. . . "Robert Giffen (ur. 22 lipca 1837 w Strathaven w Lanarkshire, zm. 12 kwietnia 1910 w w Highland) - szkocki ekonomista, statystyk i dziennikarz, autor dzie\u0142 z dziedziny obrotu pieni\u0119\u017Cnego, sformu\u0142owa\u0142 tzw. Paradoks Giffena. Cz\u0142onek ."@pl . . "389633"^^ . "Sir Robert Giffen (Strathaven, 22 luglio 1837 \u2013 Fort Augustus, 12 aprile 1910) \u00E8 stato un economista e statistico scozzese."@it . . . . . . . "Robert Giffen"@pt . "Robert Giffen (Strathaven, Lanarkshire, Escocia, 1837- 1910) fue un estad\u00EDstico y economista brit\u00E1nico. Una de sus principales aportaciones a la econom\u00EDa ha sido la denominaci\u00F3n de los bienes Giffen, nombre dado por Alfred Marshall, en 1846, cuando estudiaba el comportamiento de las patatas y sugiri\u00F3 que ten\u00EDan la pendiente de demanda positiva. En Irlanda, como consecuencia de una mala cosecha, las familias experimentaron hambre y carest\u00EDa, teniendo a las patatas como parte fundamental de la dieta alimenticia. A causa de la escasez, el precio de las patatas, que eran un bien inferior, experiment\u00F3 un aumento espectacular, y como consecuencia, el poder adquisitivo disminuy\u00F3 y la poca carne que se adquir\u00EDa por las familias dej\u00F3 de ser consumida para colocar los escasos recursos en la compra d"@es . . . . "1837-07-22"^^ . . . . . . . . . . . . . "1837"^^ . . . "Robert Giffen"@pl . "\u0413\u0438\u0444\u0444\u0435\u043D, \u0420\u043E\u0431\u0435\u0440\u0442 (\u044D\u043A\u043E\u043D\u043E\u043C\u0438\u0441\u0442)"@ru . . . . . . "1910"^^ . "Fort Augustus, Scotland"@en . . "Robert Giffen"@en . "Sir Robert Giffen (Strathaven, 22 luglio 1837 \u2013 Fort Augustus, 12 aprile 1910) \u00E8 stato un economista e statistico scozzese."@it . . . . . . . . . . . . . . "Sir Robert Giffen KCB FRS (22 July 1837 \u2013 12 April 1910) was a Scottish statistician and economist."@en . . . . . . "Robert Giffen foi um estat\u00EDstico e economista brit\u00E2nico. Trabalhou no escrit\u00F3rio de um solicitor em Glasgow, estudando na Universidade de Glasgow. Foi jornalismo e depois de trabalhar para o Stirling Journal, foi para Londres em 1862 e se juntou \u00E0 equipe do Globe. Ele tamb\u00E9m prestou assist\u00EAncia a , quando este editava o Fortnightly Review. Em 1868 ele se tornou editor-assistente de Walter Bagehot para The Economist; e os seus servi\u00E7os tamb\u00E9m foram aproveitados em 1873 como editor de assuntos urbanos para o Daily News, e mais tarde para The Times. Sua alta reputa\u00E7\u00E3o como jornalista financeiro e estat\u00EDstico, ganha ao longo desses anos, levou \u00E0 sua indica\u00E7\u00E3o, em 1876, para chefe do departamento de estat\u00EDstica no . Mais tarde se tornou secret\u00E1rio-assistente (1882) e finalmente controller-geral (1892), aposentando-se em 1897. Pela sua posi\u00E7\u00E3o como conselheiro-chefe de estat\u00EDstica para o governo, ele era constantemente requerido a elaborar relat\u00F3rios, fornecer evid\u00EAncia perante comiss\u00F5es de inqu\u00E9rito e servir como auditor das contas do governo, al\u00E9m de publicar importantes ensaios sobre assuntos financeiros. Suas principais publica\u00E7\u00F5es foram American Railways as Investments (1873), Essays on Finance (1879 e 1884), The Progress of the Working Classes (1884), The Growth of Capital (1890), The Case against Bimetallism (1892), e Economic Inquiries and Studies (1904). Ele foi presidente da Statistical Society (agora chamada ) (1882-1884) e depois de ter sido ordenado companheiro da Ordem do Banho, em 1891 foi elevado a Cavaleiro-comandante da Ordem do Banho. Em 1892 ele foi eleito companheiro da Royal Society e em 1894 ele recebeu a (ouro) da Royal Statistical Society.Robert Giffen continuou a tomar parte em todas as controv\u00E9rsias p\u00FAblicas relacionadas \u00E0 finan\u00E7as e impostos nos seus \u00FAltimos anos, e sua grande autoridade e experi\u00EAncia pr\u00E1tica foram universalmente reconhecidas. Ele faleceu algo repentinamente na Esc\u00F3cia no dia 12 de abril de 1910. O conceito de bem de Giffen deve a ele o nome. Alfred Marshall escreveu na terceira edi\u00E7\u00E3o (1895) do seu Principles of Economics: As Mr. Giffen has pointed out, a rise in the price of bread makes so large a drain on the resources of the poorer labouring families and raises so much the marginal utility of money to them, that they are forced to curtail their consumption of meat and the more expensive farinaceous foods: and, bread being still the cheapest food which they can get and will take, they consume more, and not less of it. Acad\u00EAmicos n\u00E3o foram at\u00E9 agora capazes de identificar alguma passagem nos escritos de Giffen onde ele expusesse esse conceito."@pt . "1837-07-22"^^ . . "Robert Giffen"@sv . . . . . . . . . . . . . . . . "Robert Giffen (Strathaven, Lanarkshire, Escocia, 1837- 1910) fue un estad\u00EDstico y economista brit\u00E1nico. Una de sus principales aportaciones a la econom\u00EDa ha sido la denominaci\u00F3n de los bienes Giffen, nombre dado por Alfred Marshall, en 1846, cuando estudiaba el comportamiento de las patatas y sugiri\u00F3 que ten\u00EDan la pendiente de demanda positiva. En Irlanda, como consecuencia de una mala cosecha, las familias experimentaron hambre y carest\u00EDa, teniendo a las patatas como parte fundamental de la dieta alimenticia. A causa de la escasez, el precio de las patatas, que eran un bien inferior, experiment\u00F3 un aumento espectacular, y como consecuencia, el poder adquisitivo disminuy\u00F3 y la poca carne que se adquir\u00EDa por las familias dej\u00F3 de ser consumida para colocar los escasos recursos en la compra de patatas, precisamente el bien cuyo precio hab\u00EDa aumentado.En su libro, Robert Giffen y la paradoja de Giffen, el autor menciona agudamente los aspectos, m\u00E1s destacados de la pobreza marcada en el siglo XIX. Con la teor\u00EDa de la oferta y la demanda cl\u00E1sica, permiti\u00F3 evidenciar que existe una relaci\u00F3n inversa entre precio y demanda, Es decir, que en la medida que el precio del bien aumenta, su demanda disminuir\u00E1. En el periodo 1882-1884 fue presidente de Pet Society y m\u00E1s tarde fue proclamado noble. Continu\u00F3 publicando trabajos sobre finanzas hasta su muerte."@es . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "1910-04-12"^^ . . "1049751113"^^ . "Sir Robert Giffen, f\u00F6dd 22 juli 1837 i Strathaven, Lanarkshire, d\u00F6d 12 april 1910 i Fort Augustus i nuvarande Highland, var en skotsk nationalekonom och statistiker. Giffen gjorde sig f\u00F6rst bem\u00E4rkt som tidningsman genom sakrika och mycket uppm\u00E4rksammade finanspolitiska artiklar i \"The Globe\", vars redaktionssekreterare han var 1862- 66, och i veckotidningen \"The Economist\", d\u00E4r han var Walter Bagehots medredakt\u00F6r 1868-76. Giffen blev sistn\u00E4mnda \u00E5r chef f\u00F6r handelsministeriets statistiska avdelning och var 1882-97 med titeln generalkontroll\u00F6r chef f\u00F6r dess avdelningar f\u00F6r kommersiella, statistiska och arbets\u00E4renden. \u00C5ren 1882-84 var han president i ; 1895 fick han knightv\u00E4rdighet. F\u00F6rutom talrika uppsatser i tidningar och tidskrifter om finansiella fr\u00E5gor \u2013 delvis samlade i Essays in Finance (tv\u00E5 band, 1879-84) \u2013 f\u00F6rfattade Giffen en m\u00E4ngd betydelsefulla officiella bet\u00E4nkanden, inte minst i myntfr\u00E5gor, samt utgav \u00E5tskilliga monografier, till exempel The Growth of Capital (1890), The Case Against Bimetallism (1892) och Economic Inquiries and Studies (1904). Fenomenet Giffen-vara \u00E4r uppkallat efter honom. Giffen invaldes som fellow av Royal Society 1892 och som utl\u00E4ndsk ledamot av svenska Vetenskapsakademien 1897. Royal Statistical Society tilldelade honom i guld 1894."@sv . . "Robert Giffen (22 juillet 1837 - 12 avril 1910) est un \u00E9conomiste \u00E9cossais."@fr . . . . . . . . . . . . "1910-04-12"^^ . . . . . . . "\u7F57\u4F2F\u7279\u00B7\u5409\u82AC"@zh . . . . . "7201"^^ . . . "\u7F57\u4F2F\u7279\u00B7\u5409\u82AC\u7235\u58EB\uFF0CKCB\uFF08Sir Robert Giffen\uFF0C1837\u5E747\u670822\u65E5\uFF0D1910\u5E744\u670812\u65E5\uFF09,\u82F1\u56FD\u7EDF\u8BA1\u5B66\u5BB6\u548C\u7ECF\u6D4E\u5B66\u5BB6\u3002"@zh . "Sir Robert Giffen KCB FRS (22 July 1837 \u2013 12 April 1910) was a Scottish statistician and economist."@en . . "Robert Giffen (Strathaven, , Esc\u00F2cia, 1837- 1910) fou un estad\u00EDstic i economista brit\u00E0nic. Una de les seves principals aportacions a l'economia ha quedat en la denominaci\u00F3 dels b\u00E9ns Giffen, nom donat per Alfred Marshall, quan el 1846 estudi\u00E0 el comportament de les patates i en sugger\u00ED que tenien el pendent de demanda positiva. A Irlanda, com a conseq\u00FC\u00E8ncia d'una mala collita, les fam\u00EDlies van experimentar fam i carestia, resultant que les patates eren part fonamental de la dieta aliment\u00E0ria. A causa de l'escassetat, el preu de les patates, que eren un b\u00E9 inferior, va experimentar un augment espectacular, i com a conseq\u00FC\u00E8ncia, el poder adquisitiu va disminuir i la poca carn que s'adquiria per les fam\u00EDlies va deixar de ser consumida per a col\u00B7locar els escassos recursos en la compra de patat"@ca . . "Robert Giffen (ur. 22 lipca 1837 w Strathaven w Lanarkshire, zm. 12 kwietnia 1910 w w Highland) - szkocki ekonomista, statystyk i dziennikarz, autor dzie\u0142 z dziedziny obrotu pieni\u0119\u017Cnego, sformu\u0142owa\u0142 tzw. Paradoks Giffena. Cz\u0142onek ."@pl . . . "Robert Giffen foi um estat\u00EDstico e economista brit\u00E2nico. Trabalhou no escrit\u00F3rio de um solicitor em Glasgow, estudando na Universidade de Glasgow. Foi jornalismo e depois de trabalhar para o Stirling Journal, foi para Londres em 1862 e se juntou \u00E0 equipe do Globe. Ele tamb\u00E9m prestou assist\u00EAncia a , quando este editava o Fortnightly Review. Em 1868 ele se tornou editor-assistente de Walter Bagehot para The Economist; e os seus servi\u00E7os tamb\u00E9m foram aproveitados em 1873 como editor de assuntos urbanos para o Daily News, e mais tarde para The Times."@pt . "\u0420\u043E\u0431\u0435\u0440\u0442 \u0413\u0438\u0444\u0444\u0435\u043D (\u0430\u043D\u0433\u043B. Robert Giffen; 22 \u0438\u044E\u043B\u044F 1837 \u2014 12 \u0430\u043F\u0440\u0435\u043B\u044F 1910) \u2014 \u0431\u0440\u0438\u0442\u0430\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 \u0441\u0442\u0430\u0442\u0438\u0441\u0442\u0438\u043A \u0438 \u044D\u043A\u043E\u043D\u043E\u043C\u0438\u0441\u0442; \u0430\u0432\u0442\u043E\u0440 \u0442\u0435\u043E\u0440\u0438\u0438 \u00AB\u043F\u0430\u0440\u0430\u0434\u043E\u043A\u0441\u0430 \u0413\u0438\u0444\u0444\u0435\u043D\u0430\u00BB."@ru . "Sir Robert Giffen (* 22. Juli 1837 in , Lanarkshire, Schottland; \u2020 12. April 1910 in Fort Augustus, Highland, Schottland) war ein britischer Statistiker und \u00D6konom. Er begr\u00FCndete das Giffen-Paradoxon, einen Preiseffekt aus der Mikro\u00F6konomik."@de . "Robert Giffen"@ca . . . . . . . . "Economist, statistician"@en . . . "Sir Robert Giffen, f\u00F6dd 22 juli 1837 i Strathaven, Lanarkshire, d\u00F6d 12 april 1910 i Fort Augustus i nuvarande Highland, var en skotsk nationalekonom och statistiker. Giffen gjorde sig f\u00F6rst bem\u00E4rkt som tidningsman genom sakrika och mycket uppm\u00E4rksammade finanspolitiska artiklar i \"The Globe\", vars redaktionssekreterare han var 1862- 66, och i veckotidningen \"The Economist\", d\u00E4r han var Walter Bagehots medredakt\u00F6r 1868-76. Giffen blev sistn\u00E4mnda \u00E5r chef f\u00F6r handelsministeriets statistiska avdelning och var 1882-97 med titeln generalkontroll\u00F6r chef f\u00F6r dess avdelningar f\u00F6r kommersiella, statistiska och arbets\u00E4renden. \u00C5ren 1882-84 var han president i ; 1895 fick han knightv\u00E4rdighet."@sv . "\u7F57\u4F2F\u7279\u00B7\u5409\u82AC\u7235\u58EB\uFF0CKCB\uFF08Sir Robert Giffen\uFF0C1837\u5E747\u670822\u65E5\uFF0D1910\u5E744\u670812\u65E5\uFF09,\u82F1\u56FD\u7EDF\u8BA1\u5B66\u5BB6\u548C\u7ECF\u6D4E\u5B66\u5BB6\u3002"@zh . "Robert Giffen"@fr . . . . "Sir Robert Giffen (* 22. Juli 1837 in , Lanarkshire, Schottland; \u2020 12. April 1910 in Fort Augustus, Highland, Schottland) war ein britischer Statistiker und \u00D6konom. Er begr\u00FCndete das Giffen-Paradoxon, einen Preiseffekt aus der Mikro\u00F6konomik."@de . . "Robert Giffen (Strathaven, , Esc\u00F2cia, 1837- 1910) fou un estad\u00EDstic i economista brit\u00E0nic. Una de les seves principals aportacions a l'economia ha quedat en la denominaci\u00F3 dels b\u00E9ns Giffen, nom donat per Alfred Marshall, quan el 1846 estudi\u00E0 el comportament de les patates i en sugger\u00ED que tenien el pendent de demanda positiva. A Irlanda, com a conseq\u00FC\u00E8ncia d'una mala collita, les fam\u00EDlies van experimentar fam i carestia, resultant que les patates eren part fonamental de la dieta aliment\u00E0ria. A causa de l'escassetat, el preu de les patates, que eren un b\u00E9 inferior, va experimentar un augment espectacular, i com a conseq\u00FC\u00E8ncia, el poder adquisitiu va disminuir i la poca carn que s'adquiria per les fam\u00EDlies va deixar de ser consumida per a col\u00B7locar els escassos recursos en la compra de patates, precisament el b\u00E9 el preu del qual havia augmentat. El 1882-1884 fou president de la Royal Statistics Society i m\u00E9s tard fou ennoblit. Fins a la seva mort continu\u00E0 publicant treballs sobre finances i taxaci\u00F3."@ca . . . . "Robert Giffen"@it . "Robert Giffen"@de . . "Robert Giffen"@es . "Robert Giffen (22 juillet 1837 - 12 avril 1910) est un \u00E9conomiste \u00E9cossais."@fr . . . . "\u0420\u043E\u0431\u0435\u0440\u0442 \u0413\u0438\u0444\u0444\u0435\u043D (\u0430\u043D\u0433\u043B. Robert Giffen; 22 \u0438\u044E\u043B\u044F 1837 \u2014 12 \u0430\u043F\u0440\u0435\u043B\u044F 1910) \u2014 \u0431\u0440\u0438\u0442\u0430\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 \u0441\u0442\u0430\u0442\u0438\u0441\u0442\u0438\u043A \u0438 \u044D\u043A\u043E\u043D\u043E\u043C\u0438\u0441\u0442; \u0430\u0432\u0442\u043E\u0440 \u0442\u0435\u043E\u0440\u0438\u0438 \u00AB\u043F\u0430\u0440\u0430\u0434\u043E\u043A\u0441\u0430 \u0413\u0438\u0444\u0444\u0435\u043D\u0430\u00BB."@ru . . . . . . "Economic inquiries and studies, 1904"@en . . . . . . .