"Alexandre Cabanel (ur. 28 wrze\u015Bnia 1823 w Montpellier, zm. 23 stycznia 1889 w Pary\u017Cu) \u2013 malarz francuski. By\u0142 jednym z g\u0142\u00F3wnych przedstawicieli akademickiego eklektyzmu. Studiowa\u0142 w Pary\u017Cu, a potem od roku 1845 w Rzymie. W 1864 zosta\u0142 profesorem w \u00C9cole des Beaux-Arts w Pary\u017Cu i cz\u0142onkiem Institut de France. Malowa\u0142 obrazy o tematyce religijnej i mitologicznej, sceny rodzajowe i historyczne. Szczeg\u00F3ln\u0105 popularno\u015B\u0107 przynios\u0142y mu portrety znanych osobisto\u015Bci. Obrazy Cabanela kupowali Napoleon III Bonaparte i rz\u0105d francuski, by\u0142 to jeden z najpopularniejszych artyst\u00F3w II Cesarstwa."@pl . . "Self-Portrait, 1852, Mus\u00E9e Fabre"@en . . "Alexandre Cabanel (Montpellier, 28 september 1823 \u2013 Parijs, 23 januari 1889) was een Franse schilder. Cabanel werd geboren te Montpellier in het departement H\u00E9rault. Hij schilderde historische, klassieke en religieuze taferelen in de academische stijl, en was ook een bekende portretschilder. Cabanel is een van de belangrijkste vertegenwoordigers van de zogenaamde art pompier. Hij was ook de favoriete schilder van keizer Napoleon III. Op zeventienjarige leeftijd ging hij les volgen aan de \u00C9cole des Beaux-Arts in Parijs. Cabanel studeerde bij Fran\u00E7ois-\u00C9douard Picot en stelde voor de eerste keer tentoon op het Parijse salon van 1844. In 1845 won hij de tweede prijs van Rome, op 22-jarige leeftijd. Cabanel werd verkozen tot lid van de Acad\u00E9mie des Beaux-Arts in 1863, en werd in datzelfde jaar aangesteld tot professor aan de \u00C9cole des Beaux Arts. Cabanel won de Grande M\u00E9daille d'Honneur op de Salons van 1865, 1867, en 1878. Hij had uitstekende connecties met het Parijse salon. Hij mocht regelmatig zetelen in de jury, en honderden van zijn leerlingen konden op het salon tentoonstellen. Toen hij samen met William-Adolphe Bouguereau weigerde om een aantal kunstenaars toe te laten, waaronder \u00C9douard Manet, leidde dit tot de oprichting van de Salon des Refus\u00E9s. Zijn schilderij De geboorte van Venus uit 1863 is een van de meest bekende voorbeelden van de academische schilderkunst. Dit werk was gebaseerd op een mythe over de godin Venus. Het werk werd aangekocht door keizer Napoleon III terwijl een kleinere kopie van het werk, geschilderd in 1875 voor een Amerikaanse bankier, is te bezichtigen in New York in het Metropolitan Museum of Art."@nl . . . . . "\u30A2\u30EC\u30AF\u30B5\u30F3\u30C9\u30EB\u30FB\u30AB\u30D0\u30CD\u30EB\uFF08Alexandre Cabanel, 1823\u5E749\u670828\u65E5 - 1889\u5E741\u670823\u65E5\uFF09\u306F\u3001\u30D5\u30E9\u30F3\u30B9\u306E\u753B\u5BB6\u3002"@ja . . . . . . . . "Alexandre Cabanel (* 28. September 1823 in Montpellier; \u2020 23. Januar 1889 in Paris) war ein akademischer franz\u00F6sischer Historienmaler, Mitglied der Acad\u00E9mie des Beaux-Arts und Professor an der \u00C9cole des beaux-arts in Paris."@de . . . "Alexandre Cabanel (28. z\u00E1\u0159\u00ED 1823 \u2013 23. ledna 1889) byl francouzsk\u00FD mal\u00ED\u0159, jeden z hlavn\u00EDch p\u0159edstavitel\u016F akademick\u00E9ho eklektismu. Alexandre Cabanel (1865)"@cs . . "Alexandre Cabanel (French: [kaban\u025Bl]; 28 September 1823 \u2013 23 January 1889) was a French painter. He painted historical, classical and religious subjects in the academic style. He was also well known as a portrait painter. According to Diccionario Enciclopedico Salvat, Cabanel is the best representative of L'art pompier, and was Napoleon III's preferred painter."@en . "\uC54C\uB809\uC0C1\uB4DC\uB974 \uCE74\uBC14\uB12C"@ko . "\u039F \u0391\u03BB\u03B5\u03BE\u03AC\u03BD\u03C4\u03C1 \u039A\u03B1\u03BC\u03C0\u03B1\u03BD\u03AD\u03BB (Alexandre Cabanel, 28 \u03A3\u03B5\u03C0 1823 - 23 \u0399\u03B1\u03BD\u03BF\u03C5\u03B1\u03C1\u03AF\u03BF\u03C5 1889) \u03AE\u03C4\u03B1\u03BD \u0393\u03AC\u03BB\u03BB\u03BF\u03C2 \u03B6\u03C9\u03B3\u03C1\u03AC\u03C6\u03BF\u03C2."@el . . "Alexandre Cabanel, n\u00E9 le 28 septembre 1823 \u00E0 Montpellier et mort le 23 janvier 1889 dans le 8e arrondissement de Paris, est un peintre fran\u00E7ais, consid\u00E9r\u00E9 comme l'un des grands peintres acad\u00E9miques du Second Empire, dont il est l'un des artistes les plus admir\u00E9s. \u00AB De tous les peintres acad\u00E9mistes, Cabanel fut \u00E0 la fois le plus adul\u00E9 du publicet le plus critiqu\u00E9 \u00BB \u2014 Jean Nougaret, Acad\u00E9mie des sciences et lettres de Montpellier."@fr . "Alexandre Cabanel (Montpellier, 1823ko irailaren 28a - Paris, 1889ko urtarrilaren 23a) frantziar margolaria izan zen. 17 urterekin Parisko Arte Ederren Akademian sartu zen eta ikaslea izan zen. 1844an erakutsi zuen lehen aldiz Parisko Aretoan. 1847tik hil zen arte, Akademiako irakasle izan zen. Margolari inpresionistek 1863ko aretoan erakustearen aurka agertu zen Gai klasikoak, erlijiosoak eta historikoak eta erretratuak estilo akademizistan margotu zituen. Napoleon III.ak asko estimatu zuen bere margolaritza."@eu . . . . . . . . "Alexandre Cabanel, f\u00F6dd 28 september 1823 i Montpellier i Frankrike, d\u00F6d 23 januari 1889 i Paris, var en fransk konstn\u00E4r. Cabanel tillbringade \u00E5ren 1846\u20131850 i Rom och blev 1863 professor vid \u00C9cole des Beaux-Arts, vars direkt\u00F6r han sedan blev. Han var den franska akademiska konstens fr\u00E4mste f\u00F6retr\u00E4dare. Han inriktade sig p\u00E5 bibliska, mytologiska och historiska motiv och m\u00E5lade redan f\u00F6re sin vistelse i Rom Kristus i \u00F6rtag\u00E5rden (1844), Kristus inf\u00F6r pretorn (1845) och sedan inom samma \u00E4mneskrets Johannes d\u00F6paren, Moses d\u00F6d, Kristen martyr och Den helige Ludvigs f\u00F6rh\u00E4rligande (1855) samt Maria Magdalena."@sv . . . . "Alexandre Cabanel"@es . . . . "\u0410\u043B\u0435\u043A\u0441\u0430\u043D\u0434\u0440 \u041A\u0430\u0431\u0430\u043D\u0435\u043B\u044C (\u0444\u0440. Alexandre Cabanel; 28 \u0441\u0435\u043D\u0442\u044F\u0431\u0440\u044F 1823, \u041C\u043E\u043D\u043F\u0435\u043B\u044C\u0435 \u2014 23 \u044F\u043D\u0432\u0430\u0440\u044F 1889, \u041F\u0430\u0440\u0438\u0436) \u2014 \u043E\u0434\u0438\u043D \u0438\u0437 \u043D\u0430\u0438\u0431\u043E\u043B\u0435\u0435 \u0437\u043D\u0430\u0447\u0438\u0442\u0435\u043B\u044C\u043D\u044B\u0445 \u0444\u0440\u0430\u043D\u0446\u0443\u0437\u0441\u043A\u0438\u0445 \u0445\u0443\u0434\u043E\u0436\u043D\u0438\u043A\u043E\u0432 \u0432\u0442\u043E\u0440\u043E\u0439 \u043F\u043E\u043B\u043E\u0432\u0438\u043D\u044B XIX \u0432\u0435\u043A\u0430, \u043A\u043B\u044E\u0447\u0435\u0432\u043E\u0439 \u043F\u0440\u0435\u0434\u0441\u0442\u0430\u0432\u0438\u0442\u0435\u043B\u044C \u0430\u043A\u0430\u0434\u0435\u043C\u0438\u0437\u043C\u0430, \u0432\u044B\u0434\u0430\u044E\u0449\u0438\u0439\u0441\u044F \u043F\u0435\u0434\u0430\u0433\u043E\u0433 \u0438 \u0432\u043E\u0441\u043F\u0438\u0442\u0430\u0442\u0435\u043B\u044C \u0446\u0435\u043B\u043E\u0439 \u043F\u043B\u0435\u044F\u0434\u044B \u0444\u0440\u0430\u043D\u0446\u0443\u0437\u0441\u043A\u0438\u0445 \u0445\u0443\u0434\u043E\u0436\u043D\u0438\u043A\u043E\u0432."@ru . . . . . "1889-01-23"^^ . . . . . . "Alexandre Cabanel (ur. 28 wrze\u015Bnia 1823 w Montpellier, zm. 23 stycznia 1889 w Pary\u017Cu) \u2013 malarz francuski. By\u0142 jednym z g\u0142\u00F3wnych przedstawicieli akademickiego eklektyzmu. Studiowa\u0142 w Pary\u017Cu, a potem od roku 1845 w Rzymie. W 1864 zosta\u0142 profesorem w \u00C9cole des Beaux-Arts w Pary\u017Cu i cz\u0142onkiem Institut de France. Malowa\u0142 obrazy o tematyce religijnej i mitologicznej, sceny rodzajowe i historyczne. Szczeg\u00F3ln\u0105 popularno\u015B\u0107 przynios\u0142y mu portrety znanych osobisto\u015Bci. Obrazy Cabanela kupowali Napoleon III Bonaparte i rz\u0105d francuski, by\u0142 to jeden z najpopularniejszych artyst\u00F3w II Cesarstwa. By\u0142 profesorem \u00C9cole des Beaux-Arts, w\u015Br\u00F3d jego wielu uczni\u00F3w byli m.in. Jules Bastien-Lepage (1848-1884), Paul Albert Besnard (1849-1934), Vlaho Bukovac (1855-1922), Gaston Bussi\u00E8re (1862-1929), Jean-Joseph Benjamin-Constant (1845-1902), Fernand-Anne Piestre Cormon (1845-1924), Kenyon Cox (1856-1919), Pascal Adolphe Jean Dagnan-Bouveret (1852-1929), Edouard Bernard Debat-Ponsan (1847-1913), Henri-Charles-Etienne Dujardin-Beaumetz (1852-1913), Fran\u00E7ois Flameng (1856-1923), \u00C9mile Friant (1863-1932), Henri Gervex (1852-1929), Daniel Ridgway Knight (1839-1924), Henri-L\u00E9opold L\u00E9vy (1840-1904), Henri-Alexandre-Georges R\u00E9gnault (1843-1871) i Jos\u00E9 J\u00FAlio de Souza-Pinto (1856-1939)."@pl . "Montpellier, France"@en . "\u4E9A\u5386\u5C71\u5927\u00B7\u5361\u5DF4\u5185\u5C14\uFF08Alexandre Cabanel\uFF0C1823\u5E749\u670828\u65E5\uFF0D1889\u5E741\u670823\u65E5\uFF09\uFF0C\u6CD5\u56FD\u5B66\u9662\u6D3E\u753B\u5BB6\u3002"@zh . "\u0623\u0644\u0643\u0633\u0646\u062F\u0631 \u0643\u0627\u0628\u0627\u0646\u064A\u0644 (\u0628\u0627\u0644\u0641\u0631\u0646\u0633\u064A\u0629: Alexandre Cabanel) (28 \u0633\u0628\u062A\u0645\u0628\u0631 1823 - 23 \u064A\u0646\u0627\u064A\u0631 1889) \u0643\u0627\u0646 \u0631\u0633\u0627\u0645\u064B\u0627 \u0641\u0631\u0646\u0633\u064A\u064B\u0627. \u0631\u0633\u0645 \u0627\u0644\u0645\u0648\u0636\u0648\u0639\u0627\u062A \u0627\u0644\u062A\u0627\u0631\u064A\u062E\u064A\u0629 \u0648\u0627\u0644\u0643\u0644\u0627\u0633\u064A\u0643\u064A\u0629 \u0648\u0627\u0644\u062F\u064A\u0646\u064A\u0629 \u0628\u0627\u0644\u0623\u0633\u0644\u0648\u0628 \u0627\u0644\u0623\u0643\u0627\u062F\u064A\u0645\u064A. \u0643\u0627\u0646 \u0645\u0639\u0631\u0648\u0641\u064B\u0627 \u0623\u064A\u0636\u064B\u0627 \u0628\u0643\u0648\u0646\u0647 \u0631\u0633\u0627\u0645\u064B\u0627 \u0644\u0644\u0628\u0648\u0631\u062A\u0631\u064A\u0647. \u064A\u0639\u062A\u0628\u0631 \u0643\u0627\u0628\u0627\u0646\u064A\u0644 \u0645\u0646 \u0623\u0628\u0631\u0632 \u0631\u0633\u0627\u0645\u064A \u0627\u0644\u062D\u0631\u0643\u0629 \u0627\u0644\u0623\u0643\u0627\u062F\u064A\u0645\u064A\u0629 \u0641\u064A \u0627\u0644\u0642\u0631\u0646 \u0627\u0644\u062A\u0627\u0633\u0639 \u0639\u0634\u0631 \u062D\u062A\u0649 \u0623\u0635\u0628\u062D \u0627\u0644\u0631\u0633\u0627\u0645 \u0627\u0644\u0645\u0641\u0636\u0644 \u0644\u062F\u0649 \u0627\u0644\u0625\u0645\u0628\u0631\u0627\u0637\u0648\u0631 \u0646\u0627\u0628\u0644\u064A\u0648\u0646 \u0627\u0644\u062B\u0627\u0644\u062B."@ar . . . . . . . . . . "Alexandre Cabanel"@sv . . . "\u30A2\u30EC\u30AF\u30B5\u30F3\u30C9\u30EB\u30FB\u30AB\u30D0\u30CD\u30EB\uFF08Alexandre Cabanel, 1823\u5E749\u670828\u65E5 - 1889\u5E741\u670823\u65E5\uFF09\u306F\u3001\u30D5\u30E9\u30F3\u30B9\u306E\u753B\u5BB6\u3002"@ja . . . . . . . . . . "Alexandre Cabanel (bahasa Prancis: [kaban\u025Bl]; 28 September 1823 \u2013 23 Januari 1889) adalah seorang pelukis asal Prancis. Ia menulis subyek-subyek sejarah, klasik dan agama dalam gaya akademik. Ia juga dikenal sebagai pelukis potret. Menurut Diccionario Enciclopedico Salvat, Cabanel adalah perwakilan terbaik dari pelukis dan Napoleon III'."@in . . "\u039F \u0391\u03BB\u03B5\u03BE\u03AC\u03BD\u03C4\u03C1 \u039A\u03B1\u03BC\u03C0\u03B1\u03BD\u03AD\u03BB (Alexandre Cabanel, 28 \u03A3\u03B5\u03C0 1823 - 23 \u0399\u03B1\u03BD\u03BF\u03C5\u03B1\u03C1\u03AF\u03BF\u03C5 1889) \u03AE\u03C4\u03B1\u03BD \u0393\u03AC\u03BB\u03BB\u03BF\u03C2 \u03B6\u03C9\u03B3\u03C1\u03AC\u03C6\u03BF\u03C2."@el . . . . . . . . . . . "\u041A\u0430\u0431\u0430\u043D\u0435\u043B\u044C, \u0410\u043B\u0435\u043A\u0441\u0430\u043D\u0434\u0440"@ru . . . . . . . "Alexandre Cabanel"@en . "Birth of Venus"@en . "\u30A2\u30EC\u30AF\u30B5\u30F3\u30C9\u30EB\u30FB\u30AB\u30D0\u30CD\u30EB"@ja . . . . . "\u0391\u03BB\u03B5\u03BE\u03AC\u03BD\u03C4\u03C1 \u039A\u03B1\u03BC\u03C0\u03B1\u03BD\u03AD\u03BB"@el . "Alexandre Cabanel (Montpellier 28 de septiembre de 1823 - Par\u00EDs 23 de enero de 1889) fue un pintor franc\u00E9s."@es . . "Alexandre Cabanel"@it . . . . . "\u0410\u043B\u0435\u043A\u0441\u0430\u043D\u0434\u0440 \u041A\u0430\u0431\u0430\u043D\u0435\u043B\u044C"@uk . . . . "Paris, France"@en . . . . "Alexandre Cabanel"@eu . . . "\u4E9A\u5386\u5C71\u5927\u00B7\u5361\u5DF4\u5185\u5C14"@zh . . . "Alexandre Cabanel"@pt . "\u041E\u043B\u0435\u043A\u0441\u0430\u043D\u0434\u0440 \u041A\u0430\u0431\u0430\u043D\u0435\u043B\u044C (\u0444\u0440. Alexandre Cabanel; 28 \u0432\u0435\u0440\u0435\u0441\u043D\u044F 1823, \u041C\u043E\u043D\u043F\u0435\u043B\u044C\u0454 \u2014 23 \u0441\u0456\u0447\u043D\u044F 1889, \u041F\u0430\u0440\u0438\u0436) \u2014 \u0445\u0443\u0434\u043E\u0436\u043D\u0438\u043A \u0424\u0440\u0430\u043D\u0446\u0456\u0457, \u043F\u0440\u0435\u0434\u0441\u0442\u0430\u0432\u043D\u0438\u043A \u0430\u043A\u0430\u0434\u0435\u043C\u0456\u0437\u043C\u0443 \u0456 . \u041C\u0430\u043B\u044E\u0432\u0430\u0432 \u043A\u0430\u0440\u0442\u0438\u043D\u0438 \u043D\u0430 \u043C\u0456\u0444\u043E\u043B\u043E\u0433\u0456\u0447\u043D\u0456, \u0431\u0456\u0431\u043B\u0456\u0439\u043D\u0456 \u0441\u044E\u0436\u0435\u0442\u0438, \u043F\u043E\u0440\u0442\u0440\u0435\u0442\u0438, \u0434\u0435\u043A\u043E\u0440\u0430\u0442\u0438\u0432\u043D\u0456 \u0440\u043E\u0437\u043F\u0438\u0441\u0438."@uk . . . . . . "\u0623\u0644\u0643\u0633\u0646\u062F\u0631 \u0643\u0627\u0628\u0627\u0646\u064A\u0644 (\u0628\u0627\u0644\u0641\u0631\u0646\u0633\u064A\u0629: Alexandre Cabanel) (28 \u0633\u0628\u062A\u0645\u0628\u0631 1823 - 23 \u064A\u0646\u0627\u064A\u0631 1889) \u0643\u0627\u0646 \u0631\u0633\u0627\u0645\u064B\u0627 \u0641\u0631\u0646\u0633\u064A\u064B\u0627. \u0631\u0633\u0645 \u0627\u0644\u0645\u0648\u0636\u0648\u0639\u0627\u062A \u0627\u0644\u062A\u0627\u0631\u064A\u062E\u064A\u0629 \u0648\u0627\u0644\u0643\u0644\u0627\u0633\u064A\u0643\u064A\u0629 \u0648\u0627\u0644\u062F\u064A\u0646\u064A\u0629 \u0628\u0627\u0644\u0623\u0633\u0644\u0648\u0628 \u0627\u0644\u0623\u0643\u0627\u062F\u064A\u0645\u064A. \u0643\u0627\u0646 \u0645\u0639\u0631\u0648\u0641\u064B\u0627 \u0623\u064A\u0636\u064B\u0627 \u0628\u0643\u0648\u0646\u0647 \u0631\u0633\u0627\u0645\u064B\u0627 \u0644\u0644\u0628\u0648\u0631\u062A\u0631\u064A\u0647. \u064A\u0639\u062A\u0628\u0631 \u0643\u0627\u0628\u0627\u0646\u064A\u0644 \u0645\u0646 \u0623\u0628\u0631\u0632 \u0631\u0633\u0627\u0645\u064A \u0627\u0644\u062D\u0631\u0643\u0629 \u0627\u0644\u0623\u0643\u0627\u062F\u064A\u0645\u064A\u0629 \u0641\u064A \u0627\u0644\u0642\u0631\u0646 \u0627\u0644\u062A\u0627\u0633\u0639 \u0639\u0634\u0631 \u062D\u062A\u0649 \u0623\u0635\u0628\u062D \u0627\u0644\u0631\u0633\u0627\u0645 \u0627\u0644\u0645\u0641\u0636\u0644 \u0644\u062F\u0649 \u0627\u0644\u0625\u0645\u0628\u0631\u0627\u0637\u0648\u0631 \u0646\u0627\u0628\u0644\u064A\u0648\u0646 \u0627\u0644\u062B\u0627\u0644\u062B."@ar . . . "389398"^^ . . . . . . . "Alexandre Cabanel (28. z\u00E1\u0159\u00ED 1823 \u2013 23. ledna 1889) byl francouzsk\u00FD mal\u00ED\u0159, jeden z hlavn\u00EDch p\u0159edstavitel\u016F akademick\u00E9ho eklektismu. Alexandre Cabanel (1865)"@cs . . . . . . . . . . . "Alexandre Cabanel"@cs . . . . "Alexandre Cabanel (* 28. September 1823 in Montpellier; \u2020 23. Januar 1889 in Paris) war ein akademischer franz\u00F6sischer Historienmaler, Mitglied der Acad\u00E9mie des Beaux-Arts und Professor an der \u00C9cole des beaux-arts in Paris."@de . . . "1823-09-28"^^ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Alexandre Cabanel, n\u00E9 le 28 septembre 1823 \u00E0 Montpellier et mort le 23 janvier 1889 dans le 8e arrondissement de Paris, est un peintre fran\u00E7ais, consid\u00E9r\u00E9 comme l'un des grands peintres acad\u00E9miques du Second Empire, dont il est l'un des artistes les plus admir\u00E9s. \u00AB De tous les peintres acad\u00E9mistes, Cabanel fut \u00E0 la fois le plus adul\u00E9 du publicet le plus critiqu\u00E9 \u00BB \u2014 Jean Nougaret, Acad\u00E9mie des sciences et lettres de Montpellier."@fr . . . . . . . . . . . . "Alexandre Cabanel (bahasa Prancis: [kaban\u025Bl]; 28 September 1823 \u2013 23 Januari 1889) adalah seorang pelukis asal Prancis. Ia menulis subyek-subyek sejarah, klasik dan agama dalam gaya akademik. Ia juga dikenal sebagai pelukis potret. Menurut Diccionario Enciclopedico Salvat, Cabanel adalah perwakilan terbaik dari pelukis dan Napoleon III'."@in . . . . "Alexandre Cabanel"@nl . "1823-09-28"^^ . . . . "Alexandre Cabanel"@de . . . . . . . . . . . . "1889-01-23"^^ . . . . . "\u0623\u0644\u0643\u0633\u0646\u062F\u0631 \u0643\u0627\u0628\u0627\u0646\u064A\u0644"@ar . "9827"^^ . . . . . . . "Alexandre Cabanel, f\u00F6dd 28 september 1823 i Montpellier i Frankrike, d\u00F6d 23 januari 1889 i Paris, var en fransk konstn\u00E4r. Cabanel tillbringade \u00E5ren 1846\u20131850 i Rom och blev 1863 professor vid \u00C9cole des Beaux-Arts, vars direkt\u00F6r han sedan blev. Han var den franska akademiska konstens fr\u00E4mste f\u00F6retr\u00E4dare. Han inriktade sig p\u00E5 bibliska, mytologiska och historiska motiv och m\u00E5lade redan f\u00F6re sin vistelse i Rom Kristus i \u00F6rtag\u00E5rden (1844), Kristus inf\u00F6r pretorn (1845) och sedan inom samma \u00E4mneskrets Johannes d\u00F6paren, Moses d\u00F6d, Kristen martyr och Den helige Ludvigs f\u00F6rh\u00E4rligande (1855) samt Maria Magdalena. Vid sidan av kyrkliga \u00E4mnen b\u00F6rjade han \u00E4ven v\u00E4nda sig till moderna och romantiska, s\u00E5som Othello ber\u00E4ttar om sina strider, Florentinsk poet (1861), en vacker existensbild fr\u00E5n ren\u00E4ssansens dagar, Francesca da Rimini och Paolo Malatesta (1879, betydligt teatralisk i kompositionen). J\u00E4mte alster inom dessa sf\u00E4rer av m\u00E5leri m\u00E4rks dekorativa verk. Det f\u00F6rsta av dessa var ett offentligt uppdrag att i H\u00F4tel de Ville i Paris m\u00E5la \"De tolv m\u00E5naderna\" i medaljonger; vidare m\u00E5 n\u00E4mnas hans dekorering av Hotel P\u00E9reire i Paris, utf\u00F6rd i 1700-talets franska stil, Floras triumf, plafond i Louvren (1873), och Ludvig den helige, f\u00F6r Pantheon (1878). Ett av Cabanels favoritmotiv var den nakna kvinnliga kroppen. Dit h\u00F6r framf\u00F6r allt Venus f\u00F6delse (1863, Mus\u00E9e d'Orsay). Det f\u00F6rlorade paradiset (1867, Adam och Eva i \u00F6vernaturlig storlek) \u00E4r h\u00E5llen i en fadd f\u00E4rgskala. Till samma grupp h\u00F6r Venus (1875) och Lucretia och Tarquinius (1877) med flera. Av hans senare verk b\u00F6r n\u00E4mnas Faidra (1880, Mus\u00E9e Fabre) samt Kleopatra testar gifter p\u00E5 d\u00F6dsd\u00F6mda (1887, Antwerpen). Cabanel var flitigt anlitad som portr\u00E4ttm\u00E5lare och m\u00E5lade exempelvis Napoleon III. Annars var det huvudsakligen mond\u00E4na damer han portr\u00E4tterade, med smekande pensel och elegant f\u00E4rgh\u00E5llning. Bland hans damportr\u00E4tt finns det av den svenska sopranen Christina Nilsson som Ofelia (1873, Statens portr\u00E4ttsamling, Gripsholms slott)."@sv . . . . . "\u4E9A\u5386\u5C71\u5927\u00B7\u5361\u5DF4\u5185\u5C14\uFF08Alexandre Cabanel\uFF0C1823\u5E749\u670828\u65E5\uFF0D1889\u5E741\u670823\u65E5\uFF09\uFF0C\u6CD5\u56FD\u5B66\u9662\u6D3E\u753B\u5BB6\u3002"@zh . . . . "Alexandre Cabanel (French: [kaban\u025Bl]; 28 September 1823 \u2013 23 January 1889) was a French painter. He painted historical, classical and religious subjects in the academic style. He was also well known as a portrait painter. According to Diccionario Enciclopedico Salvat, Cabanel is the best representative of L'art pompier, and was Napoleon III's preferred painter."@en . . "Alexandre Cabanel"@fr . . . . . . . . . . "Alexandre Cabanel (Montpellier, 28 settembre 1823 \u2013 Parigi, 23 gennaio 1889) \u00E8 stato un pittore francese."@it . . "Alexandre Cabanel"@en . "Alexandre Cabanel"@ca . "Alexandre Cabanel"@in . . "Alexandre Cabanel (Montpellier, 1823ko irailaren 28a - Paris, 1889ko urtarrilaren 23a) frantziar margolaria izan zen. 17 urterekin Parisko Arte Ederren Akademian sartu zen eta ikaslea izan zen. 1844an erakutsi zuen lehen aldiz Parisko Aretoan. 1847tik hil zen arte, Akademiako irakasle izan zen. Margolari inpresionistek 1863ko aretoan erakustearen aurka agertu zen Gai klasikoak, erlijiosoak eta historikoak eta erretratuak estilo akademizistan margotu zituen. Napoleon III.ak asko estimatu zuen bere margolaritza."@eu . . . . "Alexandre Cabanel (Montpellier, 28 settembre 1823 \u2013 Parigi, 23 gennaio 1889) \u00E8 stato un pittore francese."@it . . . . . "1121530433"^^ . . . . . . "Alexandre Cabanel (Montpellier 28 de septiembre de 1823 - Par\u00EDs 23 de enero de 1889) fue un pintor franc\u00E9s."@es . . . "\u0410\u043B\u0435\u043A\u0441\u0430\u043D\u0434\u0440 \u041A\u0430\u0431\u0430\u043D\u0435\u043B\u044C (\u0444\u0440. Alexandre Cabanel; 28 \u0441\u0435\u043D\u0442\u044F\u0431\u0440\u044F 1823, \u041C\u043E\u043D\u043F\u0435\u043B\u044C\u0435 \u2014 23 \u044F\u043D\u0432\u0430\u0440\u044F 1889, \u041F\u0430\u0440\u0438\u0436) \u2014 \u043E\u0434\u0438\u043D \u0438\u0437 \u043D\u0430\u0438\u0431\u043E\u043B\u0435\u0435 \u0437\u043D\u0430\u0447\u0438\u0442\u0435\u043B\u044C\u043D\u044B\u0445 \u0444\u0440\u0430\u043D\u0446\u0443\u0437\u0441\u043A\u0438\u0445 \u0445\u0443\u0434\u043E\u0436\u043D\u0438\u043A\u043E\u0432 \u0432\u0442\u043E\u0440\u043E\u0439 \u043F\u043E\u043B\u043E\u0432\u0438\u043D\u044B XIX \u0432\u0435\u043A\u0430, \u043A\u043B\u044E\u0447\u0435\u0432\u043E\u0439 \u043F\u0440\u0435\u0434\u0441\u0442\u0430\u0432\u0438\u0442\u0435\u043B\u044C \u0430\u043A\u0430\u0434\u0435\u043C\u0438\u0437\u043C\u0430, \u0432\u044B\u0434\u0430\u044E\u0449\u0438\u0439\u0441\u044F \u043F\u0435\u0434\u0430\u0433\u043E\u0433 \u0438 \u0432\u043E\u0441\u043F\u0438\u0442\u0430\u0442\u0435\u043B\u044C \u0446\u0435\u043B\u043E\u0439 \u043F\u043B\u0435\u044F\u0434\u044B \u0444\u0440\u0430\u043D\u0446\u0443\u0437\u0441\u043A\u0438\u0445 \u0445\u0443\u0434\u043E\u0436\u043D\u0438\u043A\u043E\u0432."@ru . "Alexandre Cabanel"@pl . . "Alexandre Cabanel (Montpellier, 28 de setembre de 1823 - Par\u00EDs, 23 de gener de 1889) fou un pintor franc\u00E8s. Va ser alumne de Fran\u00E7ois-\u00C9douard Picot a l'\u00C9cole Des Beaux-arts, va guanyar una segona medalla en el Sal\u00F3 de Roma el 1845 i va residir durant cinc anys a la Vila M\u00E9dicis. La fama li va arribar amb la seva tela Naissance de V\u00E9nus, que va ser adquirit per l'emperador Napole\u00F3 III el 1863. Aquell mateix any, va ser nomenat professor en l'\u00C9cole des beaux-arts i va ser elegit membre de l'Acad\u00E9mie des Beaux-Arts de l'Institut de France. Entre 1868 i 1888, va ser en 17 ocasions membre del jurat del Sal\u00F3 de Par\u00EDs, en el qual li va ser concedida la medalla d'honor els anys 1865, 1867 i 1878."@ca . . . . . . . . . "Alexandre Cabanel"@en . . . . . . . . "Alexandre Cabanel (Montpellier, 28 de setembro de 1823 \u2014 Paris, 23 de janeiro de 1889) foi um pintor franc\u00EAs, representante do Neoclassicismo Acad\u00EAmico. Dedicou-se a assuntos hist\u00F3ricos, mitol\u00F3gicos e religiosos. Foi tamb\u00E9m autor de retratos, paisagens e composi\u00E7\u00F5es decorativas. Excelente aquarelista. Em 1840 ingressou na \u00C9cole des Beaux Arts onde foi aluno de Picot. Mais tarde seria nomeado professor dessa famosa escola. Apresentou-se v\u00E1rias vezes no Salon tendo sido premiado com uma medalha de segunda classe em 1852, uma de primeira em 1855 e com a medalha de honra em 1865 e 1867."@pt . . . . "Alexandre Cabanel (Montpellier, 28 de setembre de 1823 - Par\u00EDs, 23 de gener de 1889) fou un pintor franc\u00E8s. Va ser alumne de Fran\u00E7ois-\u00C9douard Picot a l'\u00C9cole Des Beaux-arts, va guanyar una segona medalla en el Sal\u00F3 de Roma el 1845 i va residir durant cinc anys a la Vila M\u00E9dicis. La fama li va arribar amb la seva tela Naissance de V\u00E9nus, que va ser adquirit per l'emperador Napole\u00F3 III el 1863. Aquell mateix any, va ser nomenat professor en l'\u00C9cole des beaux-arts i va ser elegit membre de l'Acad\u00E9mie des Beaux-Arts de l'Institut de France. Entre 1868 i 1888, va ser en 17 ocasions membre del jurat del Sal\u00F3 de Par\u00EDs, en el qual li va ser concedida la medalla d'honor els anys 1865, 1867 i 1878. Pintor d'hist\u00F2ria, de g\u00E8nere i retratista, la seva obra va evolucionar amb els anys cap a temes rom\u00E0ntics, com ara Albayd\u00E9, inspirat en un poema d' de Victor Hugo. La seva obra va ser especialment coneguda i reclamada pels col\u00B7leccionistes internacionals i per les institucions, i va ser un dels artistes preferits dels emperadors Napole\u00F3 III i Eug\u00E8nia de Montijo. Artista contrari al Naturalisme i a l'Impressionisme, i en particular enemic d'\u00C9douard Manet, va ser criticat al seu torn per \u00C9mile Zola i els naturalistes, aix\u00ED com per tots aquells que defensaven l'emerg\u00E8ncia d'un art menys galant i m\u00E9s social i exigent. Alexandre Cabanel va ser un important mestre, i va tenir com alumnes, entre altres, a L\u00E9on-Fran\u00E7ois Comerre, Jean-Joseph Benjamin-Constant, , , , , , Eug\u00E8ne Carri\u00E8re, , , , \u00C9mile Friant, , , Jules Bastien Lepage, , , Henri Gervex, Sim\u00F3 G\u00F3mez Polo, , , Aristides Maillol, , , , , , , , \u00C9tienne Terrus, , , , Henri Pinta i ."@ca . . . "\u041E\u043B\u0435\u043A\u0441\u0430\u043D\u0434\u0440 \u041A\u0430\u0431\u0430\u043D\u0435\u043B\u044C (\u0444\u0440. Alexandre Cabanel; 28 \u0432\u0435\u0440\u0435\u0441\u043D\u044F 1823, \u041C\u043E\u043D\u043F\u0435\u043B\u044C\u0454 \u2014 23 \u0441\u0456\u0447\u043D\u044F 1889, \u041F\u0430\u0440\u0438\u0436) \u2014 \u0445\u0443\u0434\u043E\u0436\u043D\u0438\u043A \u0424\u0440\u0430\u043D\u0446\u0456\u0457, \u043F\u0440\u0435\u0434\u0441\u0442\u0430\u0432\u043D\u0438\u043A \u0430\u043A\u0430\u0434\u0435\u043C\u0456\u0437\u043C\u0443 \u0456 . \u041C\u0430\u043B\u044E\u0432\u0430\u0432 \u043A\u0430\u0440\u0442\u0438\u043D\u0438 \u043D\u0430 \u043C\u0456\u0444\u043E\u043B\u043E\u0433\u0456\u0447\u043D\u0456, \u0431\u0456\u0431\u043B\u0456\u0439\u043D\u0456 \u0441\u044E\u0436\u0435\u0442\u0438, \u043F\u043E\u0440\u0442\u0440\u0435\u0442\u0438, \u0434\u0435\u043A\u043E\u0440\u0430\u0442\u0438\u0432\u043D\u0456 \u0440\u043E\u0437\u043F\u0438\u0441\u0438."@uk . . . . . . . "Alexandre Cabanel (Montpellier, 28 september 1823 \u2013 Parijs, 23 januari 1889) was een Franse schilder. Cabanel werd geboren te Montpellier in het departement H\u00E9rault. Hij schilderde historische, klassieke en religieuze taferelen in de academische stijl, en was ook een bekende portretschilder. Cabanel is een van de belangrijkste vertegenwoordigers van de zogenaamde art pompier. Hij was ook de favoriete schilder van keizer Napoleon III. Cabanel won de Grande M\u00E9daille d'Honneur op de Salons van 1865, 1867, en 1878."@nl . "\uC54C\uB809\uC0C1\uB4DC\uB974 \uCE74\uBC14\uB12C(Alexandre Cabanel, 1823\uB144~1889\uB144)\uB294 \uD504\uB791\uC2A4\uC758 \uD654\uAC00\uC774\uB2E4."@ko . . "\uC54C\uB809\uC0C1\uB4DC\uB974 \uCE74\uBC14\uB12C(Alexandre Cabanel, 1823\uB144~1889\uB144)\uB294 \uD504\uB791\uC2A4\uC758 \uD654\uAC00\uC774\uB2E4."@ko . . . . . . . . "Alexandre Cabanel (Montpellier, 28 de setembro de 1823 \u2014 Paris, 23 de janeiro de 1889) foi um pintor franc\u00EAs, representante do Neoclassicismo Acad\u00EAmico. Dedicou-se a assuntos hist\u00F3ricos, mitol\u00F3gicos e religiosos. Foi tamb\u00E9m autor de retratos, paisagens e composi\u00E7\u00F5es decorativas. Excelente aquarelista. Em 1840 ingressou na \u00C9cole des Beaux Arts onde foi aluno de Picot. Mais tarde seria nomeado professor dessa famosa escola. Apresentou-se v\u00E1rias vezes no Salon tendo sido premiado com uma medalha de segunda classe em 1852, uma de primeira em 1855 e com a medalha de honra em 1865 e 1867. Amigo de Napole\u00E3o III, recebeu a incumb\u00EAncia de pintar importantes obras para decora\u00E7\u00E3o dos pal\u00E1cios imperiais. Foi um dos mestres de Ant\u00F3nio da Silva Porto, Jo\u00E3o Marques de Oliveira, Hor\u00E1cio Hora, Rodolfo Amoedo, Almeida J\u00FAnior e \u00C9tienne Terrus, em Paris."@pt .