"Causal interpretation with no second C.png"@en . . . . . "Complementador"@ca . "Een complementeerder is in de generatieve grammatica de benaming voor een lexicale categorie die in grote lijnen overeenkomt met wat in de traditionele ontleding een onderschikkend voegwoord heet. De term werd voor het eerst gebruikt in 1967. De term complementeerder (Eng. complementizer) wordt meestal afgekort tot C of CP (Complementizer Phrase)."@nl . "En ling\u00FC\u00EDstica (sobretot en la gram\u00E0tica generativa i concretament en la teoria de la X' o X o X barrada), un complementador, o complementitzador, \u00E9s una categoria sint\u00E0ctica que m\u00E9s o menys equival a la conjunci\u00F3 de subordinaci\u00F3 de la gram\u00E0tica tradicional. Per exemple, la paraula que es considera un complementador en oracions com Na Maria creu que plour\u00E0. El terme \u00ABcomplementador\u00BB sembla que el va emprar primera vegada Rosenbaum (1967), en la forma anglesa complementizer, i en catal\u00E0 m\u00E9s aviat s'hauria d'haver tradu\u00EFt com \u00ABsubordinant\u00BB. Les abreviatures de complementador s\u00F3n C i COMP."@ca . . . . . . . . . . . . . "Complementizer"@de . . . . . "800"^^ . . . . . . . . "Complementador"@es . . . . "Noncausal interpretation with overt C.png"@en . . . "Complementizer"@en . "Mit dem englischen Begriff Complementizer bzw. der eingedeutschten Form Komplementierer (Kategoriesymbol C) bezeichnet man in der Linguistik, vor allem in der generativen Grammatik, einen Bestandteil der Satzstruktur, der unter anderem von unterordnenden Konjunktionen markiert wird. Das hei\u00DFt, es sind Einheiten, die sich mit einem Kernsatz aus Subjekt und Pr\u00E4dikat verbinden und diesen z. B. zu einem eingeleiteten Nebensatz erweitern k\u00F6nnen. Hierbei bestimmt der Komplementierer die entstehende Satzart (z. B. Aussage- oder Fragesatz, die sich hinsichtlich der Bestandteile Subjekt und Pr\u00E4dikat ja nicht unterscheiden)."@de . . . . . . . . . "CP coordination is necessary for a non-causal interpretation, so an empty complementizer must be present."@en . . . . . . . . . . "center"@en . . "En ling\u00FC\u00EDstica (sobretot en la gram\u00E0tica generativa i concretament en la teoria de la X' o X o X barrada), un complementador, o complementitzador, \u00E9s una categoria sint\u00E0ctica que m\u00E9s o menys equival a la conjunci\u00F3 de subordinaci\u00F3 de la gram\u00E0tica tradicional. Per exemple, la paraula que es considera un complementador en oracions com Na Maria creu que plour\u00E0. El terme \u00ABcomplementador\u00BB sembla que el va emprar primera vegada Rosenbaum (1967), en la forma anglesa complementizer, i en catal\u00E0 m\u00E9s aviat s'hauria d'haver tradu\u00EFt com \u00ABsubordinant\u00BB. Les abreviatures de complementador s\u00F3n C i COMP. Actualment es considera que el complementador com a categoria es troba present a totes les oracions, siguin subordinades o no, i que la seva posici\u00F3 pot rebre les conjuncions de subordinaci\u00F3, els pronoms relatius, els interrogatius, els adverbis interrogatius i els pronoms exclamatius. El complementador \u00E9s fonamental en les oracions subordinades. Se sol considerar el nucli del (SC), que correspon en la gram\u00E0tica tradicional a una oraci\u00F3 que fa la funci\u00F3 de complement (oraci\u00F3 subordinada). Una prova que el complementador fa de nucli d'un sintagma \u00E9s que sol ser el darrer element d'un sintagma en idiomes com el core\u00E0 o el japon\u00E8s, en els quals hi ha altres nuclis que van darrere els seus complements, i sempre davant en lleng\u00FCes amb nucli inicial com el catal\u00E0 i l'angl\u00E8s. Ocupen la posici\u00F3 de complementador dos tipus de paraules segons que tinguin o no contingut sem\u00E0ntic. No en tenen la conjunci\u00F3 que de les oracions interrogatives directes globals, si a les , de a les en funci\u00F3 de subjecte o complement directe, i que de les oracions substantives amb un verb d'informaci\u00F3. Per contra, en tenen els anomenats , anomenats aix\u00ED pel comen\u00E7ament de la majoria, \u00E9s a dir: els qu\u00E8, quin, quant, els on, com, quan; i els qui, que, qual, quan, on, com. Fora de les oracions interrogatives, el complementador que s'empra davant les oracions completives de (\u00E9s a dir, no d'infinitiu): Demanen que els tornin els diners. De s'empra davant algunes oracions substantives d'infinitiu, en funci\u00F3 de subjecte i complement directe: Confia d'aprovar. Hi ha un que propi de les oracions interrogatives directes globals: Que vindr\u00E0s?. La posici\u00F3 del complementador \u00E9s buida en el cas de la majoria de les oracions no subordinades. Els complementadors a m\u00E9s de formar una categoria sint\u00E0ctica s\u00F3n uns marcadors de la en el cas de les oracions no asseveratives, \u00E9s a dir, en les oracions interrogatives i en les . En catal\u00E0 i altres lleng\u00FCes com l'angl\u00E8s, at\u00E8s que la posici\u00F3 de complementador \u00E9s a l'esquerra del nucli del (ST; tamb\u00E9 anomenat o SI), s'hi desplacen els complementadors que s\u00F3n pronoms relatius, pronoms i adverbis interrogatius i exclamatius, des de la seva posici\u00F3 normal en una oraci\u00F3 no subordinada o asseverativa El despla\u00E7ament del complementador es fa amb el nucli del seu sintagma, si \u00E9s un ( Quantes hores has dormit? < Has dormit quantes hores ), i amb la preposici\u00F3 que complementa, si \u00E9s un pronom (El problema de qu\u00E8 parles < Parles del problema ). Aquest despla\u00E7ament s'anomena . Aix\u00ED, per exemple, tenim els seg\u00FCents parells d'oracions on el complement es troba darrere el nucli en l'oraci\u00F3 de la dreta i davant, en la de l'esquerra, en forma dels pronom interrogatius qu\u00E8, quin i del pronom relatiu que: Qu\u00E8 volia / Vull aix\u00F2 Quin voldria / Vull aquellEl llibre que vol / Vol el llibre En el cas dels complementadors funcionals, \u00E9s a dir, sense contingut sem\u00E0ntic, no es produeix cap despla\u00E7ament, perqu\u00E8 no s\u00F3n pronoms; \u00E9s el cas de que i si en les oracions subordinades substantives seg\u00FCents: Demana-li si vindr\u00E0.Diu que vindr\u00E0. \u00C9s normal que els complementadors procedeixin de l'evoluci\u00F3 hist\u00F2rica d'altres categories sint\u00E0ctiques (proc\u00E9s conegut com a gramaticalitzaci\u00F3 o lexicalitzaci\u00F3). Entre lleng\u00FCes d'arreu del m\u00F3n \u00E9s molt corrent que els determinants s'emprin com a complementadors (per exemple, that en angl\u00E8s). Una altra font freq\u00FCent dels complementadors s\u00F3n les paraules interrogatives, com per exemple qu\u00E8 en catal\u00E0."@ca . . . . . "Mit dem englischen Begriff Complementizer bzw. der eingedeutschten Form Komplementierer (Kategoriesymbol C) bezeichnet man in der Linguistik, vor allem in der generativen Grammatik, einen Bestandteil der Satzstruktur, der unter anderem von unterordnenden Konjunktionen markiert wird. Das hei\u00DFt, es sind Einheiten, die sich mit einem Kernsatz aus Subjekt und Pr\u00E4dikat verbinden und diesen z. B. zu einem eingeleiteten Nebensatz erweitern k\u00F6nnen. Hierbei bestimmt der Komplementierer die entstehende Satzart (z. B. Aussage- oder Fragesatz, die sich hinsichtlich der Bestandteile Subjekt und Pr\u00E4dikat ja nicht unterscheiden). Die Klasse der Komplementierer umfasst zun\u00E4chst die unterordnenden Konjunktionen (Subjunktionen) wie z. B. dass, ob oder weil. Die Konjunktion ob erweist sich als Komplementierer, da sie den Nebensatz, den sie einleitet, als (eingebetteten) Fragesatz charakterisiert, hingegen markiert dass einen (eingebetteten) Aussagesatz. Der Begriff Komplementierer ist jedoch weiter gefasst, denn er schlie\u00DFt ebenso unausgesprochene (\u201Ephonetisch leere\u201C) Elemente ein, die nur in Form von Merkmalen in der abstrakten Darstellung der Satzstruktur anwesend sind. In dieser abstrakteren Form k\u00F6nnen dann nicht nur Nebens\u00E4tze, sondern auch Haupts\u00E4tze ein solches Element enthalten. Beispielsweise wird die Position, die im Feldermodell des deutschen Satzes traditionell als die \u201Elinke Satzklammer\u201C bezeichnet wird, in vielen Theorien ebenfalls als Komplementierer identifiziert, unabh\u00E4ngig davon, womit die Position besetzt ist (im Verbzweit-Satz enth\u00E4lt sie dann z. B. das finite Verb). Somit bezieht sich der Begriff Komplementierer in erster Linie auf eine Position mit grammatischen Merkmalen in der abstrakten Satzstruktur, erst in zweiter Linie auch auf bestimmte W\u00F6rter, die in diese Position eingesetzt werden. Soweit es um Konjunktionen geht, werden entsprechend der Begriffsherkunft in diesem Artikel vor allem Aspekte dargestellt, die sich aus dem Modell der generativen Grammatik ergeben, f\u00FCr einen allgemeineren \u00DCberblick siehe den Artikel Konjunktion (Wortart)."@de . . . . "Un complementador (o complementante) es un t\u00E9rmino usado en ling\u00FC\u00EDstica (especialmente en gram\u00E1tica generativa. Es una categor\u00EDa gramatical (\"parte de la oraci\u00F3n\") o categor\u00EDa funcional similar al concepto de conjunci\u00F3n subordinante de la gram\u00E1tica tradicional. Por ejemplo, la palabra que generalmente introduce oraciones subordinadas en espa\u00F1ol es que: Juan cree que ma\u00F1ana ser\u00E1 tarde. El t\u00E9rmino \"complementador\" fue introducido por primera vez por Rosenbaum (1967)."@es . . . . . . "Complementeerder"@nl . . . . . . . "TP coordination is necessary for a causal interpretation, so no second complementizer is present."@en . . . . . . . "Overt C necessarily leads to coordination of CPs, which lends itself easily to a non-causal interpretation."@en . . . . . . . . . "Un complementador (o complementante) es un t\u00E9rmino usado en ling\u00FC\u00EDstica (especialmente en gram\u00E1tica generativa. Es una categor\u00EDa gramatical (\"parte de la oraci\u00F3n\") o categor\u00EDa funcional similar al concepto de conjunci\u00F3n subordinante de la gram\u00E1tica tradicional. Por ejemplo, la palabra que generalmente introduce oraciones subordinadas en espa\u00F1ol es que: Juan cree que ma\u00F1ana ser\u00E1 tarde. El t\u00E9rmino \"complementador\" fue introducido por primera vez por Rosenbaum (1967)."@es . . . . . . . "In linguistics (especially generative grammar), complementizer or complementiser (glossing abbreviation: comp) is a functional category (part of speech) that includes those words that can be used to turn a clause into the subject or object of a sentence. For example, the word that may be called a complementizer in English sentences like Mary believes that it is raining. The concept of complementizers is specific to certain modern grammatical theories; in traditional grammar, such words are normally considered conjunctions. The standard abbreviation for complementizer is C."@en . . "3423157"^^ . . . . . "Noncausal interpretation with covert C.png"@en . . "In linguistics (especially generative grammar), complementizer or complementiser (glossing abbreviation: comp) is a functional category (part of speech) that includes those words that can be used to turn a clause into the subject or object of a sentence. For example, the word that may be called a complementizer in English sentences like Mary believes that it is raining. The concept of complementizers is specific to certain modern grammatical theories; in traditional grammar, such words are normally considered conjunctions. The standard abbreviation for complementizer is C."@en . . "29099"^^ . "Een complementeerder is in de generatieve grammatica de benaming voor een lexicale categorie die in grote lijnen overeenkomt met wat in de traditionele ontleding een onderschikkend voegwoord heet. De term werd voor het eerst gebruikt in 1967. De term complementeerder (Eng. complementizer) wordt meestal afgekort tot C of CP (Complementizer Phrase)."@nl . "1120004344"^^ . . . . . .