. . . . . . "Catholicism"@en . . "Garc\u00EDa Gil Manrique Maldonado (El Pobo de Due\u00F1as, Guadalajara, 1575 - Madrid, 1651) fue un eclesi\u00E1stico y pol\u00EDtico espa\u00F1ol que lleg\u00F3 a ser diputado eclesi\u00E1stico de la Diputaci\u00F3n del General de Catalu\u00F1a, Virrey de Catalu\u00F1a y obispo de Gerona y de Barcelona."@es . . . "52397101"^^ . . . "Garc\u00EDa Gil Manrique"@nl . . . . . . . "Garc\u00EDa Gil Manrique Maldonado (El Pobo de Due\u00F1as, Guadalajara, 1575 - Madrid, 1651) fue un eclesi\u00E1stico y pol\u00EDtico espa\u00F1ol que lleg\u00F3 a ser diputado eclesi\u00E1stico de la Diputaci\u00F3n del General de Catalu\u00F1a, Virrey de Catalu\u00F1a y obispo de Gerona y de Barcelona."@es . . . . . "Garc\u00EDa Gil Manrique (died 1655) was a Roman Catholic prelate who served as Bishop of Barcelona (1633\u20131655), Bishop of Gerona (1627\u20131633), and Auxiliary Bishop of Cuenca (1618\u20131627)."@en . "Garcia Gil de Manrique y Maldonado"@ca . "1633"^^ . "Garc\u00EDa Gil Manrique was de 92ste president van de Generalitat de Catalunya in Cataloni\u00EB. Hij is geboren omstreeks 1575 in El Pobo de Due\u00F1as in het bisdom Sig\u00FCenza in een welstellende familie. Hij studeerde theologie en filosofie aan de Universiteit Salamanca. Manrique is in 1651 overleden en werd in El Pobo begraven."@nl . . . . . "Bishop"@en . "Garc\u00EDa Gil Manrique Maldonado"@es . . "Biography"@en . "Garc\u00EDa Gil Manrique"@en . . . . . . . . . . . . "Garc\u00EDa Gil Manrique was de 92ste president van de Generalitat de Catalunya in Cataloni\u00EB. Hij is geboren omstreeks 1575 in El Pobo de Due\u00F1as in het bisdom Sig\u00FCenza in een welstellende familie. Hij studeerde theologie en filosofie aan de Universiteit Salamanca. Hij was rector van het Studium Generale van Barcelona, de voorloper van de huidige Universiteit Barcelona (1626-1628), (1627-1633) en van Barcelona (1633-1651). Uit zijn tijd als bisschop in Girona is hij vooral bekend voor het feit dat hij als bisschop van Girona op 5 augustus 1630 de dadars van heiligschennis in de kerk van Viladamat van op de kansel in de ban van de kerk geslagen heeft, het begin van een traditie die veel van zijn opvolgers ge\u00EFnspireerd heeft. In het diocesane priesterseminarie voerde hij \u00ABzang\u00BB als plichtvak in. Hij werd president van de Generalitat de Catalunya op 9 oktober 1632 na een tweede stemming. Op 22 juli 1632 was in eerste instantie Llu\u00EDs de Montcada i de Gralla uit de stad Vic verkozen. Montcada was ridder van de Orde van Sint-Jan en kanunnik, maar die is niet opgedaagd. Tijdens zijn mandaat had hij nogal wat problemen met koning Filips IV, die nogal veel geld wilde voor de financiering van zijn militaire operaties en vooral voor de Dertigjarige Oorlog (1618-1648). Filips had van paus Urbanus VIII 600.000 kronen gekregen. Deze laatste probeerde dat geld in zijn bisdommen en abdijen terug te halen. De Catalaanse bisschoppen waren het daarmee allesbehalve eens en Manrique had een dilemma: gehoorzamen aan zijn hi\u00EBrarchische overste of ingaan op de wensen van zijn locale kerk, ondanks de druk, heeft hij de kant van de koning en de paus gekozen. In 1634 eiste de graaf van Cardona en Sogorb, dat het strategische kasteel van Perpiny\u00E0 nu eindelijk maar eens moest hersteld worden, een geschil dat al sedert 1585 aansleepte. Boos over de geringe medewerking van de Generalitat, werden als straf alle konkinklijke instellingen in 1635 naar Girona overgebracht en verloor Barcelona zijn statuut als hoofdstad. Aan het begin van de Maaiersopstand in 1640 werd hij benoemd tot plaatsvervanger van koning Filips IV van Spanje in Cataloni\u00EB, toen zijn voorganger, Enric d'Arag\u00F3 na slechts \u00E9\u00E9n maand schielijk overleden was, waarschijnlijk vergiftigd. Toen de Franse koning Lodewijk XIII (1601-1643) zich middenin de Dertigjarige Oorlog in 1640 tot graaf van Barcelona had uitgeroepen, weigerde Manrique hem trouw te zweren en werd in 1642 verbannen. Daarna heeft hij zich in zijn geboortedorp teruggetrokken. De bisschopszetel bleef vacant tot 1656. Manrique is in 1651 overleden en werd in El Pobo begraven."@nl . . . . "1655"^^ . . . . . "Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Due\u00F1as, 1575 - Alcal\u00E1 la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651). A l'inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenat lloctinent de Catalunya. Va \u00E9sser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 9 d'octubre de 1632 en una segona extracci\u00F3, ja que a la del 22 de juliol de 1632 havia estat escollit , cavaller de l'orde de Jerusalem i canonge de la catedral de Vic, que finalment no hi va compar\u00E8ixer."@ca . "Spain"@en . . . "Most Reverend"@en . . . "Garc\u00EDa Gil Manrique"@en . . . . . . . "1627"^^ . . . "5309"^^ . . . . . . "1618"^^ . . . "Bishop of Barcelona"@en . . . "1633"^^ . . . . . . . . . . . . . "Bishop of Barcelona"@en . . . "Bishop of Gerona"@en . "Garc\u00EDa Gil Manrique (died 1655) was a Roman Catholic prelate who served as Bishop of Barcelona (1633\u20131655), Bishop of Gerona (1627\u20131633), and Auxiliary Bishop of Cuenca (1618\u20131627)."@en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "1575"^^ . . . "1114568168"^^ . . . . . . "Garc\u00EDa Gil Manrique"@en . "1618-04-29"^^ . "Titular Bishop of Utica"@en . "Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Due\u00F1as, 1575 - Alcal\u00E1 la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651). A l'inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenat lloctinent de Catalunya. Va \u00E9sser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 9 d'octubre de 1632 en una segona extracci\u00F3, ja que a la del 22 de juliol de 1632 havia estat escollit , cavaller de l'orde de Jerusalem i canonge de la catedral de Vic, que finalment no hi va compar\u00E8ixer. Garcia Gil fou un gran te\u00F2leg de Salamanca, on tamb\u00E9 havia estudiat filosofia. Es va traslladar a Roma on va exercir d'advocat a la C\u00FAria romana entre 1609 i 1629. Va passar a bisbe auxiliar de Conca i posteriorment a bisbe d'\u00DAtica (Tun\u00EDsia) el 1618. Va ser inquisidor dels tribunals de Toledo i Saragossa, i fiscal suprem del Sant Ofici de la Inquisici\u00F3. Fou bisbe de Girona el 30 d'agost de 1627 i fins al 1632 que fou nomenat bisbe de Barcelona poc abans de ser extret com a diputat eclesi\u00E0stic. Durant el seu trienni al front de la Generalitat va mostrar una actitud correcte enfrontant-se a la corona quan convenia. Va denunciar els inquisidors que cobraven taxes als vaixells i els soldats que incomplien la constituci\u00F3 del vectigal. Els problemes amb el rei tenien com a denominador com\u00FA el finan\u00E7ament reial per a atendre els diferents fronts b\u00E8l\u00B7lics, especialment la Guerra dels Trenta Anys. Va haver de mitjan\u00E7ar davant d'una petici\u00F3 de 600.000 escuts que Felip IV havia fet al papa i que aquest va repercutir a les seves di\u00F2cesis. Els bisbats catalans no hi estaven d'acord i varen demanar la intervenci\u00F3 de Gil de Manrique que es va veure atrapat entre respectar la jerarquia religiosa o atendre als seus ciutadans. Va haver d'atendre les reclamacions del lloctinent Enric d'Arag\u00F3, duc de Sogorb i Cardona perqu\u00E8 el consistori atengu\u00E9s els costos de reparar el castell de Perpiny\u00E0 pendents des de 1585. El lloctinent ho va demanar el 6 de setembre de 1634 i va tornar a insistir el 22 de gener de 1635. Aquestes reclamacions anaven aparellades amb un nou intent per a cobrar el quint, la qual cosa denota la prec\u00E0ria situaci\u00F3 de les finances reials.La conseq\u00FC\u00E8ncia de la falta d'atenci\u00F3 d'aquestes reclamacions per la Generalitat, fou el trasllat de tots els jutjats i la seu del virrei a la ciutat de Girona. Pels seus serveis a la corona va ser nomenat Lloctinent de Catalunya el 1640 rellevant a Enric d'Arag\u00F3 mort quan portava un mes en el c\u00E0rrec, probablement enverinat. Enric d'Arag\u00F3 havia rellevat al difunt Comte de Santa Coloma assassinat en el \"Corpus de Sang\", revolta que Manrique va intentar apaivagar. Era contrari als francesos i es va negar a prestar jurament de fidelitat a Llu\u00EDs XIII, per aix\u00F2 va estar exiliat de Barcelona en el per\u00EDode que aquells van governar la ciutat comtal."@ca . . . .