. . . . . . . . "Madain o al-Madain (\u00E0rab: \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646, al-Mad\u0101\u02BEin, \u2018les Ciutats') fou una ciutat de l'Iraq principalment sota els omeies i abb\u00E0ssides. El nom designava a un grup de poblacions quasi juntes entre les quals hi havia la ciutat de Ctesifont, l'antiga capital administrativa sass\u00E0nida i resid\u00E8ncia d'hivern del rei. El nom derivava de l'arameu Mahoze (M\u0101h\u014Dz\u0113).??? Estava a la vora del Tigris a uns 30 km al sud-est del lloc de Bagdad (que es va fundar el 762). Era resid\u00E8ncia tamb\u00E9 de l'exilarca jueu i el catolic\u00F3s nestori\u00E0. La tradici\u00F3 diu que eren set viles, per\u00F2 les principals eren cinc:"@ca . . "al-Mad\u0101\u02BEin"@en . . . . . . . "44.58333206176758"^^ . . . . . . . . . "\u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646"@ar . . . . . "Mahuza"@de . . . . . . . . . . . "\u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646 \u0623\u0648 \u0633\u0644\u0645\u0627\u0646 \u0628\u0627\u0643\u060C \u0645\u062F\u064A\u0646\u0629 \u0639\u0631\u0627\u0642\u064A\u0629 \u062A\u0642\u0639 \u0639\u0644\u0649 \u0628\u0639\u062F \u0628\u0636\u0639\u0629 \u0643\u064A\u0644\u0648\u0645\u062A\u0631\u0627\u062A \u062C\u0646\u0648\u0628 \u0634\u0631\u0642 \u0628\u063A\u062F\u0627\u062F, \u0628\u0646\u064A\u062A \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646 \u0642\u0631\u0628 \u0645\u062F\u064A\u0646\u0629 \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646 \u0627\u0644\u062A\u0627\u0631\u064A\u062E\u064A\u0629 \u0639\u0627\u0635\u0645\u0629 \u0627\u0644\u0633\u0627\u0633\u0627\u0646\u064A\u064A\u0646 \u0627\u0644\u0641\u0631\u0633 \u0642\u0637\u0633\u064A\u0641\u0648\u0646 \u0648\u0633\u0644\u0648\u0642\u064A\u0629\u060C \u0628\u0627\u0644\u0646\u0633\u0628\u0629 \u0644\u0642\u0637\u0633\u064A\u0641\u0648\u0646 \u062D\u064A\u062B \u0643\u0627\u0646\u062A \u062A\u0633\u0645\u0649 \u0628\u0627\u0644\u0641\u0627\u0631\u0633\u064A\u0629 \u0627\u0644\u0641\u0647\u0644\u0648\u064A\u0629 \u062A\u064A\u0633\u0641\u0648\u0646. \u0628\u064A\u0646\u0645\u0627 \u0633\u0644\u0648\u0642\u064A\u0629 \u0628\u0646\u064A\u062A \u0642\u0631\u064A\u0628\u0647 \u0645\u0646 \u062A\u0633\u064A\u0641\u0648\u0646. \u0644\u0630\u0644\u0643 \u0633\u0645\u064A\u062A \u0628\u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646. \u062A\u0636\u0645 \u0627\u0644\u0628\u0644\u062F\u0629 \u0627\u0644\u062D\u0627\u0644\u064A\u0629 \u0642\u0628\u0631 \u0627\u0644\u0635\u062D\u0627\u0628\u064A \u0633\u0644\u0645\u0627\u0646 \u0627\u0644\u0641\u0627\u0631\u0633\u064A \u0648\u0643\u0630\u0644\u0643 \u0645\u0628\u0646\u0649 \u0627\u064A\u0648\u0627\u0646 \u0643\u0633\u0631\u0649 \u0648\u0645\u0646 \u0642\u0631\u0627\u0647\u0627 \u0627\u0644\u062A\u0627\u0631\u064A\u062E\u064A\u0629 \u0642\u0631\u064A\u0629 \u062C\u064A\u0644\u0627\u0646 \u0627\u0644\u062A\u064A \u0630\u0643\u0631\u0647\u0627 \u0645\u0639\u0638\u0645 \u0627\u0644\u062C\u063A\u0631\u0627\u0641\u064A\u064A\u0646 \u0627\u0644\u0639\u0631\u0628 \u0648\u0646\u0633\u0628 \u0625\u0644\u064A\u0647\u0627 \u0628\u0639\u0636 \u0627\u0644\u0645\u0624\u0631\u062E\u064A\u0646 \u0645\u0646\u0647\u0645 (\u0645\u0635\u0637\u0641\u0649 \u062C\u0648\u0627\u062F) \u0641\u064A \u0643\u062A\u0627\u0628\u0647 \u0627\u0635\u0648\u0644 \u0627\u0644\u062A\u0627\u0631\u064A\u062E \u0648(\u062D\u0633\u064A\u0646 \u0639\u0644\u064A \u0645\u062D\u0641\u0648\u0638) \u0641\u064A \u0643\u0644\u0645\u062A\u0647 \u0628\u0645\u0624\u062A\u0645\u0631 \u0627\u062A\u062D\u0627\u062F \u0627\u0644\u0645\u0624\u0631\u062E\u064A\u0646 \u0627\u0644\u0639\u0631\u0628 \u0641\u064A \u0627\u0644\u062A\u0633\u0639\u064A\u0646\u064A\u0627\u062A (\u0627\u0644\u0634\u064A\u062E \u0639\u0628\u062F \u0627\u0644\u0642\u0627\u062F\u0631 \u0627\u0644\u062C\u064A\u0644\u0627\u0646\u064A) \u0648\u0627\u0644\u0645\u0646\u0637\u0642\u0629 \u0637\u0627\u0642 \u0643\u0633\u0631\u0649 (\u0625\u064A\u0648\u0627\u0646 \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646). \u064A\u0633\u0645\u064A\u0647\u0627 \u0627\u0644\u0623\u0647\u0627\u0644\u064A \u062D\u0627\u0644\u064A\u0627 \u0633\u0644\u0645\u0627\u0646 \u0628\u0627\u0643 \u0648\u0630\u0644\u0643 \u0646\u0633\u0628\u0629 \u0644\u0642\u0628\u0631(\u0627\u0644\u0635\u062D\u0627\u0628\u064A \u0633\u0644\u0645\u0627\u0646 \u0627\u0644\u0641\u0627\u0631\u0633\u064A) \u0646\u0633\u0628 \u0625\u0644\u064A\u0647\u0627 \u0627\u0644\u0639\u062F\u064A\u062F \u0645\u0646 \u0627\u0644\u0627\u0639\u0644\u0627\u0645."@ar . . . . . . . . . "33.1 44.583333333333336" . . . . . . . . . . . "1124914062"^^ . . . . . . . . . . . . . . . . "Mahuza (in hebr\u00E4ischen und aram\u00E4ischen Quellen, besonders den j\u00FCdischen: Machuza oder Machoza) ist ein anderer von den Juden des Altertums gebrauchter Name der historischen, nordmesopotamischen Stadt Seleukia-Ktesiphon gegen\u00FCber dem Tigris (heute im Irak), in der sich eine talmudische Akademie befand und die gleichzeitig Sitz des Exilarchen war. Nach Chisdas Tod verlor Sura rapide an Bedeutung. In Pumbedita unterrichteten Rabba bar Nachmani, Josef und Abbaje; auf sie folgte Raba (270\u2013352), der die Akademie in seine Geburtsstadt Mahuza verlegte. Bei Mahuza liegt die Palastruine des Taq-e Kisra."@de . . . . . . . . . . . . . . . . . . "\u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646 \u0623\u0648 \u0633\u0644\u0645\u0627\u0646 \u0628\u0627\u0643\u060C \u0645\u062F\u064A\u0646\u0629 \u0639\u0631\u0627\u0642\u064A\u0629 \u062A\u0642\u0639 \u0639\u0644\u0649 \u0628\u0639\u062F \u0628\u0636\u0639\u0629 \u0643\u064A\u0644\u0648\u0645\u062A\u0631\u0627\u062A \u062C\u0646\u0648\u0628 \u0634\u0631\u0642 \u0628\u063A\u062F\u0627\u062F, \u0628\u0646\u064A\u062A \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646 \u0642\u0631\u0628 \u0645\u062F\u064A\u0646\u0629 \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646 \u0627\u0644\u062A\u0627\u0631\u064A\u062E\u064A\u0629 \u0639\u0627\u0635\u0645\u0629 \u0627\u0644\u0633\u0627\u0633\u0627\u0646\u064A\u064A\u0646 \u0627\u0644\u0641\u0631\u0633 \u0642\u0637\u0633\u064A\u0641\u0648\u0646 \u0648\u0633\u0644\u0648\u0642\u064A\u0629\u060C \u0628\u0627\u0644\u0646\u0633\u0628\u0629 \u0644\u0642\u0637\u0633\u064A\u0641\u0648\u0646 \u062D\u064A\u062B \u0643\u0627\u0646\u062A \u062A\u0633\u0645\u0649 \u0628\u0627\u0644\u0641\u0627\u0631\u0633\u064A\u0629 \u0627\u0644\u0641\u0647\u0644\u0648\u064A\u0629 \u062A\u064A\u0633\u0641\u0648\u0646. \u0628\u064A\u0646\u0645\u0627 \u0633\u0644\u0648\u0642\u064A\u0629 \u0628\u0646\u064A\u062A \u0642\u0631\u064A\u0628\u0647 \u0645\u0646 \u062A\u0633\u064A\u0641\u0648\u0646. \u0644\u0630\u0644\u0643 \u0633\u0645\u064A\u062A \u0628\u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646. \u062A\u0636\u0645 \u0627\u0644\u0628\u0644\u062F\u0629 \u0627\u0644\u062D\u0627\u0644\u064A\u0629 \u0642\u0628\u0631 \u0627\u0644\u0635\u062D\u0627\u0628\u064A \u0633\u0644\u0645\u0627\u0646 \u0627\u0644\u0641\u0627\u0631\u0633\u064A \u0648\u0643\u0630\u0644\u0643 \u0645\u0628\u0646\u0649 \u0627\u064A\u0648\u0627\u0646 \u0643\u0633\u0631\u0649 \u0648\u0645\u0646 \u0642\u0631\u0627\u0647\u0627 \u0627\u0644\u062A\u0627\u0631\u064A\u062E\u064A\u0629 \u0642\u0631\u064A\u0629 \u062C\u064A\u0644\u0627\u0646 \u0627\u0644\u062A\u064A \u0630\u0643\u0631\u0647\u0627 \u0645\u0639\u0638\u0645 \u0627\u0644\u062C\u063A\u0631\u0627\u0641\u064A\u064A\u0646 \u0627\u0644\u0639\u0631\u0628 \u0648\u0646\u0633\u0628 \u0625\u0644\u064A\u0647\u0627 \u0628\u0639\u0636 \u0627\u0644\u0645\u0624\u0631\u062E\u064A\u0646 \u0645\u0646\u0647\u0645 (\u0645\u0635\u0637\u0641\u0649 \u062C\u0648\u0627\u062F) \u0641\u064A \u0643\u062A\u0627\u0628\u0647 \u0627\u0635\u0648\u0644 \u0627\u0644\u062A\u0627\u0631\u064A\u062E \u0648(\u062D\u0633\u064A\u0646 \u0639\u0644\u064A \u0645\u062D\u0641\u0648\u0638) \u0641\u064A \u0643\u0644\u0645\u062A\u0647 \u0628\u0645\u0624\u062A\u0645\u0631 \u0627\u062A\u062D\u0627\u062F \u0627\u0644\u0645\u0624\u0631\u062E\u064A\u0646 \u0627\u0644\u0639\u0631\u0628 \u0641\u064A \u0627\u0644\u062A\u0633\u0639\u064A\u0646\u064A\u0627\u062A (\u0627\u0644\u0634\u064A\u062E \u0639\u0628\u062F \u0627\u0644\u0642\u0627\u062F\u0631 \u0627\u0644\u062C\u064A\u0644\u0627\u0646\u064A) \u0648\u0627\u0644\u0645\u0646\u0637\u0642\u0629 \u0637\u0627\u0642 \u0643\u0633\u0631\u0649 (\u0625\u064A\u0648\u0627\u0646 \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646). \u064A\u0633\u0645\u064A\u0647\u0627 \u0627\u0644\u0623\u0647\u0627\u0644\u064A \u062D\u0627\u0644\u064A\u0627 \u0633\u0644\u0645\u0627\u0646 \u0628\u0627\u0643 \u0648\u0630\u0644\u0643 \u0646\u0633\u0628\u0629 \u0644\u0642\u0628\u0631(\u0627\u0644\u0635\u062D\u0627\u0628\u064A \u0633\u0644\u0645\u0627\u0646 \u0627\u0644\u0641\u0627\u0631\u0633\u064A) \u0646\u0633\u0628 \u0625\u0644\u064A\u0647\u0627 \u0627\u0644\u0639\u062F\u064A\u062F \u0645\u0646 \u0627\u0644\u0627\u0639\u0644\u0627\u0645."@ar . "Al-Mada\u2019in"@pl . . "33.06"^^ . . . . . . . . . . "Neggaz"@en . . "al-Mad\u0101\u02BEin"@en . . "Madain"@es . . . . . . . . . . . . . . . . . "al-Mada'in in arabo: \uFE8D\uFEDF\uFEE4\uFEAA\uFE8D\u0626\u0646\u200E, al-Mad\u0101\u02BEin , letteralmente \"le citt\u00E0\" \u00E8 il toponimo con cui gli Arabi musulmani chiamarono la citt\u00E0 doppia di Seleucia-Ctesifonte, che era stata la capitale della dinastia sasanide di Persia.Quanti vissero od operarono in tale citt\u00E0 ebbero la nisba di al-Madan\u012B. L'impressione che tale agglomerato suscit\u00F2 nei conquistatori (per lo pi\u00F9 beduini) fu enorme, sia per le ricchezze contenute, che furono saccheggiate al di l\u00E0 di ogni pi\u00F9 rosea speranza di ricco bottino, sia per la forma circolare di Ctesifonte che, in periodo abbaside, sugger\u00EC probabilmente al califfo al-Man\u1E63\u016Br la forma della sua \"citt\u00E0 tonda\", intorno a cui crebbe la sua capitale di Baghdad. Il sito, ridotto a poco pi\u00F9 d'un villaggio a causa della concorrenziale vicinanza di Baghdad, si trova a una cinquantina di chilometri a settentrione della capitale irachena e oggi non presenta particolare interesse archeologico visibile, anche se appositi scavi potrebbero riservare grandi sorprese agli studiosi che vi potessero operare senza rischi."@it . . . . . . . "Mahuza (in hebr\u00E4ischen und aram\u00E4ischen Quellen, besonders den j\u00FCdischen: Machuza oder Machoza) ist ein anderer von den Juden des Altertums gebrauchter Name der historischen, nordmesopotamischen Stadt Seleukia-Ktesiphon gegen\u00FCber dem Tigris (heute im Irak), in der sich eine talmudische Akademie befand und die gleichzeitig Sitz des Exilarchen war. Nach Chisdas Tod verlor Sura rapide an Bedeutung. In Pumbedita unterrichteten Rabba bar Nachmani, Josef und Abbaje; auf sie folgte Raba (270\u2013352), der die Akademie in seine Geburtsstadt Mahuza verlegte. Bei Mahuza liegt die Palastruine des Taq-e Kisra."@de . . . . . . . . . . . . . . . . "Al-Mada\u2019in (arab. \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646) \u2013 miasto w Iraku, w muhafazie Bagdad. W 2009 roku liczy\u0142o 23 206 mieszka\u0144c\u00F3w."@pl . "right"@en . . . "33.09999847412109"^^ . . . . . . "Madain (al-Madain, Las Ciudades, en \u00E1rabe: \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646) fue una ciudad de Mesopotamia principalmente bajo los omeyas y abas\u00EDes. El nombre designaba a un grupo de poblaciones casi juntas entre la ciudad de Ctesifonte, la antigua capital administrativa sas\u00E1nida y residencia de invierno del rey, y Seleucia del Tigris. El nombre derivaba del arameo Mahoze (M\u0101h\u014Dz\u0113). Estaba al borde del Tigris a unos 30 kil\u00F3metros al sureste del sitio de Bagdad (que se fund\u00F3 en 762). Era residencia tambi\u00E9n del exilarca jud\u00EDo y el catholic\u00F3s nestoriano."@es . . . . . "Al-Mada'in (Arabic: \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646, al-Mad\u0101\u02BEin, lit.\u2009'The Cities'; Aramaic: M\u0101\u1E25oz\u0113 or Medin\u0101t\u0101) was an ancient metropolis situated on the Tigris River in modern-day Iraq. It was located between the ancient royal centers of Ctesiphon and Seleucia, and was founded by the Sassanid Empire. The city's name was used by Arabs as a synonym for the Sassanid capital of Ctesiphon, in a tradition that continued after the Arab conquest of Iran."@en . . . . . "Location within modern-day Iraq"@en . . . . . . . "POINT(44.583332061768 33.099998474121)"^^ . . . . . . . . . . . "Madain"@ca . "Al-Mada'in"@en . . . . "Al-Mada\u2019in (arab. \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646) \u2013 miasto w Iraku, w muhafazie Bagdad. W 2009 roku liczy\u0142o 23 206 mieszka\u0144c\u00F3w."@pl . "Nassima"@en . . . . . . . . . . . . "Madain (al-Madain, Las Ciudades, en \u00E1rabe: \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646) fue una ciudad de Mesopotamia principalmente bajo los omeyas y abas\u00EDes. El nombre designaba a un grupo de poblaciones casi juntas entre la ciudad de Ctesifonte, la antigua capital administrativa sas\u00E1nida y residencia de invierno del rey, y Seleucia del Tigris. El nombre derivaba del arameo Mahoze (M\u0101h\u014Dz\u0113). Estaba al borde del Tigris a unos 30 kil\u00F3metros al sureste del sitio de Bagdad (que se fund\u00F3 en 762). Era residencia tambi\u00E9n del exilarca jud\u00EDo y el catholic\u00F3s nestoriano."@es . . . . . . . . . . "Al-Mada'in (Arabic: \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646, al-Mad\u0101\u02BEin, lit.\u2009'The Cities'; Aramaic: M\u0101\u1E25oz\u0113 or Medin\u0101t\u0101) was an ancient metropolis situated on the Tigris River in modern-day Iraq. It was located between the ancient royal centers of Ctesiphon and Seleucia, and was founded by the Sassanid Empire. The city's name was used by Arabs as a synonym for the Sassanid capital of Ctesiphon, in a tradition that continued after the Arab conquest of Iran."@en . . . . . . . . . . . . . . . . . "9841805"^^ . "al-Mada'in in arabo: \uFE8D\uFEDF\uFEE4\uFEAA\uFE8D\u0626\u0646\u200E, al-Mad\u0101\u02BEin , letteralmente \"le citt\u00E0\" \u00E8 il toponimo con cui gli Arabi musulmani chiamarono la citt\u00E0 doppia di Seleucia-Ctesifonte, che era stata la capitale della dinastia sasanide di Persia.Quanti vissero od operarono in tale citt\u00E0 ebbero la nisba di al-Madan\u012B."@it . . . . . . . . . . . . . "Al-Mada'in"@it . . "Madain o al-Madain (\u00E0rab: \u0627\u0644\u0645\u062F\u0627\u0626\u0646, al-Mad\u0101\u02BEin, \u2018les Ciutats') fou una ciutat de l'Iraq principalment sota els omeies i abb\u00E0ssides. El nom designava a un grup de poblacions quasi juntes entre les quals hi havia la ciutat de Ctesifont, l'antiga capital administrativa sass\u00E0nida i resid\u00E8ncia d'hivern del rei. El nom derivava de l'arameu Mahoze (M\u0101h\u014Dz\u0113).??? Estava a la vora del Tigris a uns 30 km al sud-est del lloc de Bagdad (que es va fundar el 762). Era resid\u00E8ncia tamb\u00E9 de l'exilarca jueu i el catolic\u00F3s nestori\u00E0. La tradici\u00F3 diu que eren set viles, per\u00F2 les principals eren cinc: A la riba oriental del Tigris: \n* Ctesifont, la m\u00E9s antiga, que els \u00E0rabs van anomenar \u2018la Ciutat Vella\u2019 (al-Madina al-Atiqa) on hi havia el palau reial, anomenat el Palau Blanc, al-Qasr al-\u00C0byad \n* Aspanbur, zona residencial, on vivien els alts funcionaris, amb un conjunt palatial, un bany, un tresor i una f\u00E0brica de moneda. Estava tocant a Ctesifont \n* Veh Antiokh-i Khusraw, fundada a 5 km de Ctesifont per Cosroes I el 540, on foren instal\u00B7lats els presoners fets a Antioquia de l'Orontes. Els \u00E0rabs la van anomenar ar-Rumiyya A la riba occidental: \n* Veh-Ardashir fundada per Ardashir I vers el 230. Els \u00E0rabs la van anomenar Behrasir, els jueus Mahoza i els cristian Kokhe. Era la part comercial i industrial amb el seu propi taller de monedes. Hi havia la catedral dels nestorians i la resid\u00E8ncia de l'exiliarca, per\u00F2 fou abandonada parcialment al segle VI \n* Sabat, 5 km al sud de l'anterior, que guardava el pont al lloc on el s'unia al Tigris. Aquest conjunt de ciutats fou ocupat pels \u00E0rabs el mar\u00E7 del 637 i anomenat al-Madain o Madain. Ja la noblesa havia fugit per\u00F2 els tresors trobats van produir un gran bot\u00ED. La poblaci\u00F3 va fer un pacte de capitulaci\u00F3 i va pagar la jizya. Molts notables perses (dahakin) hi van seguir residint, aix\u00ED com el catolic\u00F3s i l'exilarca fins al segle viii. El 663 hi havia una guarnici\u00F3 \u00E0rab de 300 homes i el 695 eren mil homes, sempre manats per notables de Kufa de la tribu Azd. Fou el centre de la regi\u00F3 del Diyala (Ard Djukha) dependent del governador de Kufa. Un dels primers governador fou (mort en 656). fou governador del 656 al 660 i el 657 va rebutjar un atac kharigita. Un altre governador, Simak, va impedir al kharigita de passar de la banda oriental a l'occidental. La ciutat va seguir a Kufa en la seva tend\u00E8ncia religiosa, i fou un centre alida. El 687 la ciutat fou saquejada pels azraquites (kharigites extremistes). Xabib la va ocupar temporalment el 696. Al segle VIII els xi\u00EFtes de Madain eren considerats extremistes (ghulati). All\u00ED es va fundar la secta Harithiyya que afirmava que qualsevol coneixedor de l'islam podia actuar lliurement i que va donar suport a l'aixecament alida del 744. Despr\u00E9s del 754 al-Mansur va residir temporalment a Madain (a ar-Rumiyya) i en aquest lloc fou executat Abu-M\u00FAslim el 754. El 762 el califa va decidir la fundaci\u00F3 de Bagdad 30 km al nord-oest. El catolic\u00F3s, l'exilarca i bona part de la poblaci\u00F3 foren obligats a traslladar-se a la nova ciutat. El Palau Blanc fou parcialment demolit per al-Mansur. Tot i que 755 en va ordenar la restauraci\u00F3, va restar en ru\u00EFnes fins que al-Mustakfi (902-908) va ordenar vers el 903 acabar la demolici\u00F3. Els materials van servir per fer un palau a Bagdad. Al segle IX va agafar un car\u00E0cter de ciutat agr\u00EDcola. Al segle X ar-Rumiyya va quedar abandona per\u00F2 la resta de poblacions a la riba oriental van restar com a barris de Bagdad. En aquest segle X hi apareixen els extremistes alides anomenats Ishaqiyya. Als segles xii i xiii encara subsistia una poblaci\u00F3 petita a la riba oriental i un poble de xi\u00EFtes imamites a la riba occidental que era l'antic Behrasir que va existir fins al segle xv. El 22 i 23 de novembre de 1915 es va lliurar a l'est de les ru\u00EFnes de l'iwan l'anomenada batalla de Ctesifont en qu\u00E8 els otomans van derrotar l'ex\u00E8rcit angloindi del general Townshend, aturant el seu avan\u00E7 cap a Bagdad."@ca . . . . . "19091"^^ . . "44.35"^^ . . .