. . . "Jeremias Benjamin Richter (German: [\u02C8\u0281\u026A\u00E7t\u0250]; 10 March 1762 \u2013 4 May 1807) was a German chemist. He was born at Hirschberg in Silesia, became a mining official at Breslau in 1794, and in 1800 was appointed assessor to the department of mines and chemist to the royal porcelain factory at Berlin, where he died. He is known for introducing the term stoichiometry."@en . "Jeremias Benjamin Richter (in tedesco [\u02C8\u0280\u026A\u00E7t\u0250]; Jelenia G\u00F3ra, 10 marzo 1762 \u2013 Berlino, 14 aprile 1807) \u00E8 stato un chimico tedesco. Fu segretario delle industria mineraria di Breslavia (1794), assessore dei lavori minerari (1800) e direttore delle fabbriche di porcellane di Berlino. \u00C8 conosciuto per aver redatto la legge degli equivalenti chimici (1791) (stechiometria). Ebbe anche una notevole influenza sul filosofo Kant, dal quale condivise la concezione delle scienze fisiche nella matematica applicata."@it . "Jeremias Benjamin Richter (1762-1807) fue un qu\u00EDmico alem\u00E1n. A \u00E9l se le debe la noci\u00F3n de peso equivalente y la ley que lleva su nombre: Los elementos se combinan en proporci\u00F3n a sus pesos equivalentes, multiplicados por n\u00FAmeros enteros y peque\u00F1os. Esta ley, la \u00FAltima de las llamadas leyes estequiom\u00E9tricas, permiti\u00F3 la cristianizaci\u00F3n final de la nomenclatura qu\u00EDmica, y se debe considerar como un nexo entre la antigua Teor\u00EDa at\u00F3mica de Dalton y la teor\u00EDa At\u00F3mico-Molecular moderna. Esta teor\u00EDa dice que:"@es . . "\u062C\u0631\u0645\u064A\u0627\u0633 \u0631\u064A\u062E\u062A\u0631"@ar . "Jeremias Benjamin Richter (Hirschberg, Silesia, 1762ko martxoaren 10a - Berlin, 1807ko apirilaren 14a edo maiatzaren 4a) alemaniar kimikaria izan zen. eratzen dituzten osagaien artean pisu-erlazio mugatuak badirela frogatu zuen. Horretaz gainera, zenbait azido eta baseen pisu baliokideak neurtu zituen. Behaketa horien ondorio da elkarrekiko proportzioen legea, deritzona. Reichekin batera lan eginez, indio gai bakuna ere aurkitu zuen, espektroen analisia erabiliz."@eu . . . . "Jeremias Benjamin Richter"@en . . "Jeremias Benjamin Richter"@de . "Jeremias Benjamin Richter"@ca . . "Jeremias Benjamin Richter (* 10. M\u00E4rz 1762 in Hirschberg, Schlesien; \u2020 4. Mai 1807 in Berlin) war Doktor der Philosophie, Chemiker, Bergbausachverst\u00E4ndiger und Privatgelehrter."@de . . . . . . . "Jeremias Benjamin Richter, f\u00F6dd 10 mars 1762 i Hirschberg, Schlesien, d\u00F6d 14 april 1807 i Berlin, var en tysk kemist. Richter blev 1794 bergssekreterare och bergsproberare i Breslau, 1800 assessor vid bergverksadministrationen i Berlin samt slutligen \"arkanist\" (m\u00E5lerif\u00F6rest\u00E5ndare) vid Berlins porslinsfabrik. Han var den f\u00F6rste som anv\u00E4nde uttrycket st\u00F6kiometri och unders\u00F6kte de proportioner, efter vilka syror och baser neutraliserar varandra samt uppr\u00E4ttade d\u00E4r\u00F6ver tabeller. Han fann, att om av tv\u00E5 oxider erfordras vissa viktsm\u00E4ngder f\u00F6r att neutralisera en viss m\u00E4ngd av en syra, samma viktsm\u00E4ngder \u00E4ven erfordras f\u00F6r att neutralisera en viss m\u00E4ngd av en annan syra samt, omv\u00E4nt, att samma m\u00E4ngder av olika syror, som neutralisera en viss m\u00E4ngd av en bas, \u00E4ven neutraliserar en viss m\u00E4ngd av "@sv . . . "1762-03-10"^^ . . "Jeremias Benjamin Richter"@en . . . . . . . "Jeremias Benjamin Richter (in tedesco [\u02C8\u0280\u026A\u00E7t\u0250]; Jelenia G\u00F3ra, 10 marzo 1762 \u2013 Berlino, 14 aprile 1807) \u00E8 stato un chimico tedesco. Fu segretario delle industria mineraria di Breslavia (1794), assessore dei lavori minerari (1800) e direttore delle fabbriche di porcellane di Berlino. \u00C8 conosciuto per aver redatto la legge degli equivalenti chimici (1791) (stechiometria). Ebbe anche una notevole influenza sul filosofo Kant, dal quale condivise la concezione delle scienze fisiche nella matematica applicata."@it . . "Jeremias Benjamin Richter (Jelenia G\u00F3ra, 10 de mar\u00E7o de 1762 - Berlim, 14 de abril de 1807) foi um qu\u00EDmico alem\u00E3o. Foi assessor do departamento de minas e qu\u00EDmico da f\u00E1brica de porcelana real em Berlim. \u00C9 conhecido por apresentar o termo estequiometria."@pt . . . "5830"^^ . "\u30A4\u30A7\u30EC\u30DF\u30A2\u30B9\u30FB\u30EA\u30D2\u30BF\u30FC\uFF08Jeremias Benjamin Richter,1762\u5E743\u670810\u65E5 \u2013 1807\u5E744\u670814\u65E5)\u306F\u30C9\u30A4\u30C4\u306E\u5316\u5B66\u8005\u3067\u3042\u308B\u3002\u9178\u3068\u5869\u57FA\u304C\u4E2D\u548C\u3055\u308C\u308B\u6642\u3001\u305D\u306E\u9178\u3068\u5869\u57FA\u306E\u91CF\u306E\u6BD4\u304C\u4E00\u5B9A\u3067\u3042\u308B\u3053\u3068\u3092\u898B\u51FA\u3057\u305F\u3002\u30B8\u30E7\u30BC\u30D5\u30FB\u30D7\u30EB\u30FC\u30B9\u30C8\u304C\u5B9A\u6BD4\u4F8B\u306E\u6CD5\u5247\u3092\u4E3B\u5F35\u3059\u308B\u524D\u306B\u540C\u69D8\u306E\u6CD5\u5247\u3092\u516C\u8868\u3057\u3066\u3044\u305F\u5316\u5B66\u8005\u306E\u4E00\u4EBA\u3067\u3042\u308B\u3002 \u30B7\u30EC\u30B8\u30A2\u5730\u65B9\uFF08\u73FE\u30DD\u30FC\u30E9\u30F3\u30C9\u9818\uFF09\u306E\u30D2\u30EB\u30B7\u30E5\u30D9\u30EB\u30AF\u306B\u751F\u307E\u308C\u305F\u30021774\u5E74\u306B\u30F4\u30ED\u30C4\u30EF\u30D5\u3067\u9271\u5C71\u5C40\u306E\u5F79\u4EBA\u306B\u306A\u308A\u30011800\u5E74\u306B\u30D9\u30EB\u30EA\u30F3\u306E\u9271\u5C71\u5C40\u3068\u738B\u7ACB\u88FD\u9676\u6240\u306E\u5F79\u4EBA\u306B\u306A\u308A\u3001\u30D9\u30EB\u30EA\u30F3\u3067\u6B7B\u3093\u3060\u3002 \u30EA\u30D2\u30BF\u30FC\u306E\u696D\u7E3E\u306F\u5316\u5B66\u306B\u5B9A\u91CF\u7684\u306A\u624B\u6CD5\u3092\u5C0E\u5165\u3057\u305F\u3053\u3068\u3067\u3042\u308B\u30021772\u5E74\u306B\u9178\u5316\u30DE\u30B0\u30CD\u30B7\u30A6\u30E0\u3092\u4E2D\u548C\u3059\u308B\u306E\u306B\u5FC5\u8981\u306A\u786B\u9178\u306E\u91CF\u306E\u6BD4\u7387\u304C\u4E00\u5B9A\u3067\u3042\u308B\u3053\u3068\u3092\u793A\u3057\u305F\u3002\u30EA\u30D2\u30BF\u30FC\u306E\u7D50\u679C\u306FDer Stochiometrie oder Messkunst chemischer Elemente \uFF08'\u5316\u5B66\u91CF\u307E\u305F\u306F\u5316\u5B66\u7269\u8CEA\u306E\u6E2C\u5B9A\u6280\u8853\u2019\uFF1A1792-1794)\u3001Fiber die neueren Gegenstnde in der Chemie (1792-1802)\u306A\u3069\u306B\u767A\u8868\u3055\u308C\u305F\u3002\u30B8\u30E7\u30BC\u30D5\u30FB\u30D7\u30EB\u30FC\u30B9\u30C8\u304C\u5B9A\u6BD4\u4F8B\u306E\u6CD5\u5247\u3092\u3057\u3081\u3059\u306E\u306F1790\u5E74\u4EE3\u306E\u5F8C\u534A\u3067\u3042\u308B\u3002"@ja . . . . . . . . . . "\u0420\u0438\u0445\u0442\u0435\u0440, \u0418\u0435\u0440\u0435\u043C\u0438\u044F \u0411\u0435\u043D\u044C\u044F\u043C\u0438\u043D"@ru . . "Hirschberg, Prussia"@en . "Jeremias Benjamin Richter (10 mars 1762 \u00E0 Hirschberg, Sil\u00E9sie - 4 mai 1807 \u00E0 Berlin) est un chimiste allemand. Il est consid\u00E9r\u00E9 comme le p\u00E8re de la st\u0153chiom\u00E9trie, ayant \u00E9nonc\u00E9 en 1791 la \u00AB loi de proportions d\u00E9finies \u00BB : il constate que pour une r\u00E9action donn\u00E9e le rapport des masses des r\u00E9actifs consomm\u00E9s est constant. Ce travail est compl\u00E9t\u00E9 par celui de Joseph Proust en 1794, et pose les bases de la nouvelle th\u00E9orie atomique qui sera appliqu\u00E9e \u00E0 la chimie par John Dalton en 1804."@fr . "Jeremias Benjamin Richter"@pt . . . . "1807"^^ . "Jeremias Benjamin Richter (* 10. M\u00E4rz 1762 in Hirschberg, Schlesien; \u2020 4. Mai 1807 in Berlin) war Doktor der Philosophie, Chemiker, Bergbausachverst\u00E4ndiger und Privatgelehrter."@de . "1068171784"^^ . . . . . . . . . "\u30A4\u30A7\u30EC\u30DF\u30A2\u30B9\u30FB\u30EA\u30D2\u30BF\u30FC"@ja . "Jeremias Benjamin Richter, f\u00F6dd 10 mars 1762 i Hirschberg, Schlesien, d\u00F6d 14 april 1807 i Berlin, var en tysk kemist. Richter blev 1794 bergssekreterare och bergsproberare i Breslau, 1800 assessor vid bergverksadministrationen i Berlin samt slutligen \"arkanist\" (m\u00E5lerif\u00F6rest\u00E5ndare) vid Berlins porslinsfabrik. Han var den f\u00F6rste som anv\u00E4nde uttrycket st\u00F6kiometri och unders\u00F6kte de proportioner, efter vilka syror och baser neutraliserar varandra samt uppr\u00E4ttade d\u00E4r\u00F6ver tabeller. Han fann, att om av tv\u00E5 oxider erfordras vissa viktsm\u00E4ngder f\u00F6r att neutralisera en viss m\u00E4ngd av en syra, samma viktsm\u00E4ngder \u00E4ven erfordras f\u00F6r att neutralisera en viss m\u00E4ngd av en annan syra samt, omv\u00E4nt, att samma m\u00E4ngder av olika syror, som neutralisera en viss m\u00E4ngd av en bas, \u00E4ven neutraliserar en viss m\u00E4ngd av en annan bas. Vidare ins\u00E5g han att oxidernas neutralisationsf\u00F6rm\u00E5ga \u00E4r beroende av deras syrehalt, s\u00E5 att ju st\u00F6rre m\u00E4ngd syre en oxid inneh\u00E5ller, dess mindre viktskvantitet av oxiden fordras f\u00F6r att neutralisera en syra. Richter anv\u00E4nde med f\u00F6rk\u00E4rlek matematiska synpunkter i kemin, vilken han betraktade som en gren av den till\u00E4mpade matematiken. Som motto f\u00F6r sina st\u00F6kiometriska skrifter satte han orden i Vishetens bok (11:21): \"Gud har ordnat allt efter m\u00E5tt, tal och vikt\". Hans arbeten var av stor betydelse f\u00F6r utvecklingen av l\u00E4ran om de s.k. best\u00E4mda proportionerna, men f\u00F6rbis\u00E5gs av samtiden, dels emedan hans framst\u00E4llningss\u00E4tt var i h\u00F6g grad oklart och sv\u00E5rfattligt, dels emedan samtidens intresse upptogs av Antoine Laurent de Lavoisiers reform. F\u00F6rst 33 \u00E5r efter Richters d\u00F6d blev hans stora f\u00F6rtj\u00E4nster om utredningen av de kemiska grundbegreppen klargjorda av den schweizisk-ryske kemisten Germain Henri Hess. Richter, som st\u00E4ndigt levde under knappa omst\u00E4ndigheter, tillverkade och s\u00E5lde sj\u00E4lv areometrar och alkoholometrar, vilka l\u00E4nge stod h\u00F6gt i anseende f\u00F6r sin noggrannhet. Hans viktigaste arbeten \u00E4r St\u00F6chiometrie oder Messkunst chymischer Elemente (1792-94) och Ueber die neueren Gegenst\u00E4nde in der Chemie (elva band, 1792-1802)."@sv . . "Jeremias Benjamin Richter"@pl . . "1762"^^ . . . "Jeremias Benjamin Richter"@it . . . . "Jeremias Benjamin Richter (Jelenia G\u00F3ra, 10 de mar\u00E7o de 1762 - Berlim, 14 de abril de 1807) foi um qu\u00EDmico alem\u00E3o. Foi assessor do departamento de minas e qu\u00EDmico da f\u00E1brica de porcelana real em Berlim. \u00C9 conhecido por apresentar o termo estequiometria."@pt . . . . . "Jeremias Benjamin Richter (1762-1807) \u2013 niemiecki chemik. W 1793 roku sformu\u0142owa\u0142 prawo stosunk\u00F3w r\u00F3wnowa\u017Cnikowych. Bada\u0142 reakcje zoboj\u0119tniania kwas\u00F3w zasadami. Wprowadzi\u0142 termin stechiometria oznaczaj\u0105cy nauk\u0119 o stosunkach ilo\u015Bciowych reaguj\u0105cych substancji. Richter urodzi\u0142 si\u0119 w Hirschberg w Niemczech (obecnie jest to Jelenia G\u00F3ra). Zwi\u0105zany by\u0142 te\u017C zawodowo z miastem Breslau (obecny Wroc\u0142aw)."@pl . . . . . "1807-05-04"^^ . . "Jeremias Benjamin Richter"@fr . "Jeremias Benjamin Richter"@en . . . . "\u0418\u0435\u0440\u0435\u043C\u0438\u044F \u0412\u0435\u043D\u0438\u0430\u043C\u0438\u043D \u0420\u0438\u0445\u0442\u0435\u0440 (\u043D\u0435\u043C. Jeremias Benjamin Richter) (10 \u043C\u0430\u0440\u0442\u0430 1762, \u0425\u0438\u0440\u0448\u0431\u0435\u0440\u0433, \u0421\u0438\u043B\u0435\u0437\u0438\u044F \u2014 4 \u043C\u0430\u044F 1807, \u0411\u0435\u0440\u043B\u0438\u043D) \u2014 \u043D\u0435\u043C\u0435\u0446\u043A\u0438\u0439 \u0445\u0438\u043C\u0438\u043A, \u043E\u0434\u0438\u043D \u0438\u0437 \u043E\u0441\u043D\u043E\u0432\u0430\u0442\u0435\u043B\u0435\u0439 \u0443\u0447\u0435\u043D\u0438\u044F \u043E \u0441\u0442\u0435\u0445\u0438\u043E\u043C\u0435\u0442\u0440\u0438\u0438."@ru . . . . . ""@en . "Jeremias Benjamin Richter (German: [\u02C8\u0281\u026A\u00E7t\u0250]; 10 March 1762 \u2013 4 May 1807) was a German chemist. He was born at Hirschberg in Silesia, became a mining official at Breslau in 1794, and in 1800 was appointed assessor to the department of mines and chemist to the royal porcelain factory at Berlin, where he died. He is known for introducing the term stoichiometry."@en . . . "1762-03-10"^^ . . "Berlin"@en . . . "Jeremias Benjamin Richter (10 de mar\u00E7 del 1762, Jelenia G\u00F3ra, Sil\u00E8sia - 14 d'abril de 1807, Berl\u00EDn) fou un qu\u00EDmic prussi\u00E0 fundador de l'estequiometria. Richter fou alumne de Kant. L'any 1794 va ser oficial de mineria a Breslau i l'any 1800 va ser nomenat assessor del departament de mines i qu\u00EDmic a la f\u00E0brica reial. \u00C9s un dels creadors de la qu\u00EDmica moderna. Al comen\u00E7ament de les seves investigacions va tenir molts de problemes per tal que la gent acceptes les seves idees perqu\u00E8 algunes de les seves suposicions eren incorrectes. A m\u00E9s a m\u00E9s la seva manera d'escriure fou molt confosa a causa del seu inter\u00E8s per les matem\u00E0tiques."@ca . . . "Jeremias Benjamin Richter (10 de mar\u00E7 del 1762, Jelenia G\u00F3ra, Sil\u00E8sia - 14 d'abril de 1807, Berl\u00EDn) fou un qu\u00EDmic prussi\u00E0 fundador de l'estequiometria. Richter fou alumne de Kant. L'any 1794 va ser oficial de mineria a Breslau i l'any 1800 va ser nomenat assessor del departament de mines i qu\u00EDmic a la f\u00E0brica reial. \u00C9s un dels creadors de la qu\u00EDmica moderna. Al comen\u00E7ament de les seves investigacions va tenir molts de problemes per tal que la gent acceptes les seves idees perqu\u00E8 algunes de les seves suposicions eren incorrectes. A m\u00E9s a m\u00E9s la seva manera d'escriure fou molt confosa a causa del seu inter\u00E8s per les matem\u00E0tiques. Una de les contribucions m\u00E9s importants a l'an\u00E0lisi qu\u00EDmica de Richter fou la invenci\u00F3 de la valoraci\u00F3, una t\u00E8cnica per a la determinaci\u00F3 de concentracions d'\u00E0cids o de bases mitjan\u00E7ant la mesura de volums de base o d'\u00E0cid, respectivament, que els neutralitzaven. Aquesta t\u00E8cnica la pos\u00E0 a punt en una investigaci\u00F3, entre 1792 i 1802, sobre les composicions de les sals neutres quan comprov\u00E0 les equival\u00E8ncies entre bases i \u00E0cids a les reaccions de neutralitzaci\u00F3 qu\u00EDmica. Fou el creador del concepte d'equivalent qu\u00EDmic i de l'estequiometria, que ell defin\u00ED (1792) com: L'estequiometria \u00E9s la ci\u00E8ncia que mesura les proporcions quantitatives o relacions de massa en la qual els elements qu\u00EDmics estan implicats. En els seus estudis va descobrir una de les quatre lleis ponderals, b\u00E0siques en la qu\u00EDmica, la llei de les proporcions rec\u00EDproques: Les masses d'elements diferents que es combinen amb una mateixa massa d'un element donat s\u00F3n les masses relatives d'aquells elements quan es combinen entre si, o b\u00E9 m\u00FAltiples o subm\u00FAltiples d'aquestes masses."@ca . "Jeremias Benjamin Richter"@es . . . "Jeremias Benjamin Richter (Hirschberg, Silesia, 1762ko martxoaren 10a - Berlin, 1807ko apirilaren 14a edo maiatzaren 4a) alemaniar kimikaria izan zen. eratzen dituzten osagaien artean pisu-erlazio mugatuak badirela frogatu zuen. Horretaz gainera, zenbait azido eta baseen pisu baliokideak neurtu zituen. Behaketa horien ondorio da elkarrekiko proportzioen legea, deritzona. Reichekin batera lan eginez, indio gai bakuna ere aurkitu zuen, espektroen analisia erabiliz."@eu . . . . "Jeremias Benjamin Richter (1762-1807) \u2013 niemiecki chemik. W 1793 roku sformu\u0142owa\u0142 prawo stosunk\u00F3w r\u00F3wnowa\u017Cnikowych. Bada\u0142 reakcje zoboj\u0119tniania kwas\u00F3w zasadami. Wprowadzi\u0142 termin stechiometria oznaczaj\u0105cy nauk\u0119 o stosunkach ilo\u015Bciowych reaguj\u0105cych substancji. Richter urodzi\u0142 si\u0119 w Hirschberg w Niemczech (obecnie jest to Jelenia G\u00F3ra). Zwi\u0105zany by\u0142 te\u017C zawodowo z miastem Breslau (obecny Wroc\u0142aw)."@pl . . "Jeremias Benjamin Richter (1762-1807) fue un qu\u00EDmico alem\u00E1n. A \u00E9l se le debe la noci\u00F3n de peso equivalente y la ley que lleva su nombre: Los elementos se combinan en proporci\u00F3n a sus pesos equivalentes, multiplicados por n\u00FAmeros enteros y peque\u00F1os. Esta ley, la \u00FAltima de las llamadas leyes estequiom\u00E9tricas, permiti\u00F3 la cristianizaci\u00F3n final de la nomenclatura qu\u00EDmica, y se debe considerar como un nexo entre la antigua Teor\u00EDa at\u00F3mica de Dalton y la teor\u00EDa At\u00F3mico-Molecular moderna. Esta teor\u00EDa dice que: \n* La materia est\u00E1 formada por vac\u00EDo y \u00E1tomos. \n* Los cristales y las mol\u00E9culas son asociaciones de \u00E1tomos, distintos o iguales, que siempre est\u00E1n en el mismo n\u00FAmero. \n* Los elementos qu\u00EDmicos son sustancias que est\u00E1n formadas por \u00E1tomos iguales. \n* Los compuestos son sustancias creadas por mol\u00E9culas o cristales con distintos \u00E1tomos. \n* Datos: Q61680 \n* Multimedia: Jeremias Benjamin Richter / Q61680"@es . "Jeremias Benjamin Richter (10 mars 1762 \u00E0 Hirschberg, Sil\u00E9sie - 4 mai 1807 \u00E0 Berlin) est un chimiste allemand. Il est consid\u00E9r\u00E9 comme le p\u00E8re de la st\u0153chiom\u00E9trie, ayant \u00E9nonc\u00E9 en 1791 la \u00AB loi de proportions d\u00E9finies \u00BB : il constate que pour une r\u00E9action donn\u00E9e le rapport des masses des r\u00E9actifs consomm\u00E9s est constant. Ce travail est compl\u00E9t\u00E9 par celui de Joseph Proust en 1794, et pose les bases de la nouvelle th\u00E9orie atomique qui sera appliqu\u00E9e \u00E0 la chimie par John Dalton en 1804. En 1794, il devient expert des mines \u00E0 Breslau, puis en 1800 il est nomm\u00E9 assesseur au d\u00E9partement des mines et chimiste \u00E0 l'usine royale de porcelaine de Berlin, o\u00F9 il meurt en 1807."@fr . . . . . . . . . "Jeremias Benjamin Richter"@sv . "\u062C\u0631\u0645\u064A\u0627\u0633 \u0631\u064A\u062E\u062A\u0631 (\u0628\u0627\u0644\u0623\u0644\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629: Jeremias Benjamin Richter)\u200F\u060C \u0639\u0627\u0644\u0645 \u0643\u064A\u0645\u064A\u0627\u0626\u064A \u0623\u0644\u0645\u0627\u0646\u064A \u0645\u0646 \u0645\u0648\u0627\u0644\u064A\u062F 1762 \u0641\u064A \u0645\u062F\u064A\u0646\u0629 \u062A\u0648\u0641\u064A \u0639\u0627\u0645 1807 \u0641\u064A \u0646\u0642\u0633 \u0627\u0644\u0645\u062F\u064A\u0646\u0629. \u0641\u064A \u0639\u0627\u0645 1791\u0645 \u0627\u0643\u062A\u0634\u0641 \u0642\u0627\u0646\u0648\u0646 \u0627\u0644\u0623\u0639\u062F\u0627\u062F \u0627\u0644\u0645\u062A\u0646\u0627\u0633\u0628\u0629 \u0627\u0644\u0630\u064A \u064A\u062D\u0643\u0645 \u062A\u0631\u0627\u0643\u0628\u0627\u062A \u0627\u0644\u0639\u0646\u0627\u0635\u0631 \u0627\u0644\u0643\u064A\u0645\u064A\u0627\u0626\u064A\u0629."@ar . . . . . . . "\u30A4\u30A7\u30EC\u30DF\u30A2\u30B9\u30FB\u30EA\u30D2\u30BF\u30FC\uFF08Jeremias Benjamin Richter,1762\u5E743\u670810\u65E5 \u2013 1807\u5E744\u670814\u65E5)\u306F\u30C9\u30A4\u30C4\u306E\u5316\u5B66\u8005\u3067\u3042\u308B\u3002\u9178\u3068\u5869\u57FA\u304C\u4E2D\u548C\u3055\u308C\u308B\u6642\u3001\u305D\u306E\u9178\u3068\u5869\u57FA\u306E\u91CF\u306E\u6BD4\u304C\u4E00\u5B9A\u3067\u3042\u308B\u3053\u3068\u3092\u898B\u51FA\u3057\u305F\u3002\u30B8\u30E7\u30BC\u30D5\u30FB\u30D7\u30EB\u30FC\u30B9\u30C8\u304C\u5B9A\u6BD4\u4F8B\u306E\u6CD5\u5247\u3092\u4E3B\u5F35\u3059\u308B\u524D\u306B\u540C\u69D8\u306E\u6CD5\u5247\u3092\u516C\u8868\u3057\u3066\u3044\u305F\u5316\u5B66\u8005\u306E\u4E00\u4EBA\u3067\u3042\u308B\u3002 \u30B7\u30EC\u30B8\u30A2\u5730\u65B9\uFF08\u73FE\u30DD\u30FC\u30E9\u30F3\u30C9\u9818\uFF09\u306E\u30D2\u30EB\u30B7\u30E5\u30D9\u30EB\u30AF\u306B\u751F\u307E\u308C\u305F\u30021774\u5E74\u306B\u30F4\u30ED\u30C4\u30EF\u30D5\u3067\u9271\u5C71\u5C40\u306E\u5F79\u4EBA\u306B\u306A\u308A\u30011800\u5E74\u306B\u30D9\u30EB\u30EA\u30F3\u306E\u9271\u5C71\u5C40\u3068\u738B\u7ACB\u88FD\u9676\u6240\u306E\u5F79\u4EBA\u306B\u306A\u308A\u3001\u30D9\u30EB\u30EA\u30F3\u3067\u6B7B\u3093\u3060\u3002 \u30EA\u30D2\u30BF\u30FC\u306E\u696D\u7E3E\u306F\u5316\u5B66\u306B\u5B9A\u91CF\u7684\u306A\u624B\u6CD5\u3092\u5C0E\u5165\u3057\u305F\u3053\u3068\u3067\u3042\u308B\u30021772\u5E74\u306B\u9178\u5316\u30DE\u30B0\u30CD\u30B7\u30A6\u30E0\u3092\u4E2D\u548C\u3059\u308B\u306E\u306B\u5FC5\u8981\u306A\u786B\u9178\u306E\u91CF\u306E\u6BD4\u7387\u304C\u4E00\u5B9A\u3067\u3042\u308B\u3053\u3068\u3092\u793A\u3057\u305F\u3002\u30EA\u30D2\u30BF\u30FC\u306E\u7D50\u679C\u306FDer Stochiometrie oder Messkunst chemischer Elemente \uFF08'\u5316\u5B66\u91CF\u307E\u305F\u306F\u5316\u5B66\u7269\u8CEA\u306E\u6E2C\u5B9A\u6280\u8853\u2019\uFF1A1792-1794)\u3001Fiber die neueren Gegenstnde in der Chemie (1792-1802)\u306A\u3069\u306B\u767A\u8868\u3055\u308C\u305F\u3002\u30B8\u30E7\u30BC\u30D5\u30FB\u30D7\u30EB\u30FC\u30B9\u30C8\u304C\u5B9A\u6BD4\u4F8B\u306E\u6CD5\u5247\u3092\u3057\u3081\u3059\u306E\u306F1790\u5E74\u4EE3\u306E\u5F8C\u534A\u3067\u3042\u308B\u3002"@ja . "\u0418\u0435\u0440\u0435\u043C\u0438\u044F \u0412\u0435\u043D\u0438\u0430\u043C\u0438\u043D \u0420\u0438\u0445\u0442\u0435\u0440 (\u043D\u0435\u043C. Jeremias Benjamin Richter) (10 \u043C\u0430\u0440\u0442\u0430 1762, \u0425\u0438\u0440\u0448\u0431\u0435\u0440\u0433, \u0421\u0438\u043B\u0435\u0437\u0438\u044F \u2014 4 \u043C\u0430\u044F 1807, \u0411\u0435\u0440\u043B\u0438\u043D) \u2014 \u043D\u0435\u043C\u0435\u0446\u043A\u0438\u0439 \u0445\u0438\u043C\u0438\u043A, \u043E\u0434\u0438\u043D \u0438\u0437 \u043E\u0441\u043D\u043E\u0432\u0430\u0442\u0435\u043B\u0435\u0439 \u0443\u0447\u0435\u043D\u0438\u044F \u043E \u0441\u0442\u0435\u0445\u0438\u043E\u043C\u0435\u0442\u0440\u0438\u0438."@ru . . . . . . . "2027451"^^ . . . "Jeremias Benjamin Richter"@eu . "1807-05-04"^^ . . "\u062C\u0631\u0645\u064A\u0627\u0633 \u0631\u064A\u062E\u062A\u0631 (\u0628\u0627\u0644\u0623\u0644\u0645\u0627\u0646\u064A\u0629: Jeremias Benjamin Richter)\u200F\u060C \u0639\u0627\u0644\u0645 \u0643\u064A\u0645\u064A\u0627\u0626\u064A \u0623\u0644\u0645\u0627\u0646\u064A \u0645\u0646 \u0645\u0648\u0627\u0644\u064A\u062F 1762 \u0641\u064A \u0645\u062F\u064A\u0646\u0629 \u062A\u0648\u0641\u064A \u0639\u0627\u0645 1807 \u0641\u064A \u0646\u0642\u0633 \u0627\u0644\u0645\u062F\u064A\u0646\u0629. \u0641\u064A \u0639\u0627\u0645 1791\u0645 \u0627\u0643\u062A\u0634\u0641 \u0642\u0627\u0646\u0648\u0646 \u0627\u0644\u0623\u0639\u062F\u0627\u062F \u0627\u0644\u0645\u062A\u0646\u0627\u0633\u0628\u0629 \u0627\u0644\u0630\u064A \u064A\u062D\u0643\u0645 \u062A\u0631\u0627\u0643\u0628\u0627\u062A \u0627\u0644\u0639\u0646\u0627\u0635\u0631 \u0627\u0644\u0643\u064A\u0645\u064A\u0627\u0626\u064A\u0629."@ar . . . . . . . . . . . .