This HTML5 document contains 140 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
n29https://cpb-us-e2.wpmucdn.com/sites.uci.edu/dist/4/2521/files/2021/10/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
dbpedia-shhttp://sh.dbpedia.org/resource/
n38http://tl.dbpedia.org/resource/
n8http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n14http://dbpedia.org/resource/File:
dbphttp://dbpedia.org/property/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
dbpedia-srhttp://sr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-vihttp://vi.dbpedia.org/resource/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-jahttp://ja.dbpedia.org/resource/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
dbpedia-plhttp://pl.dbpedia.org/resource/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
n30http://ta.dbpedia.org/resource/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
dbpedia-afhttp://af.dbpedia.org/resource/
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
n39https://global.dbpedia.org/id/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
dbpedia-zhhttp://zh.dbpedia.org/resource/
dbpedia-trhttp://tr.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fahttp://fa.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#

Statements

Subject Item
dbr:Parthian_shot
rdf:type
yago:Arrangement107938773 yago:Formation108426461 dbo:MilitaryConflict yago:Group100031264 yago:Abstraction100002137 yago:WikicatTacticalFormations
rdfs:label
Парфянский выстрел Tir part Parthisch schot 安息回马箭 パルティアンショット Tiro alla partica Parthian shot Tir parthe Disparo parto Flecha de parto Partyjski strzał Parthisches Manöver
rdfs:comment
Le tir parthe est une technique de tir à l'arc à cheval utilisée autrefois par les Parthes, peuple indo-européen iranique. L'archer fuit au galop, se retourne, pivotant ainsi de 180°, et décoche sa flèche sur l'ennemi situé derrière lui. 安息回马箭(亦稱為「帕提亚回马箭」,Parthian Shot)是一種由安息人所發揚光大的弓騎兵戰術。 El disparo parto o disparo armenio, también llamado disparo de Partia y Armenia, es una táctica militar originada por las tribus nómadas del norte de Irán y algunos pueblos del sur de Armenia. Los escitas, armenios, persas aqueménidas y partos están entre los primeros en emplear esta táctica, que consiste en un retirada fingida de los arqueros a caballo disparando tras sus hombros. En un preciso momento y mientras los caballos galopan, el jinete da vuelta para lanzar flechas hacia el ejército enemigo. La respuesta resultaba en un enemigo compactado para protegerse de las flechas, quedando de esta manera vulnerable a las cargas de la caballería pesada, o bien aprovechaban la retirada para correr tras los arqueros, viéndose frente a una lluvia de flechas. Esta maniobra requiere gran destreza Partyjski strzał – typowy manewr lekkiej kawalerii nomadów Wielkiego Stepu m.in. Scytów, Sarmatów, Partów, Hunów, Mongołów, Awarów, Turków, Protobułgarów, Chazarów, Połowców, Pieczyngów, a także jazdy Persów, Medów i Madziarów. Po kilkakrotnych takich atakach, siły przeciwnika były już na tyle wyczerpane, że do akcji mogli wkroczyć ciężkozbrojni. Partyjski strzał był często stosowany w połączeniu z pozorowanym odwrotem (mong. mangudai), który skłaniał kawalerię wroga do ruszenia w pościg, wciągając ją w pułapkę daleko od własnego obozu. Een Parthisch schot is een techniek die werd toegepast door Parthische, en later Sassanidische, . De ruiters stormden af op de vijand en begonnen vanaf negentig meter ver pijlen af te schieten op de vijandelijke rangen. Rond de veertig meter verwijderd van de vijandelijke rangen draaiden ze af naar rechts, waarna ze de gehele linie beschoten. Op het einde draaiden ze zich weer om en schoten hun laatste pijlen af terwijl ze zich terugtrokken. Onder andere in de slag bij Carrhae in 53 v.Chr. tegen de Romeinen boekten de Parthen formidabele resultaten dankzij deze techniek. Парфя́нский вы́стрел — тактический приём, применявшийся конными лучниками Древнего Востока. Известен, прежде всего, по римско-парфянским войнам (отсюда название). パルティアンショット(英:Parthian shot)とは、弓術(広義)における射法の一つ。軍事においては弓騎兵の射法の一つであり、また、その射法を用いた戦術をも指す。 軍事においては、遊牧民族の弓騎兵が一撃離脱戦法のための用いる射法の一つ、および、その射法による戦法を指す語である。「パルティアの射撃」を原義とするこの語が成立したのは、西暦紀元前後数百年のあいだ古代オリエント世界の中央部で繁栄したパルティア王国(紀元前247年頃 - 226年)が、その使い手として知られ、何度も交戦したローマ人を体験者としてのちのヨーロッパ人にまで語り継がれたことによる。オンライン・エティモロジー・ディクショナリーによれば、そもそも英語の "Parthian" という語は、1580年代にパルティアンショットについて言及した一節 "of or pertaining to the Parthians," に初出している。 なお、パルティアで開発されたものではなく、それより遥かに古いスキタイに起源を求める説が有力である。 古代中国ではアルサケス朝(パルティア)を漢訳名で「安息」と呼んだことから、現代中国語では「安息回馬箭(簡体字:安息回马箭)、現代日本語では「安息式射法(あんそく しき しゃほう)」とも呼ぶ。 El tir part és una tàctica militar de cavalleria lleugera, popularitzada al món clàssic occidental per els parts, un poble indoeuropeu d'origen iranià. Durant una retirada o fugida al galop, un genet armat amb arc es gira completament a sobre del cavall per a disparar a l'enemic que el persegueix. La maniobra requeria una gran habilitat eqüestre, ja que les mans del genet han de manipular un arc compost i no poden atendre la direcció del cavall. A més a més, les brides no havien estat inventades en aquella època, de manera que el genet havia de guiar el cavall emprant tan sols la pressió de les seves cames. Il tiro alla partica è il nome che viene dato ad una tattica militare resa famosa dai Parti. Gli arcieri della cavalleria leggera dei parti durante una ritirata al galoppo si giravano per lanciare frecce al nemico che li inseguiva. Questa tattica richiedeva un'abilità equestre molto elevata dato che entrambe le mani erano impiegate per usare l'arco e le staffe non erano ancora state inventate, i cavalieri dovevano quindi riuscire a guidare il cavallo usando solo la pressione delle gambe. La tattica poteva essere usata anche fingendo una ritirata. Das Parthische Manöver (oft auch als Partherschuss bezeichnet) ist eine Bogenschusstechnik, bei der der reitende Bogenschütze in vollem Galopp nach hinten schießt. Benannt ist sie nach dem iranischen Volk der Parther. A flecha de parto também dita seta de parto ou ainda disparo parto, é uma táctica militar de cavalaria ligeira, que foi empregue pelos Partos, povo nómada indo-europeu, do Norte do Irão e dalgumas partes do Sul da Arménia. Esta manobra militar passava por envidar uma fuga, fosse ela verdadeira ou fingida, por molde a que os hippotoxótai (lit. «cavaleiros flecheiros», era o nome dado aos arqueiros partos, que iam a cavalo) se voltassem em cima das montadas, para arrostar com os inimigos, que iam no seu encalço, desfrechando sobre eles uma saraivada de setas. The Parthian shot is a light cavalry hit-and-run tactic made famous by the Parthians, an ancient Iranian people. While performing a real or feigned retreat at full gallop, the horse archers would turn their bodies back to shoot at the pursuing enemy. The maneuver required superb equestrian skills, since the rider's hands were occupied by his composite bow and his body was twisted around. As the stirrup had not been invented at the time of the Parthians, the rider relied solely on squeezing pressure from his legs to stay mounted and guide his horse.
foaf:depiction
n8:Hephthalite_horseman_on_British_Museum_bowl_460-479_CE.jpg n8:Kraskovo21FotoThalerTamas.jpg n8:Horse_back_archery_AD_4C.jpg
dcterms:subject
dbc:Diversionary_tactics dbc:Maneuver_tactics dbc:Military_history_of_the_Parthian_Empire
dbo:wikiPageID
925573
dbo:wikiPageRevisionID
1105757970
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Feint dbr:Koreans dbr:Battle_of_Manzikert dbr:Feigned_retreat dbr:Samuel_Butler_(poet) dbr:Mongols dbr:Parthian_Empire dbr:Silius_Italicus dbr:Battle_of_Carrhae dbr:John_le_Carré dbr:A_Small_Town_in_Germany dbr:Hudibras dbr:Pyrrhic_victory n14:Hephthalite_horseman_on_British_Museum_bowl_460-479_CE.jpg dbr:Battle_of_Legnica dbr:Comanche dbc:Diversionary_tactics dbr:Equestrianism dbr:Second_Battle_of_Tarain dbc:Maneuver_tactics dbr:Caracole dbr:Cantabrian_circle dbr:Sidon dbr:A_Study_in_Scarlet dbr:Phoenicia n14:Kraskovo21FotoThalerTamas.JPG dbr:Knight dbr:Turkic_peoples dbr:Horse_gait dbr:Horse_archer dbr:Subutai dbr:Arthur_Conan_Doyle dbr:Agatha_Christie dbr:Iranian_peoples dbr:Hit-and-run_tactic dbr:Alp_Arslan dbc:Military_history_of_the_Parthian_Empire dbr:Scythians dbr:The_Murder_at_the_Vicarage dbr:Withdrawal_(military) dbr:Composite_bow dbr:Eurasian_nomads dbr:Light_cavalry dbr:Eurasian_Steppe dbr:L'esprit_de_l'escalier dbr:Urartu dbr:Sasanian_Empire dbr:Muhammad_of_Ghor dbr:Ancient_Rome dbr:Metaphor dbr:Stirrup dbr:Hungarians dbr:Huns dbr:Marcus_Licinius_Crassus
dbo:wikiPageExternalLink
n29:8_03_DABIR-Issue-8_Colburn.pdf%7Cpublisher=Samuel
owl:sameAs
dbpedia-fa:تیراندازی_پارتی wikidata:Q1361072 dbpedia-zh:安息回马箭 dbpedia-fr:Tir_parthe dbpedia-sh:Partski_hitac dbpedia-es:Disparo_parto dbpedia-vi:Chiến_thuật_Parthia dbpedia-ja:パルティアンショット dbpedia-af:Partiese_pyl dbpedia-tr:Part_atışı dbpedia-pt:Flecha_de_parto dbpedia-nl:Parthisch_schot n30:பார்த்திய_எய்வு dbpedia-ca:Tir_part dbpedia-it:Tiro_alla_partica freebase:m.03qjgg dbpedia-de:Parthisches_Manöver dbpedia-pl:Partyjski_strzał dbpedia-ru:Парфянский_выстрел dbpedia-sr:Партски_хитац n38:Tirang_Parto n39:NWts
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Reflist dbt:Parthian_Empire dbt:Commons_category dbt:Wiktionarypar dbt:More_citations_needed dbt:Short_description dbt:Cite_journal dbt:Quote
dbo:thumbnail
n8:Hephthalite_horseman_on_British_Museum_bowl_460-479_CE.jpg?width=300
dbo:abstract
Partyjski strzał – typowy manewr lekkiej kawalerii nomadów Wielkiego Stepu m.in. Scytów, Sarmatów, Partów, Hunów, Mongołów, Awarów, Turków, Protobułgarów, Chazarów, Połowców, Pieczyngów, a także jazdy Persów, Medów i Madziarów. Lekkozbrojni konni łucznicy nacierali w szyku luźnym na przeciwnika. Gdy ich formacja znajdowała się w odległości ok. 90 m., rozpoczynała galop i wypuszczała strzały z łuków refleksyjnych. W odległości 45 m., skręcała w prawą stronę i ciągle strzelając, galopowała wzdłuż szyku przeciwnika. Potem wycofywała się, strzelając przez ramię do tyłu w kierunku wroga, wychodząc z zasięgu jego strzał. Po kilkakrotnych takich atakach, siły przeciwnika były już na tyle wyczerpane, że do akcji mogli wkroczyć ciężkozbrojni. Partyjski strzał był często stosowany w połączeniu z pozorowanym odwrotem (mong. mangudai), który skłaniał kawalerię wroga do ruszenia w pościg, wciągając ją w pułapkę daleko od własnego obozu. W filmowej adaptacji Potopu Henryka Sienkiewicza, Jerzy Hoffman przedstawił partyjski strzał w wykonaniu Tatarów Andrzeja Kmicica podczas walki z rajtarią Bogusława Radziwiła w bitwie pod Prostkami. Das Parthische Manöver (oft auch als Partherschuss bezeichnet) ist eine Bogenschusstechnik, bei der der reitende Bogenschütze in vollem Galopp nach hinten schießt. Benannt ist sie nach dem iranischen Volk der Parther. 安息回马箭(亦稱為「帕提亚回马箭」,Parthian Shot)是一種由安息人所發揚光大的弓騎兵戰術。 El tir part és una tàctica militar de cavalleria lleugera, popularitzada al món clàssic occidental per els parts, un poble indoeuropeu d'origen iranià. Durant una retirada o fugida al galop, un genet armat amb arc es gira completament a sobre del cavall per a disparar a l'enemic que el persegueix. La maniobra requeria una gran habilitat eqüestre, ja que les mans del genet han de manipular un arc compost i no poden atendre la direcció del cavall. A més a més, les brides no havien estat inventades en aquella època, de manera que el genet havia de guiar el cavall emprant tan sols la pressió de les seves cames. A banda dels parts, aquesta tàctica va ser utilitzada per altres pobles nòmades de l'estepa eurasiàtica, entre els quals hi trobem els escites, els huns, els turcs, els magiars, i els mongols. Altres exèrcits no nòmades també feren ús del tir part, com per exemple els clibanarii i catafractes sassànides. Els parts van usar aquesta tàctica amb èxit en la seva victòria contra el general romà Marc Livini Cras, a la Batalla de Carrhae. Se li atribuïa una tàctica similar als fenicis de Sidó segons Sili Itàlic. La tàctica també seria usada pel conqueridor musulmà Muhàmmad de Ghor durant la Segona Batalla de Tarain, el 1192, contra elefants indis i infanteria pesant; pel sultà turc Alp Arslan durant la Batalla de Manazkert contra els romans d'Orient el 1071; i pel general mongol Subotai a la Batalla de Legnica el 1241 contra la cavalleria polonesa. A flecha de parto também dita seta de parto ou ainda disparo parto, é uma táctica militar de cavalaria ligeira, que foi empregue pelos Partos, povo nómada indo-europeu, do Norte do Irão e dalgumas partes do Sul da Arménia. Esta manobra militar passava por envidar uma fuga, fosse ela verdadeira ou fingida, por molde a que os hippotoxótai (lit. «cavaleiros flecheiros», era o nome dado aos arqueiros partos, que iam a cavalo) se voltassem em cima das montadas, para arrostar com os inimigos, que iam no seu encalço, desfrechando sobre eles uma saraivada de setas. Esta manigância, naturalmente, exigia exímios dotes de equitação, por parte do arqueiro, posto que ficava com as mãos ocupadas com o arco compósito, deixando as rédeas da montada à solta. A isto acresce que, à época, os estribos ainda não tinham sido inventados, pelo que o cavaleiro estava inteiramente à mercê da sua capacidade de se apernar ao dorso do cavalo, correndo o risco de resvalar e cair. El disparo parto o disparo armenio, también llamado disparo de Partia y Armenia, es una táctica militar originada por las tribus nómadas del norte de Irán y algunos pueblos del sur de Armenia. Los escitas, armenios, persas aqueménidas y partos están entre los primeros en emplear esta táctica, que consiste en un retirada fingida de los arqueros a caballo disparando tras sus hombros. En un preciso momento y mientras los caballos galopan, el jinete da vuelta para lanzar flechas hacia el ejército enemigo. La respuesta resultaba en un enemigo compactado para protegerse de las flechas, quedando de esta manera vulnerable a las cargas de la caballería pesada, o bien aprovechaban la retirada para correr tras los arqueros, viéndose frente a una lluvia de flechas. Esta maniobra requiere gran destreza ecuestre, ya que para disparar, el arquero debía emplear el arco utilizando ambas manos, y en sus comienzos, solo se podía controlar el caballo con las piernas, pues dispositivos como el estribo o la silla de montar estaban por ser inventados. Con esto el disparo parto se hizo más sencillo, siendo, sin embargo, una táctica capaz de ser realizada solo por los mejores jinetes. Los pueblos nómadas de Eurasia serían bien conocidos por emplear esta táctica extensivamente dentro de su manera de combatir. Entre estos están los turcos, hunos y mongoles. El nombre de "disparo parto" o "disparo armenio" fue utilizado primeramente por la Antigua Roma, y se hizo famoso en Occidente tras la batalla de Carras, en la que esta maniobra fue un elemento decisivo para la victoria parta. Il tiro alla partica è il nome che viene dato ad una tattica militare resa famosa dai Parti. Gli arcieri della cavalleria leggera dei parti durante una ritirata al galoppo si giravano per lanciare frecce al nemico che li inseguiva. Questa tattica richiedeva un'abilità equestre molto elevata dato che entrambe le mani erano impiegate per usare l'arco e le staffe non erano ancora state inventate, i cavalieri dovevano quindi riuscire a guidare il cavallo usando solo la pressione delle gambe. La tattica poteva essere usata anche fingendo una ritirata. Una delle battaglie più note in cui questa tattica fu utilizzata è la battaglia di Carre, in questo scontro il tiro alla partica fu un fattore determinante nella vittoria dei Parti sul generale romano Marco Licinio Crasso. Questa tattica fu usata dalla maggior parte dei popoli nomadi dell'eurasia inclusi Sciti, Unni, Magiari, Mongoli e anche dai popoli successivi ai Parti come i Sasanidi e gli Ottomani. Le tir parthe est une technique de tir à l'arc à cheval utilisée autrefois par les Parthes, peuple indo-européen iranique. L'archer fuit au galop, se retourne, pivotant ainsi de 180°, et décoche sa flèche sur l'ennemi situé derrière lui. Cette tactique avait entre autres l'avantage de prendre l'adversaire par surprise, celui-ci croyant avoir affaire à une retraite conventionnelle et pouvant s'être mis en position désavantageuse en tentant la poursuite.De plus, la grande mobilité des archers montés leur permettait de répéter cette opération à plusieurs reprises, la cavalerie adverse étant souvent trop lente pour rattraper les tireurs avant qu'ils ne repartent au galop. パルティアンショット(英:Parthian shot)とは、弓術(広義)における射法の一つ。軍事においては弓騎兵の射法の一つであり、また、その射法を用いた戦術をも指す。 軍事においては、遊牧民族の弓騎兵が一撃離脱戦法のための用いる射法の一つ、および、その射法による戦法を指す語である。「パルティアの射撃」を原義とするこの語が成立したのは、西暦紀元前後数百年のあいだ古代オリエント世界の中央部で繁栄したパルティア王国(紀元前247年頃 - 226年)が、その使い手として知られ、何度も交戦したローマ人を体験者としてのちのヨーロッパ人にまで語り継がれたことによる。オンライン・エティモロジー・ディクショナリーによれば、そもそも英語の "Parthian" という語は、1580年代にパルティアンショットについて言及した一節 "of or pertaining to the Parthians," に初出している。 なお、パルティアで開発されたものではなく、それより遥かに古いスキタイに起源を求める説が有力である。 古代中国ではアルサケス朝(パルティア)を漢訳名で「安息」と呼んだことから、現代中国語では「安息回馬箭(簡体字:安息回马箭)、現代日本語では「安息式射法(あんそく しき しゃほう)」とも呼ぶ。 Парфя́нский вы́стрел — тактический приём, применявшийся конными лучниками Древнего Востока. Известен, прежде всего, по римско-парфянским войнам (отсюда название). The Parthian shot is a light cavalry hit-and-run tactic made famous by the Parthians, an ancient Iranian people. While performing a real or feigned retreat at full gallop, the horse archers would turn their bodies back to shoot at the pursuing enemy. The maneuver required superb equestrian skills, since the rider's hands were occupied by his composite bow and his body was twisted around. As the stirrup had not been invented at the time of the Parthians, the rider relied solely on squeezing pressure from his legs to stay mounted and guide his horse. Een Parthisch schot is een techniek die werd toegepast door Parthische, en later Sassanidische, . De ruiters stormden af op de vijand en begonnen vanaf negentig meter ver pijlen af te schieten op de vijandelijke rangen. Rond de veertig meter verwijderd van de vijandelijke rangen draaiden ze af naar rechts, waarna ze de gehele linie beschoten. Op het einde draaiden ze zich weer om en schoten hun laatste pijlen af terwijl ze zich terugtrokken. Onder andere in de slag bij Carrhae in 53 v.Chr. tegen de Romeinen boekten de Parthen formidabele resultaten dankzij deze techniek.
gold:hypernym
dbr:Tactic
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Parthian_shot?oldid=1105757970&ns=0
dbo:wikiPageLength
4669
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Parthian_shot