. "\u0410\u043D-\u041D\u0430\u0441\u0438\u0440 \u042E\u0441\u0443\u0444 (\u0430\u0440\u0430\u0431. \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641\u200E; 1228\u20141260 \u0433\u0433.\u043D. \u044D.), \u043F\u043E\u043B\u043D\u043E\u0435 \u0438\u043C\u044F \u2014 \u0430\u043B\u044C-\u041C\u0430\u043B\u0438\u043A \u0430\u043B\u044C-\u041D\u0430\u0441\u0438\u0440 \u0421\u0430\u043B\u0430\u0445 \u0430\u0434-\u0414\u0438\u043D \u042E\u0441\u0443\u0444 \u0438\u0431\u043D \u0430\u043B\u044C-\u0410\u0437\u0438\u0437 \u0438\u0431\u043D \u0438\u0431\u043D \u0421\u0430\u043B\u0430\u0445 \u0430\u0434-\u0414\u0438\u043D \u042E\u0441\u0443\u0444 \u0438\u0431\u043D \u0410\u0439\u044E\u0431 \u0438\u0431\u043D \u0428\u0430\u0437\u0438, \u0431\u044B\u043B \u044D\u043C\u0438\u0440\u043E\u043C \u0410\u0439\u044E\u0431\u0438\u0434\u043E\u0432 \u0421\u0438\u0440\u0438\u0438 \u0432 \u0410\u043B\u0435\u043F\u043F\u043E (1236\u20141260) \u0438 \u0441\u0443\u043B\u0442\u0430\u043D\u043E\u043C \u0438\u043C\u043F\u0435\u0440\u0438\u0438 \u0410\u0439\u044E\u0431\u0438\u0434\u043E\u0432 \u0441 1250 \u0433\u043E\u0434\u0430 \u0434\u043E \u043C\u043E\u043D\u0433\u043E\u043B\u0430\u043C\u0438 \u0432 1260 \u0433\u043E\u0434\u0443."@ru . "An-Nasir Yusuf fue un se\u00F1or ayub\u00ED que gobern\u00F3 Alepo, Homs y Damasco.\u200B Era bisnieto de Saladino.\u200B Cuando los mongoles invadieron Siria en 1259, no les hizo frente y abandon\u00F3 sus territorios para marchar al Sina\u00ED.\u200B Su propio s\u00E9quito lo entreg\u00F3 a los mongoles, que se cree que lo asesinaron en 1261.\u200B"@es . "An-Nasir Yusuf"@de . "An-Nasir Yusuf fue un se\u00F1or ayub\u00ED que gobern\u00F3 Alepo, Homs y Damasco.\u200B Era bisnieto de Saladino.\u200B Cuando los mongoles invadieron Siria en 1259, no les hizo frente y abandon\u00F3 sus territorios para marchar al Sina\u00ED.\u200B Su propio s\u00E9quito lo entreg\u00F3 a los mongoles, que se cree que lo asesinaron en 1261.\u200B"@es . . . . . "Al-M\u00E0lik an-N\u00E0ssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudh\u00E0ffar Y\u00FAssuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudh\u00E0ffar Ghiyath-ad-Din Muh\u00E0mmad ibn adh-Dh\u00E0hir Ghazi \u2014\u00E0rab: \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0628\u0646 \u0645\u062D\u0645\u062F \u0628\u0646 \u063A\u0627\u0632\u064A \u0628\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641, an-N\u0101\u1E63ir Y\u016Bsuf b. Mu\u1E25ammad b. \u1E20\u0101z\u012B b. Y\u016Bsuf\u2014, m\u00E9s conegut simplement com a an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf ibn al-Aziz o an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir ai\u00FAbida de i d'Alep. Era fill de l'emir al-Aziz ibn adh-Dh\u00E0hir (net de Salad\u00ED), i per tant era besnet de Salad\u00ED. La seva mare era F\u00E0tima, filla d'al-K\u00E0mil. A la mort del seu pare el 5 de novembre de 1236 fou proclamat nou emir, i com que era menor d'edat la reg\u00E8ncia va correspondre a la seva \u00E0via paterna Dayfa Kh\u00E0tun bint al-M\u00E0lik al-\u00C0dil (filla d'al-\u00C0dil I). Al-\u00C0ixraf ibn al-\u00C0dil de Damasc va pretendre la successi\u00F3 a lo que es va oposar al-K\u00E0mil ibn al-\u00C0dil d'Egipte que la pretenia per a si mateix. Estava a punt d'esclatar la guerra quan al-\u00C0ixraf es va posar malalt i va morir pocs mesos despr\u00E9s, el 27 d'agost de 1237. Al-K\u00E0mil abans de poder ocupar Alep es va posar tamb\u00E9 malalt a Damasc i va morir el dimecres 6 de mar\u00E7 de 1238, el que va permetre al jove An-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf conservar el principat. Dayfa Kh\u00E0tun va recon\u00E8ixer la sobirania del sult\u00E0 Kaykhusraw II de Rum (1237-1246) el que es va reflectir a les monedes. En canvi es va oposar a l'atabeg de Mossul Badr-ad-Din Lulu i a les bandes de soldats corasmis. La regent va morir el novembre del 1242 i llavors an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf va agafar directament el poder quan tenia poc m\u00E9s de 12 anys, per\u00F2 assessorat pel visir Jamal-ad-Din Iqbal-ad-Dawla al-Khatun\u00ED i l'amir Xams-ad-Din Lulu al-Amin\u00ED, sota consells del qual va estendre el seu poder per quasi tot S\u00EDria. El 1243 els rum\u00ED foren derrotats a K\u00F6se Dagh i aix\u00F2 va implicar que en endavant els mongols passaven a ser fronterers i van comen\u00E7ar a fer r\u00E0tzies a S\u00EDria que de moment foren poc importants. As-S\u00E0lih Ayyub d'Egipte (1240-1249) amb el suport de les bandes de corasmis, es va apoderar el 1245 de Palestina i el maig va assetjar Damasc que es va rendir el novembre seg\u00FCent; as-S\u00E0lih Isma\u00EFl va rebre Baalbek i Bosra en compensaci\u00F3. Per\u00F2 els corasmis, que eren mercenaris, descontents amb as-S\u00E0lih Ayyub, es van posar al servei del seu rival as-S\u00E0lih Isma\u00EFl, i van comen\u00E7ar per aquest el setge de Damasc amb el suport tamb\u00E9 del senyor Izz-ad-Din de Salkhad (mar\u00E7 del 1246); el setge fou greu i els habitants van quedar redu\u00EFts a haver de menjar gossos. Per\u00F2 Ibrahim al-Mansur d'Homs (1240-1246) i an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf ibn al-Aziz d'Alep van formar coalici\u00F3 per enfrontar als atacants que temien acabarien controlant S\u00EDria si conquerien Damasc; fins i tot van buscar el suport dels croats d'Acre. Ibrahim al-Mansur va actuar a contracor, ja que salvar Damasc suposava refor\u00E7ar el poder al sud de S\u00EDria del seu enemic as-S\u00E0lih Ayyub d'Egipte, per\u00F2 finalment va decidir actuar i junt al seu aliat d'Alep va reunir bandes de turcmans i de bedu\u00EFns mercenaris amb els quals es va dirigir a Damasc; les forces assetjants van abandonar Damasc i es van dirigir al nord i van enfrontar a l'ex\u00E8rcit enemic prop del llac d'Homs, on les bandes cor\u00E0smies foren derrotades de manera tan completa (26 de maig de 1246) que quasi van quedar exterminades i el seu poder a S\u00EDria es va acabar per sempre. Llavors Ibrahim al-Mansur es va dirigir a Baalbek que estava defensada pel fill d'al-Salih Ismail, al-Mansur Mahmud, al que volia castigar per la seva alian\u00E7a amb els corasmis o khwarizms; va capturar la ciutat f\u00E0cilment per\u00F2 en arribar a la ciutadella, que dif\u00EDcilment podia conquerir, es va retirar a Homs. Ibrahim al-Mansur va entrar a Damasc en nom d'al-Salih Ayyub, per\u00F2 es va instal\u00B7lar a Nayrab, a l'oest de la ciutat i va negociar amb el sult\u00E0 d'Egipte un acord (que segurament buscava la cessi\u00F3 de Damasc); as-S\u00E0lih Ayyub el va convidar al Caire a negociar i Ibrahim va acceptar per\u00F2 llavors es va posar malalt i va morir el 28 de juny de 1246 sent enterrat a Homs. As-S\u00E0lih Isma\u00EFl es va retirar a Alep on An-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf el va acollir i perdonar i va esdevenir el seu vassall. El 1248 el general d'an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf, Xams-ad-Din Lulu al-Armani o al-Amini, va avan\u00E7ar cap a Homs governada per al-\u00C0ixraf ibn al-Mansur (1246-1260) i despr\u00E9s de dos mesos de setge el va obligar a capitular, obligant-lo a cedir Alep a canvi de Tell Bashir. El 1249 al-\u00C0ixraf ibn al-Mansur es va apoderar de Nisibin, Dara i Karkisiya que pertanyien a l'atabeg de Mossul Badr-ad-Din Lulu. Diyar Bakr i Diyar Rabia reconeixien la sobirania d'Alep. A la mort de Turan-Xah ibn as-S\u00E0lih Ayyub, sult\u00E0 d'Egipte i Damasc, ela amirs de Damasc van proclamar sult\u00E0 a an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf ibn al-Aziz, entrant a aquesta ciutat el juliol de 1250. Per venjar a Turan Shah a preparar una expedici\u00F3 a Egipte (on fou posat nominalment al tron sense tenir el poder) i va negociar l'alian\u00E7a amb el rei Llu\u00EDs IX de Fran\u00E7a sense resultat. L'expedici\u00F3 a Egipte fou rebutjada a la batalla de Gaza (octubre de 1250) guanyada per l'amir egipci Faris al-Din Aktay. An-N\u00E0ssir no es va desanimar i va preparar una nova expedici\u00F3 que va sortir de Damasc el gener de 1251 i a principis de febrer va lliurar la batalla d'al-Abbasa; tenia la vict\u00F2ria a la m\u00E0 quan la tra\u00EFci\u00F3 dels seus mamelucs turcs va capgirar el resultat. An-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf va haver de fugir i alguns pr\u00EDnceps van caure presoners; l'amir Xams-ad-Din Lulu va morir a la batalla. Faris al-Din Aktay, el vencedor, va penetrar a Palestina i va ocupar Nablus i altres ciutats importants, fins que un nou ex\u00E8rcit siri\u00E0 aixecat per an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf va aturar el seu avan\u00E7. Despr\u00E9s de llargues negociacions es va ajustar la pau la primavera del 1253. Y\u00FAssuf renunciava a Egipte i era reconegut a Damasc. El 1259 quan es van presentar els mongols, an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf va fer submissi\u00F3 immediatament i va enviar al campament mongol regals. Quan va pensar que els altres pr\u00EDnceps l'ajudarien contra l'amena\u00E7a, va canviar el to i va respondre amb paraules provocadores a un missatge d'Hulagu i aquest va assetjar Alep. An-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf que era a Damasc, va pensar a anar contra els mongols i obligar-los a aixecar el setge, per\u00F2 abans va intentar obtenir ajut d'altres pr\u00EDnceps i va enviar missatgers arreu. Cap va respondre a la seva crida i mentre va caure en mans dels mongols (gener del 1260) i fou saquejada, i an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf va desistir de fer l'expedici\u00F3. No tenia altre remei que abandonar Damasc i marxar al sud cap a Gaza on va intantar una alian\u00E7a o quasi una submissi\u00F3 amb els mamelucs. (la dinastia va subsistir com a vassalla), Baalbek i foren ocupades pels mongols tot seguit. Homs va quedar com estat vassall. Finalment an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf es va rendir a les forces d'Hulagu manadfes per Kitbuga (o Kitbuka) i va quedar presoner a Maragha. Despr\u00E9s de la batalla d'Ayn Djalut (3 de setembre de 1260) o b\u00E9 despr\u00E9s de la primera en qu\u00E8 els mongols manats pel mateix kan Hulagu foren derrotats per B\u00E0ybars I d'Egipte, el 10 de desembre de 1260, l'Il-kan va ordenar l'execuci\u00F3 d'an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf i tots els membres mascles de la fam\u00EDlia excepte el seu fill al-Aziz Muhammad. Amb ell es va acabar la branca ai\u00FAbida d'Alep i Damasc. \u00C9s considerat un home piet\u00F3s i poc amant dels plaers, erudit i poeta.Els ai\u00FAbides, que ja havien perdut el soldanat del Caire a mans dels mamelucs quedaven definitivament esborrats dels seus antics dominis egipcis i sirians."@ca . . . . . . "An-Nasir Yusuf"@in . . . "Robert"@en . . "Al-Nasir Yusuf"@fr . . . . "1250"^^ . "5"^^ . . . . "12729"^^ . . . . "An-Nasir Yusuf (bahasa Arab: \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641\u200E; ad 1228\u20131260), yang bernama lengkap al-Malik al-Nasir Salah al-Din Yusuf bin bin bin Salah al-Din Yusuf bin Ayyub bin Shazy (\u0627\u0644\u0645\u0644\u0643 \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u0635\u0644\u0627\u062D \u0627\u0644\u062F\u064A\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0628\u0646 \u0627\u0644\u0638\u0627\u0647\u0631 \u0628\u0646 \u0627\u0644\u0639\u0632\u064A\u0632 \u0628\u0646 \u0635\u0644\u0627\u062D \u0627\u0644\u062F\u064A\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0628\u0646 \u0623\u064A\u0648\u0628 \u0628\u0646 \u0634\u0627\u0630\u0649), adalah Amir Siria Ayyubiyah dari tahtanya di Aleppo (1236\u20131260) dan Sultan dari 1250 sampai perebutan Aleppo oleh Mongol pada 1260."@in . . . . "1260"^^ . . . "Al-Malik an-Nasir"@en . . . "\u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641"@ar . . . . . . . "1260"^^ . . . "\u0410\u043D-\u041D\u0430\u0441\u0438\u0440 \u042E\u0441\u0443\u0444"@ru . "Salah ad-Din Yusuf"@en . "Al-Malik an-Nasir"@en . . "Al-Malik an-Nasir Salah ad-Din Yusuf (arabisch \u0627\u0644\u0645\u0644\u0643 \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u0635\u0644\u0627\u062D \u0627\u0644\u062F\u064A\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641, DMG al-Malik an-N\u0101\u1E63ir \u1E62al\u0101\u1E25 ad-D\u012Bn Y\u016Bsuf; * um 1228; \u2020 Herbst 1260) war der letzte Sultan von Syrien aus der Dynastie der Ayyubiden. Er war zudem der letzte direkte Nachkomme des ber\u00FChmten Saladin, der sein Urgro\u00DFvater war und dessen Namen er trug. Nach dem Tod seines Vaters al-Aziz Muhammad im Jahr 1236 folgte ihm an-Nasir als Emir von Aleppo nach. Weil er noch ein Kind war, \u00FCbernahm zun\u00E4chst seine Gro\u00DFmutter, Daifah Khatun, die Regentschaft in Aleppo. Deren Bruder, Sultan al-Kamil, beabsichtigte Syrien wieder mit \u00C4gypten zu vereinen und zog mit einem Heer herauf. Daifah Khatun verb\u00FCndete sich mit al-Aschraf von Damaskus, der aber schon 1237 starb, worauf Damaskus von al-Kamil eingenommen wurde. Dort aber starb der Sultan selbst im M\u00E4rz 1238, was die weitere Unabh\u00E4ngigkeit Aleppos sicherstellte. Aber auch nachdem an-Nasir die Herrschaft selbst \u00FCbernommen hatte, musste er sich stets gegen Sultan as-Salih Ayyub verteidigen und verb\u00FCndete sich daf\u00FCr mit seinen Vettern aus Homs, Kerak und auch den christlichen Kreuzfahrerbaronen. Diese Allianz musste allerdings in der Schlacht von La Forbie (18. Oktober 1244) eine schwere Niederlage gegen ein \u00E4gyptisches Heer hinnehmen, in dessen Folge Sultan as-Salih Damaskus einnehmen konnte. Auf den Tod des Emirs von Homs 1246 verb\u00FCndete sich an-Nasir mit von Hamah. Nachdem sich Sultan as-Salih nach \u00C4gypten zur\u00FCckgezogen hatte, eroberten die Verb\u00FCndeten im Sommer 1248 Homs, welches an-Nasir seinem Herrschaftsbereich einf\u00FCgte. Sultan as-Salih zog darauf gegen an-Nasir und belagerte ihn in Homs. Da aber gleichzeitig K\u00F6nig Ludwig IX. von Frankreich auf Zypern eintraf (Sechster Kreuzzug), brach as-Salih die Belagerung ab, um die Verteidigung \u00C4gyptens zu organisieren. Laut dem Kreuzzugschronisten Jean de Joinville wurde der R\u00FCckzug des Sultans durch einen von an-Nasir in die Wege geleiteten Giftanschlag beschleunigt, nachdem die Gesundheit des Sultans chronisch geschw\u00E4cht blieb. Der Sultan starb im November 1249 noch w\u00E4hrend des Kampfes gegen die Kreuzritter. Der neue Sultan Turan Schah konnte im April 1250 \u00FCber die Kreuzritter siegen, wurde darauf aber von den Mameluken ermordet, die nun ihrerseits die Herrschaft in \u00C4gypten an sich rissen. An-Nasir ergriff die Chance und besetzte am 11. Juli 1250 Damaskus. Damit begr\u00FCndete er ein unabh\u00E4ngiges Ayyubidensultanat in Syrien. F\u00FCr ein gemeinsames B\u00FCndnis gegen die Mameluken bot er dem in Akkon regierenden Ludwig IX. eine Pilgerreise nach Jerusalem an, doch Ludwig IX. schlug aus R\u00FCcksichtnahme gegen\u00FCber jenen noch von den Mameluken gefangen gehaltenen Kreuzfahrern ein B\u00FCndnis aus. Am 21. Februar 1251 scheiterte eine Invasion \u00C4gyptens in der Schlacht von al-Kura, worauf an-Nasir milit\u00E4risch geschw\u00E4cht auf seine Ambitionen f\u00FCr eine Herrschaft in Kairo verzichten musste. Im April 1253 einigte er sich vertraglich mit den Mameluken auf die bestehenden Verh\u00E4ltnisse. Darauf unternahm er Angriffe auf die Kreuzfahrerst\u00E4dte Akkon und Sidon, wobei er bei letzterer 2000 Einwohner t\u00F6ten lie\u00DF. Trotz seines Friedens mit den Mameluken versuchte an-Nasir, sie in den folgenden Jahren gegeneinander aufzubringen, und gew\u00E4hrte unter anderem Baibars Asyl in Damaskus. 1257 wurde Sultan Izz ad-Din Aybak ermordet, woraufhin Qutuz die Macht in \u00C4gypten \u00FCbernahm. Die Lage \u00E4nderte sich schlagartig, als 1258 die Mongolen unter dem Il-Khan H\u00FCleg\u00FC in Mesopotamien einbrachen und das Kalifat in Bagdad st\u00FCrzten. An-Nasir entsandte umgehend seinen Sohn al-Aziz an H\u00FCleg\u00FC als Zeichen seiner Unterwerfung. Doch als H\u00FCleg\u00FC 1259 in Syrien erschien, verlie\u00DF an-Nasir Aleppo und sammelte Truppen in Damaskus. Im Januar 1260 eroberten die Mongolen Aleppo und anschlie\u00DFend Homs. Weil um dieselbe Zeit in Syrien die Nachricht vom Tod des mongolischen Gro\u00DFkhans eintraf, zog H\u00FCleg\u00FC mit dem gr\u00F6\u00DFten Teil seines Heeres nach Zentralasien zur\u00FCck, lie\u00DF aber noch starke Truppen unter seinem Feldherrn Kitbukha zur\u00FCck. An-Nasir nahm nun Kontakt zu Qutuz auf, um sich mit ihm zu verb\u00FCnden. Im M\u00E4rz 1260 zogen die Mongolen in Damaskus ein, an-Nasir floh mit seinen Truppen nach Transjordanien. Bevor er sich aber mit dem heraufziehenden Heer der Mameluken vereinigen konnte, wurde er von seinen eigenen Gefolgsleuten verraten, an die Mongolen ausgeliefert und von Kitbukha an H\u00FCleg\u00FC gesandt. Als dieser die Nachricht von der Niederlage Kitbukhas in der Schlacht bei \u02BFAin Dsch\u0101l\u016Bt (3. September 1260) vernahm, lie\u00DF er an-Nasir enthaupten. An-Nasir Yusuf war mit Maleka Khatum verheiratet, einer Tochter des Sultans der Rum-Seldschuken Kai Kobad I."@de . "\u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0628\u0646 \u0645\u062D\u0645\u062F \u0628\u0646 \u063A\u0627\u0632\u064A \u0628\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641 (627 - 659 \u0647\u0640 / 1230 - 1261 \u0645) \u0647\u0648 \u0622\u062E\u0631 \u0645\u0644\u0648\u0643 \u0628\u0646\u064A \u0623\u064A\u0648\u0628. \u0648\u0644\u062F \u0628\u0642\u0644\u0639\u0629 \u062D\u0644\u0628 \u0633\u0646\u0629 \u0633\u0628\u0639 \u0648\u0639\u0634\u0631\u064A\u0646 \u0648\u0633\u062A\u0645\u0627\u0626\u0629 \u0647\u062C\u0631\u064A."@ar . . . . . . . . . . . . . . . . "1228"^^ . . . . . . . . . . . . . . . . . "Al-M\u00E0lik an-N\u00E0ssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudh\u00E0ffar Y\u00FAssuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudh\u00E0ffar Ghiyath-ad-Din Muh\u00E0mmad ibn adh-Dh\u00E0hir Ghazi \u2014\u00E0rab: \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0628\u0646 \u0645\u062D\u0645\u062F \u0628\u0646 \u063A\u0627\u0632\u064A \u0628\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641, an-N\u0101\u1E63ir Y\u016Bsuf b. Mu\u1E25ammad b. \u1E20\u0101z\u012B b. Y\u016Bsuf\u2014, m\u00E9s conegut simplement com a an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf ibn al-Aziz o an-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir ai\u00FAbida de i d'Alep."@ca . . "An-Nasir Yusuf (Arabic: \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641; AD 1228\u20131260), fully al-Malik al-Nasir Salah al-Din Yusuf ibn al-Aziz ibn al-Zahir ibn Salah al-Din Yusuf ibn Ayyub ibn Shazy (\u0627\u0644\u0645\u0644\u0643 \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u0635\u0644\u0627\u062D \u0627\u0644\u062F\u064A\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0628\u0646 \u0627\u0644\u0638\u0627\u0647\u0631 \u0628\u0646 \u0627\u0644\u0639\u0632\u064A\u0632 \u0628\u0646 \u0635\u0644\u0627\u062D \u0627\u0644\u062F\u064A\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0628\u0646 \u0623\u064A\u0648\u0628 \u0628\u0646 \u0634\u0627\u0630\u0649), was the Ayyubid Emir of Syria from his seat in Aleppo (1236\u20131260) and the Sultan of the Ayyubid Empire from 1250 until the sack of Aleppo by the Mongols in 1260."@en . . . . . . . "1236"^^ . . "--11-26"^^ . . "Al-Aziz"@en . . "Al-Malik an-Nasir Salah ad-Din Yusuf (arabisch \u0627\u0644\u0645\u0644\u0643 \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u0635\u0644\u0627\u062D \u0627\u0644\u062F\u064A\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641, DMG al-Malik an-N\u0101\u1E63ir \u1E62al\u0101\u1E25 ad-D\u012Bn Y\u016Bsuf; * um 1228; \u2020 Herbst 1260) war der letzte Sultan von Syrien aus der Dynastie der Ayyubiden. Er war zudem der letzte direkte Nachkomme des ber\u00FChmten Saladin, der sein Urgro\u00DFvater war und dessen Namen er trug. An-Nasir Yusuf war mit Maleka Khatum verheiratet, einer Tochter des Sultans der Rum-Seldschuken Kai Kobad I."@de . . . ""@en . . . . . . . . "\u0410\u043D-\u041D\u0430\u0441\u0438\u0440 \u042E\u0441\u0443\u0444 (\u0430\u0440\u0430\u0431. \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641\u200E; 1228\u20141260 \u0433\u0433.\u043D. \u044D.), \u043F\u043E\u043B\u043D\u043E\u0435 \u0438\u043C\u044F \u2014 \u0430\u043B\u044C-\u041C\u0430\u043B\u0438\u043A \u0430\u043B\u044C-\u041D\u0430\u0441\u0438\u0440 \u0421\u0430\u043B\u0430\u0445 \u0430\u0434-\u0414\u0438\u043D \u042E\u0441\u0443\u0444 \u0438\u0431\u043D \u0430\u043B\u044C-\u0410\u0437\u0438\u0437 \u0438\u0431\u043D \u0438\u0431\u043D \u0421\u0430\u043B\u0430\u0445 \u0430\u0434-\u0414\u0438\u043D \u042E\u0441\u0443\u0444 \u0438\u0431\u043D \u0410\u0439\u044E\u0431 \u0438\u0431\u043D \u0428\u0430\u0437\u0438, \u0431\u044B\u043B \u044D\u043C\u0438\u0440\u043E\u043C \u0410\u0439\u044E\u0431\u0438\u0434\u043E\u0432 \u0421\u0438\u0440\u0438\u0438 \u0432 \u0410\u043B\u0435\u043F\u043F\u043E (1236\u20141260) \u0438 \u0441\u0443\u043B\u0442\u0430\u043D\u043E\u043C \u0438\u043C\u043F\u0435\u0440\u0438\u0438 \u0410\u0439\u044E\u0431\u0438\u0434\u043E\u0432 \u0441 1250 \u0433\u043E\u0434\u0430 \u0434\u043E \u043C\u043E\u043D\u0433\u043E\u043B\u0430\u043C\u0438 \u0432 1260 \u0433\u043E\u0434\u0443."@ru . . . . . . "607"^^ . . . . . "An-Nasir Yusuf (bahasa Arab: \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641\u200E; ad 1228\u20131260), yang bernama lengkap al-Malik al-Nasir Salah al-Din Yusuf bin bin bin Salah al-Din Yusuf bin Ayyub bin Shazy (\u0627\u0644\u0645\u0644\u0643 \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u0635\u0644\u0627\u062D \u0627\u0644\u062F\u064A\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0628\u0646 \u0627\u0644\u0638\u0627\u0647\u0631 \u0628\u0646 \u0627\u0644\u0639\u0632\u064A\u0632 \u0628\u0646 \u0635\u0644\u0627\u062D \u0627\u0644\u062F\u064A\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0628\u0646 \u0623\u064A\u0648\u0628 \u0628\u0646 \u0634\u0627\u0630\u0649), adalah Amir Siria Ayyubiyah dari tahtanya di Aleppo (1236\u20131260) dan Sultan dari 1250 sampai perebutan Aleppo oleh Mongol pada 1260."@in . . . "1250"^^ . . "2"^^ . . . . "13051029"^^ . . . "Irwin"@en . . . . . . . . . . "An-Nasir Yusuf"@es . . "Emirate abolished"@en . . . . "An-Nasir Yusuf (Arabic: \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641; AD 1228\u20131260), fully al-Malik al-Nasir Salah al-Din Yusuf ibn al-Aziz ibn al-Zahir ibn Salah al-Din Yusuf ibn Ayyub ibn Shazy (\u0627\u0644\u0645\u0644\u0643 \u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u0635\u0644\u0627\u062D \u0627\u0644\u062F\u064A\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0628\u0646 \u0627\u0644\u0638\u0627\u0647\u0631 \u0628\u0646 \u0627\u0644\u0639\u0632\u064A\u0632 \u0628\u0646 \u0635\u0644\u0627\u062D \u0627\u0644\u062F\u064A\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0628\u0646 \u0623\u064A\u0648\u0628 \u0628\u0646 \u0634\u0627\u0630\u0649), was the Ayyubid Emir of Syria from his seat in Aleppo (1236\u20131260) and the Sultan of the Ayyubid Empire from 1250 until the sack of Aleppo by the Mongols in 1260."@en . . . . "Al-Malik an-Naser Salah ad-D\u00EEn Yusuf, n\u00E9 en 1230 et mort apr\u00E8s 1260, est le dernier sultan ayyoubide d'Alep de 1236 \u00E0 1260 et de Damas de 1250 \u00E0 1260. Il est fils d'El-Malek el-Aziz Mohammed, \u00E9mir d'Alep, petit-fils d'El-Malik ed-Zahir Ghazi, \u00E9mir d'Alep, et arri\u00E8re-petit-fils de Saladin, sultan d'\u00C9gypte et de Syrie."@fr . . . . . "Salah ad-Din Yusuf"@en . . . . "\u0627\u0644\u0646\u0627\u0635\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0628\u0646 \u0645\u062D\u0645\u062F \u0628\u0646 \u063A\u0627\u0632\u064A \u0628\u0646 \u064A\u0648\u0633\u0641 (627 - 659 \u0647\u0640 / 1230 - 1261 \u0645) \u0647\u0648 \u0622\u062E\u0631 \u0645\u0644\u0648\u0643 \u0628\u0646\u064A \u0623\u064A\u0648\u0628. \u0648\u0644\u062F \u0628\u0642\u0644\u0639\u0629 \u062D\u0644\u0628 \u0633\u0646\u0629 \u0633\u0628\u0639 \u0648\u0639\u0634\u0631\u064A\u0646 \u0648\u0633\u062A\u0645\u0627\u0626\u0629 \u0647\u062C\u0631\u064A."@ar . "1086689287"^^ . "--11-26"^^ . "An-N\u00E0ssir Y\u00FAssuf ibn al-Aziz"@ca . . "The rise of the Mamluks"@en . . . . . . . "1250"^^ . "An-Nasir Yusuf"@en . . . . . . . . . . . . . . . "Al-Malik an-Naser Salah ad-D\u00EEn Yusuf, n\u00E9 en 1230 et mort apr\u00E8s 1260, est le dernier sultan ayyoubide d'Alep de 1236 \u00E0 1260 et de Damas de 1250 \u00E0 1260. Il est fils d'El-Malek el-Aziz Mohammed, \u00E9mir d'Alep, petit-fils d'El-Malik ed-Zahir Ghazi, \u00E9mir d'Alep, et arri\u00E8re-petit-fils de Saladin, sultan d'\u00C9gypte et de Syrie."@fr . . . . .