"Ealdorman"@it . "Ealdorman"@fr . "Ealdorman"@ca . . . . . . . . . "Un ealdorman era il magistrato supremo delle contee britanniche (cio\u00E8 inglesi nell'et\u00E0 compresa tra il 900 e l'et\u00E0 vichinga). Lo ealdorman, tradotto in latino come dux o pr\u00E6fectus era quindi il magistrato in capo di una contea dell'Inghilterra anglosassone."@it . . "Ealdorman est un titre port\u00E9 par certains individus de haut rang dans l'Angleterre du haut Moyen \u00C2ge. \u00C0 l'origine, leur autorit\u00E9 ne d\u00E9rive pas n\u00E9cessairement de celle d'un roi, mais le sens du terme \u00E9volue et \u00E0 la fin de l'\u00E9poque anglo-saxonne, entre la fin du IXe si\u00E8cle et le d\u00E9but du XIe si\u00E8cle, les ealdormen sont les repr\u00E9sentants du pouvoir royal dans les comt\u00E9s du royaume d'Angleterre."@fr . . . . "4789"^^ . . . "Un ealdorman (del ingl\u00E9s antiguo ealdorman, lit. \u00ABhombre viejo\u00BB; plural: \u00ABealdormen\u00BB) es el t\u00E9rmino usado para un funcionario real de alto rango y magistrado principal de un shire o grupo de shires anglosaj\u00F3n desde el siglo IX hasta el tiempo del Rey Canuto. El t\u00E9rmino ealdorman fue traducido al lat\u00EDn como dux en los primeros diplomas de los Sajones occidentales, y como pr\u00E6fectus (que es tambi\u00E9n el equivalente de gerefa, moderno reeve, de donde deriva la palabra sheriff o shire reeve). En la Vida de Rey Alfred, escrita por el obispo gal\u00E9s Asser, se traduce como comes.\u200B Como principal magistrado de un shire o grupo de shires (condado) en la Inglaterra anglosajona, mandaba el ej\u00E9rcito de los distritos bajo su control, en nombre del rey."@es . . . . "Ealdorman (plurale ealdormen) estis la titolo de altranga re\u011Da oficisto kaj ju\u011Disto en anglosaksa Anglio. \u011Cenerale ili estis gravaj nobeloj, sed, dum la regado de Knuto la Granda, multaj estis viroj kiu anta\u016De ne altrangis sed kiujn la re\u011Do fidis. Eble la unuaj ealdormen estis nomumita de Ine, re\u011Do de Wessex de 688 al 726. La posteno ealdorman evoluis en la rangon grafo (angle, earl), kaj la regionojn kiujn ili administris, en la graflandojn (angle, counties) de Anglio."@eo . "Ealdorman (plurale ealdormen) estis la titolo de altranga re\u011Da oficisto kaj ju\u011Disto en anglosaksa Anglio. \u011Cenerale ili estis gravaj nobeloj, sed, dum la regado de Knuto la Granda, multaj estis viroj kiu anta\u016De ne altrangis sed kiujn la re\u011Do fidis. Eble la unuaj ealdormen estis nomumita de Ine, re\u011Do de Wessex de 688 al 726. La posteno ealdorman evoluis en la rangon grafo (angle, earl), kaj la regionojn kiujn ili administris, en la graflandojn (angle, counties) de Anglio."@eo . . . . . "Un ealdorman (del ingl\u00E9s antiguo ealdorman, lit. \u00ABhombre viejo\u00BB; plural: \u00ABealdormen\u00BB) es el t\u00E9rmino usado para un funcionario real de alto rango y magistrado principal de un shire o grupo de shires anglosaj\u00F3n desde el siglo IX hasta el tiempo del Rey Canuto. El t\u00E9rmino ealdorman fue traducido al lat\u00EDn como dux en los primeros diplomas de los Sajones occidentales, y como pr\u00E6fectus (que es tambi\u00E9n el equivalente de gerefa, moderno reeve, de donde deriva la palabra sheriff o shire reeve). En la Vida de Rey Alfred, escrita por el obispo gal\u00E9s Asser, se traduce como comes.\u200B Como principal magistrado de un shire o grupo de shires (condado) en la Inglaterra anglosajona, mandaba el ej\u00E9rcito de los distritos bajo su control, en nombre del rey."@es . "In der vom 9. bis ins 11. Jahrhundert etablierten angels\u00E4chsisch-d\u00E4nischen Herrschaftsordnung im fr\u00FChen England stand der Ealdorman (deutsch Aldermann, latinisierte Form: comes) an der Spitze eines Shire (= Grafschaft), der wichtigsten administrativen Einheit der ehemals angels\u00E4chsischen Teilreiche. Zusammen mit dem jeweiligen Bischof f\u00FChrte er den Vorsitz im Grafschaftsgericht und befehligte im Kriegsfall das Aufgebot der Grafschaft, das er als m\u00E4chtiger Grundbesitzer durch seine oftmals umfangreiche pers\u00F6nliche Gefolgschaft verst\u00E4rkte."@de . "Ealdormano (em latim: ealdormanum; em ingl\u00EAs antigo: ealdorman), na Inglaterra anglo-sax\u00E3, era um t\u00EDtulo que designava oficiais de alta posi\u00E7\u00E3o da coroa que exerciam fun\u00E7\u00F5es judiciais, administrativas e militares. Dentre os receptores do t\u00EDtulo estavam os governadores dos condados. Com o tempo, designou o magistrado mor de um ou mais condados. Ainda na Idade M\u00E9dia, tornou-se sin\u00F4nimo de conde (em latim: comes; em ingl\u00EAs: count) e duque (em latim: dux; em ingl\u00EAs: duke)."@pt . . . . . . . "Ealdorman"@en . . . . . "Een ealdorman is een term uit Angelsaksisch Engeland die gebruikt werd om de bestuurder van een gouw aan te duiden. Deze titel bleef in gebruik vanaf de 8e eeuw tot de Deense overheersing in de 11e eeuw. De term ontstond in het Angelsaksische koninkrijk Wessex en verdween tijdens de regering van de Deense vorst Knoet, die de term verving door het Scandinavische Earl. Deze ealdormen hadden een zeer hoge status en kwamen zeker in de 8e en 9e eeuw uit de directe kring rond de vorst. Hun benoeming was echter niet erfelijk, zoals de vergelijkbare Frankische hertogen en graven na het einde van het Karolingische rijk, maar een benoeming van de koning, die hen ook kon verwijderen van hun post. Als bestuurder van een shire traden ze op als militair bevelhebber van de lokale militie, de fyrd, en als opperrechter. Door deze grote macht kwam het voor dat enkele ealdormen zelf een claim op de troon ontwikkelden, zeker wanneer ze verwant waren met een lokale dynastie, zoals gebeurde in Mercia in de 7e eeuw. De term zelf verdween tijdens de regering van Knoet, die wel de functie, als bestuurder van een shire, behield, maar er een nieuwe, Scandinavische, naam aan gaf; eorl."@nl . "408497"^^ . . "\u042D\u043B\u0434\u043E\u0440\u043C\u0435\u043D"@ru . . "Ealdorman"@nl . . . . "Un ealdorman (de l'angl\u00E8s antic ealdorman, literalment \"Home vell\"; plural: \"ealdormen\") \u00E9s el terme utilitzat per designar un oficial reial d'alt grau i magistrat d'un shire anglosax\u00F3, en temps del rei Canut. El terme fou tradu\u00EFt al llat\u00ED com dux o pr\u00E6fectus en diversos documents del regne de Wessex. En l'obra Vida del rei Alfred, del bisbe gal\u00B7l\u00E8s Asser, l'equivalent llat\u00ED \u00E9s comes. Com a magistrat d'un shire o un grup de shires (comtat) en l'Anglaterra anglosaxona, l'ealdorman manava l'ex\u00E8rcit del shire(s) i districtes sota el seu control en nom del rei."@ca . . "Un ealdorman era il magistrato supremo delle contee britanniche (cio\u00E8 inglesi nell'et\u00E0 compresa tra il 900 e l'et\u00E0 vichinga). Lo ealdorman, tradotto in latino come dux o pr\u00E6fectus era quindi il magistrato in capo di una contea dell'Inghilterra anglosassone. L'ealdorman era al comando dell'esercito della contea e dei distretti che controllava come rappresentante del Re. In origine gli ealdorman erano nominati dai sovrani e venivano dalle pi\u00F9 antiche e potenti famiglie, ma in seguito furono spesso scelti tra i comites dei re (cio\u00E8 tra la cerchia dei loro pi\u00F9 stretti amici e collaboratori) e molti, specie nel primo periodo vichingo, erano nuovi a questo ufficio. Nel periodo anglosassone un ealdormancy era un corpo composto da pi\u00F9 ealdorman che governava pi\u00F9 contee. Il termine and\u00F2 poi scomparendo gradualmente e al suo posto comparve quello vichingo di eorl (derivante dal norreno Jarl) , che si trasform\u00F2 poi in earl, che corrisponde a quello di conte, derivato dal francese comte, che derivava a sua volta dal latino comes (singolare di comites). Gli ealdormen possono dunque essere considerati come i primi earl inglesi, che alla fine divennero i grandi earldom anglo-vichinghi e anglo-normanni d'Inghilterra. Il termine sopravvive nel moderno alderman ovvero aldermanno, membro del consiglio municipale di molti paesi anglosassoni."@it . . . "Een ealdorman is een term uit Angelsaksisch Engeland die gebruikt werd om de bestuurder van een gouw aan te duiden. Deze titel bleef in gebruik vanaf de 8e eeuw tot de Deense overheersing in de 11e eeuw. De term ontstond in het Angelsaksische koninkrijk Wessex en verdween tijdens de regering van de Deense vorst Knoet, die de term verving door het Scandinavische Earl. De term zelf verdween tijdens de regering van Knoet, die wel de functie, als bestuurder van een shire, behield, maar er een nieuwe, Scandinavische, naam aan gaf; eorl."@nl . . . "Un ealdorman (de l'angl\u00E8s antic ealdorman, literalment \"Home vell\"; plural: \"ealdormen\") \u00E9s el terme utilitzat per designar un oficial reial d'alt grau i magistrat d'un shire anglosax\u00F3, en temps del rei Canut. El terme fou tradu\u00EFt al llat\u00ED com dux o pr\u00E6fectus en diversos documents del regne de Wessex. En l'obra Vida del rei Alfred, del bisbe gal\u00B7l\u00E8s Asser, l'equivalent llat\u00ED \u00E9s comes. Com a magistrat d'un shire o un grup de shires (comtat) en l'Anglaterra anglosaxona, l'ealdorman manava l'ex\u00E8rcit del shire(s) i districtes sota el seu control en nom del rei."@ca . . . . "1098446360"^^ . . "Ealdorman"@pl . "Ealdorman (/\u02C8\u0254\u02D0ld\u0259m\u0259n/) adalah sebuah istilah di Inggris Anglo-Saxon yang awalnya ditujukan kepada seorang pria berstatus tinggi, termasuk beberapa orang yang lahir dari keluarga kerjaaan, yang otoritasnya bersifat independen dari seorang raja. Gelar tersebut berubah dalam hal pengartian dan pada abad kedelapan terkadang diterapkan kepada para mantan raja teritorial yang menyerah kepada kekuatan besar seperti Mercia."@in . "Ealdormano"@pt . . . "Ealdorman"@de . . "Ealdorman"@es . . . . "Ealdorman \u2013 wcze\u015Bniejsza forma angielskiego s\u0142owa alderman. Oznacza\u0142a cz\u0142owieka sprawuj\u0105cego w\u0142adz\u0119 z ramienia anglosaskiego kr\u00F3la, ewentualnie g\u0142ow\u0119 rodziny, cz\u0142owieka otoczonego powszechn\u0105 czci\u0105 i uznaniem, r\u00F3wnie\u017C zarz\u0105dzaj\u0105cego wydzielonym obszarem dawnego kr\u00F3lestwa (hrabstwem). Ealdorman sprawowa\u0142 w\u0142adz\u0119 zar\u00F3wno wojskow\u0105 (by\u0142 zobowi\u0105zany do dostarczenia zbrojnych regiment\u00F3w na polecenie seniora), jak i ekonomiczn\u0105 (pob\u00F3r podatk\u00F3w) oraz prawn\u0105 (stanowi\u0142 przepisy, rozpatrywa\u0142 odwo\u0142ania). Nazwy ealdorman u\u017Cywa\u0142o si\u0119 od pocz\u0105tku X wieku do pocz\u0105tku XI wieku; nast\u0119pnie zosta\u0142a ona zast\u0105piona przez miano earla."@pl . . . . . "Ealdorman"@eo . "Ealdorman"@in . . . . "In der vom 9. bis ins 11. Jahrhundert etablierten angels\u00E4chsisch-d\u00E4nischen Herrschaftsordnung im fr\u00FChen England stand der Ealdorman (deutsch Aldermann, latinisierte Form: comes) an der Spitze eines Shire (= Grafschaft), der wichtigsten administrativen Einheit der ehemals angels\u00E4chsischen Teilreiche. Zusammen mit dem jeweiligen Bischof f\u00FChrte er den Vorsitz im Grafschaftsgericht und befehligte im Kriegsfall das Aufgebot der Grafschaft, das er als m\u00E4chtiger Grundbesitzer durch seine oftmals umfangreiche pers\u00F6nliche Gefolgschaft verst\u00E4rkte. Au\u00DFerdem geh\u00F6rte er dem Witenagemot, dem Rat der Gro\u00DFen des Landes, an. Als Witan war er Berater in allen wichtigen Fragen der K\u00F6nigsherrschaft und \u00FCbte Einfluss auf die K\u00F6nigswahl aus.Der Ealdorman geh\u00F6rte stets dem Hochadel an und war sogar oft mit dem K\u00F6nigshaus verwandt. Er war dem Namen nach ein k\u00F6niglicher Amtstr\u00E4ger, der vom K\u00F6nig in sein Amt eingesetzt wurde, aber auch wieder von diesem entlassen werden konnte. In der Sp\u00E4tzeit wurden oft mehrere Shires unter einem Ealdorman zusammengefasst, so dass diese Stellung immer mehr aufgewertet wurde, bis sie unter K\u00F6nig Knut geradezu den Rang eines Herzogs (nordisch Jarl, abgeleitet Earl) erlangten. Einer der bekanntesten Ealdormen/Earls ist wohl Harald Godwinson of Wessex, der sp\u00E4tere Harald II."@de . . "Ealdorman (/\u02C8\u0254\u02D0ld\u0259m\u0259n/) adalah sebuah istilah di Inggris Anglo-Saxon yang awalnya ditujukan kepada seorang pria berstatus tinggi, termasuk beberapa orang yang lahir dari keluarga kerjaaan, yang otoritasnya bersifat independen dari seorang raja. Gelar tersebut berubah dalam hal pengartian dan pada abad kedelapan terkadang diterapkan kepada para mantan raja teritorial yang menyerah kepada kekuatan besar seperti Mercia."@in . "Ealdorman (/\u02C8\u0254\u02D0ld\u0259rm\u0259n/, Old English pronunciation: [\u02C8\u00E6\u035C\u0251\u026B.dor\u02CCm\u0251n]) was a term in Anglo-Saxon England which originally applied to a man of high status, including some of royal birth, whose authority was independent of the king. It evolved in meaning and in the eighth century was sometimes applied to the former kings of territories which had submitted to great powers such as Mercia. In Wessex in the second half of the ninth century it meant the leaders of individual shires appointed by the king. By the tenth century ealdormen had become the local representatives of the West Saxon king of England. Ealdormen would lead in battle, preside over courts and levy taxation. Ealdormanries were the most prestigious royal appointments, the possession of noble families and semi-independent rulers. Their territories became large, often covering former kingdoms such as Mercia or East Anglia. Southern ealdormen often attended court, reflecting increasing centralisation of the kingdom, but the loyalty of northern ealdormen was more uncertain. In the eleventh century the term eorl, today's earl, replaced that of ealdorman, but this reflected a change in terminology under Danish influence rather than a change in function."@en . . . "Ealdorman est un titre port\u00E9 par certains individus de haut rang dans l'Angleterre du haut Moyen \u00C2ge. \u00C0 l'origine, leur autorit\u00E9 ne d\u00E9rive pas n\u00E9cessairement de celle d'un roi, mais le sens du terme \u00E9volue et \u00E0 la fin de l'\u00E9poque anglo-saxonne, entre la fin du IXe si\u00E8cle et le d\u00E9but du XIe si\u00E8cle, les ealdormen sont les repr\u00E9sentants du pouvoir royal dans les comt\u00E9s du royaume d'Angleterre."@fr . . . "Ealdorman \u2013 wcze\u015Bniejsza forma angielskiego s\u0142owa alderman. Oznacza\u0142a cz\u0142owieka sprawuj\u0105cego w\u0142adz\u0119 z ramienia anglosaskiego kr\u00F3la, ewentualnie g\u0142ow\u0119 rodziny, cz\u0142owieka otoczonego powszechn\u0105 czci\u0105 i uznaniem, r\u00F3wnie\u017C zarz\u0105dzaj\u0105cego wydzielonym obszarem dawnego kr\u00F3lestwa (hrabstwem)."@pl . . "Ealdormano (em latim: ealdormanum; em ingl\u00EAs antigo: ealdorman), na Inglaterra anglo-sax\u00E3, era um t\u00EDtulo que designava oficiais de alta posi\u00E7\u00E3o da coroa que exerciam fun\u00E7\u00F5es judiciais, administrativas e militares. Dentre os receptores do t\u00EDtulo estavam os governadores dos condados. Com o tempo, designou o magistrado mor de um ou mais condados. Ainda na Idade M\u00E9dia, tornou-se sin\u00F4nimo de conde (em latim: comes; em ingl\u00EAs: count) e duque (em latim: dux; em ingl\u00EAs: duke)."@pt . . . "Ealdorman (/\u02C8\u0254\u02D0ld\u0259rm\u0259n/, Old English pronunciation: [\u02C8\u00E6\u035C\u0251\u026B.dor\u02CCm\u0251n]) was a term in Anglo-Saxon England which originally applied to a man of high status, including some of royal birth, whose authority was independent of the king. It evolved in meaning and in the eighth century was sometimes applied to the former kings of territories which had submitted to great powers such as Mercia. In Wessex in the second half of the ninth century it meant the leaders of individual shires appointed by the king. By the tenth century ealdormen had become the local representatives of the West Saxon king of England. Ealdormen would lead in battle, preside over courts and levy taxation. Ealdormanries were the most prestigious royal appointments, the possession of noble families and semi-independent rulers. The"@en .