. "\u041B\u0430\u0432\u0441\u0430\u0438\u0301\u043A, \u0438\u0301\u043B\u0438 \u043F\u043E\u0432\u0435\u0441\u0442\u0432\u043E\u0432\u0430\u0301\u043D\u0438\u0435 \u043E \u0436\u0438\u0301\u0437\u043D\u0438 \u0441\u0432\u044F\u0442\u044B\u0301\u0445 \u0438 \u0431\u043B\u0430\u0436\u0435\u0301\u043D\u043D\u044B\u0445 \u043E\u0442\u0446\u043E\u0432 (\u0434\u0440.-\u0433\u0440\u0435\u0447. \u039B\u03B1\u03C5\u03C3\u03B1\u03B9\u03BA\u03AE \u0399\u03C3\u03C4\u03BF\u03C1\u03AF\u03B1) \u2014 \u0441\u043E\u0447\u0438\u043D\u0435\u043D\u0438\u0435 \u041F\u0430\u043B\u043B\u0430\u0434\u0438\u044F \u0415\u043B\u0435\u043D\u043E\u043F\u043E\u043B\u044C\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E, \u043D\u0430\u043F\u0438\u0441\u0430\u043D\u043D\u043E\u0435 \u0432 419\u2014420 \u0433\u043E\u0434\u0430\u0445, \u0441\u0431\u043E\u0440\u043D\u0438\u043A \u043E \u0436\u0438\u0437\u043D\u0438 \u0441\u0432\u044F\u0442\u044B\u0445 \u0438 \u0431\u043B\u0430\u0436\u0435\u043D\u043D\u044B\u0445 \u0445\u0440\u0438\u0441\u0442\u0438\u0430\u043D\u0441\u043A\u0438\u0445 \u043C\u043E\u043D\u0430\u0445\u043E\u0432 \u043E\u0442\u0446\u043E\u0432-\u043F\u0443\u0441\u0442\u044B\u043D\u043D\u0438\u043A\u043E\u0432 \u0415\u0433\u0438\u043F\u0442\u0430."@ru . "La Storia lausiaca \u00E8 la pi\u00F9 importante opera di Palladio di Galazia, che quando era vescovo di Elenopoli in Bitinia, si rec\u00F2 a Roma nel 405 e prese le difese di Giovanni Crisostomo. Fu discepolo di Evagrio Pontico di cui fu grande influenzatore. La storia, dedicata al funzionario bizantino Lauso, racconta i primi tempi del monachesimo in Egitto, prendendo come punto di riferimento la vita di Antonio abate. Il testo \u00E8 giunto fino a noi in diverse versioni o recensioni. La versione corta, trasmessa da una famiglia di manoscritti chiamata \u00ABG\u00BB nell'edizione di riferimento, sarebbe la pi\u00F9 vicina al testo originale, andato perduto. Questa recensione \u00E8 quella tradotta in latino nel VI secolo da Pascasio di Dume, discepolo di Martino di Bracara. Un'altra famiglia di manoscritti greci, chiamata \u00ABrecensione B\u00BB da Butler, presenta un testo in alcuni punti pi\u00F9 sviluppato, sovente in senso retorico. Questa edizione era quella conosciuta prima dell'edizione critica di Butler, e pubblicata nella Patrologia greca, 34, 995-1260, secondo Fronton du Duc nel XVII secolo, e oggi attribuita a Eraclide di Nissa. Tra le altre recensioni, ne esiste una lunga attestata da frammenti in greco, e una versione, anch'essa frammentaria, in copto, in uso nel periodo di quaresima nei monasteri copti."@it . . "PALLADIUS"@en . . . "Historia lausiaca"@es . . . . "\u041B\u0430\u0432\u0441\u0430\u0438\u0301\u043A, \u0438\u0301\u043B\u0438 \u043F\u043E\u0432\u0435\u0441\u0442\u0432\u043E\u0432\u0430\u0301\u043D\u0438\u0435 \u043E \u0436\u0438\u0301\u0437\u043D\u0438 \u0441\u0432\u044F\u0442\u044B\u0301\u0445 \u0438 \u0431\u043B\u0430\u0436\u0435\u0301\u043D\u043D\u044B\u0445 \u043E\u0442\u0446\u043E\u0432 (\u0434\u0440.-\u0433\u0440\u0435\u0447. \u039B\u03B1\u03C5\u03C3\u03B1\u03B9\u03BA\u03AE \u0399\u03C3\u03C4\u03BF\u03C1\u03AF\u03B1) \u2014 \u0441\u043E\u0447\u0438\u043D\u0435\u043D\u0438\u0435 \u041F\u0430\u043B\u043B\u0430\u0434\u0438\u044F \u0415\u043B\u0435\u043D\u043E\u043F\u043E\u043B\u044C\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E, \u043D\u0430\u043F\u0438\u0441\u0430\u043D\u043D\u043E\u0435 \u0432 419\u2014420 \u0433\u043E\u0434\u0430\u0445, \u0441\u0431\u043E\u0440\u043D\u0438\u043A \u043E \u0436\u0438\u0437\u043D\u0438 \u0441\u0432\u044F\u0442\u044B\u0445 \u0438 \u0431\u043B\u0430\u0436\u0435\u043D\u043D\u044B\u0445 \u0445\u0440\u0438\u0441\u0442\u0438\u0430\u043D\u0441\u043A\u0438\u0445 \u043C\u043E\u043D\u0430\u0445\u043E\u0432 \u043E\u0442\u0446\u043E\u0432-\u043F\u0443\u0441\u0442\u044B\u043D\u043D\u0438\u043A\u043E\u0432 \u0415\u0433\u0438\u043F\u0442\u0430."@ru . . . . "Sejarah Lausiac (Historia Lausiaca) merupakan karya penting yang mengarsipkanBapa Gurun (biarawan Kristen awal yang tinggal di gurun Mesir) yang ditulis pada 419-420 oleh Palladius dari Galatia, atas permintaan , pengurus rumah tangga istana Kaisar Bizantium Theodosius II. Awalnya ditulis dalam bahasa Yunani, Sejarah Lausiac sangat populer sehingga diterjemahkan ke dalam berbagai bahasa seperti Arab, , Koptik, Ge'ez, Latin, Suryani dan Sogdi."@in . "The Lausiac History (Koin\u0113 Greek: \u1F29 \u039B\u03B1\u03C5\u03C3\u03B1\u03CA\u03BA\u03AE \u1F39\u03C3\u03C4\u03BF\u03C1\u03AF\u03B1, romanized: E Lavsaike Istoria) is a seminal work archiving theDesert Fathers (early Christian monks who lived in the Egyptiandesert) written in 419-420 by Palladius of Galatia, at the request of Lausus, chamberlain at the court of the Byzantine Emperor Theodosius II. Originally written in Greek, the Lausiac History was so popular it was soon translated into Arabic, Armenian, Coptic, Ge\u02BDez, Latin, Syriac and Sogdian."@en . . . "13331832"^^ . . "Sejarah Lausiac"@in . . "Sejarah Lausiac (Historia Lausiaca) merupakan karya penting yang mengarsipkanBapa Gurun (biarawan Kristen awal yang tinggal di gurun Mesir) yang ditulis pada 419-420 oleh Palladius dari Galatia, atas permintaan , pengurus rumah tangga istana Kaisar Bizantium Theodosius II. Awalnya ditulis dalam bahasa Yunani, Sejarah Lausiac sangat populer sehingga diterjemahkan ke dalam berbagai bahasa seperti Arab, , Koptik, Ge'ez, Latin, Suryani dan Sogdi."@in . "La lausa historio estas la plej grava verko de , kiu kiam estis episkopo de Heliopolo de Bitinio iris al Romo (405) kaj enga\u011Di\u011Dis defendi la proherezan akuzitan . Li estis dis\u0109iplo de Evagrio de Ponto kiun li tre influis. La \u201Chistorio\u201D, dedi\u0109ita al la bizanca funkciulo , rakontas pri la unuaj komenci\u011Doj de la mona\u0125ismo en Egiptio, konsiderante kiel referencan punkton la vivon de Antonio abato. Inter la aliaj versioj, ekzistas iu longa atestata de grekaj fragmentoj, kaj alia mallonga, e\u0109 \u011Di fragmenta, en kopta lingvo, utiligita la la karesma periodo en la koptaj mona\u0125ejoj."@eo . "La Hist\u00F2ria Laus\u00EDaca fou una composici\u00F3 sobre dades dels pares del desert egipcis, escrita per Pal\u00B7ladi d'Helen\u00F2polis a petici\u00F3 de Lausus o Lauson (\u039B\u03B1\u1F57\u03C3\u03C5\u03C2 o \u039B\u03B1\u03CD\u03C3\u03BF\u03BD), camarlenc de la cort de Teodosi I el Gran. Al segle iv i al segle v, Egipte era considerada una terra d'una alta espiritualitat, i Pal\u00B7ladi la va visitar expressament per con\u00E8ixer-la, i va seguir el model per uns anys. Despr\u00E9s va poder narrar tots els seus records en aquesta obra."@ca . . . . . "Lausa historio"@eo . "\u0397 \u039B\u03B1\u03C5\u03C3\u03B1\u03CA\u03BA\u03AE \u0399\u03C3\u03C4\u03BF\u03C1\u03AF\u03B1 \u03B5\u03AF\u03BD\u03B1\u03B9 \u03AD\u03BD\u03B1 \u03B1\u03C0\u03CC \u03C4\u03B1 \u03B1\u03C1\u03C7\u03B1\u03B9\u03CC\u03C4\u03B5\u03C1\u03B1 \u03B9\u03C3\u03C4\u03BF\u03C1\u03B9\u03BA\u03AC-\u03B2\u03B9\u03BF\u03B3\u03C1\u03B1\u03C6\u03B9\u03BA\u03AC \u03AD\u03C1\u03B3\u03B1 \u03C0\u03BF\u03C5 \u03B1\u03C6\u03BF\u03C1\u03BF\u03CD\u03BD \u03C3\u03C4\u03B9\u03C2 \u03B6\u03C9\u03AD\u03C2 \u03C4\u03C9\u03BD \u03B1\u03C3\u03BA\u03B7\u03C4\u03CE\u03BD \u03BF\u03B9 \u03BF\u03C0\u03BF\u03AF\u03BF\u03B9 \u03AD\u03B4\u03C1\u03B1\u03C3\u03B1\u03BD \u03C4\u03BF\u03C5\u03C2 \u03C0\u03C1\u03CE\u03C4\u03BF\u03C5\u03C2 \u03C7\u03C1\u03B9\u03C3\u03C4\u03B9\u03B1\u03BD\u03B9\u03BA\u03BF\u03CD\u03C2 \u03C7\u03C1\u03CC\u03BD\u03BF\u03C5\u03C2. \u039F\u03B9 \u03C0\u03B5\u03C1\u03B9\u03C3\u03C3\u03CC\u03C4\u03B5\u03C1\u03BF\u03B9 \u03B1\u03C3\u03BA\u03B7\u03C4\u03AD\u03C2 \u03AD\u03B4\u03C1\u03B1\u03C3\u03B1\u03BD \u03C3\u03C4\u03B9\u03C2 \u03C0\u03B5\u03C1\u03B9\u03BF\u03C7\u03AD\u03C2 \u03C4\u03B7\u03C2 \u0391\u03B9\u03B3\u03CD\u03C0\u03C4\u03BF\u03C5, \u03A3\u03C5\u03C1\u03AF\u03B1\u03C2, \u03A1\u03CE\u03BC\u03B7\u03C2, \u039A\u03B1\u03BC\u03C0\u03B1\u03BD\u03AF\u03B1\u03C2 \u03BA\u03B1\u03B9 \u03A0\u03B1\u03BB\u03B1\u03B9\u03C3\u03C4\u03AF\u03BD\u03B7\u03C2."@el . . . "La Storia lausiaca \u00E8 la pi\u00F9 importante opera di Palladio di Galazia, che quando era vescovo di Elenopoli in Bitinia, si rec\u00F2 a Roma nel 405 e prese le difese di Giovanni Crisostomo. Fu discepolo di Evagrio Pontico di cui fu grande influenzatore. La storia, dedicata al funzionario bizantino Lauso, racconta i primi tempi del monachesimo in Egitto, prendendo come punto di riferimento la vita di Antonio abate. Tra le altre recensioni, ne esiste una lunga attestata da frammenti in greco, e una versione, anch'essa frammentaria, in copto, in uso nel periodo di quaresima nei monasteri copti."@it . . . . . . . . . . "Lausiac History"@en . . . . "La Hist\u00F2ria Laus\u00EDaca fou una composici\u00F3 sobre dades dels pares del desert egipcis, escrita per Pal\u00B7ladi d'Helen\u00F2polis a petici\u00F3 de Lausus o Lauson (\u039B\u03B1\u1F57\u03C3\u03C5\u03C2 o \u039B\u03B1\u03CD\u03C3\u03BF\u03BD), camarlenc de la cort de Teodosi I el Gran. Al segle iv i al segle v, Egipte era considerada una terra d'una alta espiritualitat, i Pal\u00B7ladi la va visitar expressament per con\u00E8ixer-la, i va seguir el model per uns anys. Despr\u00E9s va poder narrar tots els seus records en aquesta obra. Cont\u00E9 notes biogr\u00E0fiques i an\u00E8cdotes de diversos ascetes que Pal\u00B7ladi havia conegut personalment, o sobre els quals va rebre informaci\u00F3 d'aquells que els havien conegut. Inclou gran quantitat de miracles i altres meravelles que la credulitat de l'autor el va portar a admetre, per\u00F2 \u00E9s interessant perqu\u00E8 parla de les tend\u00E8ncies religioses de l'\u00E8poca, i valuosa perqu\u00E8 registra diversos fets relatius a homes eminents. Sozomen va copiar moltes an\u00E8cdotes d'aquesta obra sense citar-la. S\u00F2crates Escol\u00E0stic, que parla de l'obra, diu que l'autor era un monjo, deixeble d'Evagri del Pont, i afirma que va florir poc despr\u00E9s de la mort de Valent."@ca . . . . . . . . . . . . "\u041B\u0430\u0432\u0441\u0430\u0438\u043A"@ru . . . "The Lausiac History (Koin\u0113 Greek: \u1F29 \u039B\u03B1\u03C5\u03C3\u03B1\u03CA\u03BA\u03AE \u1F39\u03C3\u03C4\u03BF\u03C1\u03AF\u03B1, romanized: E Lavsaike Istoria) is a seminal work archiving theDesert Fathers (early Christian monks who lived in the Egyptiandesert) written in 419-420 by Palladius of Galatia, at the request of Lausus, chamberlain at the court of the Byzantine Emperor Theodosius II. Originally written in Greek, the Lausiac History was so popular it was soon translated into Arabic, Armenian, Coptic, Ge\u02BDez, Latin, Syriac and Sogdian."@en . . . . . "1096001208"^^ . . "\u039B\u03B1\u03C5\u03C3\u03B1\u03CA\u03BA\u03AE \u0399\u03C3\u03C4\u03BF\u03C1\u03AF\u03B1"@el . . "La Historia Lausiaca (\u039B\u03B1\u03C5\u03C3\u03B1\u03CA\u03BA\u03AE \u0399\u03C3\u03C4\u03BF\u03C1\u03AF\u03B1) es la obra m\u00E1s importante de Paladio de Galacia, escrita en 418-420 cuando era obispo de de Bitinia. Paladio era disc\u00EDpulo de Evagrio P\u00F3ntico, que hab\u00EDa escrito el Tratado pr\u00E1ctico sobre el monje y dedic\u00F3 esta obra al comitente Lauso, chambel\u00E1n bizantino de Teodosio II, de donde procede su t\u00EDtulo. Entre otras versiones, hay una larga con fragmentos en griego, y una versi\u00F3n, tambi\u00E9n fragmentada, en copto, utilizada durante el per\u00EDodo de Cuaresma en los monasterios coptos.\u200B"@es . . "Historia Lausiaca"@ca . . . . "L'Histoire lausiaque est un ouvrage de Pallade de Galatie, r\u00E9dig\u00E9 en 420. Il raconte les premiers temps du monachisme chr\u00E9tien en \u00C9gypte ; il ne faut pas le confondre avec l'Historia monachorum in Aegypto, r\u00E9dig\u00E9 un peu avant, ni avec la pr\u00E9sentation des origines du monachisme \u00E9gyptien que l'on trouve dans la Vie de saint Paul l'Ermite par J\u00E9r\u00F4me de Stridon. La version courte transmise par la famille de manuscrits appel\u00E9e \u00AB G \u00BB dans l'\u00E9dition de r\u00E9f\u00E9rence serait la plus proche du texte original. C'est cette recension qui a \u00E9t\u00E9 traduite en latin d\u00E8s le VIe si\u00E8cle par Paschase de Dume (disciple de Martin de Braga). Une autre famille de manuscrits grecs, appel\u00E9 \u00AB texte m\u00E9taphrastique \u00BB ou \u00AB recension B \u00BB par Butler, pr\u00E9sente un texte par endroits plus d\u00E9velopp\u00E9, souvent dans un sens rh\u00E9torique. C'est le texte grec connu ant\u00E9rieurement \u00E0 l'\u00E9dition de Butler et reproduit dans la PG 34, 995-1260 d'apr\u00E8s Fronton du Duc (XVIIe si\u00E8cle). On l'attribue aujourd'hui \u00E0 H\u00E9raclide de Nysse. Parmi d'autres recensions (dont une histoire compl\u00E8te reste \u00E0 \u00E9crire), il existe une recension longue attest\u00E9e dans des fragments grecs et une version (fragmentaire) en copte boha\u00EFrique, qui \u00E9tait en usage en car\u00EAme dans les monast\u00E8res coptes. L'ouvrage a \u00E9t\u00E9 traduit en fran\u00E7ais par Arthur Lucot (Paris, Picard, 1912), par les Carm\u00E9lites de Mazille en 1981 puis par Nicolas Molinier (B\u00E9grolles-en-Mauges, Abbaye de Bellefontaine, 1999) qui en propose une version annot\u00E9e, avec introduction et bibliographie, reproduisant le texte grec de Dom Butler \u00E9tabli \u00E0 partir de la recension G."@fr . . . . . . . . . . . . . . . . "Storia lausiaca"@it . . . . . "\u0397 \u039B\u03B1\u03C5\u03C3\u03B1\u03CA\u03BA\u03AE \u0399\u03C3\u03C4\u03BF\u03C1\u03AF\u03B1 \u03B5\u03AF\u03BD\u03B1\u03B9 \u03AD\u03BD\u03B1 \u03B1\u03C0\u03CC \u03C4\u03B1 \u03B1\u03C1\u03C7\u03B1\u03B9\u03CC\u03C4\u03B5\u03C1\u03B1 \u03B9\u03C3\u03C4\u03BF\u03C1\u03B9\u03BA\u03AC-\u03B2\u03B9\u03BF\u03B3\u03C1\u03B1\u03C6\u03B9\u03BA\u03AC \u03AD\u03C1\u03B3\u03B1 \u03C0\u03BF\u03C5 \u03B1\u03C6\u03BF\u03C1\u03BF\u03CD\u03BD \u03C3\u03C4\u03B9\u03C2 \u03B6\u03C9\u03AD\u03C2 \u03C4\u03C9\u03BD \u03B1\u03C3\u03BA\u03B7\u03C4\u03CE\u03BD \u03BF\u03B9 \u03BF\u03C0\u03BF\u03AF\u03BF\u03B9 \u03AD\u03B4\u03C1\u03B1\u03C3\u03B1\u03BD \u03C4\u03BF\u03C5\u03C2 \u03C0\u03C1\u03CE\u03C4\u03BF\u03C5\u03C2 \u03C7\u03C1\u03B9\u03C3\u03C4\u03B9\u03B1\u03BD\u03B9\u03BA\u03BF\u03CD\u03C2 \u03C7\u03C1\u03CC\u03BD\u03BF\u03C5\u03C2. \u039F\u03B9 \u03C0\u03B5\u03C1\u03B9\u03C3\u03C3\u03CC\u03C4\u03B5\u03C1\u03BF\u03B9 \u03B1\u03C3\u03BA\u03B7\u03C4\u03AD\u03C2 \u03AD\u03B4\u03C1\u03B1\u03C3\u03B1\u03BD \u03C3\u03C4\u03B9\u03C2 \u03C0\u03B5\u03C1\u03B9\u03BF\u03C7\u03AD\u03C2 \u03C4\u03B7\u03C2 \u0391\u03B9\u03B3\u03CD\u03C0\u03C4\u03BF\u03C5, \u03A3\u03C5\u03C1\u03AF\u03B1\u03C2, \u03A1\u03CE\u03BC\u03B7\u03C2, \u039A\u03B1\u03BC\u03C0\u03B1\u03BD\u03AF\u03B1\u03C2 \u03BA\u03B1\u03B9 \u03A0\u03B1\u03BB\u03B1\u03B9\u03C3\u03C4\u03AF\u03BD\u03B7\u03C2."@el . . . . . "La lausa historio estas la plej grava verko de , kiu kiam estis episkopo de Heliopolo de Bitinio iris al Romo (405) kaj enga\u011Di\u011Dis defendi la proherezan akuzitan . Li estis dis\u0109iplo de Evagrio de Ponto kiun li tre influis. La \u201Chistorio\u201D, dedi\u0109ita al la bizanca funkciulo , rakontas pri la unuaj komenci\u011Doj de la mona\u0125ismo en Egiptio, konsiderante kiel referencan punkton la vivon de Antonio abato. La teksto nin atingis diversversie a\u016D diversrecenze. La mallonga versio, transdonita de familio de manuskriptoj nomata \u00ABG\u00BB en la referenca eldono , estus la pli proksima al la origina teksto, beda\u016Dr\u00ECnde perdi\u011Dinta. Tiu \u00ABrecenzo G\u00BB estas tiu latinigita de la 6-a jarcento de Paskazio de Dumo, dis\u0109iplo de Marteno de Brago. Alia familio de grekaj manuskriptoj, nomata \u00ABrecenzo B\u00BB de Butler, prezentas tekston en iuj punktoj pli evoluinta, ofte retoriksence. Tiu eldono estis tiu konata anta\u016D tiu kritike eldonita de Butler kaj publikigita en la , 34, 995-1260, hodia\u016D atribuita al E\u016Dklido de Nyssa. Inter la aliaj versioj, ekzistas iu longa atestata de grekaj fragmentoj, kaj alia mallonga, e\u0109 \u011Di fragmenta, en kopta lingvo, utiligita la la karesma periodo en la koptaj mona\u0125ejoj."@eo . . . "Histoire lausiaque"@fr . . . . . . . . . . . "The Lausiac History"@en . . . . "8472"^^ . . . . "L'Histoire lausiaque est un ouvrage de Pallade de Galatie, r\u00E9dig\u00E9 en 420. Il raconte les premiers temps du monachisme chr\u00E9tien en \u00C9gypte ; il ne faut pas le confondre avec l'Historia monachorum in Aegypto, r\u00E9dig\u00E9 un peu avant, ni avec la pr\u00E9sentation des origines du monachisme \u00E9gyptien que l'on trouve dans la Vie de saint Paul l'Ermite par J\u00E9r\u00F4me de Stridon."@fr . . . . . . . . "La Historia Lausiaca (\u039B\u03B1\u03C5\u03C3\u03B1\u03CA\u03BA\u03AE \u0399\u03C3\u03C4\u03BF\u03C1\u03AF\u03B1) es la obra m\u00E1s importante de Paladio de Galacia, escrita en 418-420 cuando era obispo de de Bitinia. Paladio era disc\u00EDpulo de Evagrio P\u00F3ntico, que hab\u00EDa escrito el Tratado pr\u00E1ctico sobre el monje y dedic\u00F3 esta obra al comitente Lauso, chambel\u00E1n bizantino de Teodosio II, de donde procede su t\u00EDtulo. En la Historia Lausiaca se relatan los primeros d\u00EDas del monacato cristiano en Egipto, tanto el anacor\u00E9tico como el pacomiano. No debe confundirse con la , escrito poco antes o con la presentaci\u00F3n de los or\u00EDgenes del monacato egipcio que se encuentra en la Vida de san Pablo el Ermita\u00F1o de san Jer\u00F3nimo. El texto nos ha llegado en diferentes versiones. La versi\u00F3n corta, transmitida por una familia de manuscritos llamada \"G\" en la edici\u00F3n de referencia,\u200B ser\u00EDa la m\u00E1s cercana al texto original, hoy perdido. Esta versi\u00F3n fue traducida al lat\u00EDn en el siglo VI por Pascasio de Dume, un disc\u00EDpulo de Mart\u00EDn de Braga. Otra familia de manuscritos en griego, llamada \"revisi\u00F3n B\" por Butler, presenta un texto m\u00E1s desarrollado, a menudo en un sentido ret\u00F3rico. Esta edici\u00F3n fue la que se conoci\u00F3 antes de la edici\u00F3n cr\u00EDtica de Butler, y se public\u00F3 en la Patrologia Graeca, 34, 995-1260, seg\u00FAn en el siglo XVII, que hoy se atribuye a . Entre otras versiones, hay una larga con fragmentos en griego, y una versi\u00F3n, tambi\u00E9n fragmentada, en copto, utilizada durante el per\u00EDodo de Cuaresma en los monasterios coptos.\u200B Entre otros textos, Paladio escribe que la regla de Pacomio le ser\u00EDa dictada por un \u00E1ngel en copto para que dejara su vida en solitario y se convirtiera en padre de otros monjes. En el cap\u00EDtulo 33 se desarrollan las pruebas que han de tener los monjes, por la que se establece que el que entra en un monasterio, y no pueda superar los ejercicios por tres a\u00F1os, no debe ser admitido, pero si en este per\u00EDodo se le notara obras de la mayor dificultad y desempe\u00F1o, se le debe abrir camino.\u200B"@es . . . . . .