. . "Os h\u00E9rnicos ou ernicii eram um antigo povo do sudeste do L\u00E1cio, entre o e o (Trerus). Tinham uma estreita rela\u00E7\u00E3o com os Latinos. Eram vizinhos dos volscos, a sul, e dos \u00E9quos e marsos, a norte. Tal como muitos dos povos it\u00E1licos, n\u00E3o tinham um desenvolvimento urbano importante e unia-os um centro religioso, An\u00E2gnia. Organizavam-se como uma confedera\u00E7\u00E3o de tribos: Al\u00E9trio, P\u00EDglio, Verulas, e Ferentino."@pt . . . "Gli Ernici erano un antico popolo italico il cui territorio era situato nel Lazio fra la valle del Liri e la valle del Sacco (Trerus); confinavano con i Volsci a sud e con gli Equi ed i Marsi a nord. Erano vicini delle citt\u00E0 di Lanuvium, Albalonga e della stessa Roma. Le principali citt\u00E0 abitate dagli Ernici erano Aletrium, Anagnia, che ne era la capitale religiosa, Ferentinum, Verulae."@it . . . . "Los h\u00E9rnicos o ernici\u012B fueron un pueblo que habit\u00F3 en el sureste del Lacio, entre el lago Fucino y el r\u00EDo Sacco (Trerus). Mantuvieron una estrecha relaci\u00F3n con los latinos. Eran vecinos de los volscos, al sur, y de los ecuos y marsos, al norte. Al igual que muchos pueblos it\u00E1licos no ten\u00EDan un desarrollo urbano importante y los nucleaba un centro religioso, Anagni. Se organizaban como una confederaci\u00F3n de tribus: Alatri, Piglio, Veroli, y Ferentino.\u200B"@es . "3822"^^ . "\u0413\u0435\u0301\u0440\u043D\u0456\u043A\u0438 (\u043B\u0430\u0442. Hernici) \u2014 \u043E\u0434\u0438\u043D \u0437 \u043D\u0430\u0440\u043E\u0434\u0456\u0432 \u0456\u0442\u0430\u043B\u0456\u043A\u0456\u0432, \u0441\u043F\u043E\u0440\u0456\u0434\u043D\u0435\u043D\u0438\u0439 \u0437 \u0441\u0430\u0431\u0456\u043D\u0430\u043C\u0438. \u0421\u043F\u043E\u0447\u0430\u0442\u043A\u0443 \u043D\u0430\u0441\u0435\u043B\u044F\u043B\u0438 \u043E\u0431\u043B\u0430\u0441\u0442\u044C \u043F\u043E\u0431\u043B\u0438\u0437\u0443 \u0420\u0438\u043C\u0430. \u041F\u0456\u0437\u043D\u0456\u0448\u0435 \u043F\u0435\u0440\u0435\u0441\u0435\u043B\u0438\u043B\u0438\u0441\u044F \u0443 \u0434\u043E\u043B\u0438\u043D\u0443 \u0440\u0456\u0447\u043A\u0438 . \u0423 486 \u0434\u043E \u043D. \u0435. \u0432\u0441\u0442\u0443\u043F\u0438\u043B\u0438 \u0443 \u041B\u0430\u0442\u0438\u043D\u0441\u044C\u043A\u0438\u0439 \u0441\u043E\u044E\u0437. \u041F\u0456\u0441\u043B\u044F \u0434\u0440\u0443\u0433\u043E\u0457 \u0421\u0430\u043C\u043D\u0456\u0442\u0441\u044C\u043A\u043E\u0457 \u0432\u0456\u0439\u043D\u0438 \u0440\u0438\u043C\u043B\u044F\u043D\u0438 \u0437\u0430\u0432\u043E\u044E\u0432\u0430\u043B\u0438 \u0457\u0445 \u0441\u0442\u043E\u043B\u0438\u0446\u044E \u0410\u043D\u0430\u043D\u044C\u0457 \u0442\u0430 \u043F\u0456\u0434\u043A\u043E\u0440\u0438\u043B\u0438 \u0432\u0435\u0441\u044C \u043D\u0430\u0440\u043E\u0434. \u0423 241 \u0434\u043E \u043D. \u0435. \u0433\u0435\u0440\u043D\u0456\u043A\u0438 \u043E\u0442\u0440\u0438\u043C\u0443\u044E\u0442\u044C \u043F\u043E\u0432\u043D\u0435 \u0440\u0438\u043C\u0441\u044C\u043A\u0435 \u0433\u0440\u043E\u043C\u0430\u0434\u044F\u043D\u0441\u0442\u0432\u043E."@uk . . . . "Gli Ernici erano un antico popolo italico il cui territorio era situato nel Lazio fra la valle del Liri e la valle del Sacco (Trerus); confinavano con i Volsci a sud e con gli Equi ed i Marsi a nord. Erano vicini delle citt\u00E0 di Lanuvium, Albalonga e della stessa Roma. Le principali citt\u00E0 abitate dagli Ernici erano Aletrium, Anagnia, che ne era la capitale religiosa, Ferentinum, Verulae."@it . . . . "\u30D8\u30EB\u30CB\u30AD\u65CF\uFF08\u30E9\u30C6\u30F3\u8A9E: Hernici; \u82F1: Hernican\uFF09\u306F\u3001\u53E4\u4EE3\u306E\u30A4\u30BF\u30EA\u30A2\u534A\u5CF6\u4E2D\u90E8\u3001\u30E9\u30C6\u30A3\u30A6\u30E0\u5730\u65B9\u306E\u5185\u9678\u90E8\u306B\u5C45\u4F4F\u3057\u3066\u3044\u305F\u6C11\u65CF\u3002"@ja . . "xhr"@en . . "" . . . "H\u00E8rnics"@ca . "\u30D8\u30EB\u30CB\u30AD\u65CF"@ja . . "Herniques"@fr . "\u0413\u0435\u0440\u043D\u0438\u043A\u0438"@ru . . . . . . "De Hernici waren een Italisch volk uit de Oudheid. Hun territorium bevond zich in Latium tussen het Meer van Fucino en de Sacco rivier (Trerus), begrensd door de Volsken in het zuiden en de Aequi en Marsi in het noorden."@nl . . "Herniker"@de . . . . . . "De Hernici waren een Italisch volk uit de Oudheid. Hun territorium bevond zich in Latium tussen het Meer van Fucino en de Sacco rivier (Trerus), begrensd door de Volsken in het zuiden en de Aequi en Marsi in het noorden. Zij konden lang hun onafhankelijkheid bewaren, en waren in 486 v.Chr. nog steeds sterk genoeg om een overeenkomst op basis van gelijkwaardigheid te sluiten met de Latijnen (Dionysius van Halicarnassus, VIII 64, 68.). In 362 (Livius, VII 6 ff.) scheidden zij zich af van Rome en in 306 (Livius, IX 42.) werd hun belangrijkste stad Anagni ingenomen en gedegradeerd tot praefectura. Maar Ferentinum, Aletrium en Verulae werden beloond voor hun trouw met de toestemming om een vrij municipium te worden, een positie die in die tijd te verkiezen was boven de civitas. De naam van de Hernici, net als de Volsken, ontbreekt op de lijst van Italiaanse volken die Polybius beschrijft as leveranciers van troepen in 225 v.Chr.; tegen die tijd kan hun territorium dus niet apart gezien worden van Latium in het algemeen, en het lijkt waarschijnlijk dat ze toen al het volledig Romeins burgerschap ontvangen hadden. De oudste Latijnse inscripties uit het district zijn van voor de Bondgenotenoorlog en vertonen geen enkele lokale eigenschappen. Er is geen bewijs dat aantoont dat de Hernice ooit een werkelijk afwijkend dialect spraken dan de Latijnen; slechts een of twee aantekeningen tonen aan dat ze enkele eigenaardigheden in hun vocabulaire hadden, zoals mag worden verwacht van een volk dat vasthield aan haar lokale gebruiken. Hun naam, echter, met het suffix \"co\", plaatst ze in dezelfde groep als andere \"co\"-volken, zoals de Volsken (Volsci), die klaarblijkelijk vroegere bewoners van de westkust van Itali\u00EB waren, in tegenstelling tot bijvoorbeeld de Latini wier namen eindigen op het \"no\"-suffix."@nl . . "Herniker"@sv . . . . . . . "Os h\u00E9rnicos ou ernicii eram um antigo povo do sudeste do L\u00E1cio, entre o e o (Trerus). Tinham uma estreita rela\u00E7\u00E3o com os Latinos. Eram vizinhos dos volscos, a sul, e dos \u00E9quos e marsos, a norte. Tal como muitos dos povos it\u00E1licos, n\u00E3o tinham um desenvolvimento urbano importante e unia-os um centro religioso, An\u00E2gnia. Organizavam-se como uma confedera\u00E7\u00E3o de tribos: Al\u00E9trio, P\u00EDglio, Verulas, e Ferentino. Conservaram durante longo tempo a sua independ\u00EAncia e em 486 a.C., eram poderosos como para concluir um tratado com os latinos. Para proteger-se dos volscos e dos \u00E9quos integraram a Liga Latina. No entanto, em 362 a.C. perderam grande parte dos seus territ\u00F3rios \u00E0s m\u00E3os de Roma. Em 306 a.C., a Segunda Guerra Samnita chegou ao seu fim e o senado romano decidiu a sorte dos prisioneiros h\u00E9rnicos, que combateram junto aos samnitas. A maioria das cidades h\u00E9rnicas declararam a guerra a Roma, com a exce\u00E7\u00E3o de Ferentino, Al\u00E9trio e Verulas. Foram facilmente submetidos pelo c\u00F4nsul romano Quinto M\u00E1rcio Tr\u00E9mulo, e a sua principal cidade, An\u00E2gnia foi conquistada e reduzida ao estatuto de prefeitura; enquanto Ferentino, Al\u00E9trio e Verulas foram recompensadas pela sua fidelidade com a concess\u00E3o do estatuto de munic\u00EDpios livres, e com o direito de matrim\u00F4nio com os romanos, um privil\u00E9gio naquela \u00E9poca. O nome dos H\u00E9rnicos, como o dos Volscos, \u00E9 ausente na lista de povos it\u00E1licos no fornecimento de tropas em 225 a.C.; do qual se deduz que o seu territ\u00F3rio n\u00E3o se diferenciava j\u00E1 do L\u00E1cio e teriam recebido provavelmente a cidadania romana sem direito de sufr\u00E1gio. Os seus magistrados foram privados da jurisdi\u00E7\u00E3o civil e degradados \u00E0 condi\u00E7\u00E3o de prefeitos. As inscri\u00E7\u00F5es latinas mais antigas do distrito datam da Guerra Social. Nada prova que os h\u00E9rnicos falassem nunca um dialeto realmente diferente do latim, mas uma ou duas glosas indicam que o seu vocabul\u00E1rio teve tra\u00E7os caracter\u00EDsticos: assim o seu nome com a termina\u00E7\u00E3o em -cus . Pelos outros tipos de tribos, cujo nome finaliza em -cus, \u2014como o dos Volscos\u2014 parece que foram os primeiros habitantes da costa ocidental da It\u00E1lia, tendo sido estabelecido antes de as tribos cujo nome tem o sufixo em -nus."@pt . . "The Hernici were an Italic tribe of ancient Italy, whose territory was in Latium between the Fucine Lake and the Sacco River (Trerus), bounded by the Volsci on the south, and by the Aequi and the Marsi on the north. For many years of the early Roman republic they were allied with Rome and fought alongside it against its neighbours. In 495 BC Livy records that they entered into a treaty with the Volsci against ancient Rome. They long maintained their independence, and in 486 BC were still strong enough to conclude an equal treaty with the Latins."@en . "Hernici"@nl . . . . . "Die Herniker waren eine alt-italische V\u00F6lkerschaft, die mit den Sabinern verwandt war. Sie sa\u00DFen urspr\u00FCnglich in der N\u00E4he von Rom, siedelten aber fr\u00FCh in das Tal des Flusses Trerus (Sacco) \u00FCber. 486 v. Chr. traten die Herniker dem r\u00F6misch-latinischen Bund bei. Nachdem Anagnia, der Hauptort der Herniker, und andere Ortschaften am zweiten Samnitenkrieg teilgenommen hatten, wurden die Herniker 306 v. Chr. zu steuer- und dienstpflichtigen Untertanen gemacht. 241 v. Chr. erhielten s\u00E4mtliche Herniker das r\u00F6mische Vollb\u00FCrgerrecht."@de . . . . . . ""@en . . . . "\u30D8\u30EB\u30CB\u30AD\u65CF\uFF08\u30E9\u30C6\u30F3\u8A9E: Hernici; \u82F1: Hernican\uFF09\u306F\u3001\u53E4\u4EE3\u306E\u30A4\u30BF\u30EA\u30A2\u534A\u5CF6\u4E2D\u90E8\u3001\u30E9\u30C6\u30A3\u30A6\u30E0\u5730\u65B9\u306E\u5185\u9678\u90E8\u306B\u5C45\u4F4F\u3057\u3066\u3044\u305F\u6C11\u65CF\u3002"@ja . . "H\u00E9rnicos"@es . . "xhr"@en . "Hernikoak edo ernicii Lazio hegoaldean kokatutako herri bat ziren. Latinoekin harremandutako taldea izan zen. Beste bezala, ez zuten hiri garapen garrantzitsurik eta leku erlijioso baten inguruan bizi ziren, Anagni."@eu . . "yes"@en . . "\u0413\u00E9\u0440\u043D\u0438\u043A\u0438 (\u043B\u0430\u0442. Hernici) \u2014 \u0434\u0440\u0435\u0432\u043D\u0435\u0438\u0442\u0430\u043B\u044C\u044F\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 \u043D\u0430\u0440\u043E\u0434 \u0438\u0442\u0430\u043B\u0438\u0439\u0441\u043A\u043E\u0439 \u0433\u0440\u0443\u043F\u043F\u044B, \u0440\u043E\u0434\u0441\u0442\u0432\u0435\u043D\u043D\u044B\u0439 \u0441\u0430\u0431\u0438\u043D\u0430\u043C. \u0413\u043B\u0430\u0432\u043D\u044B\u043C\u0438 \u0438\u0445 \u0433\u043E\u0440\u043E\u0434\u0430\u043C\u0438-\u043F\u043E\u043B\u0438\u0441\u0430\u043C\u0438 \u044F\u0432\u043B\u044F\u043B\u0438\u0441\u044C \u0410\u043B\u0435\u0442\u0440\u0438\u0443\u043C, \u0412\u0435\u0440\u0443\u043B\u044B, \u0424\u0435\u0440\u0435\u043D\u0442\u0438\u043D\u0443\u043C; \u0441\u0442\u043E\u043B\u0438\u0446\u0430 \u2014 \u0410\u043D\u0430\u0433\u043D\u0438\u044F (\u043E\u0442\u043A\u0443\u0434\u0430, \u0441\u043E\u0433\u043B\u0430\u0441\u043D\u043E \u0412\u0430\u0440\u0440\u043E\u043D\u0443, \u043F\u0440\u043E\u0438\u0441\u0445\u043E\u0434\u0438\u043B\u0438 \u041A\u0438\u0441\u043F\u0438\u0438). \u041D\u0430\u0441\u0435\u043B\u044F\u043B\u0438 \u0434\u043E\u043B\u0438\u043D\u0443 \u0440\u0435\u043A\u0438 \u0422\u0440\u0435\u0440 (\u043D\u044B\u043D\u0435 \u0421\u0430\u043A\u043A\u043E) \u0438 \u043F\u0440\u0438\u043B\u0435\u0433\u0430\u044E\u0449\u0438\u0435 \u043A \u043D\u0435\u0439 \u0410\u043F\u0435\u043D\u043D\u0438\u043D\u044B. \u0412 486 \u0433\u043E\u0434\u0443 \u0434\u043E \u043D. \u044D. \u0432\u0441\u0442\u0443\u043F\u0438\u043B\u0438 \u0432 \u041B\u0430\u0442\u0438\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 \u0441\u043E\u044E\u0437. \u041F\u043E\u0441\u043B\u0435 \u0432\u0442\u043E\u0440\u043E\u0439 \u0421\u0430\u043C\u043D\u0438\u0442\u0441\u043A\u043E\u0439 \u0432\u043E\u0439\u043D\u044B \u0440\u0438\u043C\u043B\u044F\u043D\u0435 \u0437\u0430\u0432\u043E\u0435\u0432\u0430\u043B\u0438 \u0438\u0445 \u0441\u0442\u043E\u043B\u0438\u0446\u0443 \u0410\u043D\u0430\u0433\u043D\u0438\u044E \u0438 \u043F\u043E\u043A\u043E\u0440\u0438\u043B\u0438 \u0432\u0435\u0441\u044C \u043D\u0430\u0440\u043E\u0434 (306 \u0433\u043E\u0434 \u0434\u043E \u043D. \u044D.). \u0412 241 \u0433\u043E\u0434\u0443 \u0434\u043E \u043D. \u044D. \u0433\u0435\u0440\u043D\u0438\u043A\u0438 \u043F\u043E\u043B\u0443\u0447\u0438\u043B\u0438 \u043F\u043E\u043B\u043D\u043E\u0435 \u0440\u0438\u043C\u0441\u043A\u043E\u0435 \u0433\u0440\u0430\u0436\u0434\u0430\u043D\u0441\u0442\u0432\u043E."@ru . "Hernikoak edo ernicii Lazio hegoaldean kokatutako herri bat ziren. Latinoekin harremandutako taldea izan zen. Beste bezala, ez zuten hiri garapen garrantzitsurik eta leku erlijioso baten inguruan bizi ziren, Anagni."@eu . "Hernici"@en . "Els h\u00E8rnics (en grec antic \u1F1D\u03C1\u03BD\u03B9\u03BA\u03BF\u03B9 o \u1FDE\u03B5\u03C1\u03BD\u03B9\u03BA\u03B5\u03C2) eren un poble del centre d'It\u00E0lia, que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu, en un territori que despr\u00E9s es va incorporar al Laci. Tenien al nord els eques, i al sud i a l'est els volscs. Durant la primera hist\u00F2ria de Roma eren una naci\u00F3 independent."@ca . . "Les Herniques ou Hernici en latin, sont une population italique du . Ils forment une ligue autour de la ville d'Anagnia dans la vall\u00E9e du Tolerus (aujourd'hui le (it)), sur la rive gauche de cette rivi\u00E8re. Les autres principales cit\u00E9s herniques sont Aletrium, et Ferentinum. Rien ne prouve que les Herniques aient jamais parl\u00E9 un dialecte r\u00E9ellement diff\u00E9rent du latin, mais une ou deux gloses indiquent qu\u2019ils eurent des traits caract\u00E9ristiques de vocabulaire, comme on peut s\u2019y attendre chez les peuples qui ont maintenu des habitudes locales. Leur nom avec sa terminaison en \u00AB -cus \u00BB les classe avec les autres tribus dont le nom se termine en \u00AB -cus \u00BB, comme les Volsques, qui semblent avoir \u00E9t\u00E9 les premiers habitants de la c\u00F4te occidentale de l'Italie, o\u00F9 ils \u00E9taient \u00E9tablis avant les tribus dont le nom est suffix\u00E9 en \u00AB -nus \u00BB. \u00C0 la fin du VIe si\u00E8cle av. J.-C. et pendant le Ve si\u00E8cle av. J.-C., un refroidissement climatique provoque la migration des peuples sabelliens qui descendent des Apennins pour investir les plaines d'Italie : parmi eux, les Herniques s'installent \u00E0 l'est de la cit\u00E9 de Signia, au sud-est des Latins, au sud des \u00C8ques, au sud-ouest des Marses et au nord des Volsques qui occupent les marais pontins et la vall\u00E9e de la Liris. Au d\u00E9but du Ve si\u00E8cle av. J.-C., les Herniques, \u00E0 l'instar des Volsques et des \u00C8ques, manifestent une hostilit\u00E9 croissante contre les Latins mais la p\u00E9riode de conflit est de courte dur\u00E9e. Ils se rallient \u00E0 la ligue latine et \u00E0 Rome d\u00E8s 486 av. J.-C. selon la tradition et combattent dor\u00E9navant leurs turbulents voisins. L'alliance avec Rome se d\u00E9grade au IVe si\u00E8cle av. J.-C. jusqu'\u00E0 la guerre romano-hernique de 362 \u00E0 358 av. J.-C. Ils sont alors soumis par Rome jusqu'\u00E0 la r\u00E9bellion finale de 307/306 av. J.-C. Les cit\u00E9s rebelles herniques sont alors directement int\u00E9gr\u00E9es dans la R\u00E9publique romaine tandis que celles qui sont rest\u00E9es loyales gardent une certaine autonomie et ind\u00E9pendance. Au cours du si\u00E8cle suivant, il devient impossible de distinguer les Herniques des voisins latins et ils disparaissent en tant que peuple distinct."@fr . "Die Herniker waren eine alt-italische V\u00F6lkerschaft, die mit den Sabinern verwandt war. Sie sa\u00DFen urspr\u00FCnglich in der N\u00E4he von Rom, siedelten aber fr\u00FCh in das Tal des Flusses Trerus (Sacco) \u00FCber. 486 v. Chr. traten die Herniker dem r\u00F6misch-latinischen Bund bei. Nachdem Anagnia, der Hauptort der Herniker, und andere Ortschaften am zweiten Samnitenkrieg teilgenommen hatten, wurden die Herniker 306 v. Chr. zu steuer- und dienstpflichtigen Untertanen gemacht. 241 v. Chr. erhielten s\u00E4mtliche Herniker das r\u00F6mische Vollb\u00FCrgerrecht."@de . "Els h\u00E8rnics (en grec antic \u1F1D\u03C1\u03BD\u03B9\u03BA\u03BF\u03B9 o \u1FDE\u03B5\u03C1\u03BD\u03B9\u03BA\u03B5\u03C2) eren un poble del centre d'It\u00E0lia, que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu, en un territori que despr\u00E9s es va incorporar al Laci. Tenien al nord els eques, i al sud i a l'est els volscs. Durant la primera hist\u00F2ria de Roma eren una naci\u00F3 independent. Es deia que el seu nom derivava de la paraula sabina o m\u00E0rsica \"herna\" que vol dir \"roca\", potser pel car\u00E0cter pedreg\u00F3s del seu territori. Virgili l'anomena \"Hernica saxa\" (H\u00E8rnica pedregosa). Se'ls considerava emparentats amb els sabins o amb els marsis, que tamb\u00E9 estaven emparentats entre ells. Servi Fabi P\u00EDctor diu que eren una col\u00F2nia sabina. D'altra banda, Gai Juli Hig\u00ED diu que eren d'\u00E8tnia pel\u00E0sgica, i la descripci\u00F3 que en va virgili de les seves armes i dels seus vestits va portar a Macrobi a la conclusi\u00F3 de qu\u00E8 eren pelasgs. Parlaven l'h\u00E8rnic, considerat una de les lleng\u00FCes it\u00E0liques. Les ciutats h\u00E8rniques formaven una lliga coneguda per Lliga h\u00E8rnica. Els l\u00EDmits del seu territori probablement va variar amb el temps, per\u00F2 se sap segur que eren ciutats dels h\u00E8rnics Anagnia (capital de la Lliga h\u00E8rnica), Ferentinum, Alatrium i Verulae. Probablement tamb\u00E9 ho eren i Trebia. Frusino sembla m\u00E9s probable que pertany\u00E9s als volscs, encara que potser molt antigament havia estat una ciutat h\u00E8rnica. Dion\u00EDs d'Halicarn\u00E0s dona una llista de 47 ciutats que feien sacrificis al Mont Alb\u00E0, de les quals 16 eren probablement h\u00E8rniques, encara que devien ser viles de muntanya de poca import\u00E0ncia. Estaven separats dels volscs per les muntanyes Lepini. Els h\u00E8rnics van apar\u00E8ixer a la hist\u00F2ria de Roma durant el regnat de Tarquini el Superb, quan aquest rei va fer amb ells un tractat d'alian\u00E7a que va unir a llatins i h\u00E8rnics en l'anomenada Lliga llatina contra els volscs i eques. Una tradici\u00F3 conservada per Rufus Fest Avi\u00E8 presenta al cap h\u00E8rnic Cispi Leu (Cispius Laevus) d'Anagnia dirigint un cos auxiliar h\u00E8rnic a Roma. Despr\u00E9s de l'expulsi\u00F3 dels Tarquinis de Roma, els h\u00E8rnics van ser per un temps hostils a la rep\u00FAblica per\u00F2 aviat es va establir un tractat d'amistat que va signar Espuri Cassi Viscel\u00B7l\u00ED el 486 aC. Titus Livi diu que el tractat va seguir a una derrota militar dels h\u00E8rnics que van ser privats de dos ter\u00E7os del seu territori, per\u00F2 \u00E9s probable que el tractat fos simplement un complement del signat poc abans pel mateix Cassi amb els llatins, i que buscava una lliga contra eques i volscs. Els volscs ja s'havien apoderat de la ciutat h\u00E8rnica de Ferentinum i intentaven expulsar als h\u00E8rnics de la vall del Trerus. Durant m\u00E9s d'un segle els h\u00E8rnics van ser aliats de Roma i van combatre els eques i volscs en primera l\u00EDnia. Poc despr\u00E9s de la invasi\u00F3 dels gals i la conquesta de Roma (387 aC) les bones relacions entre romans i h\u00E8rnics es van trencar i els h\u00E8rnics i els llatins van lluitar contra Roma al costat dels volscs. Una situaci\u00F3 de guerra i treva que va seguir durant m\u00E9s de 25 anys fins que el 361 aC, despr\u00E9s d'uns anys de pau, va esclatar la guerra: al comen\u00E7ament els h\u00E8rnics van obtenir algunes vict\u00F2ries i van ocupar la ciutat de Ferentinum, per\u00F2 el 358 aC els h\u00E8rnics van ser derrotats i sotmesos (devicti subactique sunt) pel c\u00F2nsol Gai Plauci Pr\u00F2cul. Un tractat de pau va admetre als h\u00E8rnics a l'alian\u00E7a amb Roma en termes favorables. En esclatar la guerra amb els llatins el 340 aC els h\u00E8rnics van romandre lleials al tractat. M\u00E9s tard la seva lleialtat era m\u00E9s dubtosa i el 306 aC es va trobar auxiliars h\u00E8rnics lluitant al costat dels samnites, i quan el senat va ordenar investigar, els h\u00E8rnics van al\u00B7legar que era una ofensa i van declarar la guerra a Roma: la ciutat d'Anagnia, la principal dels h\u00E8rnics, va encap\u00E7alar el partit de la guerra per\u00F2 les ciutats d'Alatrium, Ferentinum i Verulae van refusar prendre part a les hostilitats; en aquestes condicions el c\u00F2nsol Quint Marci Tr\u00E8mul va sotmetre als h\u00E8rnics en una sola campanya. El termes eren prou favorables: les tres ciutats que no havien participat en la guerra van conservar les seves lleis i magistrats i els privilegis anteriors, i Anagnia i altres ciutats van rebre la ciutadania romana sense dret de sufragi i els seus magistrats van ser privats de la jurisdicci\u00F3 civil i degradats a la condici\u00F3 de prefectura. Des de llavors els h\u00E8rnics van desapar\u00E8ixer de la hist\u00F2ria. Els h\u00E8rnics en conjunt van obtenir els drets de ciutadania per la Lex Julia de civitate italis danda de l'any 90 aC i el seu territori es va incloure al Latium. Les caracter\u00EDstiques del poble es van mantenir fins al temps de l'imperi."@ca . "H\u00E9rnicos"@pt . "Hernican"@en . . . "xhr" . . . "Ernici"@it . "Hernican"@en . "hemi1234"@en . "\u0413\u0435\u0440\u043D\u0456\u043A\u0438"@uk . . "Hernikoak"@eu . . . . "Indo-European"@en . . . . "Les Herniques ou Hernici en latin, sont une population italique du . Ils forment une ligue autour de la ville d'Anagnia dans la vall\u00E9e du Tolerus (aujourd'hui le (it)), sur la rive gauche de cette rivi\u00E8re. Les autres principales cit\u00E9s herniques sont Aletrium, et Ferentinum."@fr . "The Hernici were an Italic tribe of ancient Italy, whose territory was in Latium between the Fucine Lake and the Sacco River (Trerus), bounded by the Volsci on the south, and by the Aequi and the Marsi on the north. For many years of the early Roman republic they were allied with Rome and fought alongside it against its neighbours. In 495 BC Livy records that they entered into a treaty with the Volsci against ancient Rome. They long maintained their independence, and in 486 BC were still strong enough to conclude an equal treaty with the Latins. In 475 BC they fought alongside the Latins against the Aequi and Volsci, and in the same year fought alongside Rome against the Veientes and Sabines. In 468 BC they fought alongside Rome against the Volsci. In 464 BC they warned Rome of the betrayal of Ecetra, and fought alongside Rome against the Aequi who were allied with the Ecetrans. They broke away from Rome in 362 and in 306, when their chief town Anagnia was taken and reduced to a praefectura, but Ferentinum, Aletrium and Verulae were rewarded for their fidelity by being allowed to remain free municipia, a position which at that date they preferred to the civitas. The name of the Hernici, like that of the Volsci, is missing from the list of Italian peoples whom Polybius describes as able to furnish troops in 225 BC; by that date, therefore, their territory cannot have been distinguished from Latium generally, and it seems probable that they had then received the full Roman citizenship. The oldest Latin inscriptions of the district (from Ferentinum) are earlier than the Social War, and present no local characteristic."@en . . . "158360"^^ . "Los h\u00E9rnicos o ernici\u012B fueron un pueblo que habit\u00F3 en el sureste del Lacio, entre el lago Fucino y el r\u00EDo Sacco (Trerus). Mantuvieron una estrecha relaci\u00F3n con los latinos. Eran vecinos de los volscos, al sur, y de los ecuos y marsos, al norte. Al igual que muchos pueblos it\u00E1licos no ten\u00EDan un desarrollo urbano importante y los nucleaba un centro religioso, Anagni. Se organizaban como una confederaci\u00F3n de tribus: Alatri, Piglio, Veroli, y Ferentino.\u200B"@es . . . . . . . . "1068703856"^^ . . . . . . . "\u0413\u0435\u0301\u0440\u043D\u0456\u043A\u0438 (\u043B\u0430\u0442. Hernici) \u2014 \u043E\u0434\u0438\u043D \u0437 \u043D\u0430\u0440\u043E\u0434\u0456\u0432 \u0456\u0442\u0430\u043B\u0456\u043A\u0456\u0432, \u0441\u043F\u043E\u0440\u0456\u0434\u043D\u0435\u043D\u0438\u0439 \u0437 \u0441\u0430\u0431\u0456\u043D\u0430\u043C\u0438. \u0421\u043F\u043E\u0447\u0430\u0442\u043A\u0443 \u043D\u0430\u0441\u0435\u043B\u044F\u043B\u0438 \u043E\u0431\u043B\u0430\u0441\u0442\u044C \u043F\u043E\u0431\u043B\u0438\u0437\u0443 \u0420\u0438\u043C\u0430. \u041F\u0456\u0437\u043D\u0456\u0448\u0435 \u043F\u0435\u0440\u0435\u0441\u0435\u043B\u0438\u043B\u0438\u0441\u044F \u0443 \u0434\u043E\u043B\u0438\u043D\u0443 \u0440\u0456\u0447\u043A\u0438 . \u0423 486 \u0434\u043E \u043D. \u0435. \u0432\u0441\u0442\u0443\u043F\u0438\u043B\u0438 \u0443 \u041B\u0430\u0442\u0438\u043D\u0441\u044C\u043A\u0438\u0439 \u0441\u043E\u044E\u0437. \u041F\u0456\u0441\u043B\u044F \u0434\u0440\u0443\u0433\u043E\u0457 \u0421\u0430\u043C\u043D\u0456\u0442\u0441\u044C\u043A\u043E\u0457 \u0432\u0456\u0439\u043D\u0438 \u0440\u0438\u043C\u043B\u044F\u043D\u0438 \u0437\u0430\u0432\u043E\u044E\u0432\u0430\u043B\u0438 \u0457\u0445 \u0441\u0442\u043E\u043B\u0438\u0446\u044E \u0410\u043D\u0430\u043D\u044C\u0457 \u0442\u0430 \u043F\u0456\u0434\u043A\u043E\u0440\u0438\u043B\u0438 \u0432\u0435\u0441\u044C \u043D\u0430\u0440\u043E\u0434. \u0423 241 \u0434\u043E \u043D. \u0435. \u0433\u0435\u0440\u043D\u0456\u043A\u0438 \u043E\u0442\u0440\u0438\u043C\u0443\u044E\u0442\u044C \u043F\u043E\u0432\u043D\u0435 \u0440\u0438\u043C\u0441\u044C\u043A\u0435 \u0433\u0440\u043E\u043C\u0430\u0434\u044F\u043D\u0441\u0442\u0432\u043E."@uk . "Hernikerna var ett italiskt folkslag. Hernikerna talade latin, \u00E4ven om vissa ord f\u00F6rmodligen var dialektala. Deras omr\u00E5de l\u00E5g i Latium, mellan folkgrupperna volsker i s\u00F6der och aequier och i norr. Det finns indikationer p\u00E5 att hernikerna \u00E4r bland de stammar som varit l\u00E4ngst i omr\u00E5det. Under den romerske kungen Tullus Hostilius (672 f.Kr.)var hernikerna allierade med romare och tuscolani i striden mot Veii. I mitten av femhundratalet f.Kr. bildade de herniska st\u00E4derna Anagni, Aletrium, Ferentinum och Verulae en allians som kallades herniska f\u00F6rbundet f\u00F6r att f\u00F6rsvara sig mot samniter och volsker som bredde ut sig. Hernikerna var \u00E4ven involverade i turerna kring avs\u00E4ttningen av roms sista kung, Tarquinius Superbus. Trots n\u00E4rheten till Rom lyckades man l\u00E4nge beh\u00E5lla sin autonomi. \u00C5r 484 f.Kr. hade heurnekerna s\u00E5 pass mycket autonomi att de kunde sluta ett Foedus Cassianum-avtal med Rom. \u00C5r 362 f.Kr. \u00F6kade heurnikerna distansen till Rom. \u00C5r 306 f.Kr. tog Rom heurnikernas viktigaste stad (Anagni). Andra viktiga st\u00E4der, Aletrium, Verulae och Ferentinum, tvingades acceptera en kompromiss f\u00F6r att f\u00E5 bli romerska medborgare. \u00C5r 225 f.Kr. har heurnekerna f\u00F6rmodligen romaniserats eller \u00E5tminstone f\u00E5tt fullst\u00E4ndigt romerskt medborgarskap. Heurnikerna lever kvar bland annat i ortnamnet Monti Ernici. \n* Den h\u00E4r artikeln \u00E4r helt eller delvis baserad p\u00E5 material fr\u00E5n engelskspr\u00E5kiga Wikipedia. \n* Den h\u00E4r artikeln \u00E4r helt eller delvis baserad p\u00E5 material fr\u00E5n en annan spr\u00E5kversion av Wikipedia."@sv . . . . . . "\u0413\u00E9\u0440\u043D\u0438\u043A\u0438 (\u043B\u0430\u0442. Hernici) \u2014 \u0434\u0440\u0435\u0432\u043D\u0435\u0438\u0442\u0430\u043B\u044C\u044F\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 \u043D\u0430\u0440\u043E\u0434 \u0438\u0442\u0430\u043B\u0438\u0439\u0441\u043A\u043E\u0439 \u0433\u0440\u0443\u043F\u043F\u044B, \u0440\u043E\u0434\u0441\u0442\u0432\u0435\u043D\u043D\u044B\u0439 \u0441\u0430\u0431\u0438\u043D\u0430\u043C. \u0413\u043B\u0430\u0432\u043D\u044B\u043C\u0438 \u0438\u0445 \u0433\u043E\u0440\u043E\u0434\u0430\u043C\u0438-\u043F\u043E\u043B\u0438\u0441\u0430\u043C\u0438 \u044F\u0432\u043B\u044F\u043B\u0438\u0441\u044C \u0410\u043B\u0435\u0442\u0440\u0438\u0443\u043C, \u0412\u0435\u0440\u0443\u043B\u044B, \u0424\u0435\u0440\u0435\u043D\u0442\u0438\u043D\u0443\u043C; \u0441\u0442\u043E\u043B\u0438\u0446\u0430 \u2014 \u0410\u043D\u0430\u0433\u043D\u0438\u044F (\u043E\u0442\u043A\u0443\u0434\u0430, \u0441\u043E\u0433\u043B\u0430\u0441\u043D\u043E \u0412\u0430\u0440\u0440\u043E\u043D\u0443, \u043F\u0440\u043E\u0438\u0441\u0445\u043E\u0434\u0438\u043B\u0438 \u041A\u0438\u0441\u043F\u0438\u0438). \u041D\u0430\u0441\u0435\u043B\u044F\u043B\u0438 \u0434\u043E\u043B\u0438\u043D\u0443 \u0440\u0435\u043A\u0438 \u0422\u0440\u0435\u0440 (\u043D\u044B\u043D\u0435 \u0421\u0430\u043A\u043A\u043E) \u0438 \u043F\u0440\u0438\u043B\u0435\u0433\u0430\u044E\u0449\u0438\u0435 \u043A \u043D\u0435\u0439 \u0410\u043F\u0435\u043D\u043D\u0438\u043D\u044B. \u0412 486 \u0433\u043E\u0434\u0443 \u0434\u043E \u043D. \u044D. \u0432\u0441\u0442\u0443\u043F\u0438\u043B\u0438 \u0432 \u041B\u0430\u0442\u0438\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 \u0441\u043E\u044E\u0437. \u041F\u043E\u0441\u043B\u0435 \u0432\u0442\u043E\u0440\u043E\u0439 \u0421\u0430\u043C\u043D\u0438\u0442\u0441\u043A\u043E\u0439 \u0432\u043E\u0439\u043D\u044B \u0440\u0438\u043C\u043B\u044F\u043D\u0435 \u0437\u0430\u0432\u043E\u0435\u0432\u0430\u043B\u0438 \u0438\u0445 \u0441\u0442\u043E\u043B\u0438\u0446\u0443 \u0410\u043D\u0430\u0433\u043D\u0438\u044E \u0438 \u043F\u043E\u043A\u043E\u0440\u0438\u043B\u0438 \u0432\u0435\u0441\u044C \u043D\u0430\u0440\u043E\u0434 (306 \u0433\u043E\u0434 \u0434\u043E \u043D. \u044D.). \u0412 241 \u0433\u043E\u0434\u0443 \u0434\u043E \u043D. \u044D. \u0433\u0435\u0440\u043D\u0438\u043A\u0438 \u043F\u043E\u043B\u0443\u0447\u0438\u043B\u0438 \u043F\u043E\u043B\u043D\u043E\u0435 \u0440\u0438\u043C\u0441\u043A\u043E\u0435 \u0433\u0440\u0430\u0436\u0434\u0430\u043D\u0441\u0442\u0432\u043E."@ru . . . "Hernikerna var ett italiskt folkslag. Hernikerna talade latin, \u00E4ven om vissa ord f\u00F6rmodligen var dialektala. Deras omr\u00E5de l\u00E5g i Latium, mellan folkgrupperna volsker i s\u00F6der och aequier och i norr. Det finns indikationer p\u00E5 att hernikerna \u00E4r bland de stammar som varit l\u00E4ngst i omr\u00E5det. Under den romerske kungen Tullus Hostilius (672 f.Kr.)var hernikerna allierade med romare och tuscolani i striden mot Veii. I mitten av femhundratalet f.Kr. bildade de herniska st\u00E4derna Anagni, Aletrium, Ferentinum och Verulae en allians som kallades herniska f\u00F6rbundet f\u00F6r att f\u00F6rsvara sig mot samniter och volsker som bredde ut sig. Hernikerna var \u00E4ven involverade i turerna kring avs\u00E4ttningen av roms sista kung, Tarquinius Superbus."@sv .