This HTML5 document contains 258 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbpedia-svhttp://sv.dbpedia.org/resource/
n13http://hy.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fihttp://fi.dbpedia.org/resource/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/
n29https://doi.org/10.1017/
dbpedia-arhttp://ar.dbpedia.org/resource/
dbpedia-hehttp://he.dbpedia.org/resource/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dbpedia-cshttp://cs.dbpedia.org/resource/
dbpedia-kkhttp://kk.dbpedia.org/resource/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
n47https://voxeu.org/content/
dbphttp://dbpedia.org/property/
dbpedia-eohttp://eo.dbpedia.org/resource/
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-ukhttp://uk.dbpedia.org/resource/
dbpedia-idhttp://id.dbpedia.org/resource/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
dbpedia-pthttp://pt.dbpedia.org/resource/
dbpedia-jahttp://ja.dbpedia.org/resource/
dbpedia-ishttp://is.dbpedia.org/resource/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbpedia-dehttp://de.dbpedia.org/resource/
dbpedia-plhttp://pl.dbpedia.org/resource/
n41https://www.researchgate.net/publication/
n43http://mn.dbpedia.org/resource/
n31https://inis.iaea.org/search/search.aspx%3Forig_q=RN:
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
n27http://cv.dbpedia.org/resource/
dbpedia-afhttp://af.dbpedia.org/resource/
n52https://global.dbpedia.org/id/
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
n19https://www.econstor.eu/bitstream/10419/73989/1/
n16https://web.archive.org/web/20190828224745/https:/onlinelibrary.wiley.com/doi/pdf/10.1111/
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
n26http://bs.dbpedia.org/resource/
n33https://onlinelibrary.wiley.com/doi/pdf/10.1111/
dbpedia-zhhttp://zh.dbpedia.org/resource/
dbpedia-kohttp://ko.dbpedia.org/resource/
dbpedia-fahttp://fa.dbpedia.org/resource/
n10https://archive.org/details/
n22https://semanticscholar.org/paper/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#

Statements

Subject Item
dbr:Resource_curse
rdf:type
yago:Theory105989479 yago:Falsehood106756407 yago:Cognition100023271 yago:PsychologicalFeature100023100 owl:Thing yago:Contradiction107206887 yago:WikicatEconomicTheories yago:Statement106722453 yago:EconomicTheory105994935 yago:Abstraction100002137 yago:Explanation105793000 yago:Thinking105770926 yago:Communication100033020 yago:Message106598915 yago:Paradox106724559 yago:Process105701363 yago:HigherCognitiveProcess105770664 yago:WikicatEconomicsParadoxes
rdfs:label
Klątwa surowcowa Malbeno de Krudmaterialo لعنة الموارد Ресурсное проклятие Resource curse 資源詛咒 Maledicció dels recursos Maldição dos recursos naturais Kutukan sumber daya Resursförbannelsen Prokletí přírodních zdrojů Malédiction des ressources naturelles 자원의 저주 Maldición de los recursos 資源の呪い Ressourcenfluch Прокляття ресурсів Maledizione delle risorse
rdfs:comment
A maldição dos recursos naturais, também conhecido como o paradoxo da abundância, (em inglês, resource curse ou paradox of plenty) refere-se ao paradoxo em que os países e regiões, com uma abundância de recursos naturais tendem a ter menos crescimento econômico e piores resultados de desenvolvimento se comparados a países com menos recursos naturais. Esta hipótese pode acontecer por diversos motivos, incluindo um declínio na competitividade de outros setores econômicos (causada pela valorização da taxa de câmbio como as receitas dos recursos entre uma economia, um fenômeno conhecido como doença holandesa), a volatilidade da receita do setor de recursos naturais devido à exposição às oscilações das commodities globais de mercado, má gestão governamental dos recursos, ou, instituições inefic Amb el nom de maledicció dels recursos o maledicció de les matèries primeres es coneix un fenomen econòmic singular que provoca que països amb recursos naturals abundants obtinguin uns resultats econòmics inferiors als de països amb una dotació de recursos molt menor. Hi ha tres motius que expliquen aquesta paradoxa: Прокля́ття ресу́рсів (англ. resource curse), або парадокс достатку (англ. paradox of plenty) — явище в економіці, пов'язане з тим, що країни, що володіють значними природними ресурсами, є, як часто вважається, менш економічно розвиненими, ніж країни з невеликими їх запасами або з запасами, які відсутні зовсім. Основними можливими причинами цього можуть бути: Der Begriff Ressourcenfluch (englisch: resource curse) oder Ressourcenfalle bezeichnet die negativen Folgen, die der Reichtum an natürlichen Ressourcen für ein Land und seine Bevölkerung haben kann. Insbesondere bezeichnet er dabei das scheinbare Paradoxon, dass das Wirtschaftswachstum in Ländern, die viele mineralische und fossile Rohstoffe exportieren, in der Regel geringer ist als in rohstoffarmen Ländern. Der „Fluch“ sei dabei durch das Fehlverhalten der betreffenden Marktteilnehmer begründet. Daneben wird die Wirtschaft in Ländern mit politischer Instabilität, hoher Korruption und bewaffneten Konflikten auf die lokalen Rohstoffe reduziert, was deren Rolle besonders hervorhebt. In diesem Zusammenhang spricht man von der Fortsetzung des kolonialen Extraktivismus durch einen post-kolonia 資源の呪い（しげんののろい、英: resource curse）とは、鉱物や石油など非再生の自然資源が豊富な地域における経済用語である。こうした地域では、資源の豊富さに反比例して工業化や経済成長が資源の少ない国よりも遅いとされる。このことから豊富さの逆説 (paradox of plenty) ともいう。 この仮説はいくつかの異なった論拠からきている。オランダ病としても知られる、天然資源の輸出により製造業が衰退し、失業率が高まる現象もその理由の一つに入っている。また、国際的な天然資源の相場価格の不安定さがこれらの地域経済に直接に影響を及ぼすため、不安定な経済体制になってしまっていることもその要因の一つである。 この資源の呪いは、資源の豊富な国に必ず見られる現象というわけではないが、多くの国について当てはまっているとされる。 La Malbeno de Krudmaterialo estas ekonomia paradokso, laŭ kiu enspezo el krudmaterialoj ne kreskas disvolviĝon de ekonomio, sed male malbonigas politikan kaj ekonomian disvolviĝon. Kutukan sumber daya, atau paradoks keberlimpahan, mengacu pada paradoks bahwa negara dan daerah yang kaya akan sumber daya alam, terutama sumber daya non-terbarukan seperti mineral dan bahan bakar, cenderung mengalami pertumbuhan ekonomi yang lebih lambat dan wujud pembangunan yang lebih buruk ketimbang negara-negara yang sumber daya alamnya langka. Fenomena ini diduga memiliki beberapa alasan, salah satunya penurunan tingkat persaingan di sektor-sektor ekonomi lain (akibat apresiasi nilai tukar asli setelah pendapatan SDA mulai memengaruhi ekonomi), volatilitas pendapatan SDA akibat menghadapi perubahan pasar komoditas global, salah pengelolaan SDA oleh pemerintah, atau institusi yang lemah, tidak efektif, tidak stabil, atau korup (kemungkinan karena sifat arus pendapatan aktual atau tera Ресу́рсное прокля́тие (англ. resource curse), сырьево́е прокля́тие, парадо́кс изоби́лия (paradox of plenty) — понятие в экономической теории, связанное с тем, что некоторые страны, обладающие значительными запасами природных ресурсов, являются, как часто считается, менее экономически развитыми, нежели страны с небольшими их запасами или с запасами, которые вообще отсутствуют. La maldición de los recursos, también conocida como la paradoja de la abundancia, se refiere a la paradoja de que países y regiones con una abundancia de recursos naturales, especialmente de fuentes puntuales de recursos no renovables, como minerales y combustibles, tienden a tener un menor crecimiento económico y resultados de desarrollo peores que los países con menos recursos naturales. تشير لعنة الموارد المعروفة أيضًا باسم مفارقة الوفرة إلى التناقض المتمثل في أن البلدان التي لديها وفرة من الموارد الطبيعية (مثل الوقود الأحفوري وبعض المعادن) تميل إلى تحقيق نمو اقتصادي أقل، وديمقراطية أقل، ونتائج إنمائية أسوأ من البلدان التي تمتلك موارد طبيعية أقل. هناك العديد من النظريات والكثير من النقاش الأكاديمي حول أسباب هذه النتائج السلبية واستثناءاتها. يعتقد معظم الخبراء أن لعنة الموارد ليست عالمية أو حتمية، لكنها تؤثر على أنواع معينة من البلدان أو المناطق في ظل ظروف معينة. 자원의 저주(resource curse, paradox of plenty)는 천연 자원(화석 연료와 특정 광물 등)이 풍부한 국가가 천연 자원이 더 적은 국가들보다 낮은 수준의 경제 성장, 낮은 수준의 민주주의, 그리고 악화된 발전 산출을 가지는 역설을 가리킨다. 이유, 예측, 부정적인 결과에 관한 학술적 논의와 이론이 다수 있다. 대부분의 전문가들은 자원의 저주가 보편적이거나 피할 수 없는 것은 아니지만 특정한 조건에서는 특정한 유형의 국가나 지역에 영향을 미친다고 생각한다. Prokletí přírodních zdrojů je označení paradoxu, kdy kultury a státy oplývající přebytkem přírodních zdrojů, zejména těch neobnovitelných, jako jsou fosilní paliva nebo minerály, vykazují často slabší hospodářský růst a hospodářský rozvoj a často také i méně demokratický společenský režim v porovnání s kulturami a státy, které mají přírodních zdrojů méně. Klątwa surowcowa (ang. resource curse), zwana też „paradoksem bogactwa” (ang. paradox of plenty) – zjawisko występujące w gospodarkach krajów posiadających znaczne złoża surowców naturalnych. Objawia się ono niespodziewanie niskim poziomem rozwoju gospodarczego kraju – innymi słowy, są one stosunkowo biedne mimo bogactwa zasobów. W literaturze ekonomicznej trwa dyskusja na temat klątwy surowcowej – zarówno jej istnienie, jak i przyczyny są obiektem sporów. Resursförbannelsen syftar på den paradox där länder med stora resurser av naturresurser ofta har lägre ekonomisk tillväxt och sämre utveckling än länder med mindre tillgångar. Även de som förespråkar teorin menar att den inte behöver vara universell, men att den är ett reellt faktum i många länder. Den amerikanske professorn konstaterar att bristen på utveckling i länder med goda naturtillgångar leder till ökad risk för konflikter. Paradoxen formulerades av Richard Auty 1993. Flera studier, bland annat en av Jeffrey Sachs och Andrew Warner, har visat en koppling mellan god tillgång på naturtillgångar och låg ekonomisk tillväxt. La « malédiction des ressources naturelles », parfois appelée malédiction des matières premières, est une situation économique paradoxale, caractérisée par la difficulté que rencontrent les nations possédant des ressources naturelles en abondance, en particulier le pétrole. Elle a été décrite la première fois en 1990, dans le livre de Richard Auty. La croissance et le développement économiques des pays pétroliers est inférieure à celle d’autres pays naturellement moins riches en pétrole. Il semble exister un lien négatif entre la proportion des exportations de matières premières dans le produit intérieur brut et le taux de croissance de pays tels que l'Algérie, le Nigeria, le Congo (RD) ou l’Angola. 資源詛咒（英語：Resource curse）是一種經濟學術語，又稱作「富足的矛盾」（Paradox of plenty），指的是國家擁有大量的某種不可再生的天然資源，卻反而形成工業化低落、產業難以轉型、過度依賴單一經濟結構的窘境。俄羅斯與委內瑞拉即是典型的「石油詛咒」例子，這兩個國家長期以石油賺取大量外匯，以此提昇國內經濟成長，但除了開採業外，其他領域的發展都停滯不前，這種國家常有以下特徵：天然資源豐富、經濟自由度低、清廉程度低、寡頭政治、資源開採以外的行業發展程度低、為爭奪開採權政治腐敗、土地開發過度等等。 La locuzione maledizione delle risorse (anche paradosso dell'abbondanza o oro falso) si riferisce al paradosso per cui i paesi e le regioni con un'abbondanza di risorse naturali, in particolare di risorse non rinnovabili come minerali e combustibili, tendono ad avere minore crescita economica e peggiore sviluppo rispetto ai paesi con meno risorse naturali. The resource curse, also known as the paradox of plenty or the poverty paradox, is the phenomenon of countries with an abundance of natural resources (such as fossil fuels and certain minerals) having less economic growth, less democracy, or worse development outcomes than countries with fewer natural resources. There are many theories and much academic debate about the reasons for, and exceptions to, these adverse outcomes. Most experts believe the resource curse is not universal or inevitable, but affects certain types of countries or regions under certain conditions.
rdfs:seeAlso
dbr:Rentier_state
dcterms:subject
dbc:Curses dbc:Paradoxes_in_economics dbc:Resource_economics dbc:International_economics dbc:Economic_growth
dbo:wikiPageID
1531457
dbo:wikiPageRevisionID
1124842021
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Peter_Kropotkin dbr:Bribery dbr:Annual_Review_of_Political_Science dbr:Russia dbr:Currency_peg dbr:Economic_growth dbr:The_Journal_of_Economic_History dbr:Competitive dbr:R-strategist dbr:Exploitation_colonialism dbr:Petro-aggression dbr:Forward_contract dbr:Texas_oil_boom dbr:Saudi_Arabian-led_intervention_in_Yemen dbr:Taiwan dbr:Ancient_Rome dbr:Human_rights dbr:Banana_republic dbr:International_Nuclear_Information_System dbr:Brazil dbr:Price dbr:Indonesian_invasion_of_East_Timor dbr:Public_choice_theory dbr:Rosenwald_School dbc:Paradoxes_in_economics dbr:Appalachia dbr:Currency_manipulation dbr:Resource_monotonicity dbr:Futures_contract dbr:Resource_war dbr:Rent_seeking dbr:Natural_resources dbc:Curses dbr:Mutualism_(biology) dbr:Yemeni_Civil_War_(2015–present) dbr:The_Spectator_(1711) dbr:Saudi_Arabia dbr:Barrel_(unit) dbr:2022_Russian_invasion_of_Ukraine dbr:Competition dbr:1980s_oil_glut dbr:South_Korea dbr:Economic_development dbr:Price_of_petroleum dbr:South_Sudanese_Civil_War dbr:Separatist dbr:Enclave dbr:Random_effects dbr:Nigeria dbr:Lottery dbr:Implied_level_of_government_service dbr:Price_of_oil dbr:Option_(finance) dbr:Jeffrey_Sachs dbr:Jeff_Colgan dbr:Democratic_Republic_of_the_Congo dbr:Gender_inequality dbr:Swap_(finance) dbr:Angola dbr:Mining_industry_of_Angola dbr:United_Kingdom dbr:Singapore dbr:Positive_feedback dbr:War_in_Donbas_(2014–2022) dbr:The_American_Economic_Review dbr:Productivity_(economics) dbr:High-level_equilibrium_trap dbr:History_of_the_Venezuelan_oil_industry dbr:Biafra dbr:Petrostate dbr:Mining_industry_of_the_Democratic_Republic_of_the_Congo dbr:Rentier_capitalism dbr:Carrying_capacity dbr:Rentier_state dbc:Resource_economics dbr:K_strategist dbr:Invasion_of_Kuwait dbr:United_States_Senate_Foreign_Relations_Committee dbr:Passive_income dbr:South_Sudan dbr:Ecological_Economics_(journal) dbc:Economic_growth dbr:The_Review_of_Economics_and_Statistics dbc:International_economics dbr:Conflict_resource dbr:Texas dbr:Democracy dbr:Emission_intensity dbr:World_oil_market_chronology_from_2003 dbr:East_Asian_Tigers dbr:Groningen_gas_field dbr:Chadian–Libyan_conflict dbr:Center_for_Global_Development dbr:Political_corruption dbr:1973_oil_crisis dbr:Qualitative_research dbr:Economic_rent dbr:Government_debt dbr:Balance_of_trade dbr:Fossil_fuel dbr:Sonangol_Group dbr:Comparative_Political_Studies dbr:Freight_equalization_policy dbr:Venezuela dbr:Mineral dbr:Human_capital dbr:Natural_resource dbr:Dutch_disease dbr:Wild_West dbr:Security_Studies_(journal) dbr:Freedom_of_information dbr:Juan_Pablo_Pérez_Alfonzo dbr:Hezbollah dbr:Energy_in_Germany dbr:Economic_diversification dbr:Publication_bias
dbo:wikiPageExternalLink
n10:treasuresofearth00alis n16:j.1468-0297.2006.01045.x n19:NDL2006-035.pdf n10:poisonedwellsdir00shax n22:2035c6006035eb317b7c8d6844407e721af8c18d n10:deadendsoftransi0000unse n29:psrm.2019.14 n31:34070454 n33:j.1468-0297.2006.01045.x n22:c3ea220248739b966a4eae918e3dd438d45855dc n41:265091719 n47:rethinking-macroeconomics-resource-rich-countries
owl:sameAs
dbpedia-pt:Maldição_dos_recursos_naturais dbpedia-ko:자원의_저주 wikidata:Q72596 n13:Ռեսուրսային_անեծք dbpedia-pl:Klątwa_surowcowa dbpedia-he:קללת_משאבי_הטבע dbpedia-ja:資源の呪い dbpedia-fa:نفرین_منابع dbpedia-is:Auðlindabölvun dbpedia-kk:Ресурстар_қарғысы dbpedia-ca:Maledicció_dels_recursos n26:Prokletstvo_resursa n27:Ресурссен_ылханĕ dbpedia-cs:Prokletí_přírodních_zdrojů dbpedia-af:Hulpbronvloek dbpedia-ar:لعنة_الموارد dbpedia-id:Kutukan_sumber_daya dbpedia-zh:資源詛咒 dbpedia-ru:Ресурсное_проклятие dbpedia-uk:Прокляття_ресурсів dbpedia-fi:Luonnonvarojen_kirous freebase:m.058jgt dbpedia-sv:Resursförbannelsen dbpedia-es:Maldición_de_los_recursos n43:Баялгийн_хараал dbpedia-it:Maledizione_delle_risorse dbpedia-de:Ressourcenfluch dbpedia-eo:Malbeno_de_Krudmaterialo yago-res:Resource_curse dbpedia-fr:Malédiction_des_ressources_naturelles n52:4u3oP
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:Convert dbt:Cite_book dbt:Anchor dbt:Or dbt:Cite_journal dbt:Too_long dbt:Economic_paradoxes dbt:Citation_needed dbt:Lead_too_short dbt:Qualify_evidence dbt:More_citations_needed_section dbt:Natural_resources dbt:See_also dbt:Short_description dbt:Reflist dbt:Main
dbo:abstract
La Malbeno de Krudmaterialo estas ekonomia paradokso, laŭ kiu enspezo el krudmaterialoj ne kreskas disvolviĝon de ekonomio, sed male malbonigas politikan kaj ekonomian disvolviĝon. Resursförbannelsen syftar på den paradox där länder med stora resurser av naturresurser ofta har lägre ekonomisk tillväxt och sämre utveckling än länder med mindre tillgångar. Även de som förespråkar teorin menar att den inte behöver vara universell, men att den är ett reellt faktum i många länder. Den amerikanske professorn konstaterar att bristen på utveckling i länder med goda naturtillgångar leder till ökad risk för konflikter. Paradoxen formulerades av Richard Auty 1993. Flera studier, bland annat en av Jeffrey Sachs och Andrew Warner, har visat en koppling mellan god tillgång på naturtillgångar och låg ekonomisk tillväxt. Bland utvecklingsekonomer finns tankar om att paradoxen är "resultatet av inflation tillsammans med utbudsbrist i sektorer som inte bygger på naturtillgångar, övervärdering av valutan på grund av större utländska vinster, hög utsatthet för prischocker eller en krympande tillverkningssektor och förlust av produktionsexternaliteter på grund av en koncentration av investering och talang i naturtillgångssektorn." Dessutom brister många av de utsatta länderna i politik för en ökad tillväxt, och tvingas slåss med korrumperade statliga institutioner, dålig budhethantering och ekonomisk ineffektivitet. som kan uppstå som ett resultat av resursförbannelsens förmåga att korrumpera ett lands politik har hjälpt befästa långsittande regenter som Sani Abacha i Nigeria och Suharto i Indonesien. En studie från 2008 menade att förbannelsen upphör om man övergår från att belysa ekonomins relativa betydelse av export av naturtillgångar till att istället mäta den relativa tillgångsrikedomen av naturresurser i marken. Använder man den variabeln för att jämföra länder visar det sig att god tillgång på naturresurser i marken korrelerar med en något högre ekonomisk tillväxt och något färre beväpnade konflikter. Att stort beroende av export av naturtillgångar korrelerar med dålig politik och effekter av den orsakas inte av den höga graden export. Orsaken, menar studien, går i motsatt riktning: konflikter och dåliga policyer skapade det höga beroendet av exporter av naturresurser. När kaos och ekonomisk politik i ett land skrämmer iväg utländska investerare och får lokala entreprenörer att flytta utomlands för bättre möjligheter snedställs ekonomin. Företag kan tvingas stänga och företag fly, men olja och ädelmetaller finns kvar att ta av. Extraktion av naturtillgångar blir den "defaultsektor" som fortfarande fungerar när andra industrier har försvunnit. En annan studie från 2010 som undersöker hur ett lands styrelseskick på lång sikt förhåller sig till hur mycket man förlitar sig på naturresurserna visar att ökande förlitande på naturresurser inte förorsakar auktoritarianism. Istället menar författarna att evidencen pekar på att det främjar demokrati att förlita sig mer på naturresurser. En annan studie från 2011 visade att god tillgång på olja påverkade en kortsiktig tillväxt och långsiktiga inkomstnivåer positivt, och att det snarare är handelsvaruprisernas volatilitet snarare än den goda tillgången i sig som leder till resursförbannelsens paradox. The resource curse, also known as the paradox of plenty or the poverty paradox, is the phenomenon of countries with an abundance of natural resources (such as fossil fuels and certain minerals) having less economic growth, less democracy, or worse development outcomes than countries with fewer natural resources. There are many theories and much academic debate about the reasons for, and exceptions to, these adverse outcomes. Most experts believe the resource curse is not universal or inevitable, but affects certain types of countries or regions under certain conditions. Прокля́ття ресу́рсів (англ. resource curse), або парадокс достатку (англ. paradox of plenty) — явище в економіці, пов'язане з тим, що країни, що володіють значними природними ресурсами, є, як часто вважається, менш економічно розвиненими, ніж країни з невеликими їх запасами або з запасами, які відсутні зовсім. Основними можливими причинами цього можуть бути: * Зниження конкурентоспроможності інших секторів економіки, викликане збільшенням реального обмінного курсу, пов'язаним з припливом у країну доходів від ресурсів; * Висока мінливість доходів від продажу ресурсів на світовому ринку; * Помилки в державному регулюванні або розвиток корупції, пов'язані з припливом «легких» грошей в економіку. 자원의 저주(resource curse, paradox of plenty)는 천연 자원(화석 연료와 특정 광물 등)이 풍부한 국가가 천연 자원이 더 적은 국가들보다 낮은 수준의 경제 성장, 낮은 수준의 민주주의, 그리고 악화된 발전 산출을 가지는 역설을 가리킨다. 이유, 예측, 부정적인 결과에 관한 학술적 논의와 이론이 다수 있다. 대부분의 전문가들은 자원의 저주가 보편적이거나 피할 수 없는 것은 아니지만 특정한 조건에서는 특정한 유형의 국가나 지역에 영향을 미친다고 생각한다. Amb el nom de maledicció dels recursos o maledicció de les matèries primeres es coneix un fenomen econòmic singular que provoca que països amb recursos naturals abundants obtinguin uns resultats econòmics inferiors als de països amb una dotació de recursos molt menor. Hi ha tres motius que expliquen aquesta paradoxa: * La perspectiva de riqueses abundants porta sovint a disputes pel poder. Així, sovint aquesta països pateixen cops d'estat i guerres civils. Aquesta cobdícia porta freqüentment també a la corrupció. * Els preus dels recursos naturals són inestables i és difícil gestionar aquesta volatilitat. Això provoca que les crisis econòmiques siguin molt més severes i bona part dels beneficis aconseguits en la fase expansiva desapareixen en la posterior recessió. * Els recursos naturals, tot i ser font de riquesa, sovint no comporten la creació de llocs de treball i això provoca el que s'anomena el mal holandès (o síndrome holandesa). Per evitar aquests efectes adversos cal, en primer lloc, vetllar perquè en aquests països es desenvolupin processos democràtics i transparents que possibilitin una distribució més equitativa de la riquesa i que es duguin a terme les inversions adequades.Una altra mesura que poden adoptar aquesta països és la creació de "fons d'estabilització" per tal de destinar part dels beneficis obtinguts amb la venda de recursos naturals en els moments de preus elevats a suavitzar les fases recessives. A més, caldria evitar un endeutament excessiu amb institucions financeres estrangeres que ofereixen facilitats de finançament quan l'economia va bé i d'altra banda n'exigeixen el retorn en moments de recessió. Tanmateix, l'efecte nociu més complicat de combatre és el mal holandès que provoca una apreciació del valor de la divisa del país i dificulta les exportacions dels altres sectors de l'economia. En principi es podria pensar que per evitar aquesta apreciació de la divisa, n'hi prou de mantenir els ingressos obtinguts amb la venda de recursos naturals fora del país. Això, però, és clarament impopular i sovint la població ho veu com una utilització dels recursos nacionals per finançar el creixement d'un altre país. La locuzione maledizione delle risorse (anche paradosso dell'abbondanza o oro falso) si riferisce al paradosso per cui i paesi e le regioni con un'abbondanza di risorse naturali, in particolare di risorse non rinnovabili come minerali e combustibili, tendono ad avere minore crescita economica e peggiore sviluppo rispetto ai paesi con meno risorse naturali. Questo si ipotizza accada per molteplici ragioni, inclusi il declino nella competitività degli altri settori economici (a causa dell'apprezzamento del tasso di cambio reale come conseguenza dell'afflusso nell'economia dei redditi derivanti dall'esportazione delle risorse), la volatilità dei redditi del settore delle risorse naturali dovuta all'esposizione alle oscillazioni del mercato globale delle materie prime, la cattiva amministrazione governativa delle risorse, nonché la debolezza, l'inefficacia, l'instabilità o la corruzione delle istituzioni (in qualche modo dovuta alla facile distrazione del flusso reale o previsto dei redditi derivanti dalle attività estrattive). La « malédiction des ressources naturelles », parfois appelée malédiction des matières premières, est une situation économique paradoxale, caractérisée par la difficulté que rencontrent les nations possédant des ressources naturelles en abondance, en particulier le pétrole. Elle a été décrite la première fois en 1990, dans le livre de Richard Auty. La croissance et le développement économiques des pays pétroliers est inférieure à celle d’autres pays naturellement moins riches en pétrole. Il semble exister un lien négatif entre la proportion des exportations de matières premières dans le produit intérieur brut et le taux de croissance de pays tels que l'Algérie, le Nigeria, le Congo (RD) ou l’Angola. تشير لعنة الموارد المعروفة أيضًا باسم مفارقة الوفرة إلى التناقض المتمثل في أن البلدان التي لديها وفرة من الموارد الطبيعية (مثل الوقود الأحفوري وبعض المعادن) تميل إلى تحقيق نمو اقتصادي أقل، وديمقراطية أقل، ونتائج إنمائية أسوأ من البلدان التي تمتلك موارد طبيعية أقل. هناك العديد من النظريات والكثير من النقاش الأكاديمي حول أسباب هذه النتائج السلبية واستثناءاتها. يعتقد معظم الخبراء أن لعنة الموارد ليست عالمية أو حتمية، لكنها تؤثر على أنواع معينة من البلدان أو المناطق في ظل ظروف معينة. Kutukan sumber daya, atau paradoks keberlimpahan, mengacu pada paradoks bahwa negara dan daerah yang kaya akan sumber daya alam, terutama sumber daya non-terbarukan seperti mineral dan bahan bakar, cenderung mengalami pertumbuhan ekonomi yang lebih lambat dan wujud pembangunan yang lebih buruk ketimbang negara-negara yang sumber daya alamnya langka. Fenomena ini diduga memiliki beberapa alasan, salah satunya penurunan tingkat persaingan di sektor-sektor ekonomi lain (akibat apresiasi nilai tukar asli setelah pendapatan SDA mulai memengaruhi ekonomi), volatilitas pendapatan SDA akibat menghadapi perubahan pasar komoditas global, salah pengelolaan SDA oleh pemerintah, atau institusi yang lemah, tidak efektif, tidak stabil, atau korup (kemungkinan karena sifat arus pendapatan aktual atau terantisipasi dari aktivitas ekstraktif yang mudah sekali dialihkan). Prokletí přírodních zdrojů je označení paradoxu, kdy kultury a státy oplývající přebytkem přírodních zdrojů, zejména těch neobnovitelných, jako jsou fosilní paliva nebo minerály, vykazují často slabší hospodářský růst a hospodářský rozvoj a často také i méně demokratický společenský režim v porovnání s kulturami a státy, které mají přírodních zdrojů méně. Pozorování není platné bez výjimky, nicméně pro vysvětlení paradoxu vznikla řada různých teorií. Nejedná se přitom jen o moderní těžbu ropy, vědci hledají například rozdíly ve vývoji civilizací, které měly či neměly k disposici brambory coby velmi výnosný zdroj kalorií. Ресу́рсное прокля́тие (англ. resource curse), сырьево́е прокля́тие, парадо́кс изоби́лия (paradox of plenty) — понятие в экономической теории, связанное с тем, что некоторые страны, обладающие значительными запасами природных ресурсов, являются, как часто считается, менее экономически развитыми, нежели страны с небольшими их запасами или с запасами, которые вообще отсутствуют. 資源詛咒（英語：Resource curse）是一種經濟學術語，又稱作「富足的矛盾」（Paradox of plenty），指的是國家擁有大量的某種不可再生的天然資源，卻反而形成工業化低落、產業難以轉型、過度依賴單一經濟結構的窘境。俄羅斯與委內瑞拉即是典型的「石油詛咒」例子，這兩個國家長期以石油賺取大量外匯，以此提昇國內經濟成長，但除了開採業外，其他領域的發展都停滯不前，這種國家常有以下特徵：天然資源豐富、經濟自由度低、清廉程度低、寡頭政治、資源開採以外的行業發展程度低、為爭奪開採權政治腐敗、土地開發過度等等。 Der Begriff Ressourcenfluch (englisch: resource curse) oder Ressourcenfalle bezeichnet die negativen Folgen, die der Reichtum an natürlichen Ressourcen für ein Land und seine Bevölkerung haben kann. Insbesondere bezeichnet er dabei das scheinbare Paradoxon, dass das Wirtschaftswachstum in Ländern, die viele mineralische und fossile Rohstoffe exportieren, in der Regel geringer ist als in rohstoffarmen Ländern. Der „Fluch“ sei dabei durch das Fehlverhalten der betreffenden Marktteilnehmer begründet. Daneben wird die Wirtschaft in Ländern mit politischer Instabilität, hoher Korruption und bewaffneten Konflikten auf die lokalen Rohstoffe reduziert, was deren Rolle besonders hervorhebt. In diesem Zusammenhang spricht man von der Fortsetzung des kolonialen Extraktivismus durch einen post-kolonialen Neo-Extraktivismus. A maldição dos recursos naturais, também conhecido como o paradoxo da abundância, (em inglês, resource curse ou paradox of plenty) refere-se ao paradoxo em que os países e regiões, com uma abundância de recursos naturais tendem a ter menos crescimento econômico e piores resultados de desenvolvimento se comparados a países com menos recursos naturais. Esta hipótese pode acontecer por diversos motivos, incluindo um declínio na competitividade de outros setores econômicos (causada pela valorização da taxa de câmbio como as receitas dos recursos entre uma economia, um fenômeno conhecido como doença holandesa), a volatilidade da receita do setor de recursos naturais devido à exposição às oscilações das commodities globais de mercado, má gestão governamental dos recursos, ou, instituições ineficientes e instáveis ​​estimulando a corrupção (possivelmente devido ao fluxo facilmente desviado de receita real ou antecipada das atividades extrativistas). Existem países e regiões, como a África Subsaariana e a América Latina, e os países dessas regiões, que são ricas em recursos naturais mas apresentam crescimento menor que as regiões e países que não têm recursos naturais em abundância, como por exemplo os Tigres Asiáticos. Klątwa surowcowa (ang. resource curse), zwana też „paradoksem bogactwa” (ang. paradox of plenty) – zjawisko występujące w gospodarkach krajów posiadających znaczne złoża surowców naturalnych. Objawia się ono niespodziewanie niskim poziomem rozwoju gospodarczego kraju – innymi słowy, są one stosunkowo biedne mimo bogactwa zasobów. W literaturze ekonomicznej trwa dyskusja na temat klątwy surowcowej – zarówno jej istnienie, jak i przyczyny są obiektem sporów. La maldición de los recursos, también conocida como la paradoja de la abundancia, se refiere a la paradoja de que países y regiones con una abundancia de recursos naturales, especialmente de fuentes puntuales de recursos no renovables, como minerales y combustibles, tienden a tener un menor crecimiento económico y resultados de desarrollo peores que los países con menos recursos naturales. Existe una hipótesis que apunta a muchas razones diferentes, incluyendo una disminución de la competitividad de otros sectores económicos (causada por la apreciación del tipo de cambio real, cuando los ingresos provenientes de estos recursos ingresan en la economía, un fenómeno conocido como mal holandés o enfermedad holandesa), la volatilidad de los ingresos provenientes de estos recursos naturales debido a la exposición a los vaivenes del mercado mundial de los productos básicos, la mala gestión de los recursos que hace el gobierno, o la presencia de instituciones débiles, ineficaces, corruptas e inestables (posiblemente debido al flujo de ingresos reales o previstos, provenientes de actividades extractivas, que son fácilmente desviados). 資源の呪い（しげんののろい、英: resource curse）とは、鉱物や石油など非再生の自然資源が豊富な地域における経済用語である。こうした地域では、資源の豊富さに反比例して工業化や経済成長が資源の少ない国よりも遅いとされる。このことから豊富さの逆説 (paradox of plenty) ともいう。 この仮説はいくつかの異なった論拠からきている。オランダ病としても知られる、天然資源の輸出により製造業が衰退し、失業率が高まる現象もその理由の一つに入っている。また、国際的な天然資源の相場価格の不安定さがこれらの地域経済に直接に影響を及ぼすため、不安定な経済体制になってしまっていることもその要因の一つである。 この資源の呪いは、資源の豊富な国に必ず見られる現象というわけではないが、多くの国について当てはまっているとされる。
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Resource_curse?oldid=1124842021&ns=0
dbo:wikiPageLength
92139
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Resource_curse