"5696"^^ . . "Uma comunidade (em gal\u00EAs: cymuned) \u00E9 uma divis\u00E3o de terra no Pa\u00EDs de Gales que forma o n\u00EDvel mais baixo de Governo local no Pa\u00EDs de Gales. As comunidades galesas s\u00E3o an\u00E1logas a Par\u00F3quias civis na Inglaterra. Em 2016, havia 870 comunidades no Pa\u00EDs de Gales. At\u00E9 1974 o Pa\u00EDs de Gales foi dividido em par\u00F3quias civis. Estas foram abolidas pela se\u00E7\u00E3o 20 (6) da , e substitu\u00EDdas pelas comunidades pela se\u00E7\u00E3o 27 da mesma lei. As principais \u00E1reas do Pa\u00EDs de Gales est\u00E3o divididas inteiramente em comunidades. Ao contr\u00E1rio da Inglaterra, onde existem , nenhuma parte do Pa\u00EDs de Gales est\u00E1 fora de uma comunidade, mesmo em \u00E1rea urbanas. A maioria, mas n\u00E3o todas, as comunidades s\u00E3o administradas pelo , que s\u00E3o equivalentes para o ingl\u00EAs em termos de seus poderes e da maneira como operam. Os conselhos comunit\u00E1rios gal\u00EAs podem chamar-se unicamente Conselho Municipal unilateralmente e podem ter estatuto de cidade concedido pela Coroa. No Pa\u00EDs de Gales, todos os conselhos municipais s\u00E3o conselhos comunit\u00E1rios. Existem agora tr\u00EAs comunidades com status de cidade: , e St Davids. O presidente de um conselho municipal ou conselho da cidade geralmente ter\u00E1 o t\u00EDtulo de prefeito (Welsh: maer). No entanto, nem todas as comunidades t\u00EAm um conselho. Em comunidades com popula\u00E7\u00F5es muito pequenas para sustentar um conselho comunit\u00E1rio completo, pode ser estabelecida . As comunidades nas \u00E1reas urbanas das cidades de Cardiff, Swansea e Newport n\u00E3o tem conselhos comunit\u00E1rios. A partir do havia 869 comunidades no Pa\u00EDs de Gales. Mais de 730 t\u00EAm um conselho (ou seja, 84%). variam em tamanho a partir de com uma \u00E1rea de 13 945 hectares (34 000 acre(s)s) para com uma \u00E1rea de 64 hectares (160 acre(s)s). No eles variaram em popula\u00E7\u00E3o de com 45,053 registrou habitantes em sem residentes permanentes. Os vinte e dois s\u00E3o obrigados a revisar os limites da comunidade em sua \u00E1rea a cada quinze anos. Os conselhos prop\u00F5em mudan\u00E7as na , Que prepara um relat\u00F3rio e faz recomenda\u00E7\u00F5es ao . Se o Governo gal\u00EAs aceitar as recomenda\u00E7\u00F5es, ent\u00E3o implementa, em seguida, usando um . Por exemplo, em 2016 foram criadas quatro novas comunidades na . A comunidade mais povoada \u00E9 Barry."@pt . . . . . "1351640"^^ . . . . . . . . . . . "Una comunidad (en gal\u00E9s: \u00ABcymuned\u00BB, y en plural: \u00ABcymunedau\u00BB) es el nivel inferior de la administraci\u00F3n local de Gales. Se corresponde con la parroquia civil de Inglaterra (en gal\u00E9s: \u00ABplwyf sifil\u00BB, en ingl\u00E9s: \u00ABcivil parish\u00BB). Hasta el a\u00F1o 1974, Gales se divid\u00EDa en parroquias civiles, pero estas divisiones fueron abolidas por el apartado 20.6 de la Ley de Gobierno Local de 1972, que las substituy\u00F3 en el apartado 27 por \u00ABcomunidades\u00BB. Gales est\u00E1 dividida enteramente en comunidades y, a diferencia de Inglaterra, ninguna parte del pa\u00EDs se queda fuera de una comunidad u otra, incluso en las \u00E1reas urbanas. Los concejos comunitarios (en gal\u00E9s: \u00ABcyngor cymuned\u00BB, en ingl\u00E9s: \u00ABcommunity council\u00BB) de Gales tienen funciones y poderes iguales a los consejos locales ingleses. Desde el punto de vista terminol\u00F3gico, las administraciones municipales galesas pueden decidir si prefieren denominarse \u00ABconcejo municipal\u00BB (en gal\u00E9s: \u00ABcyngor tref\u00BB, en ingl\u00E9s: \u00ABtown council\u00BB). Esto no implica ninguna diferencia de derechos o deberes con la denominaci\u00F3n \u00ABconsejo comunitario\u00BB. Adem\u00E1s, las comunidades pueden tener estatus de ciudad (solo hay dos: Bangor y la ciudad de San David). El presidente de un consejo del municipio normalmente recibe el t\u00EDtulo de alcalde (en gal\u00E9s: \u00ABmaer\u00BB, en ingl\u00E9s: \u00ABmayor\u00BB). No todas las comunidades tienen un consejo comunitario; en comunidades con muy poca poblaci\u00F3n, se pueden tomar las decisiones por asamblea. \n* Datos: Q2630741 \n* Multimedia: Communities in Wales / Q2630741"@es . . . . . . . . "Communaut\u00E9 (pays de Galles)"@fr . . "A community (Welsh: cymuned) is a division of land in Wales that forms the lowest tier of local government in Wales. Welsh communities are analogous to civil parishes in England. There are 878 communities in Wales."@en . . "Komunitate (Gales)"@eu . . . . . . "Community (Wales)"@de . . . . . "Una comunidad (en gal\u00E9s: \u00ABcymuned\u00BB, y en plural: \u00ABcymunedau\u00BB) es el nivel inferior de la administraci\u00F3n local de Gales. Se corresponde con la parroquia civil de Inglaterra (en gal\u00E9s: \u00ABplwyf sifil\u00BB, en ingl\u00E9s: \u00ABcivil parish\u00BB). Hasta el a\u00F1o 1974, Gales se divid\u00EDa en parroquias civiles, pero estas divisiones fueron abolidas por el apartado 20.6 de la Ley de Gobierno Local de 1972, que las substituy\u00F3 en el apartado 27 por \u00ABcomunidades\u00BB. Gales est\u00E1 dividida enteramente en comunidades y, a diferencia de Inglaterra, ninguna parte del pa\u00EDs se queda fuera de una comunidad u otra, incluso en las \u00E1reas urbanas."@es . "Eine Community (walisisch: cymuned) ist eine Verwaltungseinheit in Wales, die die unterste Stufe der Verwaltungsgliederung von Wales darstellt. Die walisischen Communitys, deren Zahl im Jahr 2016 870 betrug, sind analog zu den Civil Parishes in England. Bis zu der durch den Local Government Act 1972 ausgel\u00F6sten Reform der Verwaltungsgliederung 1974 war Wales wie auch England in sogenannte Civil Parishes aufgeteilt. Heutzutage ist jede walisische Principal Area in Communitys aufgeteilt, wobei im Gegensatz zu England das gesamte walisische Gebiet auf Communitys liegt. Die meisten der Communitys werden von Community Councils verwaltet, die hinsichtlich ihrer Befugnisse \u00E4quivalent zu den englischen Parish Councils sind. Diese Councils k\u00F6nnen sich selbst als bezeichnen und k\u00F6nnen von der britischen Krone den Stadtstatus gew\u00E4hrt bekommen, wobei dies bei Bangor, St Asaph und St Davids der Fall ist. Der Vorsitzender des Councils tr\u00E4gt in den meisten F\u00E4llen den Titel Mayor (walisisch: maer). Allerdings haben nicht alle Communitys ein Council: W\u00E4hrend in Communitys mit einer zu geringen Bev\u00F6lkerungszahl Community Meetings eingerichtet werden k\u00F6nnen, haben die Communitys in den urbanen Gebieten der St\u00E4dte Cardiff, Swansea und Newport keine Councils. Die Anzahl der walisischen Communitys betr\u00E4gt 870, von denen \u00FCber 730 ein Council haben und hinsichtlich der Gr\u00F6\u00DFe von 13.945 Hektar in Rhayader bis zu einer Gr\u00F6\u00DFe von lediglich 64 Hektar in . Beim Zensus 2001 war zudem Barry mit 45.053 Einwohnern die gr\u00F6\u00DFte sowie mit keinem permanenten Einwohnern die kleinste Community. Die zweiundzwanzig Councils der Principal Areas sind alle f\u00FCnfzehn Jahre verpflichtet, die Grenzsetzung der Communitys zu \u00FCberpr\u00FCfen. Die Councils schlagen die Ver\u00E4nderungen der vor, welche einen Bericht vorbereitet und eine Empfehlung an die walisische Regierung ausspricht. Falls diese der Empfehlung zustimmt, wird diese mittels einer Ausf\u00FChrungsverordnung implementiert. So wurden beispielsweise im Jahr 2016 in Cardiff vier neue Communitys geschaffen."@de . . . . . . "Komunitatea (galeseraz singularez cymuned eta pluralez cymunedau; ingelesez community) Galesko tokian tokiko administrazioa da. Ingalaterrako parrokia zibilen parekidea da. Komunitateak udalerri eta herri multzoez osatuak daude. 2016an Galesen denera 870 komunitate zeuden. 1974. urterarte Gales ere parrokia zibiletan banaturik zegoen, baina 1972ko Tokian Tokiko Aginte Agiriaen ondorioz parrokia zibilak desegin eta komunitateak sortu ziren. Gaur egun, Galesen ez dago komunitate baten barnean ez dagoen lursailik, ez hirigunetan ezta lana eremuetan."@eu . . . "Komunitatea (galeseraz singularez cymuned eta pluralez cymunedau; ingelesez community) Galesko tokian tokiko administrazioa da. Ingalaterrako parrokia zibilen parekidea da. Komunitateak udalerri eta herri multzoez osatuak daude. 2016an Galesen denera 870 komunitate zeuden. 1974. urterarte Gales ere parrokia zibiletan banaturik zegoen, baina 1972ko Tokian Tokiko Aginte Agiriaen ondorioz parrokia zibilak desegin eta komunitateak sortu ziren. Gaur egun, Galesen ez dago komunitate baten barnean ez dagoen lursailik, ez hirigunetan ezta lana eremuetan."@eu . . . . "Community (Wales)"@en . . . . . . . . "Una comunit\u00E0 del Galles (in inglese community, in gallese cymuned) \u00E8 una suddivisione amministrativa del Galles, di cui costituisce il pi\u00F9 basso livello di governo locale, corrispondente alle parrocchie civili in Inghilterra e paragonabile ai comuni italiani e francesi."@it . . . "Comunit\u00E0 del Galles"@it . "Une communaut\u00E9 (cymuned en gallois, community en anglais) est une division administrative qui constitue la plus petite subdivision territoriale du pays de Galles. On peut comparer les communaut\u00E9s galloises aux paroisses civiles anglaises."@fr . . . . . . "Eine Community (walisisch: cymuned) ist eine Verwaltungseinheit in Wales, die die unterste Stufe der Verwaltungsgliederung von Wales darstellt. Die walisischen Communitys, deren Zahl im Jahr 2016 870 betrug, sind analog zu den Civil Parishes in England. Bis zu der durch den Local Government Act 1972 ausgel\u00F6sten Reform der Verwaltungsgliederung 1974 war Wales wie auch England in sogenannte Civil Parishes aufgeteilt. Heutzutage ist jede walisische Principal Area in Communitys aufgeteilt, wobei im Gegensatz zu England das gesamte walisische Gebiet auf Communitys liegt."@de . "A community (Welsh: cymuned) is a division of land in Wales that forms the lowest tier of local government in Wales. Welsh communities are analogous to civil parishes in England. There are 878 communities in Wales."@en . "Uma comunidade (em gal\u00EAs: cymuned) \u00E9 uma divis\u00E3o de terra no Pa\u00EDs de Gales que forma o n\u00EDvel mais baixo de Governo local no Pa\u00EDs de Gales. As comunidades galesas s\u00E3o an\u00E1logas a Par\u00F3quias civis na Inglaterra. Em 2016, havia 870 comunidades no Pa\u00EDs de Gales. A partir do havia 869 comunidades no Pa\u00EDs de Gales. Mais de 730 t\u00EAm um conselho (ou seja, 84%). variam em tamanho a partir de com uma \u00E1rea de 13 945 hectares (34 000 acre(s)s) para com uma \u00E1rea de 64 hectares (160 acre(s)s). No eles variaram em popula\u00E7\u00E3o de com 45,053 registrou habitantes em sem residentes permanentes."@pt . "1111561356"^^ . . . "Comunitat (Gal\u00B7les)"@ca . . "Una comunit\u00E0 del Galles (in inglese community, in gallese cymuned) \u00E8 una suddivisione amministrativa del Galles, di cui costituisce il pi\u00F9 basso livello di governo locale, corrispondente alle parrocchie civili in Inghilterra e paragonabile ai comuni italiani e francesi."@it . . . . "Comunidade (Pa\u00EDs de Gales)"@pt . . . "Comunidad (Gales)"@es . . "Una comunitat (en gal\u00B7l\u00E8s, cymuned, plural cymunedau) \u00E9s el nivell inferior del govern local de Gal\u00B7les. Es correspon amb la parr\u00F2quia civil d'Anglaterra. Fins a l'any 1974, Gal\u00B7les es dividia en parr\u00F2quies civils, per\u00F2 aquestes foren abolides per l'apartat 20.6 de la Local Government Act 1972, que les substitu\u00ED en l'apartat 27 per Comunitats. Gal\u00B7les est\u00E0 enterament dividida en comunitats i, a difer\u00E8ncia d'Anglaterra, cap part del pa\u00EDs \u00E9s fora d'una cymuned o altra, fins i tot en les \u00E0rees urbanes. Els (consells comunitaris) de Gal\u00B7les tenen funcions i poders id\u00E8ntics als anglesos. Des del punt de vista terminol\u00F2gic, els governs municipals gal\u00B7lesos poden decidir si s'estimen m\u00E9s anomenar-se \"town councils\" (sense difer\u00E8ncia en drets i deures amb els consells comunitaris), i tamb\u00E9 poden tenir estatus de ciutat reconegut per la reina (que el tinguin reconegut, nom\u00E9s n'hi ha dos: Bangor i Tyddewi). El president d'un \"town council\" rep normalment el nom d'alcalde (\"mayor\", en angl\u00E8s). No totes les cymuned tenen un consell comunitari; en comunitats amb molt poca poblaci\u00F3, les decisions es poden prendre per assemblea."@ca . "Una comunitat (en gal\u00B7l\u00E8s, cymuned, plural cymunedau) \u00E9s el nivell inferior del govern local de Gal\u00B7les. Es correspon amb la parr\u00F2quia civil d'Anglaterra. Fins a l'any 1974, Gal\u00B7les es dividia en parr\u00F2quies civils, per\u00F2 aquestes foren abolides per l'apartat 20.6 de la Local Government Act 1972, que les substitu\u00ED en l'apartat 27 per Comunitats. Gal\u00B7les est\u00E0 enterament dividida en comunitats i, a difer\u00E8ncia d'Anglaterra, cap part del pa\u00EDs \u00E9s fora d'una cymuned o altra, fins i tot en les \u00E0rees urbanes."@ca . . . . "Une communaut\u00E9 (cymuned en gallois, community en anglais) est une division administrative qui constitue la plus petite subdivision territoriale du pays de Galles. On peut comparer les communaut\u00E9s galloises aux paroisses civiles anglaises."@fr . . . . .