusy materiálů, jejichž velikost není stejná, ale odpovídá formě výtvarného díla. Opus sectile verwijst naar een inlegwerktechniek die erg populair was in het oude Rome, waarbij stukken van verschillende materialen werden uitgesneden en ingelegd in wanden en vloeren om een afbeelding of patroon te vormen. De meest gebruikte materialen waren marmer, parelmoer en glas. Uit deze materialen werden dunne plaatjes gesneden, gepolijst, en vervolgens verder uitgesneden naargelang het gewenste ontwerp. In tegenstelling tot (sommige andere) mozaïektechnieken, waarbij de plaatsing op stukken van uniforme grootte een ontwerp vormen, zijn opus sectile-stukken veel groter en kunnen grote delen van het ontwerp vormen. L'opus sectile è un'antica tecnica artistica che utilizza marmi (o, in alcuni casi, anche paste vitree) tagliati per realizzare pavimentazioni e decorazioni murarie a intarsio, detta anche in seguito, a seconda dei materiali utilizzati, commesso marmoreo o commesso di pietre dure. Opus sectile es una propia del mosaico romano, del que hay escasas muestras en el arte medieval (cosmatesco) y se recupera en el de la Edad Moderna (intarsio, pietra dura).​ Los materiales, de distinta naturaleza (nácar, vidrio), pero habitualmente piedras de distintos colores, como el mármol, se cortan en piezas de muy poco grosor, cuya forma se determina por la forma a representar, combinándose con las demás para rellenar todo el espacio (teselación), bien sea con criterios geométricos (abstractos) o figurativos. A diferencia del opus tessellatum (la técnica habitual del mosaico), las piezas no son pequeñas y de forma homogénea, sino relativamente grandes y de muy distintas formas.​ Otras técnicas artísticas semejantes, pero con otros materiales y características, son la marquetería y e L'opus sectile (« appareil découpé ») est une technique artistique ancienne qui utilise des marbres (ou, dans certains cas, des pâtes de verre) taillés pour la décoration de pavages et de marqueteries. Les plaquettes de marbre ou de pierre de couleur (pouvant aussi parfois inclure du verre coloré, de la nacre ou du métal) sont découpées et assemblées de façon à constituer un dessin géométrique ou figuratif. Il est destiné au pavement des sols ou aux décors muraux. De nos jours on l’appelle aussi « marqueterie de marbre » ou « marqueterie de pierre ». Opus sectile is a form of pietra dura popularized in the ancient and medieval Roman world where materials were cut and inlaid into walls and floors to make a picture or pattern. Common materials were marble, mother of pearl, and glass. The materials were cut in thin pieces, polished, then trimmed further according to a chosen pattern. Unlike tessellated mosaic techniques, where the placement of very small uniformly sized pieces forms a picture, opus sectile pieces are much larger and can be shaped to define large parts of the design. Opus sectile (obra cortada, em latim) ou intársia de pedra, é uma técnica de arte e decoração onde peças de pedras coloridas são arranjadas em painéis compondo uma imagem. A técnica é similar à do mosaico, mas ao contrário deste, que usa peças pequenas e regulares, o opus sectile emprega peças maiores de formas variadas. É encontrado desde o Egito antigo, mas foi popularizado na Roma antiga, e permanecem muitos exemplos que fazem uso de mármores, nácar e vidro. * O rapto de Hylas pelas ninfas, painel de opus sectile da antiga Basílica de Júnio Basso em Roma, hoje no Museu Nacional Romano * * * オプス・セクティレ（Opus sectile）とは、大理石や真珠層、ガラスなどの材料を切って、壁や床にはめ込み、絵や模様を作る美術技法のことで、古代ローマ・中世ローマで流行した。切り分けられた材料は磨かれたうえ、決められた形に整形される。均一なピースを並べるオプス・テッセラトゥム（ギリシャ・ローマのモザイク技法）と違って、オプス・セクティレのピースは大きく、図案のパーツの輪郭に沿うよう切断・整形される。 Пластиночная, или штучная, мозаика — разновидность мозаики, особенно популярной в Древнем Риме для настила каменных полов. Вместо одинаковых по размеру кусочков смальты в штучной мозаике используют разные по форме и размеру шлифованные пластинки мрамора или другого натурального камня, относительного крупного размера, вырезанные по контуру изображения. Отсюда латинское название: «сектильная работа» (лат. opus sectile — составное произведение). Opus sectile adalah teknik seni kuno yang menggunakan marmer untuk mendekorasi tembok atau lantai. Bahan marmer dipotong dan ditempel untuk membentuk suatu pola. Tidak seperti opus tessellatum yang menggunakan tessera yang memiliki ukuran yang lebih kecil dan seragam, potongan-potongan opus sectile jauh lebih besar dan dapat dibentuk sedemikian rupa untuk menghasilkan pola tertentu. Opus sectile és una tècnica del mosaic romà, de la qual hi ha poques mostres en l'art medieval (cosmatesc) i es recupera en l'edat moderna (intarsium, pedra dura). Els materials, de diferent naturalesa (nacre, vidre), però habitualment pedres de colors, com el marbre, es tallen en peces de molt poca grossor, la forma de la qual es determina per la forma a representar, combinant-se amb les altres per omplir l'espai (tessel·lació), o amb criteris geomètrics (abstractes) o figuratius. A diferència de l'opus tessellatum (la tècnica habitual del mosaic), les peces no són petites i de forma homogènia, sinó relativament grans i de diferents formes. Altres tècniques artístiques semblants, però amb altres materials i característiques, són la marqueteria i el damasquinat. Opus sectile (lat. für „geschnittenes Werk“) bezeichnet eine im antiken Rom populäre künstlerische Technik, bei der verschiedene Materialien in Stücke geschnitten und in Wände oder Fußböden eingelegt wurden, um auf diese Weise ein Bild oder ein Muster zu bilden. Das Ausgangsmaterial – Marmor, Perlmutt oder Glas – wurde in dünne Platten geschnitten, poliert und erneut gemäß dem Gestaltungsvorhaben zurechtgeschnitten. Anders als beim Mosaik, das aus einer Vielzahl einheitlich großer Stückchen besteht, sind die Stücke beim Opus sectile viel größer und können bereits große Teile des Designs darstellen.

foaf:depiction

n15:Tiger_calf_Musei_Capitolini_MC1222.jpg n15:MANA_-_Mosaik_1.jpg n15:Opus_sectile_floral_Massimo.jpg n15:Villa_Adriana_Opus_Sectile_Piccole_Terme.jpg n15:Domus_di_Amore_e_Psiche_Ostia_Antica_2006-09-08_n4.jpg n15:Ca'_d'oro,_cortile_02.jpg n15:0_'Processus_consularis'_-_Opus_sectile_-_Pal_Massimo.jpg

dcterms:subject

dbc:Roman_mosaics dbc:Hardstone_carving dbc:Artistic_techniques dbc:Ancient_Roman_art

dbo:wikiPageID

5967984

dbo:wikiPageRevisionID

1109351006

dbo:wikiPageWikiLink

dbr:Isis dbr:Banias dbr:Anatolia dbr:Lucius_Verus dbr:Roman_magistrate dbr:Temple_Mount dbr:Corinth dbr:Intarsia dbr:Pompa_circensis dbc:Roman_mosaics dbr:Tessellated dbr:Roman_world dbr:Marble dbr:Acquatraversa dbr:Nilotic_landscape dbr:Inlay dbr:Byzantine_Empire dbr:Kenchreai dbr:Nacre dbr:Chariot dbr:Basilica_of_Junius_Bassus dbr:Aquileia dbr:Jerusalem dbr:Sicily dbr:Marquetry dbr:Pietra_dura dbr:Arts_and_Crafts_movement n27:Ca'_d'oro,_cortile_02.JPG dbr:Temple_Mount_Sifting_Project dbr:Istanbul dbr:Cosmatesque dbr:Herod's_Palace dbc:Hardstone_carving dbc:Artistic_techniques dbr:Jerusalem_Temple dbr:Plato dbr:Opus_tessellatum dbr:Palazzo_Massimi_alle_Terme dbr:James_Powell_&_Sons dbr:Italian_Renaissance dbr:Ludi_circenses dbr:Herod_the_Great dbr:Homer dbr:Biga_(chariot) dbr:Glass dbr:San_Miniato_al_Monte dbc:Ancient_Roman_art dbr:Constantinople dbr:Hadrian's_Villa dbr:Egypt n27:Tiger_calf_Musei_Capitolini_MC1222.jpg

owl:sameAs

dbpedia-bg:Opus_sectile dbpedia-sr:Опус_сектиле dbpedia-ja:オプス・セクティレ dbpedia-sl:Opus_sectile dbpedia-de:Opus_sectile dbpedia-pt:Opus_sectile dbpedia-it:Opus_sectile dbpedia-ca:Opus_sectile dbpedia-th:งานฝังประดับวัสดุ wikidata:Q641860 dbpedia-ru:Штучная_мозаика dbpedia-nl:Opus_sectile yago-res:Opus_sectile dbpedia-et:Opus_sectile dbpedia-id:Opus_sectile dbpedia-fr:Opus_sectile dbpedia-he:אופוס_סקטילה dbpedia-es:Opus_sectile dbpedia-la:Opus_sectile dbpedia-da:Opus_sectile dbpedia-cs:Opus_sectile freebase:m.0fh5pn n39:4pXc8

dbp:wikiPageUsesTemplate

dbt:Annotated_link dbt:Short_description dbt:Cn dbt:More_footnotes dbt:Commons_category dbt:Cite_news dbt:Refbegin dbt:Refend

dbo:thumbnail

n15:Tiger_calf_Musei_Capitolini_MC1222.jpg?width=300

dbo:abstract

Opus sectile verwijst naar een inlegwerktechniek die erg populair was in het oude Rome, waarbij stukken van verschillende materialen werden uitgesneden en ingelegd in wanden en vloeren om een afbeelding of patroon te vormen. De meest gebruikte materialen waren marmer, parelmoer en glas. Uit deze materialen werden dunne plaatjes gesneden, gepolijst, en vervolgens verder uitgesneden naargelang het gewenste ontwerp. In tegenstelling tot (sommige andere) mozaïektechnieken, waarbij de plaatsing op stukken van uniforme grootte een ontwerp vormen, zijn opus sectile-stukken veel groter en kunnen grote delen van het ontwerp vormen. Opus sectile és una tècnica del mosaic romà, de la qual hi ha poques mostres en l'art medieval (cosmatesc) i es recupera en l'edat moderna (intarsium, pedra dura). Els materials, de diferent naturalesa (nacre, vidre), però habitualment pedres de colors, com el marbre, es tallen en peces de molt poca grossor, la forma de la qual es determina per la forma a representar, combinant-se amb les altres per omplir l'espai (tessel·lació), o amb criteris geomètrics (abstractes) o figuratius. A diferència de l'opus tessellatum (la tècnica habitual del mosaic), les peces no són petites i de forma homogènia, sinó relativament grans i de diferents formes. Altres tècniques artístiques semblants, però amb altres materials i característiques, són la marqueteria i el damasquinat. L'opus sectile è un'antica tecnica artistica che utilizza marmi (o, in alcuni casi, anche paste vitree) tagliati per realizzare pavimentazioni e decorazioni murarie a intarsio, detta anche in seguito, a seconda dei materiali utilizzati, commesso marmoreo o commesso di pietre dure. Opus sectile is a form of pietra dura popularized in the ancient and medieval Roman world where materials were cut and inlaid into walls and floors to make a picture or pattern. Common materials were marble, mother of pearl, and glass. The materials were cut in thin pieces, polished, then trimmed further according to a chosen pattern. Unlike tessellated mosaic techniques, where the placement of very small uniformly sized pieces forms a picture, opus sectile pieces are much larger and can be shaped to define large parts of the design. Пластиночная, или штучная, мозаика — разновидность мозаики, особенно популярной в Древнем Риме для настила каменных полов. Вместо одинаковых по размеру кусочков смальты в штучной мозаике используют разные по форме и размеру шлифованные пластинки мрамора или другого натурального камня, относительного крупного размера, вырезанные по контуру изображения. Отсюда латинское название: «сектильная работа» (лат. opus sectile — составное произведение). Opus sectile (lat. für „geschnittenes Werk“) bezeichnet eine im antiken Rom populäre künstlerische Technik, bei der verschiedene Materialien in Stücke geschnitten und in Wände oder Fußböden eingelegt wurden, um auf diese Weise ein Bild oder ein Muster zu bilden. Das Ausgangsmaterial – Marmor, Perlmutt oder Glas – wurde in dünne Platten geschnitten, poliert und erneut gemäß dem Gestaltungsvorhaben zurechtgeschnitten. Anders als beim Mosaik, das aus einer Vielzahl einheitlich großer Stückchen besteht, sind die Stücke beim Opus sectile viel größer und können bereits große Teile des Designs darstellen. Opus sectile umělecká technika, která se rozšířila za antické Římské říše, když byly do podlah a stěn vkládány různé materiály tak, aby vytvořily obraz či ornament. Častými materiály používanými k této technice byl například mramor, sklo nebo perleť. Tyto byly rozděleny na menší kousky, které odpovídaly budoucímu uměleckému dílu. Na rozdíl od výzdoby formou mozaiky (opus tessellatum) se v technice opus sectile používají větší kusy materiálů, jejichž velikost není stejná, ale odpovídá formě výtvarného díla. Opus sectile (obra cortada, em latim) ou intársia de pedra, é uma técnica de arte e decoração onde peças de pedras coloridas são arranjadas em painéis compondo uma imagem. A técnica é similar à do mosaico, mas ao contrário deste, que usa peças pequenas e regulares, o opus sectile emprega peças maiores de formas variadas. É encontrado desde o Egito antigo, mas foi popularizado na Roma antiga, e permanecem muitos exemplos que fazem uso de mármores, nácar e vidro. Obras em opus sectile são encontradas em toda a área de influência da antiga Roma, e era um dos distintivos da classe superior, por seu custo e dificuldade de produção. Na Turquia foi adotada pelos bizantinos e se tornou comum por volta do século VI, especialmente na decoração de pisos de igrejas, quase desaparecendo na própria Roma. Também penetrou na Grécia, de onde voltou à Itália e foi retomada, dando origem a produções desde o gótico até o neoclassicismo, das quais o piso da Catedral de Siena é um dos mais importantes exemplos, fazendo uso de grandes placas de mármore e outras pedras raras em desenhos de alta complexidade. Por seu rico efeito plástico e pela possibilidade de serem criados intrincados padrões geométricos atraiu também a atenção da cultura islâmica, que usou uma variedade da técnica em edifícios importantes como o Taj Mahal e a , em Agra. No século XX a prática começou a declinar em função de novas estéticas modernistas, mas permanece viva principalmente em ateliers de restauro, e alguns decoradores contemporâneos têm demonstrado novo interesse por ela. Os termos de pietra dura, opus sectile ou intársia são usados algumas vezes para designar técnicas ligeiramente distintas, com relação ao tamanho das peças, à qualidade do acabamento, ao tamanho da obra, ao meio de fixação ou à visibilidade das junturas, mas são classificações que não encontram consenso, e podem ser intercambiáveis. Especificamente pietre dure é mais usado para designar obras geralmente portáteis com um acabamento de tamanha perfeição que a união entre as peças fica quase invisível. Esta modalidade do opus sectile era altamente valorizada pelos florentinos da Renascença, que a consideravam uma espécie de pintura em pedra, e era mesmo empregada para cópias de pinturas tradicionais. Diz-se que Ghirlandaio cunhou a expressão "pintura para a eternidade" referindo-se ao trabalho de pietre dure. * O rapto de Hylas pelas ninfas, painel de opus sectile da antiga Basílica de Júnio Basso em Roma, hoje no Museu Nacional Romano * Retrato de Clemente VIII, obra em pietre dure de e * Peça de altar na (Velika Gospa) em Dubrovnik * Piso da Catedral de Siena L'opus sectile (« appareil découpé ») est une technique artistique ancienne qui utilise des marbres (ou, dans certains cas, des pâtes de verre) taillés pour la décoration de pavages et de marqueteries. Les plaquettes de marbre ou de pierre de couleur (pouvant aussi parfois inclure du verre coloré, de la nacre ou du métal) sont découpées et assemblées de façon à constituer un dessin géométrique ou figuratif. Il est destiné au pavement des sols ou aux décors muraux. De nos jours on l’appelle aussi « marqueterie de marbre » ou « marqueterie de pierre ». Il fut très employé dans les derniers siècles de l'Empire romain et perdura au Moyen Âge (pavements et décors architecturaux byzantins, le style cosmatesque italien, ou encore le célèbre pavement du Duomo de Sienne), il fut également répandu à la Renaissance et il est très abondant dans les décors baroques (surtout en Italie). L'Opus sectile concerne aussi au Moyen Âge des pavements de synagogues (Sepphoris, Huqoq, Beth Alpha, Beth Shean, Gaza, Hammath Tibériade, …), connus aussi en Tunisie (Kélibia, Hammam Lif). Opus sectile es una propia del mosaico romano, del que hay escasas muestras en el arte medieval (cosmatesco) y se recupera en el de la Edad Moderna (intarsio, pietra dura).​ Los materiales, de distinta naturaleza (nácar, vidrio), pero habitualmente piedras de distintos colores, como el mármol, se cortan en piezas de muy poco grosor, cuya forma se determina por la forma a representar, combinándose con las demás para rellenar todo el espacio (teselación), bien sea con criterios geométricos (abstractos) o figurativos. A diferencia del opus tessellatum (la técnica habitual del mosaico), las piezas no son pequeñas y de forma homogénea, sino relativamente grandes y de muy distintas formas.​ Otras técnicas artísticas semejantes, pero con otros materiales y características, son la marquetería y el damasquinado. オプス・セクティレ（Opus sectile）とは、大理石や真珠層、ガラスなどの材料を切って、壁や床にはめ込み、絵や模様を作る美術技法のことで、古代ローマ・中世ローマで流行した。切り分けられた材料は磨かれたうえ、決められた形に整形される。均一なピースを並べるオプス・テッセラトゥム（ギリシャ・ローマのモザイク技法）と違って、オプス・セクティレのピースは大きく、図案のパーツの輪郭に沿うよう切断・整形される。 Opus sectile adalah teknik seni kuno yang menggunakan marmer untuk mendekorasi tembok atau lantai. Bahan marmer dipotong dan ditempel untuk membentuk suatu pola. Tidak seperti opus tessellatum yang menggunakan tessera yang memiliki ukuran yang lebih kecil dan seragam, potongan-potongan opus sectile jauh lebih besar dan dapat dibentuk sedemikian rupa untuk menghasilkan pola tertentu. Teknik ini sangat sering digunakan pada penghujung zaman Kekaisaran Romawi dan berlanjut hingga Abad Pertengahan di Kekaisaran Romawi Timur dan Semenanjung Italia (seperti yang dapat dilihat di lantai Katedral Siena).

gold:hypernym

dbr:Technique

prov:wasDerivedFrom

wikipedia-en:Opus_sectile?oldid=1109351006&ns=0

dbo:wikiPageLength

6931

foaf:isPrimaryTopicOf

wikipedia-en:Opus_sectile