"Tinen\u00E7a"@ca . . "A ten\u00EAncia (do latim vulgar tenentia,ae: 'o que se tem, bens', de tenens,entis, partic\u00EDpio presente de ten\u0113re: 'ter') \u00E9 uma das tr\u00EAs divis\u00F5es do feudo e um t\u00EDtulo governativo. O tenente foi, na Idade M\u00E9dia, representante da autoridade do rei."@pt . . . . . "\uC2DD\uC74D"@ko . . . . "Tenentzia errege edo jaun batek bere basailuari egindako lurren lagapena izan zen, beti jaunak jabetza galdu barik eta inolako jaraunspen-eskubiderik gabe. Tenentzia hauen arduraduna tenente zuen izena. Erdi Aroan Iberiar penintsula osoan, Katalunian izan ezik, erabilitako instituzioa izan zen, mendebaldeko Europan existitzen ziren feudoen ez bezalakoa izanik. Nahiz eta Claudio S\u00E1nchez Albornozen ustetan bisigodoena izan, XI. mendearen bukaeran agertu zen. Aragoi eta Iru\u00F1eko Erresumetan la honor edo honor regalis zuen izena. Hasieran jaraunspen-eskubiderik gabekoa izan arren, XII. mendearen hasieran Alfontso I.a Nafarroakoak Soria eta Teruelgo extremaduran zeuden bere tenente batzuei semeei emateko baimena eman zien. Gaztelako Erresuman XIII. mendean gauza bera gertatu zen, nahiz eta Alfontso VIII.a Gaztelakoak kontra azaldu."@eu . . . "In medieval and early modern Europe, the term tenant-in-chief (or vassal-in-chief) denoted a person who held his lands under various forms of feudal land tenure directly from the king or territorial prince to whom he did homage, as opposed to holding them from another nobleman or senior member of the clergy. The tenure was one which denoted great honour, but also carried heavy responsibilities. The tenants-in-chief were originally responsible for providing knights and soldiers for the king's feudal army."@en . . . . . . . . . . "La tenure est le mode de concession d'une terre, en vertu duquel une personne n'en poss\u00E8de que la jouissance, \u00E0 titre pr\u00E9caire. On distingue la tenure noble (ou \u00AB terre de noble tenure \u00BB, car elle impliquait un hommage lors de l'acquisition \u2013 synonyme de fief), la tenure roturi\u00E8re, la tenure censitaire et la tenure servile. La tenure d\u00E9signe la portion d'une seigneurie occup\u00E9e et cultiv\u00E9e par un vilain (paysan libre), un colon ou un serf, durant le Moyen \u00C2ge. Elle s'oppose \u00E0 la r\u00E9serve, qui est cultiv\u00E9e par les serfs (paysans non libres, appartenant au seigneur) et dont le produit appartient au seigneur. Le terme d\u00E9signe \u00E9galement la terre conc\u00E9d\u00E9e par le seigneur au \u00AB tenancier \u00BB."@fr . . . . . . . . . . . . "Tenure (f\u00E9odalit\u00E9)"@fr . "Ten\u00EAncia"@pt . . . . . . "\u9818\u5730\uFF08\u308A\u3087\u3046\u3061\uFF09\u3068\u306F\u3001\u4E00\u822C\u7684\u306B\u5C01\u5EFA\u5236\u793E\u4F1A\u306B\u304A\u3044\u3066\u3001\u9818\u4E3B\u304C\u77E5\u884C\u3059\u308B\u571F\u5730\u3092\u6307\u3059\u3002"@ja . . "\u9818\u5730\uFF08\u308A\u3087\u3046\u3061\uFF09\u3068\u306F\u3001\u4E00\u822C\u7684\u306B\u5C01\u5EFA\u5236\u793E\u4F1A\u306B\u304A\u3044\u3066\u3001\u9818\u4E3B\u304C\u77E5\u884C\u3059\u308B\u571F\u5730\u3092\u6307\u3059\u3002"@ja . . "La tenure est le mode de concession d'une terre, en vertu duquel une personne n'en poss\u00E8de que la jouissance, \u00E0 titre pr\u00E9caire. On distingue la tenure noble (ou \u00AB terre de noble tenure \u00BB, car elle impliquait un hommage lors de l'acquisition \u2013 synonyme de fief), la tenure roturi\u00E8re, la tenure censitaire et la tenure servile. La tenure d\u00E9signe la portion d'une seigneurie occup\u00E9e et cultiv\u00E9e par un vilain (paysan libre), un colon ou un serf, durant le Moyen \u00C2ge. Le terme d\u00E9signe \u00E9galement la terre conc\u00E9d\u00E9e par le seigneur au \u00AB tenancier \u00BB."@fr . . . . . . "Tenentzia"@eu . . . . . "\uC2DD\uC74D(\u98DF\u9091) \uB610\uB294 \uC2DD\uBD09(\u98DF\u5C01)\uC740 \uB3D9\uC544\uC2DC\uC544\uC5D0\uC11C \uB098\uB77C\uC5D0\uC11C \uACF5\uC2E0\uC774\uB098 \uC655\uC871\uC5D0\uAC8C \uB0B4\uB9AC\uB358 \uD1A0\uC9C0\uC640 \uAC00\uD638\uC774\uB2E4. \uD754\uD788 \u201C\uB545\uC744 \uC8FC\uC5C8\uB2E4\u201D\uB77C\uACE0 \uC5EC\uAE30\uAE30\uB3C4 \uD558\uB098, \uB179\uC74D\uACFC \uB9C8\uCC2C\uAC00\uC9C0\uB85C, \uC18C\uC720\uAD8C\uC740 \uC5EC\uC804\uD788 \uB098\uB77C\uC5D0 \uC18D\uD558\uC600\uACE0, \uB179\uC74D\uC744 \uBC1B\uC740 \uC774\uB294 \uADF8 \uB545\uC758 \uC870\uC138\uC640 \uD568\uAED8 \uB178\uB3D9\uB825\uC744 \uC9D5\uBC1C\uD560 \uC218 \uC788\uC744 \uBFD0\uC774\uC5C8\uB2E4. \uB2E4\uB9CC \uB179\uC74D\uACFC\uB294 \uB2EC\uB9AC \uBD09\uC791\uACFC \uD568\uAED8 \uC0C1\uC18D\uD560 \uC218 \uC788\uC5C8\uB2E4."@ko . . . . "La tenencia feudal o la tierra honor fue la cesi\u00F3n de tierras que efectuaba el rey o se\u00F1or a un vasallo para su utilizaci\u00F3n y/o gobierno, sin implicar que el otorgante perdiera la propiedad o que supusiera derecho hereditario para el receptor. La tenencia estaba a cargo del tenente."@es . . . . "1214936"^^ . "10109"^^ . . . . . "\u9818\u5730"@ja . "Tenure (feodaal recht)"@nl . . . . . . . . "1120892628"^^ . . "\uC2DD\uC74D(\u98DF\u9091) \uB610\uB294 \uC2DD\uBD09(\u98DF\u5C01)\uC740 \uB3D9\uC544\uC2DC\uC544\uC5D0\uC11C \uB098\uB77C\uC5D0\uC11C \uACF5\uC2E0\uC774\uB098 \uC655\uC871\uC5D0\uAC8C \uB0B4\uB9AC\uB358 \uD1A0\uC9C0\uC640 \uAC00\uD638\uC774\uB2E4. \uD754\uD788 \u201C\uB545\uC744 \uC8FC\uC5C8\uB2E4\u201D\uB77C\uACE0 \uC5EC\uAE30\uAE30\uB3C4 \uD558\uB098, \uB179\uC74D\uACFC \uB9C8\uCC2C\uAC00\uC9C0\uB85C, \uC18C\uC720\uAD8C\uC740 \uC5EC\uC804\uD788 \uB098\uB77C\uC5D0 \uC18D\uD558\uC600\uACE0, \uB179\uC74D\uC744 \uBC1B\uC740 \uC774\uB294 \uADF8 \uB545\uC758 \uC870\uC138\uC640 \uD568\uAED8 \uB178\uB3D9\uB825\uC744 \uC9D5\uBC1C\uD560 \uC218 \uC788\uC744 \uBFD0\uC774\uC5C8\uB2E4. \uB2E4\uB9CC \uB179\uC74D\uACFC\uB294 \uB2EC\uB9AC \uBD09\uC791\uACFC \uD568\uAED8 \uC0C1\uC18D\uD560 \uC218 \uC788\uC5C8\uB2E4."@ko . . "In medieval and early modern Europe, the term tenant-in-chief (or vassal-in-chief) denoted a person who held his lands under various forms of feudal land tenure directly from the king or territorial prince to whom he did homage, as opposed to holding them from another nobleman or senior member of the clergy. The tenure was one which denoted great honour, but also carried heavy responsibilities. The tenants-in-chief were originally responsible for providing knights and soldiers for the king's feudal army."@en . . . "A ten\u00EAncia (do latim vulgar tenentia,ae: 'o que se tem, bens', de tenens,entis, partic\u00EDpio presente de ten\u0113re: 'ter') \u00E9 uma das tr\u00EAs divis\u00F5es do feudo e um t\u00EDtulo governativo. O tenente foi, na Idade M\u00E9dia, representante da autoridade do rei. Do termo 'ten\u00EAncia', derivou, por volta do s\u00E9culo XIII, a palavra ten\u00E7a, que era uma remunera\u00E7\u00E3o por servi\u00E7os prestados. Essa pens\u00E3o, geralmente pecuni\u00E1ria, podendo ser vital\u00EDcia ou n\u00E3o, era concedida pelo governo ou por institui\u00E7\u00E3o particular a algu\u00E9m, para prover-lhe o sustento, sendo inalien\u00E1vel e incomunic\u00E1vel. Ten\u00E7a, tal como a c\u00F4ngrua, era tamb\u00E9m uma renda peri\u00F3dica destinada \u00E0 manuten\u00E7\u00E3o de membros de comunidade religiosa. \"Ten\u00EAncia\" tamb\u00E9m \u00E9 a casa em que o tenente habita ou antigo of\u00EDcio, reparti\u00E7\u00E3o do tenente-general de artilharia. Posteriormente, passou a significar 'posse' ou direito de ter algo como pr\u00F3pria. Tamb\u00E9m ganhou o sentido de 'vigor, firmeza', prud\u00EAncia, precau\u00E7\u00E3o ou cautela. \"Tomar ten\u00EAncia de algo\" significa observar atenta e cautelosamente. Ao longo do tempo a express\u00E3o \"tomar ten\u00EAncia\" passou a significar 'examinar prudentemente', acabando por ganhar o significado mais amplo de agir com prud\u00EAncia ou \"tomar ju\u00EDzo\"."@pt . . . "Una tinen\u00E7a era a Europa i Catalunya cadascuna de les parcel\u00B7les propietat d'un senyor que se cedien a camperols per a la seua explotaci\u00F3 directa a canvi d'una renda fixa o una proporci\u00F3 de les collites obtingudes i d'uns determinats serveis a la reserva del senyor. L'extensi\u00F3 de les tinences era variable. Durant l'edat mitjana els tinents podien ser serfs del senyor i restar adscrits vitaliciament a la terra que treballaven o b\u00E9 lliures, en cas que poguessin anar-se'n un cop acomplertes les obligacions amb el senyor."@ca . . . . . . . . . . . . "Tenentzia errege edo jaun batek bere basailuari egindako lurren lagapena izan zen, beti jaunak jabetza galdu barik eta inolako jaraunspen-eskubiderik gabe. Tenentzia hauen arduraduna tenente zuen izena. Erdi Aroan Iberiar penintsula osoan, Katalunian izan ezik, erabilitako instituzioa izan zen, mendebaldeko Europan existitzen ziren feudoen ez bezalakoa izanik. Nahiz eta Claudio S\u00E1nchez Albornozen ustetan bisigodoena izan, XI. mendearen bukaeran agertu zen. Aragoi eta Iru\u00F1eko Erresumetan la honor edo honor regalis zuen izena."@eu . . "La tenencia feudal o la tierra honor fue la cesi\u00F3n de tierras que efectuaba el rey o se\u00F1or a un vasallo para su utilizaci\u00F3n y/o gobierno, sin implicar que el otorgante perdiera la propiedad o que supusiera derecho hereditario para el receptor. La tenencia estaba a cargo del tenente. Con distintos grados de similitud y diferencia entre instituciones muy diversas en distintos reinos de Europa Occidental (tenure, formas de tenencia feudal en Inglaterra),\u200B que no deben identificarse como un sin\u00F3nimo del feudo, la tenencia es una instituci\u00F3n presente en el , con matices diferenciables entre la Corona de Castilla (donde solo de forma rar\u00EDsima y tard\u00EDa se dieron algunos feudos hereditarios), el reino de Portugal (ten\u00EAncia, ten\u00E7a),\u200B el reino de Navarra o la Corona de Arag\u00F3n (tinen\u00E7a, honor regalis),\u200B donde el fue m\u00E1s similar al franc\u00E9s. Seg\u00FAn Claudio S\u00E1nchez Albornoz, la tenencia beneficial de tierras se remonta al reino visigodo, pero el t\u00E9rmino \u00ABtenencia\u00BB apareci\u00F3 en los reinos de Castilla y de Le\u00F3n a fines del siglo xi,\u200B cuando con la feudalizaci\u00F3n se concedieron a ciertos vasallos del rey atribuciones p\u00FAblicas, administrativas y judiciales. La tenencia se denomin\u00F3 la honor en los reinos de Navarra y en Arag\u00F3n, donde aparecieron con anterioridad al resto de la pen\u00EDnsula ib\u00E9rica. Las tenencias se conced\u00EDan a grupos privilegiados de la nobleza y el clero, y a partir del siglo xii contribuy\u00F3 a la feudalizaci\u00F3n al dotarse de funciones de gobierno, jurisdicci\u00F3n y administraci\u00F3n de la recaudaci\u00F3n para el rey. Las honores vitalicias concedidas por los reyes en los siglos xi y xii, a la muerte del tenente, pod\u00EDan ser adjudicadas de nuevo por el rey a cualquier noble, habitualmente a familiares del concesionario, pero muy pocas veces se otorgaba a los hijos de este.\u200B Inicialmente la tenencia no fue hereditaria, pero en ocasiones el tenente la pose\u00EDa como cosa propia y transmisible, en cuyo caso se denomin\u00F3 \u00ABheredad\u00BB. Las honores hereditarias aparecen en Arag\u00F3n a comienzos del siglo xii cuando la gran extensi\u00F3n de tierras reconquistadas al islam por Alfonso I el Batallador facilit\u00F3 que los caballeros de frontera lograran se\u00F1or\u00EDos en la Extremadura soriana y turolense y consolidaran su transmisi\u00F3n a sus hijos; en Castilla solo se generalizaron las tenencias hereditarias en el siglo xiii, a pesar de la resistencia de Alfonso VIII a conceder heredades en tierras de Extremadura, en un momento tambi\u00E9n de extensas conquistas, como se\u00F1ala Jos\u00E9 \u00C1ngel Garc\u00EDa de Cort\u00E1zar.\u200B\u200B En el verso 887 del Cantar de mio Cid (compuesto hacia 1200), aparece la expresi\u00F3n \u00ABhonores y tierras\u00BB, donde el t\u00E9rmino \u00ABhonores\u00BB alude a la tenencia como una concesi\u00F3n de tierras del rey que puede ser temporal o vitalicia, pero no hereditaria, mientras que las \u00ABtierras\u00BB se referir\u00EDa a las posesiones patrimoniales, al patrimonio en bienes inmuebles que puede ser heredado por los descendientes. En el siglo xii el t\u00E9rmino \u00ABtierra\u00BB fue sustituido en Castilla por el de \u00ABhonor\u00BB, que proven\u00EDa del , y design\u00F3 a partir de ese siglo una tenencia regida por un \u00ABconde\u00BB o \u00ABpotestad\u00BB con atribuciones pol\u00EDticas, administrativas, judiciales y recaudatorias de impuestos.\u200B"@es . "Tenant-in-chief"@en . . . "Tenencia feudal"@es . "Un tenens in capite (pl. tenentes in capite, in inglese: tenant-in-chief) era nell'Europa medievale e moderna, il termine che designava un vassallo che deteneva i propri possedimenti direttamente dal re o dal principe territoriale a cui aveva reso omaggio, quindi in quanto vassalli diretti del re, in contrapposizione ai vassalli che detenevano la terra da un altro nobile o dal clero (vassalli indiretti). La concessione (tenure) denotava un grande onore, ma comportava anche pesanti responsabilit\u00E0 in quanto i tenentes in capite erano responsabili della fornitura di cavalieri e soldati per l'esercito feudale del re. In Inghilterra, il diritto feudale venne adottato solo nel Basso Medioevo, dopo la presa di potere da parte di Guglielmo il Conquistatore. I nuovi feudatari normanni si erano visti attribuire le terre direttamente dal re, a cui dovevano fedelt\u00E0 e obbedienza. A partire dal XIII secolo, i tenens in capite poterono subinfeudare a loro volta delle terre a piccoli feudatari. Ma la particolarit\u00E0 del feudalesimo anglo-normanno rispetto a quanto avveniva nell'Europa continentale voleva che questi piccoli feudatari dovevano comunque giurare fedelt\u00E0 al re, diventandone di fatto i vassalli e rafforzandone il potere."@it . . . "Una tinen\u00E7a era a Europa i Catalunya cadascuna de les parcel\u00B7les propietat d'un senyor que se cedien a camperols per a la seua explotaci\u00F3 directa a canvi d'una renda fixa o una proporci\u00F3 de les collites obtingudes i d'uns determinats serveis a la reserva del senyor. L'extensi\u00F3 de les tinences era variable. Durant l'edat mitjana els tinents podien ser serfs del senyor i restar adscrits vitaliciament a la terra que treballaven o b\u00E9 lliures, en cas que poguessin anar-se'n un cop acomplertes les obligacions amb el senyor."@ca . . "Tenens in capite"@it . "Un tenens in capite (pl. tenentes in capite, in inglese: tenant-in-chief) era nell'Europa medievale e moderna, il termine che designava un vassallo che deteneva i propri possedimenti direttamente dal re o dal principe territoriale a cui aveva reso omaggio, quindi in quanto vassalli diretti del re, in contrapposizione ai vassalli che detenevano la terra da un altro nobile o dal clero (vassalli indiretti)."@it . . .