. . "\u9009\u8A00\u4E09\u6BB5\u8BBA(Disjunctive Syllogism)\uFF0C\u4E5F\u53EB\u505A\u6790\u53D6\u4E09\u6BB5\u8BBA\u6216\u62D2\u53D6\u5F0F\uFF08modus tollendo ponens\uFF0C\u5B57\u9762\u610F\u601D\uFF1A\u901A\u8FC7\u5426\u5B9A\u6765\u80AF\u5B9A\uFF09\u662F\u6709\u6548\u7684\u7B80\u5355\u7684\uFF1A P\u6216Q\u975EP\u6240\u4EE5Q \u5728\u903B\u8F91\u8FD0\u7B97\u7B26\u8BB0\u53F7\u4E2D\uFF1A \uFF0C\u00AC \u8FD9\u91CC\u7684\u8868\u793A\u903B\u8F91\u65AD\u8A00\u3002 \u7C97\u7565\u7684\uFF0C\u6211\u4EEC\u53EF\u4EE5\u8BF4\u4E00\u4E2A\u6216\u53E6\u4E00\u4E2A\u662F\u771F\uFF1B\u63A5\u7740\u6211\u4EEC\u53EF\u4EE5\u8BF4\u4E00\u4E2A\u4E0D\u662F\u771F\uFF1B\u90A3\u4E48\u6211\u4EEC\u53EF\u4EE5\u63A8\u5BFC\u51FA\u53E6\u4E00\u4E2A\u5FC5\u987B\u662F\u771F\u3002\u8FD9\u79CD\u63A8\u7406\u53EB\u505A\"\u9009\u8A00\u4E09\u6BB5\u8BBA\"\uFF0C\u5C31\u662F\u8BF4\uFF0C\u9996\u5148\u5B83\u662F\u4E09\u6BB5\u8BBA--\u4E09\u4E2A\u6B65\u9AA4\u7684\u8BBA\u8BC1--\u5176\u6B21\u5B83\u5305\u542B\u4E00\u4E2A\uFF0C\u5B83\u7B80\u5355\u7684\u610F\u5473\u7740\u4E00\u4E2A\"\u6216\"\u9648\u8FF0\u3002\"\u8981\u4E48P\u8981\u4E48Q\"\u662F\u4E00\u4E2A\u6790\u53D6\u5F0F\uFF1BP\u548CQ\u53EB\u505A\u8FD9\u4E2A\u9648\u8FF0\u7684\u79BB\u6790\u9879\uFF08disjunct\uFF09\u3002 \u4E00\u4E2A\u4F8B\u5B50\uFF1A \u6211\u8981\u4E48\u9009\u62E9\u6C64\u8981\u4E48\u9009\u62E9\u6C99\u62C9\u3002\u6211\u4E0D\u9009\u62E9\u6C64\u3002\u6240\u4EE5\uFF0C\u6211\u9009\u62E9\u6C99\u62C9\u3002 \u53E6\u4E00\u4E2A\u4F8B\u5B50\uFF1A \u8981\u9EBC\u5C0F\u738B\u8D62\u8981\u9EBC\u5C0F\u5F20\u8D62\u3002\u5C0F\u738B\u6CA1\u6709\u8D62\u3002\u6240\u4EE5\uFF0C\u5C0F\u5F20\u8D62\u4E86\u3002"@zh . . . "Modus tollendo ponens \u00E4r en slutledningsregel inom logiken. Regeln kan formellt skrivas: vilket betyder att man fr\u00E5n en premiss, i vilken huvudoperationen \u00E4r en disjunktion och en annan premiss, som negerar disjunktionens ena led, kan sluta sig till disjunktionens andra led. Fr\u00E5n premisserna (P eller Q) och icke-P kan s\u00E5ledes slutsatsen Q dras. Regelns latinska namn har sitt ursprung i att disjunktionens ena led f\u00F6rnekas (tollendo) och att d\u00E4rmed det andra ledet kan bejakas (ponens). Exempel: Fr\u00E5n premissen T\u00E5get \u00E4r f\u00F6rsenat eller Min klocka g\u00E5r fel och premissen T\u00E5get \u00E4r inte f\u00F6rsenat kan slutsatsen Min klocka g\u00E5r fel dras. Formellt kan regeln \u00E4ven skrivas: , d\u00E4r betyder syntaktisk konsekvens. Regeln uttryckt som en tautologi eller som ett teorem i satslogiken skrivs"@sv . "En logique classique, un syllogisme disjonctif (o\u00F9 plus anciennement ponens modus tollendo) est une valide, qui prend la forme d'un syllogisme ayant une d\u00E9claration disjonctive dans l'une de ses pr\u00E9misses. Soit la br\u00E8che est une br\u00E8che s\u00E9curis\u00E9e, soit elle sera soumis \u00E0 une amende.La br\u00E8che n'est pas une br\u00E8che de s\u00E9curit\u00E9.Par cons\u00E9quent, elle sera soumis \u00E0 une amende. o\u00F9 la r\u00E8gle est que chaque fois que les instances de \u00AB\u00BB, et \u00AB\u00BB apparaissent, la conclusion \u00AB\u00BB peut \u00EAtre plac\u00E9 sur une ligne subs\u00E9quente."@fr . "Disjunctive syllogism"@en . "En logique classique, un syllogisme disjonctif (o\u00F9 plus anciennement ponens modus tollendo) est une valide, qui prend la forme d'un syllogisme ayant une d\u00E9claration disjonctive dans l'une de ses pr\u00E9misses. Soit la br\u00E8che est une br\u00E8che s\u00E9curis\u00E9e, soit elle sera soumis \u00E0 une amende.La br\u00E8che n'est pas une br\u00E8che de s\u00E9curit\u00E9.Par cons\u00E9quent, elle sera soumis \u00E0 une amende. En logique propositionnelle, une syllogisme disjonctif (aussi connu sous le nom de l'argument de kneecapper, \u00E9limination ou, ou abr\u00E9g\u00E9 vE), est une r\u00E8gle d'inf\u00E9rence valide. Si on nous dit qu'au moins l'un des deux \u00E9tats est vrai; et dit aussi que ce n'est pas le premier qui est vrai; nous pouvons en d\u00E9duire que ce sera le dernier qui sera vrai. Si P ou Q est vrai et P est faux, alors Q est vrai. La raison pour laquelle on l'appelle \u00ABsyllogisme disjonctif\u00BB est qu'il est un syllogisme, un argument en trois \u00E9tapes, et, parce qu'il contient une disjonction logique. \u00ABSoit P ou Q\u00BB est une disjonction; P et Q sont appel\u00E9s les disjoints de la d\u00E9claration. La r\u00E8gle permet d'\u00E9liminer une disjonction d'une . Il est la r\u00E8gle selon laquelle: o\u00F9 la r\u00E8gle est que chaque fois que les instances de \u00AB\u00BB, et \u00AB\u00BB apparaissent, la conclusion \u00AB\u00BB peut \u00EAtre plac\u00E9 sur une ligne subs\u00E9quente. Le syllogisme disjonctif est \u00E9troitement li\u00E9 au syllogisme hypoth\u00E9tique, car celui-ci est \u00E9galement type de syllogisme, et aussi le nom d'une r\u00E8gle d'inf\u00E9rence. Il est \u00E9galement li\u00E9e \u00E0 la loi de non-contradiction et la loi du tiers exclu, deux des trois lois traditionnelles de la pens\u00E9e."@fr . . . . . . . "In classical logic, disjunctive syllogism (historically known as modus tollendo ponens (MTP), Latin for \"mode that affirms by denying\") is a valid argument form which is a syllogism having a disjunctive statement for one of its premises. An example in English: 1. \n* The breach is a safety violation, or it is not subject to fines. 2. \n* The breach is not a safety violation. 3. \n* Therefore, it is not subject to fines."@en . "Disjunctive syllogism"@en . . . . "\uB17C\uB9AC\uD559\uC5D0\uC11C, \uC120\uC5B8\uC801 \uC0BC\uB2E8 \uB17C\uBC95(\u9078\u8A00\u7684\u4E09\u6BB5\u8AD6\u6CD5, \uC601\uC5B4: disjunctive syllogism)\uC740 \uC120\uC5B8 \uBA85\uC81C\uC640 \uC774\uB97C \uC774\uB8E8\uB294 \uB450 \uBA85\uC81C \uAC00\uC6B4\uB370 \uD558\uB098\uC5D0 \uB300\uD55C \uBD80\uC815\uC73C\uB85C\uBD80\uD130 \uB2E4\uB978 \uD55C \uBA85\uC81C\uB97C \uC720\uB3C4\uD558\uB294 \uC0BC\uB2E8 \uB17C\uBC95\uC774\uB2E4. \uC989, \u201CP\uAC00 \uCC38\uC774\uAC70\uB098 Q\uAC00 \uCC38\uC774\uB2E4. \uADF8\uB7F0\uB370 P\uB294 \uCC38\uC774 \uC544\uB2C8\uB2E4. \uB530\uB77C\uC11C Q\uAC00 \uCC38\uC774\uB2E4.\u201D\uC640 \uAC19\uC740 \uAF34\uC774\uB2E4."@ko . . . . "\u9009\u8A00\u4E09\u6BB5\u8BBA(Disjunctive Syllogism)\uFF0C\u4E5F\u53EB\u505A\u6790\u53D6\u4E09\u6BB5\u8BBA\u6216\u62D2\u53D6\u5F0F\uFF08modus tollendo ponens\uFF0C\u5B57\u9762\u610F\u601D\uFF1A\u901A\u8FC7\u5426\u5B9A\u6765\u80AF\u5B9A\uFF09\u662F\u6709\u6548\u7684\u7B80\u5355\u7684\uFF1A P\u6216Q\u975EP\u6240\u4EE5Q \u5728\u903B\u8F91\u8FD0\u7B97\u7B26\u8BB0\u53F7\u4E2D\uFF1A \uFF0C\u00AC \u8FD9\u91CC\u7684\u8868\u793A\u903B\u8F91\u65AD\u8A00\u3002 \u7C97\u7565\u7684\uFF0C\u6211\u4EEC\u53EF\u4EE5\u8BF4\u4E00\u4E2A\u6216\u53E6\u4E00\u4E2A\u662F\u771F\uFF1B\u63A5\u7740\u6211\u4EEC\u53EF\u4EE5\u8BF4\u4E00\u4E2A\u4E0D\u662F\u771F\uFF1B\u90A3\u4E48\u6211\u4EEC\u53EF\u4EE5\u63A8\u5BFC\u51FA\u53E6\u4E00\u4E2A\u5FC5\u987B\u662F\u771F\u3002\u8FD9\u79CD\u63A8\u7406\u53EB\u505A\"\u9009\u8A00\u4E09\u6BB5\u8BBA\"\uFF0C\u5C31\u662F\u8BF4\uFF0C\u9996\u5148\u5B83\u662F\u4E09\u6BB5\u8BBA--\u4E09\u4E2A\u6B65\u9AA4\u7684\u8BBA\u8BC1--\u5176\u6B21\u5B83\u5305\u542B\u4E00\u4E2A\uFF0C\u5B83\u7B80\u5355\u7684\u610F\u5473\u7740\u4E00\u4E2A\"\u6216\"\u9648\u8FF0\u3002\"\u8981\u4E48P\u8981\u4E48Q\"\u662F\u4E00\u4E2A\u6790\u53D6\u5F0F\uFF1BP\u548CQ\u53EB\u505A\u8FD9\u4E2A\u9648\u8FF0\u7684\u79BB\u6790\u9879\uFF08disjunct\uFF09\u3002 \u4E00\u4E2A\u4F8B\u5B50\uFF1A \u6211\u8981\u4E48\u9009\u62E9\u6C64\u8981\u4E48\u9009\u62E9\u6C99\u62C9\u3002\u6211\u4E0D\u9009\u62E9\u6C64\u3002\u6240\u4EE5\uFF0C\u6211\u9009\u62E9\u6C99\u62C9\u3002 \u53E6\u4E00\u4E2A\u4F8B\u5B50\uFF1A \u8981\u9EBC\u5C0F\u738B\u8D62\u8981\u9EBC\u5C0F\u5F20\u8D62\u3002\u5C0F\u738B\u6CA1\u6709\u8D62\u3002\u6240\u4EE5\uFF0C\u5C0F\u5F20\u8D62\u4E86\u3002"@zh . . "Modus tollendo ponens"@sv . "Syllogisme disjonctif"@fr . . . . "6462"^^ . . . . . . . . . . . "\uC120\uC5B8\uC801 \uC0BC\uB2E8 \uB17C\uBC95"@ko . "Der Modus tollendo ponens oder Disjunktive Syllogismus ist eine Schlussfigur der klassischen Aussagenlogik bzw. eine Schlussregel vieler logischer Kalk\u00FCle, die es erlaubt, aus einem Satz der Form A oder B und einem Satz der Form Nicht A auf einen Satz der Form B zu schlie\u00DFen. Es wird also \u2013 inhaltlich gesprochen \u2013 aus dem Wissen, dass mindestens einer von zwei Sachverhalten bestehen muss, dass aber einer der beiden nicht besteht, darauf geschlossen, dass der andere der beiden bestehen muss."@de . "Modus tollendo ponens"@es . . . "En l\u00F2gica, el sil\u00B7logisme disjuntiu , hist\u00F2ricament conegut com a modus tollendo ponens (en llat\u00ED, 'manera que negant afirma') o MTP , \u00E9s una forma v\u00E0lida d'argument: O \u00E9s el cas que A, o \u00E9s el cas que BNo APer tant, B Per exemple, un raonament que segueix la forma del sil\u00B7logisme disjuntiu podria ser: O \u00E9s de dia o \u00E9s de nit.No \u00E9s de dia.Per tant, \u00E9s de nit. Una altra manera de presentar el sil\u00B7logisme disjuntiu \u00E9s: I encara una altra manera \u00E9s a trav\u00E9s de la notaci\u00F3 del c\u00E0lcul de seq\u00FCent: A l\u00F2gica proposicional la seva representaci\u00F3 seria la seg\u00FCent:"@ca . "El modus tollendo ponens (lat\u00EDn: \"el modo que, al negar, afirma\")1 tambi\u00E9n conocido como eliminaci\u00F3n de la disyunci\u00F3n o eliminaci\u00F3n del \"o\", abreviado \u2228E,\u200B\u200B\u200B\u200B o silogismo disyuntivo\u200B\u200B (cabe anotar que para algunos autores son dos reglas diferentes\u200B) es, en l\u00F3gica cl\u00E1sica, una forma de argumento v\u00E1lida que contiene una declaraci\u00F3n disyuntiva en una de sus premisas,\u200B\u200B y en l\u00F3gica proposicional, una regla de inferencia v\u00E1lida. El modus tollendo ponens puede escribirse formalmente como: Un ejemplo de modus tollendo ponens o silogismo disyuntivo es: El incumplimiento no es una violaci\u00F3n de seguridad."@es . . "Modus tollendo ponens"@de . . "Il sillogismo disgiuntivo (detto anche modus tollendo ponens, abbreviato SD) \u00E8 una regola d'inferenza derivata che applica alla disgiunzione una propriet\u00E0 deduttiva di questa forma: P o Q.non-P.Quindi Q. o in linguaggio formale: \u00AC Tabella di verit\u00E0: La prima premessa del sillogismo equivale alla tavola di verit\u00E0 della disgiunzione. Leggendola al contrario, si vede che se la prima premessa \u00E8 vera (terza colonna) e p \u00E8 falsa (premessa minore), necessariamente si cade nel terzo caso in cui \u00E8 vera q. Detto in modo informale: se si danno due ipotesi disgiunte P o Q, e si nega una delle due ipotesi (ad esempio P), per la regola della disgiunzione si potr\u00E0 inferire Q. Questo \u00E8 possibile per la tavola di verit\u00E0 della disgiunzione, per la quale essa \u00E8 falsa solo se entrambi gli enunciati sono falsi. Essendo la disgiunzione data per vera come premessa almeno uno dei due termini dev'essere vero; dunque, se un termine \u00E8 falso, l'altro \u00E8 sicuramente vero. Un esempio ancora pi\u00F9 concreto: Oggi vado al cinema o vado in piscina.Ma non vado in piscina.Dunque, oggi vado al cinema."@it . . . . . "Il sillogismo disgiuntivo (detto anche modus tollendo ponens, abbreviato SD) \u00E8 una regola d'inferenza derivata che applica alla disgiunzione una propriet\u00E0 deduttiva di questa forma: P o Q.non-P.Quindi Q. o in linguaggio formale: \u00AC Tabella di verit\u00E0: La prima premessa del sillogismo equivale alla tavola di verit\u00E0 della disgiunzione. Leggendola al contrario, si vede che se la prima premessa \u00E8 vera (terza colonna) e p \u00E8 falsa (premessa minore), necessariamente si cade nel terzo caso in cui \u00E8 vera q. Un esempio ancora pi\u00F9 concreto:"@it . "\u9078\u8A00\u4E09\u6BB5\u8AD6\u6CD5\uFF08\u305B\u3093\u3052\u3093\u3055\u3093\u3060\u3093\u308D\u3093\u307D\u3046\u3001\u82F1: Disjunctive syllogism\uFF09\u3068\u306F\u3001\u8AD6\u7406\u5B66\u306B\u304A\u3044\u3066\u3001\u300C\u5927\u524D\u63D0\u300D\u3092\u9078\u8A00\u547D\u984C\uFF08\u9078\u629E\u80A2\u3092\u6301\u3063\u305F\u547D\u984C\uFF09\u306B\u3057\u3001\u300C\u5C0F\u524D\u63D0\u300D\u3067\u305D\u306E\u9078\u629E\u80A2\u306B\u5BFE\u3059\u308B\u80AF\u5B9A\u30FB\u5426\u5B9A\u3092\u884C\u306A\u3046\u3053\u3068\u3067\u3001\u300C\u7D50\u8AD6\u300D\u3092\u5C0E\u304F\u5F62\u5F0F\u306E\u4E09\u6BB5\u8AD6\u6CD5\u306E\u3053\u3068\u3002\u9078\u8A00\u7684\u4E09\u6BB5\u8AD6\u6CD5\u3068\u3082\u3002 \u6B21\u306B\u6319\u3052\u308B\u3088\u3046\u306A\u59A5\u5F53\u306A\u6F14\u7E79\u306E\u8AD6\u8A3C\u5F62\u5F0F\u306E\u4E00\u7A2E\u3002 P\u3067\u3042\u308B\u304B\u3001\u307E\u305F\u306FQ\u3067\u3042\u308BP\u3067\u306A\u3044\u3057\u305F\u304C\u3063\u3066\u3001Q\u3067\u3042\u308B \u8AD6\u7406\u6F14\u7B97\u306E\u8A18\u6CD5\u3067\u306F\u6B21\u306E\u3088\u3046\u306B\u306A\u308B\u3002 \u3053\u3053\u3067 \u306F\u8AD6\u7406\u7684\u5E30\u7D50\u3092\u8868\u3059\u3002"@ja . . "Der Modus tollendo ponens oder Disjunktive Syllogismus ist eine Schlussfigur der klassischen Aussagenlogik bzw. eine Schlussregel vieler logischer Kalk\u00FCle, die es erlaubt, aus einem Satz der Form A oder B und einem Satz der Form Nicht A auf einen Satz der Form B zu schlie\u00DFen. Es wird also \u2013 inhaltlich gesprochen \u2013 aus dem Wissen, dass mindestens einer von zwei Sachverhalten bestehen muss, dass aber einer der beiden nicht besteht, darauf geschlossen, dass der andere der beiden bestehen muss. Der lateinische Name Modus tollendo ponens, frei: \u201ESchlussweise (modus), die durch das Zur\u00FCckweisen [Verneinen] (tollendo) [einer Aussage] eine [andere] Aussage setzt [herleitet] (ponens)\u201C, erkl\u00E4rt sich daraus, dass bei gegebener erster Pr\u00E4misse, A \u2228 B, durch das Verneinen (\u00ACA) einer Aussage eine andere Aussage, B, \u201Egesetzt\u201C (hergeleitet) wird. Da ein Satz A \u2228 B auch Disjunktion genannt wird, bezeichnet man den Modus tollendo ponens gelegentlich als \u201EDisjunktiven Syllogismus\u201C."@de . "1098910575"^^ . . . . . . "\uB17C\uB9AC\uD559\uC5D0\uC11C, \uC120\uC5B8\uC801 \uC0BC\uB2E8 \uB17C\uBC95(\u9078\u8A00\u7684\u4E09\u6BB5\u8AD6\u6CD5, \uC601\uC5B4: disjunctive syllogism)\uC740 \uC120\uC5B8 \uBA85\uC81C\uC640 \uC774\uB97C \uC774\uB8E8\uB294 \uB450 \uBA85\uC81C \uAC00\uC6B4\uB370 \uD558\uB098\uC5D0 \uB300\uD55C \uBD80\uC815\uC73C\uB85C\uBD80\uD130 \uB2E4\uB978 \uD55C \uBA85\uC81C\uB97C \uC720\uB3C4\uD558\uB294 \uC0BC\uB2E8 \uB17C\uBC95\uC774\uB2E4. \uC989, \u201CP\uAC00 \uCC38\uC774\uAC70\uB098 Q\uAC00 \uCC38\uC774\uB2E4. \uADF8\uB7F0\uB370 P\uB294 \uCC38\uC774 \uC544\uB2C8\uB2E4. \uB530\uB77C\uC11C Q\uAC00 \uCC38\uC774\uB2E4.\u201D\uC640 \uAC19\uC740 \uAF34\uC774\uB2E4."@ko . . . . "Modus tollendo ponens (spos\u00F3b potwierdzaj\u0105cy przez zaprzeczenie) \u2013 tautologia rachunku zda\u0144 i analogiczny schemat wnioskowania dedukcyjnego. Tautologia rachunku zda\u0144 m\u00F3wi, \u017Ce je\u015Bli uznajemy alternatyw\u0119 i fa\u0142szywo\u015B\u0107 jednego z jej cz\u0142on\u00F3w, musimy uzna\u0107 prawdziwo\u015B\u0107 drugiego cz\u0142onu: Analogiczny schemat wnioskowania dedukcyjnego ma posta\u0107:"@pl . . . . "If is true or is true and is false, then is true."@en . . "7963"^^ . . . . . . "Modus tollendo ponens \u00E4r en slutledningsregel inom logiken. Regeln kan formellt skrivas: vilket betyder att man fr\u00E5n en premiss, i vilken huvudoperationen \u00E4r en disjunktion och en annan premiss, som negerar disjunktionens ena led, kan sluta sig till disjunktionens andra led. Fr\u00E5n premisserna (P eller Q) och icke-P kan s\u00E5ledes slutsatsen Q dras. Regelns latinska namn har sitt ursprung i att disjunktionens ena led f\u00F6rnekas (tollendo) och att d\u00E4rmed det andra ledet kan bejakas (ponens). Formellt kan regeln \u00E4ven skrivas: , d\u00E4r betyder syntaktisk konsekvens."@sv . . . . "In classical logic, disjunctive syllogism (historically known as modus tollendo ponens (MTP), Latin for \"mode that affirms by denying\") is a valid argument form which is a syllogism having a disjunctive statement for one of its premises. An example in English: 1. \n* The breach is a safety violation, or it is not subject to fines. 2. \n* The breach is not a safety violation. 3. \n* Therefore, it is not subject to fines."@en . "El modus tollendo ponens (lat\u00EDn: \"el modo que, al negar, afirma\")1 tambi\u00E9n conocido como eliminaci\u00F3n de la disyunci\u00F3n o eliminaci\u00F3n del \"o\", abreviado \u2228E,\u200B\u200B\u200B\u200B o silogismo disyuntivo\u200B\u200B (cabe anotar que para algunos autores son dos reglas diferentes\u200B) es, en l\u00F3gica cl\u00E1sica, una forma de argumento v\u00E1lida que contiene una declaraci\u00F3n disyuntiva en una de sus premisas,\u200B\u200B y en l\u00F3gica proposicional, una regla de inferencia v\u00E1lida. El modus tollendo ponens o silogismo disyuntivo establece que, si se nos dice que al menos una de las dos proposiciones es verdadera; y tambi\u00E9n se nos dijo que no es la primera la que es verdadera; se puede inferir que debe ser la \u00FAltima la que es verdadera. Es decir, si P o Q es verdadero y P es falso, entonces Q es verdadero. El modus tollendo ponens puede escribirse formalmente como: donde cada vez que aparezcan las instancias de \"\" y \"\" en las l\u00EDneas de una demostraci\u00F3n, se puede colocar \"\" en una l\u00EDnea posterior. Un ejemplo de modus tollendo ponens o silogismo disyuntivo es: O el incumplimiento es una violaci\u00F3n de seguridad, o no est\u00E1 sujeto a multas. El incumplimiento no es una violaci\u00F3n de seguridad. Por lo tanto, no est\u00E1 sujeto a multas. La raz\u00F3n por la que esto le llama silogismo disyuntivo es que, primero, es un silogismo - un argumento en tres pasos -, y segundo, contiene una disyunci\u00F3n l\u00F3gica, que es simplemente el \"o\" que conecta ambos t\u00E9rminos. \"P o Q\" es precisamente una disyunci\u00F3n. Esta norma permite eliminar una disyunci\u00F3n - el \"o\" - de una . El silogismo disyuntivo est\u00E1 estrechamente relacionado al silogismo hipot\u00E9tico, que es tambi\u00E9n un tipo de silogismo y una regla de inferencia."@es . "\u9078\u8A00\u4E09\u6BB5\u8AD6\u6CD5"@ja . . . . . "Sillogismo disgiuntivo"@it . . . "Modus tollendo ponens"@ca . . . . "\u9078\u8A00\u4E09\u6BB5\u8AD6\u6CD5\uFF08\u305B\u3093\u3052\u3093\u3055\u3093\u3060\u3093\u308D\u3093\u307D\u3046\u3001\u82F1: Disjunctive syllogism\uFF09\u3068\u306F\u3001\u8AD6\u7406\u5B66\u306B\u304A\u3044\u3066\u3001\u300C\u5927\u524D\u63D0\u300D\u3092\u9078\u8A00\u547D\u984C\uFF08\u9078\u629E\u80A2\u3092\u6301\u3063\u305F\u547D\u984C\uFF09\u306B\u3057\u3001\u300C\u5C0F\u524D\u63D0\u300D\u3067\u305D\u306E\u9078\u629E\u80A2\u306B\u5BFE\u3059\u308B\u80AF\u5B9A\u30FB\u5426\u5B9A\u3092\u884C\u306A\u3046\u3053\u3068\u3067\u3001\u300C\u7D50\u8AD6\u300D\u3092\u5C0E\u304F\u5F62\u5F0F\u306E\u4E09\u6BB5\u8AD6\u6CD5\u306E\u3053\u3068\u3002\u9078\u8A00\u7684\u4E09\u6BB5\u8AD6\u6CD5\u3068\u3082\u3002 \u6B21\u306B\u6319\u3052\u308B\u3088\u3046\u306A\u59A5\u5F53\u306A\u6F14\u7E79\u306E\u8AD6\u8A3C\u5F62\u5F0F\u306E\u4E00\u7A2E\u3002 P\u3067\u3042\u308B\u304B\u3001\u307E\u305F\u306FQ\u3067\u3042\u308BP\u3067\u306A\u3044\u3057\u305F\u304C\u3063\u3066\u3001Q\u3067\u3042\u308B \u8AD6\u7406\u6F14\u7B97\u306E\u8A18\u6CD5\u3067\u306F\u6B21\u306E\u3088\u3046\u306B\u306A\u308B\u3002 \u3053\u3053\u3067 \u306F\u8AD6\u7406\u7684\u5E30\u7D50\u3092\u8868\u3059\u3002"@ja . "Modus tollendo ponens (spos\u00F3b potwierdzaj\u0105cy przez zaprzeczenie) \u2013 tautologia rachunku zda\u0144 i analogiczny schemat wnioskowania dedukcyjnego. Tautologia rachunku zda\u0144 m\u00F3wi, \u017Ce je\u015Bli uznajemy alternatyw\u0119 i fa\u0142szywo\u015B\u0107 jednego z jej cz\u0142on\u00F3w, musimy uzna\u0107 prawdziwo\u015B\u0107 drugiego cz\u0142onu: Analogiczny schemat wnioskowania dedukcyjnego ma posta\u0107:"@pl . . . . . . "En l\u00F2gica, el sil\u00B7logisme disjuntiu , hist\u00F2ricament conegut com a modus tollendo ponens (en llat\u00ED, 'manera que negant afirma') o MTP , \u00E9s una forma v\u00E0lida d'argument: O \u00E9s el cas que A, o \u00E9s el cas que BNo APer tant, B Per exemple, un raonament que segueix la forma del sil\u00B7logisme disjuntiu podria ser: O \u00E9s de dia o \u00E9s de nit.No \u00E9s de dia.Per tant, \u00E9s de nit. Una altra manera de presentar el sil\u00B7logisme disjuntiu \u00E9s: I encara una altra manera \u00E9s a trav\u00E9s de la notaci\u00F3 del c\u00E0lcul de seq\u00FCent: A l\u00F2gica proposicional la seva representaci\u00F3 seria la seg\u00FCent:"@ca . . . . "Modus tollendo ponens"@pl . . . "\u9009\u8A00\u4E09\u6BB5\u8BBA"@zh .