"Tarono"@eo . . "Taraunitis"@pt . . "Taron (Armenian: \u054F\u0561\u0580\u0585\u0576; Western Armenian pronunciation: Daron; Greek: \u03A4\u03B1\u03C1\u03CE\u03BD, Tar\u014Dn; Latin: Taraunitis) was a canton of the Turuberan province of Greater Armenia, roughly corresponding to the Mu\u015F Province of modern Turkey."@en . . . "\u0422\u0430\u0440\u043E\u0301\u043D (\u0430\u0440\u043C. \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576, \u0434\u0440.-\u0430\u0440\u043C. \u054F\u0561\u0580\u0561\u0582\u0576, \u0443 \u0433\u0440\u0435\u043A\u043E-\u0440\u0438\u043C\u0441\u043A\u0438\u0445 \u0430\u0432\u0442\u043E\u0440\u043E\u0432 \u0422\u0430\u0440\u043E\u043D\u0438\u0442\u0438\u0434\u0430) \u2014 \u0433\u0430\u0432\u0430\u0440 \u0438 \u043E\u0434\u043D\u043E\u0432\u0440\u0435\u043C\u0435\u043D\u043D\u043E \u0438\u0441\u0442\u043E\u0440\u0438\u0447\u0435\u0441\u043A\u0430\u044F \u043E\u0431\u043B\u0430\u0441\u0442\u044C \u0412\u0435\u043B\u0438\u043A\u043E\u0439 \u0410\u0440\u043C\u0435\u043D\u0438\u0438, \u0432\u0445\u043E\u0434\u0438\u0432\u0448\u0430\u044F \u0432 \u0441\u043E\u0441\u0442\u0430\u0432 \u0431\u043E\u043B\u0435\u0435 \u043A\u0440\u0443\u043F\u043D\u043E\u0433\u043E \u0430\u0434\u043C\u0438\u043D\u0438\u0441\u0442\u0440\u0430\u0442\u0438\u0432\u043D\u043E\u0433\u043E \u043E\u0431\u0440\u0430\u0437\u043E\u0432\u0430\u043D\u0438\u044F, \u0430\u0448\u0445\u0430\u0440\u0430 \u0422\u0443\u0440\u0443\u0431\u0435\u0440\u0430\u043D, \u043A \u0437\u0430\u043F\u0430\u0434\u0443 \u043E\u0442 \u043E\u0437\u0435\u0440\u0430 \u0412\u0430\u043D. \u0413\u043B\u0430\u0432\u043D\u044B\u0439 \u0433\u043E\u0440\u043E\u0434 \u2014 \u041C\u0443\u0448."@ru . . . . . "Taron (Arm\u00E9nie)"@fr . . . . . . . . . . . . . . . . "Taron (Armenian: \u054F\u0561\u0580\u0585\u0576; Western Armenian pronunciation: Daron; Greek: \u03A4\u03B1\u03C1\u03CE\u03BD, Tar\u014Dn; Latin: Taraunitis) was a canton of the Turuberan province of Greater Armenia, roughly corresponding to the Mu\u015F Province of modern Turkey."@en . . . "Taraunitis (em arm\u00EAnio: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576; em grego: \u03A4\u03B1\u03C1\u03CE\u03BD; romaniz.: Tar\u014Dn em latim: Taraunitis) foi um cant\u00E3o da prov\u00EDncia de Turuber\u00E2nia da Grande Arm\u00EAnia, agora na prov\u00EDncia de Mu\u015F, Turquia."@pt . "Taron (bahasa Armenia: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576; pengucapan Armenia Barat: Daron; bahasa Yunani: \u03A4\u03B1\u03C1\u03CE\u03BD, Tar\u014Dn; bahasa Latin: Taraunitis) adalah sebuah kanton di provinsi , Armenia Raya. Wilayah tersebut sekarang berada di sekitaran Provinsi Mu\u015F, Turki modern."@in . . . . . . . . . "\u0422\u0430\u0440\u043E\u0301\u043D (\u0430\u0440\u043C. \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576, \u0434\u0440.-\u0430\u0440\u043C. \u054F\u0561\u0580\u0561\u0582\u0576, \u0443 \u0433\u0440\u0435\u043A\u043E-\u0440\u0438\u043C\u0441\u043A\u0438\u0445 \u0430\u0432\u0442\u043E\u0440\u043E\u0432 \u0422\u0430\u0440\u043E\u043D\u0438\u0442\u0438\u0434\u0430) \u2014 \u0433\u0430\u0432\u0430\u0440 \u0438 \u043E\u0434\u043D\u043E\u0432\u0440\u0435\u043C\u0435\u043D\u043D\u043E \u0438\u0441\u0442\u043E\u0440\u0438\u0447\u0435\u0441\u043A\u0430\u044F \u043E\u0431\u043B\u0430\u0441\u0442\u044C \u0412\u0435\u043B\u0438\u043A\u043E\u0439 \u0410\u0440\u043C\u0435\u043D\u0438\u0438, \u0432\u0445\u043E\u0434\u0438\u0432\u0448\u0430\u044F \u0432 \u0441\u043E\u0441\u0442\u0430\u0432 \u0431\u043E\u043B\u0435\u0435 \u043A\u0440\u0443\u043F\u043D\u043E\u0433\u043E \u0430\u0434\u043C\u0438\u043D\u0438\u0441\u0442\u0440\u0430\u0442\u0438\u0432\u043D\u043E\u0433\u043E \u043E\u0431\u0440\u0430\u0437\u043E\u0432\u0430\u043D\u0438\u044F, \u0430\u0448\u0445\u0430\u0440\u0430 \u0422\u0443\u0440\u0443\u0431\u0435\u0440\u0430\u043D, \u043A \u0437\u0430\u043F\u0430\u0434\u0443 \u043E\u0442 \u043E\u0437\u0435\u0440\u0430 \u0412\u0430\u043D. \u0413\u043B\u0430\u0432\u043D\u044B\u0439 \u0433\u043E\u0440\u043E\u0434 \u2014 \u041C\u0443\u0448."@ru . . . "Taron (armeni: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576; en armeni occidental Daron; grec: \u03A4\u03B1\u03C1\u03CE\u03BD, Tar\u014Dn; llat\u00ED: Taraunitis) fou una regi\u00F3 d'Arm\u00E8nia feu originari dels Mamikonian i m\u00E9s tard d'una branca bagr\u00E0tida. El nom deriva de les muntanyes del Taure. La capital fou la ciutat de Mu\u015F (avui Mu\u015F) a la riba del Murad Su. S'estenia per les dues parts del Murad Su, al nord fins al i al sud fins a les muntanyes de Sassun i Khoit (a l'est de Sassun) que el separaven del Aldzniq (Arzanene) que fou m\u00E9s tard l'emirat d'Arzen. A l'oest tenia Neferkert, modern Mayyafariquin (antiga Martiri\u00F2polis) i Amida (Diyarbakir), i a l'est el Reixtunik (al sud del llac Van), el mateix llac i el Mardastan. La part nord del Llac Van, que formava part del Taron hist\u00F2ric, va passar als \u00E0rabs i a Manazkert es va establir la dinastia qaisita, que vers el 900 dominava tamb\u00E9 als emirs locals de Khelat, Ardjesh, Berkri i Nakhichevan. Hi havia possessions de nakharark mamikonian i palauni i probablement alguna altra. Aquest territori va formar part dels dominis del pr\u00EDncep Aixot IV Bagratun\u00ED i va correspondre al seu fill Bagrat I Bagratun\u00ED en el repartiment despr\u00E9s del 826. A Bagrat I, fet presoner pels musulmans, va seguir el despotic govern del ostikan Yusuf ben Abu Said ben Marwazi que va provocar la rebel\u00B7li\u00F3 de la regi\u00F3 el 852, sufocada per Bogha al-Khabir. A Bagrat el va poder succeir el 858 el seu fill Aixot de Taron. El 863 fou ocupat en part per Gurgu\u00E8n de Mardastan, per\u00F2 Aixot el va mantenir fins al 878 en qu\u00E8 fou usurpat pel seu germ\u00E0 David Arqaik (casat amb Maria Artsrun\u00ED, pr\u00EDncesa de Vaspurakan), que el va conservar fins a la seva mort el 895. El 895 va morir David i el poder va passar al seu nebot Gurgu\u00E8n, fill d'Aixot de Taron, en circumst\u00E0ncies poc clares, ja que Aixot fill de David, casat amb una neta del rei Aixot I el gran, filla de Shahpuh, tamb\u00E9 apareix com a pr\u00EDncep, per\u00F2 finalment es va exiliar i establir a Constantinoble. Gurgu\u00E8n va morir en la lluita contra l'emir de Diyar Bakr, Ahmed ben Isa ben Shaikh al-Shaybani que va annexar Taron el 897. El rei d'Arm\u00E8nia Sembat I el m\u00E0rtir va demanar a l'emir de retornar el pa\u00EDs a l'hereu leg\u00EDtim Aixot, fill de David Arkaiq per\u00F2 l'emir s'hi va negar. Els armenis van atacar el pa\u00EDs per\u00F2 foren derrotats prop de Thukh (898). Per\u00F2 poc despr\u00E9s va morir l'emir i llavors la dinastia local va recuperar el poder sense lluita. La dinastia estava representada per Gregorigos, fill de Thornik (germ\u00E0 petit de David Arkaiq), que es creu que va derrotar Aixot el pretendent i el va empresonar. Perqu\u00E8 Aixot no fos lliurat als \u00E0rabs, el rei armeni va demanar la mediaci\u00F3 de l'emperador Lle\u00F3 VI que va enviar com a negociador a protoespatari Constant\u00ED fill de Lips. Es va assegurar que Aixot no seria lliurat als \u00E0rabs i Constant\u00ED es va emportar com a ostatge un altre Aixot, fill de Grigorigos (Krikorikos en grec). El jove Aixot va rebre a Constantinoble el t\u00EDtol de protoespatari i se'l va deixar tornar aviat al Taron. El germ\u00E0 de Grigorigos, Aponagem, fou enviat com a ostatge a la cort romana d'Orient i tamb\u00E9 fou nomenat protoespatari. Llavors Grigorigos va anar a la cort romana d'Orient i fou nomenat magistros i estrateg de Taron i se li va donar un palau a la capital i una renda, per\u00F2 el taronita el va canviar per un domini a la prov\u00EDncia de Keltzene. De tornada al Taron, Aponagem va tornar a la cort romana d'Orient i fou nomenat patrici i es va casar amb la filla de l'ambaixador protopastari Constant\u00ED. M\u00E9s tard Aixot el jove va tornar a la cort i fou nomenat tamb\u00E9 patrici de Taron. Grigorigos va morir el 923 i el pa\u00EDs es va repartir entre els seus dos fills Bagarat-Pankratios i Aixot, d'una banda, i els nebots Thornik, Vahan i Sembat, fills d'Apoganem. Thornik fou el primer a anar a Constantinoble on va rebre el t\u00EDtol de patrici. El va seguir Bagarat-Pankratios que va rebre el t\u00EDtol de patrici i estrateg de Taron i li va donar la m\u00E0 d'una princesa imperial, filla del magistros Teofilactos. Les dos branques estaven en disputa per la possessi\u00F3 de Keltzene, que finalment l'emperador va atribuir a Bagarat-Pankratios. Thornik, de resultes d'unes ofenses, va demanar la mediaci\u00F3 de l'emperador que va enviar al comissari imperial Krinites, per\u00F2 abans d'arribar Thornik va morir deixant la seva part del principat a l'imperi. (vers 938). Krinites volia llavors annexar Taron per\u00F2 l'altra branca va fer apel\u00B7laci\u00F3 a l'emperador, que els hi va deixar (tot el Taron probablement) mitjan\u00E7ant la cessi\u00F3 d'Olnut. Bagarat Pankratios va morir vers 940. El seu germ\u00E0 Aixot el va succeir i fou nomenat (abans del 944) protoespatari de Taron per l'emperador Rom\u00E0 I Lecap\u00E8. Aixot va morir el 966 o 967. Va deixar dos fills: Gregori i Bagrat-Pancraci, per\u00F2 els romans d'Orient van annexionar el pa\u00EDs (968) segons l'historiador Cedrenos per cessi\u00F3 volunt\u00E0ria, a canvi del patriciat i un domini molt f\u00E8rtil. Gregori va rebre el t\u00EDtol de magistros. Els pr\u00EDnceps van conservar tamb\u00E9 alguns dominis al mateix Taron. El Taron fou incorporat a una unitat administrativa amb el Derdjan (Derxene) sota un protopastari (c\u00E0rrec que ocupava un tal Lle\u00F3 el 975). Des del Taron els romans d'Orient no van tardar a conquerir l'emirat de Manazkert (vers 969), conquesta feta per Bardas Focas, que va destruir les muralles de la capital. Vers el 976 els pr\u00EDnceps bagr\u00E0tides de Taron, contraris de fet a l'annexi\u00F3, van donar suport a la rebel\u00B7li\u00F3 de Bardas Escleros, junt amb el pr\u00EDncep de Mokq, un tal Zaphanik, per\u00F2 com que Escleros fou derrotat el 978, aquest dominis van restar possessi\u00F3 romana d'Orient. Els Sikluni foren una fam\u00EDlia de nakharark (nobles) d'Arm\u00E8nia amb feu hereditari al districte del Taron."@ca . . . "Taron (historic Armenia)"@en . . . . . "Taraunitis (em arm\u00EAnio: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576; em grego: \u03A4\u03B1\u03C1\u03CE\u03BD; romaniz.: Tar\u014Dn em latim: Taraunitis) foi um cant\u00E3o da prov\u00EDncia de Turuber\u00E2nia da Grande Arm\u00EAnia, agora na prov\u00EDncia de Mu\u015F, Turquia."@pt . . . "Taron (Armenia storica)"@it . "Tarono (armene: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576; Taron, okcidenta armena prononco: Daron; greke: \u03A4\u03B1\u03C1\u03CE\u03BD, Tar\u014Dn; latine: Taraunitis) estis regiono de la provinco Turuberano de Granda Armenio, proksimume koresponda al la provinco Mu\u015F de moderna Turkio. La \u0109efa fonto de la historio de la princlando dum la Alta Mezepoko estas la Historio de Taron, relative mallonga \"historia\" am-verko en kvin partoj, intencante priskribi signifajn okaza\u0135ojn de la distrikto de Tarono dum la kiam la sasanida imperiestro estis \u0124osro la 2-a (590-628). Dum la regado de \u0124osro, Tarono estis ofte invadita por la persoj. La Historio priskribas la agadon de kvin generacioj de mamikonjanoj (la princa domo de Tarono), defendante kaj ven\u011Dante la distrikton. \u0108iu sekcio a\u016D ciklo de la rakonto estas dedi\u0109ita al la heroa\u0135oj de unu el la defendantoj: Mushegh, Vahan, Smbat, lia filo Vahan Kamsarakan, kaj la lasta filo Tiran. La herooj foje estas superhome kura\u011Daj a\u016D duoblaj, sa\u011Daj a\u016D ruzaj, humilaj a\u016D bombastaj, humanaj a\u016D brutale senkompataj la\u016D la situacio. \u0108efe, ili estas la sanktaj militistoj de Sankta Karapet (Johano la Baptisto, ilia patrona sanktulo), kaj ili fervore defendas la (Glakavank) same kiel \u0109iujn pre\u011Dejojn kaj kristanojn en la distrikto. Granda parto de la rakonto priskribas batalojn kaj la ruzajn taktikojn uzitajn de la Taronidoj por venki la invadajn irananojn."@eo . . . . "Taron (ormia\u0144ski: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576) to nazwa cz\u0119\u015Bci , prowincji wchodz\u0105cej w sk\u0142ad historycznego kr\u00F3lestwa Armenii. Turuberan le\u017Ca\u0142 na zach\u00F3d od jeziora Wan, kolebki ormia\u0144skiej cywilizacji. Obecnie ziemie te znajduj\u0105 si\u0119 w tureckiej prowincji Mu\u015F."@pl . . . . . . . . . . . . . . . . . "Le Taron (en arm\u00E9nien \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576) parfois francis\u00E9 en Taronide est une r\u00E9gion du centre de l'Arm\u00E9nie historique, poss\u00E9d\u00E9e initialement par la dynastie des Mamikonian. \u00C0 la mort de Chmouel (Samuel) Mamikonian, tu\u00E9 \u00E0 la bataille de Bagr\u00E9vand (15 avril 775), son neveu Achot IV le Bagratide s'empare de la Taronide. Il donne naissance \u00E0 une lign\u00E9e de princes bagratides de Taronide : \n* 775-826 : Achot Ier (\u2020 806), Curopalate, prince des princes d'Arm\u00E9nie (Achot IV) en 806 ; \n* 826-851 : Bagrat Ier (\u2020 apr\u00E8s 851), fils du pr\u00E9c\u00E9dent, prince des princes d'Arm\u00E9nie (Bagrat II) en 830 ; \n* 858-878 : (ca) (v. 835 \u2020 878), fils du pr\u00E9c\u00E9dent \n* 878-895 : (v. 840 \u2020 895), fr\u00E8re du pr\u00E9c\u00E9dent ; \n* 895-897 : Gourgen (\u2020 897), fils d'Achot II \n* 897-923/936 : Grigor Ier (\u2020 939) Magistros, cousin germain du pr\u00E9c\u00E9dent, fils de Tornik, petit-fils de Bagrat Ier ; \n* 923/936-967 : Bagrat II (\u2020 avant 940) et Achot III (\u2020 967), Patrices, fils du pr\u00E9c\u00E9dent ; \n* 967-968 : Bagrat III (\u2020 ap. 987) et Grigor II (francis\u00E9 en Gr\u00E9goire Taronit\u00E8s) (\u2020 995), fils d'Achot III. En 968, les deux fr\u00E8res int\u00E8grent la Taronide \u00E0 l'Empire byzantin, recevant en \u00E9change des domaines et des titres byzantins. La Taronide est \u00E0 pr\u00E9sent incluse dans la province de Mu\u015F, en Turquie orientale : depuis le g\u00E9nocide plus aucun arm\u00E9nien n'y vit et ses habitants sont en majorit\u00E9 kurdes."@fr . "Taron (bahasa Armenia: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576; pengucapan Armenia Barat: Daron; bahasa Yunani: \u03A4\u03B1\u03C1\u03CE\u03BD, Tar\u014Dn; bahasa Latin: Taraunitis) adalah sebuah kanton di provinsi , Armenia Raya. Wilayah tersebut sekarang berada di sekitaran Provinsi Mu\u015F, Turki modern."@in . . . . . . . "4543"^^ . "Taron (Armenia)"@in . "1030479354"^^ . . "\u0422\u0430\u0440\u043E\u043D"@ru . . . "Taron"@ca . "Taron o Taraunita (en armenio/armenio: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576; en griego: \u03A4\u03B1\u03C1\u03CE\u03BD, Tar\u014Dn; en lat\u00EDn: Taraunitis) fue un cant\u00F3n de la provincia de de la Gran Armenia, que corresponde aproximadamente, a la actual provincia de Mu\u015F, Turqu\u00EDa.\u200B"@es . "Taron (in armeno: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576?) era un cantone della provincia di Duruperan dell'Armenia Superiore, adesso situata nell'attuale territorio turco di Mu\u015F. Venne diviso in quattro distretti: , Palauni,, ( o , a ovest del lago di Van."@it . . "Taron o Taraunita (en armenio/armenio: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576; en griego: \u03A4\u03B1\u03C1\u03CE\u03BD, Tar\u014Dn; en lat\u00EDn: Taraunitis) fue un cant\u00F3n de la provincia de de la Gran Armenia, que corresponde aproximadamente, a la actual provincia de Mu\u015F, Turqu\u00EDa.\u200B"@es . "Taron (armeni: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576; en armeni occidental Daron; grec: \u03A4\u03B1\u03C1\u03CE\u03BD, Tar\u014Dn; llat\u00ED: Taraunitis) fou una regi\u00F3 d'Arm\u00E8nia feu originari dels Mamikonian i m\u00E9s tard d'una branca bagr\u00E0tida. El nom deriva de les muntanyes del Taure. La capital fou la ciutat de Mu\u015F (avui Mu\u015F) a la riba del Murad Su. S'estenia per les dues parts del Murad Su, al nord fins al i al sud fins a les muntanyes de Sassun i Khoit (a l'est de Sassun) que el separaven del Aldzniq (Arzanene) que fou m\u00E9s tard l'emirat d'Arzen. A l'oest tenia Neferkert, modern Mayyafariquin (antiga Martiri\u00F2polis) i Amida (Diyarbakir), i a l'est el Reixtunik (al sud del llac Van), el mateix llac i el Mardastan. La part nord del Llac Van, que formava part del Taron hist\u00F2ric, va passar als \u00E0rabs i a Manazkert es va establir la dinastia qaisita, que ver"@ca . . . "Tarono (armene: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576; Taron, okcidenta armena prononco: Daron; greke: \u03A4\u03B1\u03C1\u03CE\u03BD, Tar\u014Dn; latine: Taraunitis) estis regiono de la provinco Turuberano de Granda Armenio, proksimume koresponda al la provinco Mu\u015F de moderna Turkio."@eo . . . "Taron"@es . "Taron (in armeno: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576?) era un cantone della provincia di Duruperan dell'Armenia Superiore, adesso situata nell'attuale territorio turco di Mu\u015F. Venne diviso in quattro distretti: , Palauni,, ( o , a ovest del lago di Van."@it . . "Taron"@pl . "Le Taron (en arm\u00E9nien \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576) parfois francis\u00E9 en Taronide est une r\u00E9gion du centre de l'Arm\u00E9nie historique, poss\u00E9d\u00E9e initialement par la dynastie des Mamikonian. \u00C0 la mort de Chmouel (Samuel) Mamikonian, tu\u00E9 \u00E0 la bataille de Bagr\u00E9vand (15 avril 775), son neveu Achot IV le Bagratide s'empare de la Taronide. Il donne naissance \u00E0 une lign\u00E9e de princes bagratides de Taronide : En 968, les deux fr\u00E8res int\u00E8grent la Taronide \u00E0 l'Empire byzantin, recevant en \u00E9change des domaines et des titres byzantins."@fr . . . . . "1115893"^^ . . . "Taron (ormia\u0144ski: \u054F\u0561\u0580\u0578\u0576) to nazwa cz\u0119\u015Bci , prowincji wchodz\u0105cej w sk\u0142ad historycznego kr\u00F3lestwa Armenii. Turuberan le\u017Ca\u0142 na zach\u00F3d od jeziora Wan, kolebki ormia\u0144skiej cywilizacji. Obecnie ziemie te znajduj\u0105 si\u0119 w tureckiej prowincji Mu\u015F."@pl . .