This HTML5 document contains 212 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
n12http://dbpedia.org/resource/File:
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
n21http://www.ekt.gr/parthenonfrieze/
n18http://www.thebritishmuseum.ac.uk/explore/galleries/ancient_greece_and_rome/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
n14http://www.hammerwood.mistral.co.uk/
n30https://global.dbpedia.org/id/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
n23http://www.learn.columbia.edu/parthenon/flash/
dbpedia-ukhttp://uk.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-simplehttp://simple.dbpedia.org/resource/
n10http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbphttp://dbpedia.org/property/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item
dbr:Parthenon_Frieze
rdf:type
yago:Creation103129123 yago:Sculpture104157320 yago:Object100002684 yago:WikicatSculpturesByPhidias yago:Wikicat5th-centuryBCGreekSculptures yago:Abstraction100002137 yago:Artifact100021939 yago:WikicatMarbleSculptures yago:Whole100003553 yago:Shape100027807 yago:PhysicalEntity100001930 yago:Art102743547 yago:Figure113862780 yago:PlasticArt103958097 owl:Thing yago:Attribute100024264 dbo:Artwork yago:SolidFigure113863473
rdfs:label
Friso del Partenón Frise du Parthénon Parthenon Frieze Friso do Partenon Ионический фриз Парфенона Fris del Partenó Фриз Парфенона
rdfs:comment
Ионический фриз Парфенона — скульптурная композиция барельефов из пентелийского мрамора, которая была создана для украшения фриза в верхней части наоса (внутреннего помещения) афинского Парфенона. Композиция была создана между 443 и 438 гг. до н. э., вероятнее всего под руководством Фидия. El fris del Partenó és un fris de 160 m de llarg que envoltava la part superior de la cel·la del Partenó d'Atenes. Obra mestra de l'escultura grega clàssica, està realitzat en baix relleu amb marbre pentèlic en estil jònic, tot i que en un edifici dòric. Representa probablement la processó de les Panatenees, que es feia cada quatre anys en honor de la dea Atena. La frise du Parthénon ou « frise des Panathénées » est une frise ionique (sur un bâtiment dorique) en marbre du Pentélique de 160 mètres de long représentant 378 figures humaines et 245 animaux. Elle entourait le sékos (partie fermée) du Parthénon sur l'Acropole d'Athènes. Si elle a été réalisée par plusieurs artistes, elle fut sculptée très probablement sous la direction de Phidias entre 442 et 438 av. J.-C. O friso do Partenon ou friso das Panateneias é um friso esculpido que originamente rodeava o sékos (parte fechada) do Partenon, na Acrópole de Atenas, Grécia. De ordem jónica — apesar do edifício ser dórico, — o friso é de mármore pentélico, tem 160 metros de comprimento e tem representações 378 figuras humanas. É uma obra de vários artistas, mas muito provavelmente foi esculpida sob a direção de Fídias entre 442 e 438 a.C. The Parthenon frieze is the high-relief Pentelic marble sculpture created to adorn the upper part of the Parthenon’s naos. It was sculpted between c. 443 and 437 BC, most likely under the direction of Pheidias. Of the 160 meters (524 ft) of the original frieze, 128 meters (420 ft) survives—some 80 percent. The rest is known only from the drawings attributed to French artist Jacques Carrey in 1674, thirteen years before the Venetian bombardment that ruined the temple. Фриз Парфенона — це горельєфна пентелічна мармурова скульптура, створена для прикраси верхньої частини наоса Парфенона. Він був створений між 443 і 437 роками до н. е. , швидше за все, під керівництвом Фідія. Із 160 метрів (524 фути) оригінального фриза збереглося 128 метрів (420 футів) — близько 80 відсотків. Решта відома лише за малюнками, приписаними французькому художнику Жаку Керрі в 1674 році, за тринадцять років до Венеціанської бомбардування, що зруйнувала храм. El friso del Partenón es un friso de 160 metros de largo que rodeaba la parte superior de la cella del Partenón en Atenas. Obra maestra de la escultura griega clásica, está realizado en bajorrelieve con mármol pentélico en estilo jónico, aunque en un edificio dórico. Representa probablemente la procesión de las Grandes Panateneas, que tenía lugar cada cuatro años en honor de la diosa Atenea.
foaf:depiction
n10:Kunsthistorisches_Museum_Vienna_June_2006_031.jpg n10:Persepolis_stairs_of_the_Apadana_relief.jpg n10:Elgin_Marbles5.jpg n10:Egastinai_frieze_Louvre_MR825.jpg n10:Cavalcade_south_frieze_Parthenon_BM_n2.jpg n10:Cavalcade_west_frieze_Parthenon_BM.jpg n10:Sacrifice_south_frieze_Parthenon_BM.jpg n10:1868_Lawrence_Alma-Tadema_-_Phidias_Showing_the_Frieze_of_the_Parthenon_to_his_Friends.jpg n10:Peplos_scene_BM_EastV_cropped.jpg
dcterms:subject
dbc:Ancient_Greek_and_Roman_sculptures_in_the_British_Museum dbc:Parthenon dbc:Friezes dbc:Architectural_sculpture dbc:5th-century_BC_Greek_sculptures dbc:Sculptures_by_Phidias
dbo:wikiPageID
2147375
dbo:wikiPageRevisionID
1109345180
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Cella dbr:Metope_(architecture) dbr:Ionic_order dbr:Apadana dbr:Marshal dbr:Ara_Pacis_Augustae dbr:Polygnotos dbr:Joan_Breton_Connelly n12:Peplos_scene_BM_EastV_cropped.JPG dbr:Metic dbr:Eleusinian dbc:Ancient_Greek_and_Roman_sculptures_in_the_British_Museum dbr:Stoa_poikile dbr:Acropolis_Museum dbr:Acropolis_of_Athens dbr:Achilles_Painter n12:Elgin_Marbles5.jpg dbr:Mount_Pentelicus dbr:Ian_Jenkins_(curator) dbr:Journal_of_Hellenic_Studies dbr:Triglyph dbr:Persepolis dbr:Polykleitos dbr:Pediments_of_the_Parthenon dbr:Frieze dbr:Eumolpos dbr:Athenian_democracy dbc:Parthenon dbr:Kleophon_Painter dbr:Knights n12:Cavalcade_west_frieze_Parthenon_BM.jpg dbr:Pericles dbr:American_Journal_of_Archaeology dbr:Ciriaco_Pizzicolli dbr:High_Classical_style dbr:Circumstantial_evidence dbr:Thetes dbr:Panathenaic_Games dbr:Diphros dbr:Metopes_of_the_Parthenon dbc:Friezes dbr:Kanephoros n12:Kunsthistorisches_Museum_Vienna_June_2006_031.jpg n12:Cavalcade_south_frieze_Parthenon_BM_n2.jpg dbr:James_Stuart_(1713–1788) dbr:Athena_Parthenos dbr:Doryphoros dbr:Giovanni_Morelli dbr:Thracians dbr:Basel dbr:Temple_of_Hephaestus dbr:Acropolis dbr:Ashmolean_Museum dbr:Hadrian dbr:Temple_of_Athena_Nike dbr:Phial dbr:John_Boardman_(archaeologist) dbr:Jenifer_Neils dbr:Chariots dbr:Ancient_Furniture dbr:Crowbar_(tool) dbr:Gemma_Augustea n12:Egastinai_frieze_Louvre_MR825.jpg dbr:Arabic_numerals dbr:Arrephoros dbr:Elgin_Marbles dbr:Eponym dbr:Hexastyle dbr:Polygnotos_(vase_painter) dbr:In_situ dbr:Adolf_Michaelis dbr:Skulpturhalle_Basel dbr:Euripides dbc:Architectural_sculpture dbr:Dipylon_Gate dbr:Polis dbr:Peplos dbr:Doric_order n12:Persepolis_stairs_of_the_Apadana_relief.jpg dbr:Incense dbr:Poseidon dbr:Delian_League dbr:Hecatomb dbc:5th-century_BC_Greek_sculptures dbr:Parthenon dbr:Panathenaia dbr:Boeotia dbr:Attica dbr:Pelike dbr:Leokoreion dbr:Archon dbr:British_Museum dbr:Spurlock_Museum dbr:Apollo dbr:Cecrops_I dbr:Pheidias dbr:Lyre dbr:Roman_numerals dbr:Pottery_of_ancient_Greece dbr:Erichthonius_of_Athens dbr:Jacques_Carrey dbr:Martin_Robertson dbr:Athens dbr:Hoplites dbr:Erechtheus dbc:Sculptures_by_Phidias dbr:Hera dbr:Zeus dbr:Stele dbr:Guttae dbr:Battle_of_Marathon dbr:Athena dbr:Severe_style dbr:Pronaos n12:Sacrifice_south_frieze_Parthenon_BM.jpg dbr:Founding_myth dbr:Metics dbr:London n12:1868_Lawrence_Alma-Tadema_-_Phidias_Showing_the_Frieze_of_the_Parthenon_to_his_Friends.jpg dbr:Persian_Wars dbr:Urbana,_Illinois dbr:Rich_style dbr:Nicholas_Revett dbr:Plutarch
dbo:wikiPageExternalLink
n14:elgin.htm n18:rooms_18,_18a,_18b_parthenon.aspx n21:index.jsp%3Flang=en&w=1440 n23:main.htm
owl:sameAs
dbpedia-uk:Фриз_Парфенона dbpedia-ru:Ионический_фриз_Парфенона dbpedia-simple:Parthenon_Frieze dbpedia-pt:Friso_do_Partenon wikidata:Q3087894 freebase:m.02vk9cj dbpedia-es:Friso_del_Partenón dbpedia-ca:Fris_del_Partenó dbpedia-fr:Frise_du_Parthénon yago-res:Parthenon_Frieze n30:2rq79
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Refend dbt:Reflist dbt:Acropolis_of_Athens dbt:Refbegin dbt:Short_description dbt:Authority_control dbt:ISBN dbt:Ancient_Greece_topics dbt:Phidias dbt:Commons_category dbt:Columns-list dbt:Good_article
dbo:thumbnail
n10:Cavalcade_west_frieze_Parthenon_BM.jpg?width=300
dbo:abstract
Ионический фриз Парфенона — скульптурная композиция барельефов из пентелийского мрамора, которая была создана для украшения фриза в верхней части наоса (внутреннего помещения) афинского Парфенона. Композиция была создана между 443 и 438 гг. до н. э., вероятнее всего под руководством Фидия. La frise du Parthénon ou « frise des Panathénées » est une frise ionique (sur un bâtiment dorique) en marbre du Pentélique de 160 mètres de long représentant 378 figures humaines et 245 animaux. Elle entourait le sékos (partie fermée) du Parthénon sur l'Acropole d'Athènes. Si elle a été réalisée par plusieurs artistes, elle fut sculptée très probablement sous la direction de Phidias entre 442 et 438 av. J.-C. L'interprétation la plus répandue est qu'elle représente la procession du péplos lors des grandes Panathénées. C'est une nouveauté dans la sculpture grecque : un thème non-mythologique sur un bâtiment à vocation religieuse. La procession part du côté ouest où sont représentés les préparatifs. Elle se déroule ensuite en parallèle sur les murs sud et nord qui représentent la même chose : d'abord des cavaliers, puis des chars sur près de la moitié, ensuite des personnages masculins à pied. Le côté nord, potentiellement le plus vu, est celui qui a fait l'objet du plus d'attentions de la part des sculpteurs. La procession arrive du côté est où elle est accueillie par les dieux. Là, apparaissent pour la première fois des figures féminines. La scène de remise du péplos se trouve au centre de la frise. Aucun texte antique expliquant ce que la frise représente ne nous est parvenu. Les historiens et archéologues ont proposé, autour de cette procession des Panathénées, des interprétations différentes. Chrysoula Kardara, Kristian Jeppese ou Joan B. Connelly y lisent des mythes fondateurs athéniens ; John Boardman y voit l'héroïsation des marathonomaques. Pour d'autres, enfin, la représentation transcenderait la simple procession et exprimerait la dédicace de l'ensemble de la cité à sa déesse tutélaire. Dès son achèvement, la frise eut une importante influence dans l'art. Deux thèmes principaux surtout lui ont été empruntés : l’apobátês (soldat en armes, montant et descendant d'un char) et le bovin mené au sacrifice. On les retrouve dans la céramique ou la sculpture, et jusque dans la poésie de John Keats, au début du XIXe siècle. À partir de l'arrivée des marbres du Parthénon à Londres au début du XIXe siècle, leur influence se fit à nouveau sentir dans l'architecture et l'art en Occident. Les artistes copièrent et utilisèrent plus ou moins directement la frise, ou ses moulages, bien sûr principalement dans leurs œuvres néo-classiques. La frise a été relativement peu touchée pendant des siècles, car peu visible et peu accessible, jusqu'au siège d'Athènes par les Vénitiens commandés par Francesco Morosini en 1687, quand un cinquième a été détruit, réparti sur les côtés nord et sud. Un peu moins de la moitié de la frise se trouve au British Museum, apportée par Lord Elgin ; un tiers est encore en Grèce, au musée de l'Acropole d'Athènes ; le reste est conservé dans divers musées, notamment au Louvre et au Vatican. L'État grec réclame depuis près de deux siècles au Royaume-Uni la restitution de la partie de la frise conservée au British Museum, ainsi que d'autres éléments du décor sculpté du Parthénon. O friso do Partenon ou friso das Panateneias é um friso esculpido que originamente rodeava o sékos (parte fechada) do Partenon, na Acrópole de Atenas, Grécia. De ordem jónica — apesar do edifício ser dórico, — o friso é de mármore pentélico, tem 160 metros de comprimento e tem representações 378 figuras humanas. É uma obra de vários artistas, mas muito provavelmente foi esculpida sob a direção de Fídias entre 442 e 438 a.C. A intepretação mais aceite é que o friso representa a procissão do peplo durante as Panateneias. É uma novidade na escultura grega, pois trata-se de um tema não mitológico num edifício de vocação religiosa. A procissão parte no lado ocidental, onde estão representados os preparativos. Passa depois em paralelo nas paredes sul e norte, que representam os mesmos temas: primeiro os cavaleiros, depois os carros até perto do meio, seguem-se os personagens masculinos a pé. O lado norte, possivelmente o mais visto, é o que tem recebido mais atenção por parte dos escultores e estudiosos de arte. A procissão termina no lado oriental, onde é acolhida pelos deuses. Ali aparecem pela primeira vez figuras femininas. A cena de entrega do peplo encontra-se no centro desse lado do friso. Não se conhece qualquer texto antigo que explique com certeza o que representa o friso. Os historiadores e arqueólogos propuseram várias interpretações diferentes sobre aquela procissão das Panateneias. Chrysoula Kardara, Kristian Jeppese e vêm nela os mitos fundadores atenienses; vê a dos combatentes da batalha de Maratona. Para outras a representação transcendia a simples procissão e exprimia a dedicatória do conjunto da cidade à sua deusa tutelar (Atena). Desde que foi realizado, o friso teve um grande influência na arte. Há principalmente dois temas que foram tomados de empréstimo por outros artistas: o apobátês (soldado em armas a subir ou a descer de um carro) e o bovino que é levado para ser ser sacrificado. Esses temas encontram-se na cerâmica ou na escultura e até na poesia de John Keats, no início do século XIX. A partir da chegada dos mármores do Partenon a Londres, nos primeiros anos do século XIX, a sua influência começou novamente a fazer-se sentir na arquitetura e arte do Ocidente. Os artistas copiaram ou utilizaram mais ou menos diretamente os relevos do friso, principalmente nas obras neoclássicas. O friso foi relativamente pouco mexido durante muitos séculos, devido a ser pouco visível e pouco acessível, mas durante o (parte da ) pelos venezianos comandados por Francesco Morosini em 1687, um quinto foi destruído, nos lados norte e sul. Um pouco mais de metade do friso, os chamados mármores de Elgin, conserva-se no Museu Britânico, para onde foi levado por Lorde Elgin no início da década de 1800; um terço encontra-se no Museu da Acrópole de Atenas e o resto em vários outros museus, nomeadamente o Louvre em Paris e o do Vaticano. Praticamente desde a independência, na década de 1820, que o Estado grego reclama ao Reino Unido a restituição da parte do friso conservada no Museu Britânicos, bem como de outros elementos da decoração escultórica do Partenon. El fris del Partenó és un fris de 160 m de llarg que envoltava la part superior de la cel·la del Partenó d'Atenes. Obra mestra de l'escultura grega clàssica, està realitzat en baix relleu amb marbre pentèlic en estil jònic, tot i que en un edifici dòric. Representa probablement la processó de les Panatenees, que es feia cada quatre anys en honor de la dea Atena. Fou esculpit entre els anys 443 i 438 ae, molt probablement sota la direcció de Fídies. Sobreviuen uns 128 m del fris original, al voltant del 94%, i se'n coneix la resta només pels dibuixos que en feu l'artista flamenc Jacques Carrey al 1674. Els seus fragments es troben dispersos en alguns museus, sobretot al Museu de l'Acròpoli d'Atenes i al Museu Britànic de Londres. En l'actualitat, el 37,5% del fris es troba al Museu Britànic; la resta (48%) és al Museu de l'Acròpoli d'Atenes i el restant 14% es reparteix entre altres museus. L'estat grec ha demanat repetidament la restitució dels Marbres d'Elgin que són a Londres, així com altres elements de l'escultura que decorava el Partenó. Gran part del material atenés no està exposat, i hi ha fragments en altres nou museus internacionals. Alguns motles del fris es poden trobar en l'arxiu Beazley del Museu Ashmolean d'Oxford, al Skulpturhalle de Basilea, a l'Architecture Hall de la Universitat de Washington, Seattle; i al Hammerwood Park, prop d'East Grinstead, a Sussex (Anglaterra). The Parthenon frieze is the high-relief Pentelic marble sculpture created to adorn the upper part of the Parthenon’s naos. It was sculpted between c. 443 and 437 BC, most likely under the direction of Pheidias. Of the 160 meters (524 ft) of the original frieze, 128 meters (420 ft) survives—some 80 percent. The rest is known only from the drawings attributed to French artist Jacques Carrey in 1674, thirteen years before the Venetian bombardment that ruined the temple. At present, the majority of the frieze is at the British Museum in London (forming the major part of the Elgin Marbles); the largest proportion of the rest is at the Acropolis Museum in Athens, and the remainder of fragments shared between six other institutions. Casts of the frieze may be found in the Beazley archive at the Ashmolean Museum at Oxford, at the Spurlock Museum in Urbana, in the Skulpturhalle at Basel and elsewhere. El friso del Partenón es un friso de 160 metros de largo que rodeaba la parte superior de la cella del Partenón en Atenas. Obra maestra de la escultura griega clásica, está realizado en bajorrelieve con mármol pentélico en estilo jónico, aunque en un edificio dórico. Representa probablemente la procesión de las Grandes Panateneas, que tenía lugar cada cuatro años en honor de la diosa Atenea. Fue esculpido aproximadamente entre los años 443 y 438 a. C.​ muy probablemente bajo la dirección de Fidias. Sobreviven unos 128 metros del friso original, alrededor del 94%, conociéndose el resto solo por los dibujos que hizo el artista flamenco Jacques Carrey en 1674. Sus fragmentos se encuentran dispersos en diversos museos, sobre todo en el Museo de la Acrópolis de Atenas y en el Museo Británico de Londres. En la actualidad, el 37,5% del friso se encuentra en el Museo Británico; el resto (48%) está en el Museo de la Acrópolis de Atenas y el último 14% se reparte entre otros museos. El Estado griego ha pedido repetidamente la restitución de los Mármoles de Elgin que se encuentran en Londres, así como otros elementos de la escultura que decoraba el Partenón. Gran parte del material ateniense no está expuesto, y hay fragmentos en otros nueve museos internacionales. Moldes del friso pueden encontrarse en el archivo Beazley en el Museo Ashmolean de Oxford, en el Skulpturhalle de Basilea, en el Architecture Hall de la Universidad de Washington, Seattle; y en cerca de East Grinstead, en Sussex (Inglaterra). Фриз Парфенона — це горельєфна пентелічна мармурова скульптура, створена для прикраси верхньої частини наоса Парфенона. Він був створений між 443 і 437 роками до н. е. , швидше за все, під керівництвом Фідія. Із 160 метрів (524 фути) оригінального фриза збереглося 128 метрів (420 футів) — близько 80 відсотків. Решта відома лише за малюнками, приписаними французькому художнику Жаку Керрі в 1674 році, за тринадцять років до Венеціанської бомбардування, що зруйнувала храм. В даний час більша частина Фриза знаходиться в Британському музеї в Лондоні (утворюючи основну частину мармуру Елгіна); більша частина решти знаходиться в музеї Акрополя в Афінах, а інші фрагменти розподілені між шістьма іншими установами. Зліпки Фриза можна знайти в архіві Бізлі в Музеї Ешмола в Оксфорді, в музеї Сперлока в Урбані, в музеї у Базелі та в інших місцях.
gold:hypernym
dbr:Sculpture
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Parthenon_Frieze?oldid=1109345180&ns=0
dbo:wikiPageLength
32439
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Parthenon_Frieze