"Espigueiro galego"@pt . . . "47127979"^^ . "163"^^ . . . "855631892"^^ . . "L'h\u00F3rreo gallec \u00E9s un tipus espec\u00EDfic d'h\u00F3rreo de Gal\u00EDcia, una construcci\u00F3 d'\u00FAs agr\u00EDcola destinada a assecar, guarir i guardar el blat de moro i altres cereals abans de desgranar-los i moldre'ls. Consta d'una c\u00E0mera d'emmagatzematge oblonga, estreta i permeable al pas de l'aire, separada del s\u00F2l per evitar l'entrada d'humitat i animals. A Gal\u00EDcia conviuen tres tipologies b\u00E0siques d'h\u00F3rreo: el tipus gallec (tamb\u00E9 anomenat \u00ABgallec-portugu\u00E8s\u00BB), el tipus i l'h\u00F3rreo de vares, menys elaborat i que compr\u00E8n petits graners port\u00E0tils lleugers, fets de materials vegetals. Al nord-est de Gal\u00EDcia i a l'occident d'Ast\u00FAries \u00E9s f\u00E0cil trobar h\u00F3rreos del tipus gallec i del tipus asturi\u00E0 en el mateix lloc, encara que amb diferent denominaci\u00F3. L'origen del terme h\u00F3rreo ens remet al llat\u00ED horreum, que designava a un edifici en el qual es guardaven fruits del camp, especialment el gra. La primera representaci\u00F3 gr\u00E0fica d'una sitja ens remunta fins al segle xiii, a les Cantigas de Santa Maria, atribu\u00EFdes a Alfonso X el Savi. En els seus inicis, l'\u00FAs dels graners aeris a Gal\u00EDcia va unit al cultiu del mill, que ja es practicava a la , cultiu que va perdurar durant l'edat mitjana i que va ser posteriorment substitu\u00EFt pel blat de moro a partir de la seva arribada a Europa al segle xvii. El pa era l'aliment fonamental de la poblaci\u00F3, i amb la introducci\u00F3 del blat de moro l'increment de la producci\u00F3 de cereal panificable va millorar les condicions de vida de la gent del camp, aix\u00ED com les rendes de la terra, principalment en forma de delmes pagats en diverses esp\u00E8cies a senyors seglars, molts d'ells gentilhomes rurals intermediaris de senyors eclesi\u00E0stics en la percepci\u00F3 de les rendes i els grans h\u00F3rreos se situaven en les proximitats de les esgl\u00E9sies i cases rectorals. El 1973 s'aprova un decret de protecci\u00F3 per part de l'estat espanyol de tots els h\u00F3rreos i cabazos antics existents a Gal\u00EDcia i Ast\u00FAries, que intentava tallar les conseq\u00FC\u00E8ncies de l'abandonament de la manera de vida rural i la p\u00E8rdua d'\u00FAs dels h\u00F3rreos. Algun dels h\u00F3rreos gallecs tenen la consideraci\u00F3 de Monument hist\u00F2ric-art\u00EDstic, com el de la rectoria de Santa Comba de Carnota, constru\u00EFt el 1768, o l'agrupaci\u00F3 d'h\u00F3rreos de Combarro. El h\u00F3rreo m\u00E9s llarg de Gal\u00EDcia \u00E9s el d'Ara\u00F1o (Rianxo) amb 37,05 m de longitud, el m\u00E9s alt s'eleva fins als vuit metres i mig, l'Horrea de m\u00E9s capacitat es troba a Poio, i t\u00E9 un volum interior de 123,25 m\u00B3 i se sost\u00E9 sobre 51 peus, i encara que tradicionalment s\u00F3n de planta rectangular, hi ha h\u00F3rreos quadrats, rodons, en forma d'ela i fins i tot un d'octogonal, a A Fonsagrada. Es calcula que a 2004 havia al voltant de 30.000 h\u00F3rreos, encara que el seu nombre decreix amb rapidesa."@ca . . "Le grenier galicien (h\u00F3rreo galego en galicien) est un b\u00E2timent agricole \u00E0 usage de grenier, selon une architecture sp\u00E9cifique \u00E0 la r\u00E9gion de Galice, en Espagne. Il sert au stockage des c\u00E9r\u00E9ales apr\u00E8s la r\u00E9colte, surtout pour le ma\u00EFs. Il se compose d'une chambre \u00E9troite, en longueur, laissant passer l'air mais isol\u00E9e du sol pour prot\u00E9ger le grain de l'humidit\u00E9 et des animaux."@fr . . . "Galician granary"@en . . . "El h\u00F3rreo gallego es un tipo espec\u00EDfico de h\u00F3rreo de Galicia, una construcci\u00F3n de uso agr\u00EDcola destinada a secar, curar y guardar el ma\u00EDz y otros cereales antes de desgranarlos y molerlos.\u200B Consta de una c\u00E1mara de almacenaje oblonga, estrecha y permeable al paso del aire, separada del suelo para evitar la entrada de humedad y animales. En Galicia conviven tres tipolog\u00EDas b\u00E1sicas de h\u00F3rreo: el tipo gallego (tambi\u00E9n llamado \u00ABgallego-portugu\u00E9s\u00BB), el tipo asturiano y el h\u00F3rreo de varas, menos elaborado y que comprende peque\u00F1os graneros port\u00E1tiles ligeros, hechos de materiales vegetales. En el nordeste de Galicia y en el occidente de Asturias es f\u00E1cil encontrar h\u00F3rreos del tipo gallego y del tipo asturiano en el mismo lugar, aunque con diferente denominaci\u00F3n. El origen del t\u00E9rmino h\u00F3rreo nos remite al lat\u00EDn horreum, que designaba a un edificio en el que se guardaban frutos del campo, especialmente el grano. La primera representaci\u00F3n gr\u00E1fica de un h\u00F3rreo nos remonta hasta el siglo XIII, en las Cantigas de Santa Mar\u00EDa, atribuidas a Alfonso X el Sabio. En sus inicios, el uso de los graneros a\u00E9reos en Galicia va unido al cultivo del mijo, que ya se practicaba en la cultura de los castros, cultivo que perdur\u00F3 durante la Edad Media y que fue posteriormente sustituido por el ma\u00EDz a partir de su llegada a Europa en el siglo XVII. El pan era el alimento fundamental de la poblaci\u00F3n, y con la introducci\u00F3n del ma\u00EDz el incremento de la producci\u00F3n de cereal panificable mejor\u00F3 las condiciones de vida de la gente del campo, as\u00ED como las rentas de la tierra, principalmente en forma de diezmos pagados en diversas especies a se\u00F1ores seglares, muchos de ellos hidalgos rurales intermediarios de se\u00F1ores eclesi\u00E1sticos en la percepci\u00F3n de las rentas y los grandes h\u00F3rreos se situaban en las proximidades de las iglesias y casas rectorales. En 1973 se aprueba un Decreto de protecci\u00F3n por parte del estado espa\u00F1ol de todos los h\u00F3rreos y cabazos antiguos existentes en Galicia y Asturias, que intentaba atajar las consecuencias del abandono del modo de vida rural y la p\u00E9rdida de uso de los h\u00F3rreos. Algunos de los h\u00F3rreos gallegos tienen la consideraci\u00F3n de Monumento hist\u00F3rico-art\u00EDstico, como el de la rectoral de Santa Comba de Carnota, construido en 1768, o la agrupaci\u00F3n de h\u00F3rreos de Combarro. El h\u00F3rreo m\u00E1s largo de Galicia es el de Ara\u00F1o (Rianjo) con 37,05 m de longitud,\u200B\u200B el m\u00E1s alto se eleva hasta los ocho metros y medio, la h\u00F3rrea de mayor capacidad se encuentra en Poyo, tiene un volumen interior de 123,25 m\u00B3 y se sostiene sobre 51 pies, y aunque tradicionalmente son de planta rectangular, existen h\u00F3rreos cuadrados, redondos, en forma de ele y hasta uno octogonal, en Fonsagrada.\u200B Se calcula que en 2004 hab\u00EDa en torno a 30 000 h\u00F3rreos, aunque su n\u00FAmero decrece con rapidez."@es . . . . . "El h\u00F3rreo gallego es un tipo espec\u00EDfico de h\u00F3rreo de Galicia, una construcci\u00F3n de uso agr\u00EDcola destinada a secar, curar y guardar el ma\u00EDz y otros cereales antes de desgranarlos y molerlos.\u200B Consta de una c\u00E1mara de almacenaje oblonga, estrecha y permeable al paso del aire, separada del suelo para evitar la entrada de humedad y animales."@es . . . . "L'h\u00F3rreo gallec \u00E9s un tipus espec\u00EDfic d'h\u00F3rreo de Gal\u00EDcia, una construcci\u00F3 d'\u00FAs agr\u00EDcola destinada a assecar, guarir i guardar el blat de moro i altres cereals abans de desgranar-los i moldre'ls. Consta d'una c\u00E0mera d'emmagatzematge oblonga, estreta i permeable al pas de l'aire, separada del s\u00F2l per evitar l'entrada d'humitat i animals."@ca . . . . . "O espigueiro galego \u00E9 um edif\u00EDcio de uso agr\u00EDcola destinado a secar, curar e guardar o milho antes de debulh\u00E1-lo e mo\u00EA-lo. Consiste de uma c\u00E2mara de armazenagem oblonga, estreita e perme\u00E1vel \u00E0 passagem do ar, separada do ch\u00E3o para evitar a entrada de humidade e animais. Na Gal\u00EDcia convivem tr\u00EAs tipologias b\u00E1sicas de espigueiro: o tipo galego (tamb\u00E9m chamado \"galego-portugu\u00EAs\"), o tipo e o espigueiro\". No nordeste da Gal\u00EDcia e no ocidente da Ast\u00FAria \u00E9 f\u00E1cil encontrar espigueiros do tipo galego e do tipo asturiano no mesmo lugar, ainda que com diferente denomina\u00E7\u00E3o."@pt . . . . "H\u00F3rreo gallego"@es . . . . . . "H\u00F3rreo gallec"@ca . "O espigueiro galego \u00E9 um edif\u00EDcio de uso agr\u00EDcola destinado a secar, curar e guardar o milho antes de debulh\u00E1-lo e mo\u00EA-lo. Consiste de uma c\u00E2mara de armazenagem oblonga, estreita e perme\u00E1vel \u00E0 passagem do ar, separada do ch\u00E3o para evitar a entrada de humidade e animais. Na Gal\u00EDcia convivem tr\u00EAs tipologias b\u00E1sicas de espigueiro: o tipo galego (tamb\u00E9m chamado \"galego-portugu\u00EAs\"), o tipo e o espigueiro\". No nordeste da Gal\u00EDcia e no ocidente da Ast\u00FAria \u00E9 f\u00E1cil encontrar espigueiros do tipo galego e do tipo asturiano no mesmo lugar, ainda que com diferente denomina\u00E7\u00E3o."@pt . . "Le grenier galicien (h\u00F3rreo galego en galicien) est un b\u00E2timent agricole \u00E0 usage de grenier, selon une architecture sp\u00E9cifique \u00E0 la r\u00E9gion de Galice, en Espagne. Il sert au stockage des c\u00E9r\u00E9ales apr\u00E8s la r\u00E9colte, surtout pour le ma\u00EFs. Il se compose d'une chambre \u00E9troite, en longueur, laissant passer l'air mais isol\u00E9e du sol pour prot\u00E9ger le grain de l'humidit\u00E9 et des animaux."@fr . "Grenier galicien"@fr . .