. . "Irish Republic" . "John MacBride, f\u00F6dd 7 maj 1868 i Westport, grevskapet Mayo, d\u00F6d 5 maj 1916, var en irl\u00E4ndsk republikan. Han var en av ledarna f\u00F6r p\u00E5skupproret 1916, och avr\u00E4ttades f\u00F6r sin roll i detta."@sv . . . . . "Se\u00E1n Mac Giolla Bhr\u00EDde"@ga . . . "John MacBride (Westport, 7 maggio 1868 \u2013 Dublino, 5 maggio 1916) \u00E8 stato un rivoluzionario irlandese."@it . . . . . . . "John MacBride"@en . . . . . . . "Major"@en . . "4th Battalion" . "John MacBride"@ca . . "John MacBride (Westport, 7 maggio 1868 \u2013 Dublino, 5 maggio 1916) \u00E8 stato un rivoluzionario irlandese."@it . . "1868-05-07"^^ . . . . . . . . . . . "John MacBride ((7 de maig de 1865 \u2013 5 de maig de 1916) fou un republic\u00E0 irland\u00E8s executat pel paper dirigent en l'Aixecament de Pasqua de 1916. John MacBride nasqu\u00E9 a The Quay (Westport Comtat de Mayo, Irlanda), fill de Patrick MacBride, un comerciant i botiguer, i de Honoria Gill. Fou educat amb els Germans Cristians de Westport i a de Belfast. Treball\u00E0 un temps en una tenda de draps de Castlerea (comtat de Roscommon). va estudiar medicina, per\u00F2 ho deix\u00E0 per a treballar com a qu\u00EDmic amb una firma de Dubl\u00EDn."@ca . . . . . "Kilmainham Gaol, Dublin, Ireland"@en . . "John MacBride"@eu . . . "Irish Republican Brotherhood" . "Irish Republican Brotherhood"@en . "John MacBride (Westport, Mayo konderria, 1868ko maiatzaren 7a - Kilmainham Gaol, Dublin, 1916ko maiatzaren 5a) irlandar errepublikar bat izan zen. Irlandar Anaitasun Errepublikarra errepublikar erakundeko kidea izan zen. 1916ko Irlandako Pazko Matxinadako buruzagietako bat izan zenez, britainiar soldaduek atxilotu eta 1916ko maiatzaren 5ean Dublingo Kilmainham Gaol espetxean fusilatu zuten."@eu . . . . . . . . . . . "178325"^^ . . . . . . . . . . . . . . "John MacBride, n\u00E9 le 7 mai 1868 \u00E0 Wesport et mort le 5 mai 1916 \u00E0 la prison de Kilmainham, est un r\u00E9publicain irlandais, ex\u00E9cut\u00E9 en 1916 pour sa participation \u00E0 l'Insurrection de P\u00E2ques."@fr . . . . . . "John MacBride"@it . . "Poblachtach \u00C9ireannach a bh\u00ED i Maor Se\u00E1n Mac Giolla Bhr\u00EDde (B\u00E9arla: Major John MacBride, n\u00F3 feictear an litri\u00FA m\u00EDcheart McBride freisin) (7 Bealtaine 1865 \u2013 5 Bealtaine 1916), a cuireadh chun b\u00E1is tar \u00E9is d\u00F3 p\u00E1irt l\u00E1rnach a ghlacadh in \u00C9ir\u00ED Amach na C\u00E1sca sa bhliain 1916. Ba pholaiteoir \u00C9ireannach \u00E9 a mhac Se\u00E1n Mac Giolla Bhr\u00EDde, le Clann na Poblachta."@ga . . . . . . . . . "1120248785"^^ . . . . . . . . "John MacBride"@fr . "Westport, County Mayo, Ireland"@en . . . . . "second-in-command"@en . "1902"^^ . . . "John MacBride (sometimes written John McBride; Irish: Se\u00E1n Mac Giolla Bhr\u00EDde; 7 May 1868 \u2013 5 May 1916) was an Irish republican and military leader. He was executed by the British government for his participation in the 1916 Easter Rising in Dublin."@en . . . . "Irish Volunteers"@en . . . "John MacBride"@sv . . . "1916-05-05"^^ . . . "1899"^^ . . . . . . "John MacBride (sometimes written John McBride; Irish: Se\u00E1n Mac Giolla Bhr\u00EDde; 7 May 1868 \u2013 5 May 1916) was an Irish republican and military leader. He was executed by the British government for his participation in the 1916 Easter Rising in Dublin."@en . . . . . "1913"^^ . "Irish Republic"@en . "4"^^ . . . . "John MacBride, n\u00E9 le 7 mai 1868 \u00E0 Wesport et mort le 5 mai 1916 \u00E0 la prison de Kilmainham, est un r\u00E9publicain irlandais, ex\u00E9cut\u00E9 en 1916 pour sa participation \u00E0 l'Insurrection de P\u00E2ques."@fr . . . . "John MacBride"@en . "Irish Transvaal Brigade"@en . "John MacBride ((7 de maig de 1865 \u2013 5 de maig de 1916) fou un republic\u00E0 irland\u00E8s executat pel paper dirigent en l'Aixecament de Pasqua de 1916. John MacBride nasqu\u00E9 a The Quay (Westport Comtat de Mayo, Irlanda), fill de Patrick MacBride, un comerciant i botiguer, i de Honoria Gill. Fou educat amb els Germans Cristians de Westport i a de Belfast. Treball\u00E0 un temps en una tenda de draps de Castlerea (comtat de Roscommon). va estudiar medicina, per\u00F2 ho deix\u00E0 per a treballar com a qu\u00EDmic amb una firma de Dubl\u00EDn. Es va unir a la Germandat Republicana Irlandesa i es va fer amic de en els comen\u00E7aments de l'Associaci\u00F3 Atl\u00E8tica Ga\u00E8lica. Tamb\u00E9 es va unir a la Societat Liter\u00E0ria C\u00E8ltica a trav\u00E9s de la qual conegu\u00E9 Arthur Griffith, qui fou l'amic que m\u00E9s va influir en la seva vida. A comen\u00E7aments de 1893, MacBride fou considerat un \"nacionalista perill\u00F3s\" pel govern brit\u00E0nic. El 1896 marx\u00E0 als Estats Units com a membre de l'IRB. Quan va tornar va marxar a Sud-\u00E0frica. Va prendre part en la Segona Guerra B\u00F2er com a membre de la , de la que el comandant era l'irland\u00E8s americ\u00E0 coronel John Blake, antic oficial de la cavalleria dels EUA. La brigada va rebre reconeixement oficial del govern b\u00F2er, i els c\u00E0rrecs foren signats pel secretari d'estat F. W. Reitz. Va rebre el c\u00E0rrec de major (equivalent a comandant) i va rebre la ciutadania b\u00F2er. Uns 500 irlandesos i irlandeso-americans lluitaren contra els brit\u00E0nics, de vegades contra regiments formats per irlandesos, com els i els Inniskillings. Des dels turons de la setjada a les planures de l'Estat Lliure d'Orange, la brigada de MacBride s'enfront\u00E0 als canons brit\u00E0nics, lluitaren a la batalla de Colenso i m\u00E9s tard curaren la rereguarda, hostilitzant la cavalleria de en la retirada de l'ex\u00E8rcit b\u00F2er. Nogensmenys, tamb\u00E9 molts irlandesos lluitaren amb els brit\u00E0nics contra els b\u00F2ers. Pel maig de 1900 els comandos irlandesos foren dividits en dues Brigades irlandeses de Transvaal. Tamb\u00E9 van rebre un cos d'ambul\u00E0ncies irlandeses americanes, alhora que el l\u00EDder nacionalista irland\u00E8s es trasllad\u00E0 a la capital b\u00F2er. Malgrat aix\u00F2, molts irlandesos favorables als b\u00F2ers tornaren a casa, malgrat les proclames dels moviments favorables a la causa b\u00F2er estimulats per Arthur Griffith i Maud Gonne. Despr\u00E9s de la guerra viatj\u00E0 a Par\u00EDs. El 1903, es cas\u00E0 amb la nacionalista irlandesa Maud Gonne, a qui havia conegut el 1900 i a trav\u00E9s de la qual conegu\u00E9 William Butler Yeats. L'any seg\u00FCent nasqu\u00E9 el seu fill Sean MacBride (guanyador el 1974 del Premi Nobel de la Pau). M\u00E9s tard el matrimoni fracass\u00E0 enmig d'acusacions de viol\u00E8ncia dom\u00E8stica, i torn\u00E0 aDubl\u00EDn. Gonne se separ\u00E0 de MacBride, per\u00F2 mai m\u00E9s es torn\u00E0 a casar. MacBride, a difer\u00E8ncia dels altres l\u00EDders de l'Aixecament de Pasqua, no era membre dels Voluntaris Irlandesos, i va oferir els seus serveis a Thomas MacDonagh de manera que nou nomenat segon comandant a la f\u00E0brica Jacob. MacBride, despr\u00E9s d'un consell de guerra, fou afusellat a la pres\u00F3 de Kilmainham (Dubl\u00EDn) el 5 de maig de 1916, dos dies abans del complir els 55 anys. Mirant a la cara a l'escamot, va rebutjar que l'embenessin els ulls tot dient \"He vist els canons de massa fusells a la guerra sud-africana per a tenir por a la mort, i ara porteu a terme la vostra sent\u00E8ncia.\" Actualment \u00E9s enterrat al cementeri d'Arbour Hill (Dubl\u00EDn)."@ca . "Circa 1900-1916"@en . "18227"^^ . . "John MacBride"@en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "1899"^^ . "John MacBride, f\u00F6dd 7 maj 1868 i Westport, grevskapet Mayo, d\u00F6d 5 maj 1916, var en irl\u00E4ndsk republikan. Han var en av ledarna f\u00F6r p\u00E5skupproret 1916, och avr\u00E4ttades f\u00F6r sin roll i detta."@sv . . "Poblachtach \u00C9ireannach a bh\u00ED i Maor Se\u00E1n Mac Giolla Bhr\u00EDde (B\u00E9arla: Major John MacBride, n\u00F3 feictear an litri\u00FA m\u00EDcheart McBride freisin) (7 Bealtaine 1865 \u2013 5 Bealtaine 1916), a cuireadh chun b\u00E1is tar \u00E9is d\u00F3 p\u00E1irt l\u00E1rnach a ghlacadh in \u00C9ir\u00ED Amach na C\u00E1sca sa bhliain 1916. Ba pholaiteoir \u00C9ireannach \u00E9 a mhac Se\u00E1n Mac Giolla Bhr\u00EDde, le Clann na Poblachta."@ga . . . . . . . . . . . "John MacBride (Westport, Mayo konderria, 1868ko maiatzaren 7a - Kilmainham Gaol, Dublin, 1916ko maiatzaren 5a) irlandar errepublikar bat izan zen. Irlandar Anaitasun Errepublikarra errepublikar erakundeko kidea izan zen. 1916ko Irlandako Pazko Matxinadako buruzagietako bat izan zenez, britainiar soldaduek atxilotu eta 1916ko maiatzaren 5ean Dublingo Kilmainham Gaol espetxean fusilatu zuten."@eu . . . . . . . . . . .