. . "Cratera complexa \u00E9 um tipo de morfologia de um cratera de impacto."@pt . . "Se denomina cr\u00E1ter complejo a los cr\u00E1teres de impacto que poseen una elevaci\u00F3n central.\u200B Tambi\u00E9n suelen presentar sistemas de fallas y anillos conc\u00E9ntricos.\u200B La profundidad del cr\u00E1ter suele ser menor que la de los y su di\u00E1metro mayor.\u200B Las condiciones que se han de dar para la formaci\u00F3n de un cr\u00E1ter complejo dependen de la gravedad y de las caracter\u00EDsticas de la zona de impacto: si la gravedad es menor, se necesita un asteroide de mayor di\u00E1metro para que se forme un cr\u00E1ter complejo; lo mismo sucede si el terreno donde se produce el impacto es m\u00E1s resistente.\u200B A partir de un determinado tama\u00F1o de umbral, que var\u00EDa con la gravedad planetaria, el colapso y la modificaci\u00F3n de la cavidad transitoria son mucho m\u00E1s extensos, y la estructura resultante se denomina cr\u00E1ter complejo. El colapso de la cavidad transitoria est\u00E1 impulsado por la gravedad, e implica tanto el levantamiento de la regi\u00F3n central como el colapso hacia el interior del borde. El levantamiento central no es el resultado de un rebote el\u00E1stico, que es un proceso en el que un material con fuerza el\u00E1stica intenta volver a su geometr\u00EDa original, sino que el levantamiento es un proceso en el que un material con poca o ninguna fuerza intenta volver a un estado de equilibrio gravitatorio. Los cr\u00E1teres complejos tienen centros levantados, y suelen tener suelos de cr\u00E1ter planos y poco profundos, y paredes aterrazadas. En los tama\u00F1os m\u00E1s grandes, pueden aparecer uno o m\u00E1s anillos exteriores o interiores, y la estructura puede ser etiquetada como una cuenca de impacto en lugar de un cr\u00E1ter de impacto. La morfolog\u00EDa de los cr\u00E1teres complejos en los planetas rocosos parece seguir una secuencia regular con el aumento de tama\u00F1o: los cr\u00E1teres complejos peque\u00F1os con un pico topogr\u00E1fico central se denominan cr\u00E1teres de pico central, por ejemplo Tycho; los cr\u00E1teres de tama\u00F1o intermedio, en los que el pico central se sustituye por un anillo de picos, se denominan cr\u00E1teres de anillo de pico, por ejemplo Schr\u00F6dinger; y los cr\u00E1teres m\u00E1s grandes contienen m\u00FAltiples anillos topogr\u00E1ficos conc\u00E9ntricos, y se denominan cuencas de anillos m\u00FAltiples, por ejemplo Orientale. En los cuerpos helados, a diferencia de los rocosos, aparecen otras formas morfol\u00F3gicas que pueden tener fosas centrales en lugar de picos centrales, y en los tama\u00F1os m\u00E1s grandes pueden contener muchos anillos conc\u00E9ntricos (Valhalla en Calisto es el ejemplo tipo de este \u00FAltimo). Los cr\u00E1teres complejos se clasifican en dos grupos: cr\u00E1teres de pico central y cr\u00E1teres de anillo de pico. Los cr\u00E1teres con anillo de cresta tienen di\u00E1metros m\u00E1s grandes que los cr\u00E1teres con cresta central y tienen un anillo de macizos elevados que son aproximadamente la mitad del di\u00E1metro de borde a borde, en lugar de una cresta central."@es . "24009876"^^ . "Cratera complexa"@pt . . "8157"^^ . . . . . . . . . . . . . . . . . "Cratera complexa \u00E9 um tipo de morfologia de um cratera de impacto."@pt . . . . "El cr\u00E0ter complex \u00E9s un tipus de morfologia d'un gran cr\u00E0ter d'impacte. Per sobre d'una determinada mida de llindar, que varia amb la gravetat planet\u00E0ria, el col\u00B7lapse i la modificaci\u00F3 de la cavitat transit\u00F2ria \u00E9s molt m\u00E9s extensa i l'estructura resultant es denomina cr\u00E0ter complex. El col\u00B7lapse de la cavitat transit\u00F2ria \u00E9s impulsada per la gravetat, i implica tant l'elevaci\u00F3 de la regi\u00F3 central com el col\u00B7lapse cap a l'interior de la vora. L'elevaci\u00F3 central no \u00E9s el resultat de rebot el\u00E0stic, que \u00E9s un proc\u00E9s en el qual un material amb for\u00E7a el\u00E0stica intenta tornar a la seva forma original; m\u00E9s aviat l'elevaci\u00F3 \u00E9s un proc\u00E9s en el qual un material ofereix poca o cap resist\u00E8ncia als intents de tornar a un estat d'equilibri gravitacional."@ca . . . . . "Complex craters are a type of large impact crater morphology. Above a certain threshold size, which varies with planetary gravity, the collapse and modification of the transient cavity is much more extensive, and the resulting structure is called a complex crater. The collapse of the transient cavity is driven by gravity, and involves both the uplift of the central region and the inward collapse of the rim. The central uplift is not the result of elastic rebound which is a process in which a material with elastic strength attempts to return to its original geometry; rather the uplift is a process in which a material with little or no strength attempts to return to a state of gravitational equilibrium."@en . . . "\u0627\u0644\u0641\u0648\u0647\u0629 \u0627\u0644\u0645\u064F\u0631\u0643\u0628\u0629 \u0647\u064A \u0646\u0648\u0639 \u0645\u0646 \u0645\u0648\u0631\u0641\u0648\u0644\u0648\u062C\u064A\u0627 \u0627\u0644\u0641\u0648\u0647\u0627\u062A \u0627\u0644\u0635\u062F\u0645\u064A\u0629. \u0628\u0627\u0644\u0625\u0636\u0627\u0641\u0629 \u0625\u0644\u0649 \u062D\u062C\u0645 \u0627\u0644\u062D\u0627\u0641\u0629 \u0627\u0644\u0645\u0624\u0643\u062F \u0627\u0644\u0630\u064A \u064A\u062A\u063A\u064A\u0631 \u0628\u0648\u0627\u0633\u0637\u0629 \u0627\u0644\u062C\u0627\u0630\u0628\u064A\u0629 \u0627\u0644\u0643\u0648\u0643\u0628\u064A\u0629\u060C \u0627\u0644\u0627\u0646\u0647\u064A\u0627\u0631 \u0648\u0627\u0644\u062A\u063A\u064A\u064A\u0631 \u0644\u0644\u062A\u062C\u0648\u064A\u0641 \u0627\u0644\u0639\u0627\u0628\u0631 \u0647\u0648 \u0623\u0643\u062B\u0631 \u0627\u062A\u0633\u0627\u0639\u064B\u0627 \u0628\u0643\u062B\u064A\u0631\u060C \u0648\u064A\u0646\u062A\u062C \u0639\u0646\u0647 \u0628\u0646\u064A\u0629 \u062A\u064F\u0633\u0645\u0649 \u0627\u0644\u0641\u0648\u0647\u0629 \u0627\u0644\u0645\u064F\u0631\u0643\u0628\u0629. \u0625\u0646 \u0627\u0646\u0647\u064A\u0627\u0631 \u0627\u0644\u062A\u062C\u0648\u064A\u0641 \u0627\u0644\u0639\u0627\u0628\u0631 \u0645\u062F\u0641\u0648\u0639 \u0628\u0627\u0644\u062C\u0627\u0630\u0628\u064A\u0629\u060C \u0648\u064A\u0634\u0645\u0644 \u0643\u0644 \u0645\u0646 \u0631\u0641\u0639 \u0627\u0644\u0645\u0646\u0637\u0642\u0629 \u0627\u0644\u0645\u0631\u0643\u0632\u064A\u0629 \u0648\u0627\u0644\u0627\u0646\u0647\u064A\u0627\u0631 \u0627\u0644\u062F\u0627\u062E\u0644\u064A \u0644\u0644\u062D\u0627\u0641\u0629."@ar . . . . . . . "1108856608"^^ . . . "Cr\u00E1ter complejo"@es . . "Complex crater"@en . . . . . "Se denomina cr\u00E1ter complejo a los cr\u00E1teres de impacto que poseen una elevaci\u00F3n central.\u200B Tambi\u00E9n suelen presentar sistemas de fallas y anillos conc\u00E9ntricos.\u200B La profundidad del cr\u00E1ter suele ser menor que la de los y su di\u00E1metro mayor.\u200B Las condiciones que se han de dar para la formaci\u00F3n de un cr\u00E1ter complejo dependen de la gravedad y de las caracter\u00EDsticas de la zona de impacto: si la gravedad es menor, se necesita un asteroide de mayor di\u00E1metro para que se forme un cr\u00E1ter complejo; lo mismo sucede si el terreno donde se produce el impacto es m\u00E1s resistente.\u200B"@es . . . . "El cr\u00E0ter complex \u00E9s un tipus de morfologia d'un gran cr\u00E0ter d'impacte. Per sobre d'una determinada mida de llindar, que varia amb la gravetat planet\u00E0ria, el col\u00B7lapse i la modificaci\u00F3 de la cavitat transit\u00F2ria \u00E9s molt m\u00E9s extensa i l'estructura resultant es denomina cr\u00E0ter complex. El col\u00B7lapse de la cavitat transit\u00F2ria \u00E9s impulsada per la gravetat, i implica tant l'elevaci\u00F3 de la regi\u00F3 central com el col\u00B7lapse cap a l'interior de la vora. L'elevaci\u00F3 central no \u00E9s el resultat de rebot el\u00E0stic, que \u00E9s un proc\u00E9s en el qual un material amb for\u00E7a el\u00E0stica intenta tornar a la seva forma original; m\u00E9s aviat l'elevaci\u00F3 \u00E9s un proc\u00E9s en el qual un material ofereix poca o cap resist\u00E8ncia als intents de tornar a un estat d'equilibri gravitacional. Els cr\u00E0ters complexos tenen el centre elevat, i t\u00EDpicament s\u00F3n grans cr\u00E0ters poc profunds, plans i amb parets en forma de terrassa. Poden apar\u00E8ixer un o m\u00E9s anells exteriors o interiors en els cr\u00E0ters m\u00E9s grans i l'estructura pot ser etiquetada com una conca d'impacte en lloc d'un cr\u00E0ter d'impacte. La morfologia del cr\u00E0ter complex en planetes rocosos sembla seguir una seq\u00FC\u00E8ncia regular amb l'augment de mida: \n* El cr\u00E0ter complex petit presenta un pic topogr\u00E0fic al centre que s'anomena pic anul\u00B7lar central, com per exemple Tycho. \n* El cr\u00E0ter de grand\u00E0ria interm\u00E8dia, anomenat \u00ABcr\u00E0ter d'anell de pics\u00BB, presenta un anell de pics que substitueix al pic central, com per exemple Schr\u00F6dinger. \n* Els cr\u00E0ters m\u00E9s grans contenen diversos anells topogr\u00E0fics conc\u00E8ntrics, i s'anomenen \u00ABconques amb m\u00FAltiples anells\u00BB, com per exemple Orientale. En el gel, en comparaci\u00F3 amb els cossos rocosos, apareixen altres formes morfol\u00F2giques que poden tenir forats centrals en lloc de pics centrals. En les mides m\u00E9s grans poden contenir molts anells conc\u00E8ntrics, com per exemple , de Calisto."@ca . . . . . . . . . . . . . . . . . "Cr\u00E0ter complex"@ca . . "\u0627\u0644\u0641\u0648\u0647\u0629 \u0627\u0644\u0645\u064F\u0631\u0643\u0628\u0629 \u0647\u064A \u0646\u0648\u0639 \u0645\u0646 \u0645\u0648\u0631\u0641\u0648\u0644\u0648\u062C\u064A\u0627 \u0627\u0644\u0641\u0648\u0647\u0627\u062A \u0627\u0644\u0635\u062F\u0645\u064A\u0629. \u0628\u0627\u0644\u0625\u0636\u0627\u0641\u0629 \u0625\u0644\u0649 \u062D\u062C\u0645 \u0627\u0644\u062D\u0627\u0641\u0629 \u0627\u0644\u0645\u0624\u0643\u062F \u0627\u0644\u0630\u064A \u064A\u062A\u063A\u064A\u0631 \u0628\u0648\u0627\u0633\u0637\u0629 \u0627\u0644\u062C\u0627\u0630\u0628\u064A\u0629 \u0627\u0644\u0643\u0648\u0643\u0628\u064A\u0629\u060C \u0627\u0644\u0627\u0646\u0647\u064A\u0627\u0631 \u0648\u0627\u0644\u062A\u063A\u064A\u064A\u0631 \u0644\u0644\u062A\u062C\u0648\u064A\u0641 \u0627\u0644\u0639\u0627\u0628\u0631 \u0647\u0648 \u0623\u0643\u062B\u0631 \u0627\u062A\u0633\u0627\u0639\u064B\u0627 \u0628\u0643\u062B\u064A\u0631\u060C \u0648\u064A\u0646\u062A\u062C \u0639\u0646\u0647 \u0628\u0646\u064A\u0629 \u062A\u064F\u0633\u0645\u0649 \u0627\u0644\u0641\u0648\u0647\u0629 \u0627\u0644\u0645\u064F\u0631\u0643\u0628\u0629. \u0625\u0646 \u0627\u0646\u0647\u064A\u0627\u0631 \u0627\u0644\u062A\u062C\u0648\u064A\u0641 \u0627\u0644\u0639\u0627\u0628\u0631 \u0645\u062F\u0641\u0648\u0639 \u0628\u0627\u0644\u062C\u0627\u0630\u0628\u064A\u0629\u060C \u0648\u064A\u0634\u0645\u0644 \u0643\u0644 \u0645\u0646 \u0631\u0641\u0639 \u0627\u0644\u0645\u0646\u0637\u0642\u0629 \u0627\u0644\u0645\u0631\u0643\u0632\u064A\u0629 \u0648\u0627\u0644\u0627\u0646\u0647\u064A\u0627\u0631 \u0627\u0644\u062F\u0627\u062E\u0644\u064A \u0644\u0644\u062D\u0627\u0641\u0629."@ar . . . . "\u0641\u0648\u0647\u0629 \u0645\u0631\u0643\u0628\u0629"@ar . . . . "Complex craters are a type of large impact crater morphology. Above a certain threshold size, which varies with planetary gravity, the collapse and modification of the transient cavity is much more extensive, and the resulting structure is called a complex crater. The collapse of the transient cavity is driven by gravity, and involves both the uplift of the central region and the inward collapse of the rim. The central uplift is not the result of elastic rebound which is a process in which a material with elastic strength attempts to return to its original geometry; rather the uplift is a process in which a material with little or no strength attempts to return to a state of gravitational equilibrium. Complex craters have uplifted centers, and they have typically broad flat shallow crater floors, and terraced walls. At the largest sizes, one or more exterior or interior rings may appear, and the structure may be labeled an impact basin rather than an impact crater. Complex-crater morphology on rocky planets appears to follow a regular sequence with increasing size: small complex craters with a central topographic peak are called central-peak craters, for example Tycho; intermediate-sized craters, in which the central peak is replaced by a ring of peaks, are called peak ring craters, for example Schr\u00F6dinger; and the largest craters contain multiple concentric topographic rings, and are called multi-ringed basins, for example Orientale. On icy as opposed to rocky bodies, other morphological forms appear which may have central pits rather than central peaks, and at the largest sizes may contain very many concentric rings \u2013 Valhalla on Callisto is the type example of the latter. Complex craters are classified into two groups: central-peak and peak-ring craters. Peak-ring craters have diameters that are larger in than central-peak craters and have a ring of raised massifs which are roughly half the rim-to-rim diameter, instead of a central peak."@en .