. . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Julien d'\u00C9clane (en latin Iulianus \u00C6clanensis) est un \u00E9v\u00EAque italien du Ve si\u00E8cle, n\u00E9 en Apulie vers 386, mort en Sicile avant 455, l'une des principales figures du mouvement p\u00E9lagien."@fr . . . . . "16432"^^ . . . "Julien d'\u00C9clane (en latin Iulianus \u00C6clanensis) est un \u00E9v\u00EAque italien du Ve si\u00E8cle, n\u00E9 en Apulie vers 386, mort en Sicile avant 455, l'une des principales figures du mouvement p\u00E9lagien."@fr . . . . . . . . . "Juli\u00E0 Eclanense"@ca . . "Juli\u00E0 Eclanense (en llat\u00ED Julianus Eclanensis) va ser un destacat eclesi\u00E0stic, te\u00F2leg i escriptor d'hist\u00F2ria del segle V i un dels principals suports de Pelagi (heresiarca). El seu pare, Memori o Memor, es creu que va ser bisbe de C\u00E0pua i estava connectat per lla\u00E7os d'amistat amb Agust\u00ED d'Hipona i amb Paul\u00ED de Nola. Aquest darrer va celebrar la cerim\u00F2nia nupcial de Juli\u00E0 amb Ia, filla d'Emili bisbe de Benevent i va escriure un epitalami que indica les cordials relacions de paul\u00ED amb la fam\u00EDlia. Es va dedicar a la vida eclesi\u00E0stica i despr\u00E9s de passar pels graus de lector, diaca i prevere va ser ordenat bisbe per Innocenci I i enviat a a la Pulla el 416. Sembla que va seguir l'ortod\u00F2xia fins que va refusar signar, l'any 418, la Tractoria o den\u00FAncia p\u00FAblica de Celest\u00ED i Pelagi, que havia reobert el Papa Z\u00F2sim, successor d'Innocenci. Aquest acte, en el que el van seguir molts altres prelats del sud d'It\u00E0lia i Sic\u00EDlia, va comportar que fos desterrat junt amb altres seguidors per un edicte imperial el mateix any 418. Es va refugiar a Constantinoble, per\u00F2 expulsat d'aquella ciutat va anar a Cil\u00EDcia amb Teodor de Mopsu\u00E8stia amb el que va restar uns quants anys. El 428 tornava a ser a Constantinoble patrocinat per Nestori que va escriure al papa Celest\u00ED I en relaci\u00F3 al seu exili. L'any 429 per l'activitat de Mari Mercator, que va realitzar una persecuci\u00F3 contra tots els heretges, va ser expulsat de la capital oriental. Condemnat pel concili d'Efes l'any 431, va viure obscurament fins al 439 quan va fer un darrer i desesperat esfor\u00E7 per recuperar la seva posici\u00F3, intent frustrat per la fermesa de Sixt II. Despr\u00E9s d'aix\u00F2 el seu nom gaireb\u00E9 desapareix de la hist\u00F2ria. Va morir en el regant de Valentini\u00E0 III no m\u00E9s tard del 455 despr\u00E9s de repartir la seva fortuna entre els pobres, per alleugerir la seva situaci\u00F3 durant una fam. Hi ha const\u00E0ncia d'alguns escrits de Juli\u00E0, que no s'han transm\u00E8s sencers, sin\u00F3 nom\u00E9s fragments reprodu\u00EFts pels seus detractors per combatre'l: \n* Epistola ad Zosimum escrita l'any 418 i mencionada per Mercator. \n* Epistola communis ei cum plurimis Pelagianis episcopis quam Thessalonicam miserunt, t\u00EDtol que va donar Agust\u00ED d'Hipona a aquesta ep\u00EDstola, que es va comprometre a rebatre davant del Papa Bonifaci I. \n* Libri IV, ad Turbantium episcopum, adversus librum primum Augustini de Concupiscentia, escrit el 419. \n* Liber de Constantiae Bono contra Perfidiam Manichaei, escrit despr\u00E9s de la seva expulsi\u00F3 del bisbat. \n* Libri VIII. ad Florum Episcopum adrersus secundum librum Augustini de Nuptiis et Concupiscentia, escrit, sembla, a Cil\u00EDcia al voltant de l'any 426. \n* Liber de Amore, sive Commentarius in Cantica Canticorum, mencionat nom\u00E9s per Beda, que diu que es componia de dos llibres, un sobre l'amor, i l'altre un comentari del tema."@ca . "Giuliano di Eclano (385 circa \u2013 455 circa) \u00E8 stato un teologo cristiano, sostenitore del Pelagianesimo."@it . . "Juli\u00E1n o Juliano de Eclana (c. 385-450), obispo de , te\u00F3logo y escritor esclesi\u00E1stico italiano. Era obispo de (Apulia), de donde fue removido y exiliado en 419 por no oponerse oficialmente al pelagianismo. En el exilio fue recibido por Teodoro de Mopsuestia, a quien sigui\u00F3 en su exilio exeg\u00E9tico. A pesar de que nunca recobr\u00F3 su posici\u00F3n eclesi\u00E1stica, Juliano ense\u00F1\u00F3 en Sicilia hasta su muerte. \n* Datos: Q1662957"@es . . . . . . . . . . . "1090382164"^^ . "\u042E\u043B\u0438\u0430\u043D \u042D\u043A\u043B\u0430\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 (\u043E\u043A. 386 \u2014 \u043E\u043A. 455) \u2014 \u043E\u0434\u0438\u043D \u0438\u0437 \u0433\u043B\u0430\u0432\u043D\u044B\u0445 \u0434\u0435\u044F\u0442\u0435\u043B\u0435\u0439 \u043F\u0435\u043B\u0430\u0433\u0438\u0430\u043D\u0441\u0442\u0432\u0430."@ru . . . . . "Julianus von Eclanum"@de . . . . "Julian z Eklanum"@pl . . . . . . . . . "\u042E\u043B\u0438\u0430\u043D \u042D\u043A\u043B\u0430\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439 (\u043E\u043A. 386 \u2014 \u043E\u043A. 455) \u2014 \u043E\u0434\u0438\u043D \u0438\u0437 \u0433\u043B\u0430\u0432\u043D\u044B\u0445 \u0434\u0435\u044F\u0442\u0435\u043B\u0435\u0439 \u043F\u0435\u043B\u0430\u0433\u0438\u0430\u043D\u0441\u0442\u0432\u0430."@ru . . . "Giuliano di Eclano"@it . . . . . "Julius av Eclanum (italienska: Giuliano di Eclano, latin: Iulianus Aeclanensis), f\u00F6dd cirka 386, d\u00F6d cirka 455, var biskop i Aeculanum, n\u00E4ra dagens Benevento i Italien. Han var anh\u00E4ngare av pelagianismen. Julius f\u00F6ddes i Apulien. Hans far Memorius var en italiensk biskop, och hans mor var en italiensk adelsdam kallad Juliana. Det var inte ovanligt att kyrkans m\u00E4n var gifta, aposteln Petrus var till exempel gift Julius gifte sig med en kvinna som kallades Ia. Augustinus var n\u00E4ra v\u00E4n av familjen, men Julianus av Eclanum var inte \u00F6verens med kyrkofader Augustinus syn p\u00E5 synden. Biskop Julianus menade att Gud har till\u00E4mnat n\u00E5den f\u00F6r att m\u00E4nniskans natur ska n\u00E5 full\u00E4ndningen. Den m\u00E4nskliga naturen \u00E4r den gode Skaparens g\u00E5va och d\u00E4rf\u00F6r kan inget naturligt vara ont i sig. Sexualdriften blir synd f\u00F6rst d\u00E5 den anv\u00E4ndas p\u00E5 skadligt s\u00E4tt och det \u00E4r d\u00E4rf\u00F6r helt fel att blanda ihop arvsynd med lust. Enligt Julianus har Augustinus f\u00F6rt in ett fr\u00E4mmande syns\u00E4tt i den kristna kyrkan d\u00E5 han s\u00E5g ner p\u00E5 Skaparens sk\u00F6na universum, fylld av \u00E5ngest inf\u00F6r sexuallivet och ton\u00E5rens d\u00E5rskaper som han sj\u00E4lv utf\u00F6rligt beskriver i sina Bek\u00E4nnelser. Detta syns\u00E4tt kommer fr\u00E5n manik\u00E9erna som Augustinus p\u00E5verkades av."@sv . . . . . . . . . . "Juli\u00E1n o Juliano de Eclana (c. 385-450), obispo de , te\u00F3logo y escritor esclesi\u00E1stico italiano. Era obispo de (Apulia), de donde fue removido y exiliado en 419 por no oponerse oficialmente al pelagianismo. En el exilio fue recibido por Teodoro de Mopsuestia, a quien sigui\u00F3 en su exilio exeg\u00E9tico. A pesar de que nunca recobr\u00F3 su posici\u00F3n eclesi\u00E1stica, Juliano ense\u00F1\u00F3 en Sicilia hasta su muerte. Sus obras incluyen Comentarios acerca del Libro de Job y de tres profetas menores, una traducci\u00F3n del Comentario a los Salmos de Teodoro de Mopsuestia y varias cartas. Al simpatizar con Pelagio, Juliano aplic\u00F3 su agudeza intelectual y formaci\u00F3n ret\u00F3rica en razonar sobre la naturaleza del libre albedr\u00EDo, la concupiscencia y el mal frente a san Agust\u00EDn. \n* Datos: Q1662957"@es . "Juli\u00E0 Eclanense (en llat\u00ED Julianus Eclanensis) va ser un destacat eclesi\u00E0stic, te\u00F2leg i escriptor d'hist\u00F2ria del segle V i un dels principals suports de Pelagi (heresiarca). El seu pare, Memori o Memor, es creu que va ser bisbe de C\u00E0pua i estava connectat per lla\u00E7os d'amistat amb Agust\u00ED d'Hipona i amb Paul\u00ED de Nola. Aquest darrer va celebrar la cerim\u00F2nia nupcial de Juli\u00E0 amb Ia, filla d'Emili bisbe de Benevent i va escriure un epitalami que indica les cordials relacions de paul\u00ED amb la fam\u00EDlia."@ca . . "Julien d'\u00C9clane"@fr . . . . . "Julian z Eklanum (V wiek) \u2013 biskup, wczesnochrze\u015Bcija\u0144ski pisarz \u0142aci\u0144ski, ucze\u0144 Pelagiusza i gorliwy propagator jego nauczania."@pl . . "Julian of Eclanum"@en . . . . . . . . "Julian of Eclanum (Latin: Iulianus Aeclanensis; Italian: Giuliano di Eclano; c. 386 \u2013 c. 455) was bishop of Eclanum, near today's Benevento (Italy). He was a distinguished leader of the Pelagians of 5th century."@en . . . . . . . . . . "Julianus von Eclanum (* um 386 in Apulien; \u2020 um 455 in Sizilien) war Bischof von Aeclanum und f\u00FChrender Theologe des Pelagianismus."@de . "Juliano de Eclana"@es . . "Julius av Eclanum (italienska: Giuliano di Eclano, latin: Iulianus Aeclanensis), f\u00F6dd cirka 386, d\u00F6d cirka 455, var biskop i Aeculanum, n\u00E4ra dagens Benevento i Italien. Han var anh\u00E4ngare av pelagianismen. Julius f\u00F6ddes i Apulien. Hans far Memorius var en italiensk biskop, och hans mor var en italiensk adelsdam kallad Juliana. Det var inte ovanligt att kyrkans m\u00E4n var gifta, aposteln Petrus var till exempel gift Julius gifte sig med en kvinna som kallades Ia."@sv . . . . "3873372"^^ . . . "Julianus von Eclanum (* um 386 in Apulien; \u2020 um 455 in Sizilien) war Bischof von Aeclanum und f\u00FChrender Theologe des Pelagianismus."@de . . "Julius av Eclanum"@sv . . . . . . . "Julian z Eklanum (V wiek) \u2013 biskup, wczesnochrze\u015Bcija\u0144ski pisarz \u0142aci\u0144ski, ucze\u0144 Pelagiusza i gorliwy propagator jego nauczania."@pl . . . . . "Julian of Eclanum (Latin: Iulianus Aeclanensis; Italian: Giuliano di Eclano; c. 386 \u2013 c. 455) was bishop of Eclanum, near today's Benevento (Italy). He was a distinguished leader of the Pelagians of 5th century."@en . "Giuliano di Eclano (385 circa \u2013 455 circa) \u00E8 stato un teologo cristiano, sostenitore del Pelagianesimo."@it . "\u042E\u043B\u0438\u0430\u043D \u042D\u043A\u043B\u0430\u043D\u0441\u043A\u0438\u0439"@ru .