. . . . . "Tala'i ibn Ruzzik"@en . . . . . . . . . . . . . . "Tala'i ibn Ruzzik (arabisch \u0637\u0644\u0627\u0626\u0639 \u0628\u0646 \u0631\u0632\u064A\u0643, DMG \u1E6Cal\u0101\u02BEi\u02BF ibn Ruzz\u012Bk; * 1102; \u2020 13. September 1161 in Kairo) war ein Wesir des Kalifats der Fatimiden in \u00C4gypten."@de . . . . . . "\u1E6Cal\u0101\u02BE\u012B\u02BF ibn Ruzz\u012Bk (in arabo: \u0637\u0644\u0627\u0626\u0639 \uFE91\uFEE6 \uFEAD\uFEAF\uFEF3\uFEDA\u200E; 1101-2 \u2013 Il Cairo, 11 settembre 1161) \u00E8 stato un vizir fatimide dal 1154 al 1161. Ab\u016B l-Ghar\u0101t F\u0101ris al-Muslim\u012Bn al-Malik al-\u1E62\u0101li\u1E25 \u1E6Cal\u0101\u02BE\u012B\u02BF b. Ruzz\u012Bk al-Ghass\u0101n\u012B al-Arman\u012B - berbero o pi\u00F9 probabilmente armeno di nascita - era figlio di un militare venuto in Egitto al seguito del vizir armeno al-Badr al-Jamali. Qui sal\u00EC progressivamente i gradi dell'amministrazione militare, tanto che nel 1143 lo si trova gi\u00E0 governatore (Wal\u012B) di Bu\u1E25ayra, nella regione nordoccidentale del delta del Nilo, e nel 1154 di varie altre province egiziane, tra cui al-Ushm\u016Bnayn (sulla sponda sinistra del Nilo, in Alto Egitto)."@it . "1154"^^ . . . . "Military commander, governor, vizier"@en . . . . . "1123669887"^^ . . . . . "Bianquis"@en . . . . . . "10"^^ . . . . . . . . "1153"^^ . . "1"^^ . . . . . "Tala'i ibn Ruzzik"@de . "57003533"^^ . . . . . . . . . . . "Tala'i ibn Ruzzik (Arabic: \u0637\u0644\u0627\u0626\u0639 \uFE91\uFEE6 \uFEAD\uFEAF\uFEF3\uFEDA, romanized: \u1E6Cal\u0101\u02BE\u012B\u02BF ibn Ruzz\u012Bk, with his full titles and surnames Ab\u016B'l-Ghar\u0101t F\u0101ris al-Muslim\u012Bn al-Malik al-\u1E62\u0101li\u1E25 \u1E6Cal\u0101\u02BE\u012B\u02BF ibn Ruzz\u012Bk al-Ghass\u0101n\u012B al-Arman\u012B) was a military commander and official of the Fatimid Caliphate, serving as its vizier from 1154 until his assassination in 1161, when he was succeeded by his son, Ruzzik ibn Tala'i. He is generally acknowledged as the last of the powerful and capable viziers of the Fatimid state. During his tenure the Fatimid Caliphate regained a measure of stability, and was once again able to project its power abroad and pursue its political interests in the Eastern Mediterranean."@en . "1161-09-10"^^ . "Sanders"@en . . . . . . "1161"^^ . . . . . . . . "Tala'i ibn Ruzzik (Arabic: \u0637\u0644\u0627\u0626\u0639 \uFE91\uFEE6 \uFEAD\uFEAF\uFEF3\uFEDA, romanized: \u1E6Cal\u0101\u02BE\u012B\u02BF ibn Ruzz\u012Bk, with his full titles and surnames Ab\u016B'l-Ghar\u0101t F\u0101ris al-Muslim\u012Bn al-Malik al-\u1E62\u0101li\u1E25 \u1E6Cal\u0101\u02BE\u012B\u02BF ibn Ruzz\u012Bk al-Ghass\u0101n\u012B al-Arman\u012B) was a military commander and official of the Fatimid Caliphate, serving as its vizier from 1154 until his assassination in 1161, when he was succeeded by his son, Ruzzik ibn Tala'i. He is generally acknowledged as the last of the powerful and capable viziers of the Fatimid state. During his tenure the Fatimid Caliphate regained a measure of stability, and was once again able to project its power abroad and pursue its political interests in the Eastern Mediterranean."@en . "The Fatimid State, 969\u20131171"@en . . . . . . "Vizier of the Fatimid Caliphate"@en . . . . "Paula A."@en . . . . . . . . . . . . "Tala'i ibn Ruzzik"@en . "1161"^^ . . . . . "\u1E6Cal\u0101\u02BEi\u02BF b. Ruzz\u012Bk"@en . . . . . . . . "\u0637\u0644\u0627\u0626\u0639 \u0628\u0646 \u0631\u0632\u064A\u0643"@ar . . "15212"^^ . "\u0637\u0644\u0627\u0626\u0639 \u0628\u0646 \u0631\u0632\u064A\u0643\u060C \u0648\u0627\u0644\u0645\u064F\u0644\u0642\u0651\u0628 \u0628\u0627\u0644\u0645\u0644\u0643 \u0627\u0644\u0635\u0627\u0644\u062D\u060C \u0623\u062D\u062F \u0648\u0632\u0631\u0627\u0621 \u0627\u0644\u062F\u0648\u0644\u0629 \u0627\u0644\u0641\u0627\u0637\u0645\u064A\u0629 \u0648\u0645\u0646 \u0623\u0628\u0631\u0632 \u0641\u0642\u0647\u0627\u0626\u0647\u0627 \u0648\u0634\u0639\u0631\u0627\u0626\u0647\u0627\u060C \u0642\u0627\u0644 \u0639\u0646\u0647 \u0627\u0628\u0646 \u062E\u0644\u0643\u0627\u0646: \u00AB\u0648\u0643\u0627\u0646 \u0641\u0627\u0636\u0644\u0627\u064B\u060C \u0633\u0645\u062D\u0627\u064B \u0641\u064A \u0627\u0644\u0639\u0637\u0627\u0621\u060C \u0633\u0647\u0644\u0627\u064B \u0641\u064A \u0627\u0644\u0644\u0642\u0627\u0621\u060C \u0645\u062D\u0628\u0651\u0627\u064B \u0644\u0623\u0647\u0644 \u0627\u0644\u0641\u0636\u0627\u0626\u0644\u060C \u062C\u064A\u0651\u062F \u0627\u0644\u0634\u0639\u0631\u00BB."@ar . "Tala\u00EF ibn Ruzzik al-M\u00E0lik as-S\u00E0lih al-Ghassan\u00ED (\u00E0rab: \u0637\u0644\u0627\u0626\u0639 \u0628\u0646 \u0631\u0632\u064A\u0643 \u0627\u0644\u0645\u0644\u0643 \u0627\u0644\u0635\u0627\u0644\u062D \u0627\u0644\u063A\u0633\u0627\u0646\u064A, \u1E6Cal\u0101\u02BEi\u02BF ibn Ruzz\u012Bk al-Malik a\u1E63-\u1E62\u0101li\u1E25 al-\u1E20ass\u0101n\u012B) (1101/1102-1161) fou un visir fatimita (1154-1161), el darrer gran visir de la dinastia. Encara que portava una nisba \u00E0rab i alguns historiadors el suposen amazic, probablement era armeni, fill d'un oficial vingut amb Badr al-Jamal\u00ED. Va fer carrera a l'ex\u00E8rcit egipci i el 1143/1144 fou governador d'al-Buhayra. Va reprimir una revolta dels Lawata i obtenir una vict\u00F2ria decisiva sobre Ibn Massal. Va exercir diversos governs provincials (Aswan i Kus). Exercia un govern provincial incert el 1154 quan va esdevenir visir. L'assassinat del califa Abu-Muh\u00E0mmad Isma\u00EFl ibn al-H\u00E0fidh adh-Dh\u00E0fir li-din-Al\u00B7lah l'abril de 1154 per part del seu amant Nasr, fill del visir al-Abb\u00E0s va ser seguit per la matan\u00E7a de princeses fatimites de les quals es van enviar els cabells tallats a Tala\u00EF. Van demanar a Tala\u00EF anar a defensar la dinastia. Tala\u00EF es va posar en marxa cap al Caire aliat als grups tribals del sud (djudhams, sanbes, talhes i lawates) i oficials que hi tenien iqt\u00E0s. El visir al-Abb\u00E0s va intentar negociar i va organitzar la defensa de la capital, per\u00F2 l'oposici\u00F3 all\u00ED era forta i s'animava amb l'arribada de l'ex\u00E8rcit de Tala\u00EF; finalment al-Abb\u00E0s i el seu fill Nasr van fugir junts a S\u00EDria amb Ussama ibn M\u00FAnqidh i alguns altres notables fidels, emportant-se els tresors de palau; el juny o juliol Tala\u00EF entrava al Caire amb estendards negres i amb els cabells de les dones fatimites a les puntes de les llances (els fatimites utilitzaven aleshores estendards blancs). Va seguir una repressi\u00F3 contra els partidaris d'al-Abb\u00E0s amb execucions, exilis i fugides al Iemen. Abu-l-Q\u00E0ssim Issa ibn adh-Dh\u00E0fir al-F\u00E0\u00EFz bi-nasr-Al\u00B7lah fill del califa assassinat era un infant i Tala\u00EF va assolir la reg\u00E8ncia i fou el primer visir que va agafar el l\u00E0qab d'al-M\u00E0lik. El visir volia un acord amb els francs que el setembre del 1153 havien i uns mesos despr\u00E9s (a la primavera del 1154) havien fet un atac a Tinis (aquesta vegada els francs de Sic\u00EDlia); esperava que podria fer l'arranjament pagant un tribut finan\u00E7at amb una taxa sobre els feus (iqt\u00E0s) i els seus oficials que tenien alguna iqt\u00E0, inquiets per un nou pagament, van muntar una operaci\u00F3 contra Tir amb un atac sorpresa que va trencar els seus plans al fer impossible un acord amb els francs. Tamb\u00E9 tenia un altre perill: el zengita Nur-ad-Din Mahmud s'havia instal\u00B7lat l'abril de 1154 a Damasc que va esdevenir la seva capital. El govern de Tala\u00EF es va caracteritzar per un increment de la pressi\u00F3 impositiva en part per compensar les riqueses que al-Abb\u00E0s s'havia emportat i que va anar a parar a mans dels croats, que van capturar i matar a al-Abb\u00E0s a Palestina. Nasr ibn al-Abb\u00E0s fou entregat a Tala\u00EF que el va deixar en mans de les dones de l'harem que el van matar. El 1155 va fer reconstruir la mesquita de Kus on havia deixat molts amics; va mostrar un inter\u00E8s especial per l'Alt Egipte on havia estat governador; al governador de Kus li va donar l'orde de deixar exempts de taxes als pelegrins pobres i de fer enviaments de blat a la Meca; aquest governador de Kus era (des de 1153) que el 1156 va ajudar a Tala\u00EF quan es va revoltar al-Awhad ibn Tamim, governador de Damiata; per\u00F2 el 1157, atenent a les queixes d'una tia del califa contra la intromissi\u00F3 del visir en els afers de palau, es va decidir a revoltar-se; abans de comen\u00E7ar la rebel\u00B7li\u00F3 fou arrestat al Caire i a Kus el va succeir , per\u00F2 aquest va exercir poc temps i va ocupar llavors el c\u00E0rrec X\u00E0war, un patge de Tala\u00EF, que despr\u00E9s jugar\u00E0 un paper pol\u00EDtic destacat. A la tardor del 1158 al no haver pogut entendre's amb els francs, va enviar un ambaixador a Damasc (l'h\u00E0jib ) per demanar una alian\u00E7a i segurament pagar un tribut; el 1158 l'ex\u00E8rcit egipci dirigit pel n\u00E0\u00EFb al-Bab Dirgham, pel qual s'havia creat el cos militar dels Barkiyya, va fer operacions militars a Gaza i despr\u00E9s a l'interior de Palestina a Transjord\u00E0nia; la flota fatimita va atacar la costa palestina especialment Beirut; uns mesos despr\u00E9s Tala\u00EF va rebre una ambaixada romana d'Orient demanant el seu ajut contra els normands de Sic\u00EDlia; el germ\u00E0 del comte de Xipre havia estat fet presoner i fou entregat a l'emperador. Foren llavors els francs el que van negociar una treva; al mateix temps els romans d'Orient tamb\u00E9 negociaven amb Nur-ad-Din Mahmud. Per\u00F2 aquest no va cooperar amb els fatimites segurament per desconfian\u00E7a (tamb\u00E9 pot ser perqu\u00E8 va coincidir amb un per\u00EDode en qu\u00E8 va estar malalt) i els esfor\u00E7os de Tala\u00EF es van quedar en res. Tala\u00EF va fer fortificar Bilbeis per impedir l'arribada al Caire d'un ex\u00E8rcit que vingu\u00E9s de S\u00EDria. A la mort per malaltia del jove califa al-F\u00E0\u00EFz als onze anys (1160) el va succeir el seu cos\u00ED Abu-Muh\u00E0mmad Abd-Al\u00B7lah ibn Y\u00FAssuf ibn al-H\u00E0fidh al-\u00C0did li-din-Al\u00B7lah, designat per Tala\u00EF, i com el difunt tamb\u00E9 un infant. Una filla de Tala\u00EF es va casar amb el nou califa. Una tia del califa va fer assassinar Tala\u00EF l'11 de setembre de 1161. El califa li va prometre abans de morir que feria castigar els culpables i posaria al visirat el seu fill Ruzzik ibn Tala\u00EF al que va deixar tres enc\u00E0rrecs: construir una mesquita a Bab Zuwayla, pagar les despeses extraordin\u00E0ries de la fortificaci\u00F3 de Bilbeis i arranjar la situaci\u00F3 de X\u00E0war a l'Alt Egipte que havia agafat un poder excessiu."@ca . . . . . . . . . . "\u0637\u0644\u0627\u0626\u0639 \u0628\u0646 \u0631\u0632\u064A\u0643\u060C \u0648\u0627\u0644\u0645\u064F\u0644\u0642\u0651\u0628 \u0628\u0627\u0644\u0645\u0644\u0643 \u0627\u0644\u0635\u0627\u0644\u062D\u060C \u0623\u062D\u062F \u0648\u0632\u0631\u0627\u0621 \u0627\u0644\u062F\u0648\u0644\u0629 \u0627\u0644\u0641\u0627\u0637\u0645\u064A\u0629 \u0648\u0645\u0646 \u0623\u0628\u0631\u0632 \u0641\u0642\u0647\u0627\u0626\u0647\u0627 \u0648\u0634\u0639\u0631\u0627\u0626\u0647\u0627\u060C \u0642\u0627\u0644 \u0639\u0646\u0647 \u0627\u0628\u0646 \u062E\u0644\u0643\u0627\u0646: \u00AB\u0648\u0643\u0627\u0646 \u0641\u0627\u0636\u0644\u0627\u064B\u060C \u0633\u0645\u062D\u0627\u064B \u0641\u064A \u0627\u0644\u0639\u0637\u0627\u0621\u060C \u0633\u0647\u0644\u0627\u064B \u0641\u064A \u0627\u0644\u0644\u0642\u0627\u0621\u060C \u0645\u062D\u0628\u0651\u0627\u064B \u0644\u0623\u0647\u0644 \u0627\u0644\u0641\u0636\u0627\u0626\u0644\u060C \u062C\u064A\u0651\u062F \u0627\u0644\u0634\u0639\u0631\u00BB."@ar . . . . . "\u1E6Cal\u0101\u02BE\u012B\u02BF ibn Ruzz\u012Bk (in arabo: \u0637\u0644\u0627\u0626\u0639 \uFE91\uFEE6 \uFEAD\uFEAF\uFEF3\uFEDA\u200E; 1101-2 \u2013 Il Cairo, 11 settembre 1161) \u00E8 stato un vizir fatimide dal 1154 al 1161. Ab\u016B l-Ghar\u0101t F\u0101ris al-Muslim\u012Bn al-Malik al-\u1E62\u0101li\u1E25 \u1E6Cal\u0101\u02BE\u012B\u02BF b. Ruzz\u012Bk al-Ghass\u0101n\u012B al-Arman\u012B - berbero o pi\u00F9 probabilmente armeno di nascita - era figlio di un militare venuto in Egitto al seguito del vizir armeno al-Badr al-Jamali. Qui sal\u00EC progressivamente i gradi dell'amministrazione militare, tanto che nel 1143 lo si trova gi\u00E0 governatore (Wal\u012B) di Bu\u1E25ayra, nella regione nordoccidentale del delta del Nilo, e nel 1154 di varie altre province egiziane, tra cui al-Ushm\u016Bnayn (sulla sponda sinistra del Nilo, in Alto Egitto). Divenne vizir del piccolo Imam fatimide al-F\u0101\u02BEiz bi-na\u1E63r All\u0101h nel 1155, dopo che la famiglia di questi ne ebbe invocato l'intervento. Na\u1E63r ibn al-\u02BFAbb\u0101s, figlio del vizir al-\u02BFAbb\u0101s b. Ab\u012B l-Fut\u016B\u1E25 (a sua volta figlio di al-\u0100dil b. al-Sall\u0101r), nonch\u00E9 (si mormorava) amante dell'Imam, aveva infatti pugnalato a morte al-\u1E92\u0101fir bi-d\u012Bn All\u0101h, incolpando poi del delitto i fratelli, anch'essi mandati quindi a morte.Il nuovo Imam al-F\u0101\u02BEiz, che aveva assistito ad appena cinque anni di et\u00E0 a quelle atrocit\u00E0, ne rimase talmente sconvolto da soffrire per sempre di convulsioni. Si dice che, per sottolineare la disperazione della Corte, le donne dell'harem dell'Imam pugnalato a morte invocassero l'intervento del governatore di al-Ushm\u016Bnayn, inviando a \u1E6Cal\u0101\u02BE\u012B\u02BF le loro chiome recise perch\u00E9 infliggesse all'omicida e ai suoi complici la giusta vendetta. Nel luglio del 1154 \u1E6Cal\u0101\u02BE\u012B\u02BF b. Ruzz\u012Bk, interamente vestito di nero, come i suoi vessilli, entr\u00F2 al Cairo, avviando immediatamente una serie di esecuzioni che mandarono a morte tutti coloro che avevano collaborato col deposto vizir, assassino dell'Imam/Califfo e dei suoi fratelli.Al-\u02BFAbb\u0101s b. Ab\u012B l-Fut\u016B\u1E25 fugg\u00EC in direzione della Palestina, portando con s\u00E9 ogni ricchezza possibile prelevata dal Tesoro fatimide ma fu catturato dai Crociati e messo senz'altro a morte dopo avergli sequestrato tutti i beni, mentre il figlio Na\u1E63r, anch'egli catturato, fu consegnato alle autorit\u00E0 fatimidi. Di lui si occuparono le donne dell'harem che, con la stessa ferocia di cui egli s'era a suo tempo mostrato capace, non esitarono a giustiziarlo. Si occup\u00F2 poi delle pressanti emergenze economiche, dando per\u00F2 al contempo prova della sua religiosit\u00E0, di schietta impronta sciita, ordinando nello stesso 1154 la costruzione di una moschea destinata a ospitare la testa del terzo Im\u0101m sciita, al-Husayn ibn 'Ali e che fu quindi chiamata Sayyidn\u0101 \u1E24usayn, ossia Signor nostro \u1E24usayn, nei pressi immediati del Kh\u0101n el-Khal\u012Bl\u012B e della Moschea-universit\u00E0 di al-Azhar."@it . "151"^^ . "149"^^ . . "Tala'i ibn Ruzzik (arabisch \u0637\u0644\u0627\u0626\u0639 \u0628\u0646 \u0631\u0632\u064A\u0643, DMG \u1E6Cal\u0101\u02BEi\u02BF ibn Ruzz\u012Bk; * 1102; \u2020 13. September 1161 in Kairo) war ein Wesir des Kalifats der Fatimiden in \u00C4gypten."@de . . "before 1153 \u2013 1161"@en . . . . . . . . . . . . . "1161-09-10"^^ . . . . . "Tala\u00EF ibn Ruzzik al-M\u00E0lik as-S\u00E0lih al-Ghassan\u00ED (\u00E0rab: \u0637\u0644\u0627\u0626\u0639 \u0628\u0646 \u0631\u0632\u064A\u0643 \u0627\u0644\u0645\u0644\u0643 \u0627\u0644\u0635\u0627\u0644\u062D \u0627\u0644\u063A\u0633\u0627\u0646\u064A, \u1E6Cal\u0101\u02BEi\u02BF ibn Ruzz\u012Bk al-Malik a\u1E63-\u1E62\u0101li\u1E25 al-\u1E20ass\u0101n\u012B) (1101/1102-1161) fou un visir fatimita (1154-1161), el darrer gran visir de la dinastia. Encara que portava una nisba \u00E0rab i alguns historiadors el suposen amazic, probablement era armeni, fill d'un oficial vingut amb Badr al-Jamal\u00ED."@ca . . "Thierry"@en . "Tala'i ibn Ruzzik"@en . . . . . . . . . . . . . . . "Thierry Bianquis"@en . . "Tala\u00EF ibn Ruzzik"@ca . . "Tala'i' ibn Ruzzik"@it . . . . .