. "Tupakula Lingama Nayaka"@en . . . . "Queen RegentofMadurai Nayak Kingdom"@en . . . . "Mangammal fou regent de Madura. Era la v\u00EDdua del rei Chokkanatha Nayaka, i filla segons uns de Lingama Naicker de Chandragiri-Dupakul i segons altres de Lingana Nayaka, el que fou dalavay de Madura i governador de Trichinopoly. A la mort del seu marit no va poder fer el sati (su\u00EFcidi ritual) perqu\u00E8 estava prenyada; va donar a llum un segon fill o filla que devia morir aviat, per\u00F2 despr\u00E9s ja no va fer el sati que en tot cas era voluntari."@ca . . . . . . . "Rani Mangammal (Mangamma)(died 1705) was a queen regent of the Madurai Nayak kingdom (in present-day Madurai, India) during the minority of her grandson Vijaya Ranga Chokkanatha in 1689\u20141704. She was a popular administrator and is still widely remembered as a maker of roads and avenues, and a builder of temples, tanks and choultries with many of her public works still in use. She is also known for her diplomatic and political skills and successful military campaigns. The capital of Madurai Kingdom during her times was Tiruchy."@en . . . . . . . . . . . . "Mangammal"@es . "\u0420\u0430\u043D\u0438 \u041C\u0430\u043D\u0433\u0430\u043C\u043C\u0430\u043B"@ru . . . . . . . . . . . "Rani Mangammal (Mangamma)(died 1705) was a queen regent of the Madurai Nayak kingdom (in present-day Madurai, India) during the minority of her grandson Vijaya Ranga Chokkanatha in 1689\u20141704. She was a popular administrator and is still widely remembered as a maker of roads and avenues, and a builder of temples, tanks and choultries with many of her public works still in use. She is also known for her diplomatic and political skills and successful military campaigns. The capital of Madurai Kingdom during her times was Tiruchy."@en . . "Rani Mangammal"@en . . "6596"^^ . . "1111876217"^^ . . . . . . . . . . . . "Queen Regent of Madurai Nayak Kingdom"@en . . . . . . "\u0420\u0430\u043D\u0438 \u041C\u0430\u043D\u0433\u0430\u043C\u043C\u0430\u043B (\u041C\u0430\u043D\u0433\u0430\u043C\u043C\u0430) (\u0442\u0435\u043B\u0443\u0433\u0443 \u0C24\u0C46\u0C32\u0C41\u0C17\u0C41; \u0443\u043C\u0435\u0440\u043B\u0430 \u0432 1705 \u0433\u043E\u0434\u0443) \u2014 \u043A\u043E\u0440\u043E\u043B\u0435\u0432\u0430-\u0440\u0435\u0433\u0435\u043D\u0442\u0448\u0430 \u0433\u043E\u0441\u0443\u0434\u0430\u0440\u0441\u0442\u0432\u0430 \u041D\u0430\u044F\u043A\u043E\u0432 \u0432 \u041C\u0430\u0434\u0443\u0440\u0430\u0435 (\u041C\u0430\u0434\u0443\u0440\u0430\u0439, \u0448\u0442\u0430\u0442 \u0422\u0430\u043C\u0438\u043B\u043D\u0430\u0434, \u0418\u043D\u0434\u0438\u044F) \u0432\u043E \u0432\u0440\u0435\u043C\u044F \u043D\u0435\u0441\u043E\u0432\u0435\u0440\u0448\u0435\u043D\u043D\u043E\u043B\u0435\u0442\u0438\u044F \u0441\u0432\u043E\u0435\u0433\u043E \u0432\u043D\u0443\u043A\u0430 \u0412\u0438\u0434\u0436\u0430\u0438 \u0420\u0430\u043D\u0433\u0430 \u0427\u043E\u043A\u043A\u0430\u043D\u0430\u0442\u0445\u0438 \u0432 1689\u20141704 \u0433\u043E\u0434\u0430\u0445 . \u041E\u043D\u0430 \u0431\u044B\u043B\u0430 \u043F\u043E\u043F\u0443\u043B\u044F\u0440\u043D\u044B\u043C \u0430\u0434\u043C\u0438\u043D\u0438\u0441\u0442\u0440\u0430\u0442\u043E\u0440\u043E\u043C \u0438 \u0434\u043E \u0441\u0438\u0445 \u043F\u043E\u0440 \u0448\u0438\u0440\u043E\u043A\u043E \u0438\u0437\u0432\u0435\u0441\u0442\u043D\u0430 \u043A\u0430\u043A \u0441\u043E\u0437\u0434\u0430\u0442\u0435\u043B\u044C\u043D\u0438\u0446\u0430 \u0434\u043E\u0440\u043E\u0433 \u0438 \u043F\u0440\u043E\u0441\u043F\u0435\u043A\u0442\u043E\u0432, \u0445\u0440\u0430\u043C\u043E\u0432, \u0442\u0430\u043D\u043A\u043E\u0432 \u0438 \u0447\u043E\u0443\u043B\u0442\u0440\u0438, \u043C\u043D\u043E\u0433\u0438\u0435 \u0438\u0437 \u043A\u043E\u0442\u043E\u0440\u044B\u0445 \u0434\u043E \u0441\u0438\u0445 \u043F\u043E\u0440 \u0438\u0441\u043F\u043E\u043B\u044C\u0437\u0443\u044E\u0442\u0441\u044F. \u041E\u043D\u0430 \u0442\u0430\u043A\u0436\u0435 \u0438\u0437\u0432\u0435\u0441\u0442\u043D\u0430 \u0441\u0432\u043E\u0438\u043C\u0438 \u0434\u0438\u043F\u043B\u043E\u043C\u0430\u0442\u0438\u0447\u0435\u0441\u043A\u0438\u043C\u0438 \u0438 \u043F\u043E\u043B\u0438\u0442\u0438\u0447\u0435\u0441\u043A\u0438\u043C\u0438 \u043D\u0430\u0432\u044B\u043A\u0430\u043C\u0438 \u0438 \u0443\u0441\u043F\u0435\u0448\u043D\u044B\u043C\u0438 \u0432\u043E\u0435\u043D\u043D\u044B\u043C\u0438 \u043A\u0430\u043C\u043F\u0430\u043D\u0438\u044F\u043C\u0438. \u0421\u0442\u043E\u043B\u0438\u0446\u0435\u0439 \u043A\u043E\u0440\u043E\u043B\u0435\u0432\u0441\u0442\u0432\u0430 \u041C\u0430\u0434\u0443\u0440\u0430\u0439 \u0432 \u0435\u0435 \u0432\u0440\u0435\u043C\u0435\u043D\u0430 \u0431\u044B\u043B \u0422\u0438\u0440\u0443\u0447\u0447\u0438\u0440\u0430\u043F\u043F\u0430\u043B\u043B\u0438."@ru . . . "Mangammal"@ca . "1689"^^ . . . "4070993"^^ . "Mangammal"@sv . . . . "1689"^^ . "1689"^^ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Rangakrishna Muthu Virappa Nayak"@en . "Rani Mangammal"@en . . . . "Mangammal"@en . . . . "Madurai, present dayTamil Nadu, India"@en . "Mangammal, f\u00F6dd ok\u00E4nt \u00E5r, d\u00F6d 1705, var en indisk regent. Hon var regent \u00F6ver Nayakriket under sin sonson Vijaya Ranga Chokkanathas minder\u00E5righet, fr\u00E5n 1689 till 1704. Mangammal var dotter till generalen Tupakula Lingama Nayaka. Hon gifte sig med kungen av Nayak, Chokkanatha Nayak (1659\u20131682), och blev mor till Rangakrishna Muthu Virappa Nayak (1682\u20131689). Hennes make eftertr\u00E4ddes av hennes son vid sin d\u00F6d 1682. D\u00E5 hennes son avled 1689, var hans \u00E4nka gravid, och f\u00F6dde sedan sonsonen Vijaya Ranga Chokkanatha, som blev monark vid sin f\u00F6delse. Hennes sv\u00E4rdotter begick sati efter sin sons f\u00F6delse, och Mangammal blev d\u00E5 regent f\u00F6r sin nyf\u00F6dde sonson. Hon fick ett mycket gott rykte som regent, och hyllas f\u00F6r sina insatser inom infrastrukturen (reparation av vattenledningar, v\u00E4gbyggen, tr\u00E4dplant"@sv . . . . . . . . "Mangammal o Rani Mangammal, reina Mangammal en hind\u00FA, (f. 1705) fue una reina, regente en nombre de su nieto, de la dinast\u00EDa Madurai Nayak de Madurai (India) entre 1689\u20141704. Fue una administradora popular y es ampliamente recordada por su construcci\u00F3n de carreteras, templos y obras hidr\u00E1ulicas, adem\u00E1s de por su \u00E9xitos militares y diplom\u00E1ticos."@es . . . . . . . . . . "\u0420\u0430\u043D\u0438 \u041C\u0430\u043D\u0433\u0430\u043C\u043C\u0430\u043B (\u041C\u0430\u043D\u0433\u0430\u043C\u043C\u0430) (\u0442\u0435\u043B\u0443\u0433\u0443 \u0C24\u0C46\u0C32\u0C41\u0C17\u0C41; \u0443\u043C\u0435\u0440\u043B\u0430 \u0432 1705 \u0433\u043E\u0434\u0443) \u2014 \u043A\u043E\u0440\u043E\u043B\u0435\u0432\u0430-\u0440\u0435\u0433\u0435\u043D\u0442\u0448\u0430 \u0433\u043E\u0441\u0443\u0434\u0430\u0440\u0441\u0442\u0432\u0430 \u041D\u0430\u044F\u043A\u043E\u0432 \u0432 \u041C\u0430\u0434\u0443\u0440\u0430\u0435 (\u041C\u0430\u0434\u0443\u0440\u0430\u0439, \u0448\u0442\u0430\u0442 \u0422\u0430\u043C\u0438\u043B\u043D\u0430\u0434, \u0418\u043D\u0434\u0438\u044F) \u0432\u043E \u0432\u0440\u0435\u043C\u044F \u043D\u0435\u0441\u043E\u0432\u0435\u0440\u0448\u0435\u043D\u043D\u043E\u043B\u0435\u0442\u0438\u044F \u0441\u0432\u043E\u0435\u0433\u043E \u0432\u043D\u0443\u043A\u0430 \u0412\u0438\u0434\u0436\u0430\u0438 \u0420\u0430\u043D\u0433\u0430 \u0427\u043E\u043A\u043A\u0430\u043D\u0430\u0442\u0445\u0438 \u0432 1689\u20141704 \u0433\u043E\u0434\u0430\u0445 . \u041E\u043D\u0430 \u0431\u044B\u043B\u0430 \u043F\u043E\u043F\u0443\u043B\u044F\u0440\u043D\u044B\u043C \u0430\u0434\u043C\u0438\u043D\u0438\u0441\u0442\u0440\u0430\u0442\u043E\u0440\u043E\u043C \u0438 \u0434\u043E \u0441\u0438\u0445 \u043F\u043E\u0440 \u0448\u0438\u0440\u043E\u043A\u043E \u0438\u0437\u0432\u0435\u0441\u0442\u043D\u0430 \u043A\u0430\u043A \u0441\u043E\u0437\u0434\u0430\u0442\u0435\u043B\u044C\u043D\u0438\u0446\u0430 \u0434\u043E\u0440\u043E\u0433 \u0438 \u043F\u0440\u043E\u0441\u043F\u0435\u043A\u0442\u043E\u0432, \u0445\u0440\u0430\u043C\u043E\u0432, \u0442\u0430\u043D\u043A\u043E\u0432 \u0438 \u0447\u043E\u0443\u043B\u0442\u0440\u0438, \u043C\u043D\u043E\u0433\u0438\u0435 \u0438\u0437 \u043A\u043E\u0442\u043E\u0440\u044B\u0445 \u0434\u043E \u0441\u0438\u0445 \u043F\u043E\u0440 \u0438\u0441\u043F\u043E\u043B\u044C\u0437\u0443\u044E\u0442\u0441\u044F. \u041E\u043D\u0430 \u0442\u0430\u043A\u0436\u0435 \u0438\u0437\u0432\u0435\u0441\u0442\u043D\u0430 \u0441\u0432\u043E\u0438\u043C\u0438 \u0434\u0438\u043F\u043B\u043E\u043C\u0430\u0442\u0438\u0447\u0435\u0441\u043A\u0438\u043C\u0438 \u0438 \u043F\u043E\u043B\u0438\u0442\u0438\u0447\u0435\u0441\u043A\u0438\u043C\u0438 \u043D\u0430\u0432\u044B\u043A\u0430\u043C\u0438 \u0438 \u0443\u0441\u043F\u0435\u0448\u043D\u044B\u043C\u0438 \u0432\u043E\u0435\u043D\u043D\u044B\u043C\u0438 \u043A\u0430\u043C\u043F\u0430\u043D\u0438\u044F\u043C\u0438. \u0421\u0442\u043E\u043B\u0438\u0446\u0435\u0439 \u043A\u043E\u0440\u043E\u043B\u0435\u0432\u0441\u0442\u0432\u0430 \u041C\u0430\u0434\u0443\u0440\u0430\u0439 \u0432 \u0435\u0435 \u0432\u0440\u0435\u043C\u0435\u043D\u0430 \u0431\u044B\u043B \u0422\u0438\u0440\u0443\u0447\u0447\u0438\u0440\u0430\u043F\u043F\u0430\u043B\u043B\u0438."@ru . . . . . . . . . "Mangammal o Rani Mangammal, reina Mangammal en hind\u00FA, (f. 1705) fue una reina, regente en nombre de su nieto, de la dinast\u00EDa Madurai Nayak de Madurai (India) entre 1689\u20141704. Fue una administradora popular y es ampliamente recordada por su construcci\u00F3n de carreteras, templos y obras hidr\u00E1ulicas, adem\u00E1s de por su \u00E9xitos militares y diplom\u00E1ticos."@es . . "Mangammal fou regent de Madura. Era la v\u00EDdua del rei Chokkanatha Nayaka, i filla segons uns de Lingama Naicker de Chandragiri-Dupakul i segons altres de Lingana Nayaka, el que fou dalavay de Madura i governador de Trichinopoly. A la mort del seu marit no va poder fer el sati (su\u00EFcidi ritual) perqu\u00E8 estava prenyada; va donar a llum un segon fill o filla que devia morir aviat, per\u00F2 despr\u00E9s ja no va fer el sati que en tot cas era voluntari. A la mort del seu fill Ranga Krishna Muttu Virappa Nayaka III vers el 1689, la reina v\u00EDdua Muttammal estava tamb\u00E9 prenyada; va donar a llum a un fill mascle, i tot seguit va fer el sati (su\u00EFcidi). La reina mare Mangammal va assolir la reg\u00E8ncia, primer en nom del fill no nascut i despr\u00E9s en nom d'aquest que va portar el nom de Vijayaranga Chokkanatha. La seva primera mesura fou recon\u00E8ixer la sobirania de l'emperador mogol Aurangzeb. El 1693 el general , que havia estat enviar al D\u00E8can i assetjava Gingi, va recaptar el tribut a Trichinopoly i Tanjore. Chikkadeva Raya de Mysore havia comprat Bangalore a Ekoji (o Venkoji) de Tanjore el 1687 i havia consolidat els seus dominis; s'havia fet tributari dels mogols i sota aquesta protecci\u00F3 estenia la seva zona d'influ\u00E8ncia. A Tanjore el nou raja Shahji tamb\u00E9 s'havia fet vassall de l'Imperi Mogol. El 1697 quan Zulfikar Khan el primer nawab d'Arcot, va retornar al sud, Mugammal li va enviar valuosos regals i amb el seu suport va recuperar algunes viles ocupades per Tanjore. El 20 d'abril de 1702 el nou nawab Daud Khan va rebre una carta de Mugammal (qualificada de reina de Terchenepali = Trichinopoly), en que demanava ajut contra el pr\u00EDncep de Aurpaliam (Uclaiyarpalaiyam), un altre tributari mogol, que s'havia apoderat d'algunes viles; Daud Khan va rebre regals, i encara que no va anar personalment va enviar una columna de tropes. L'ajut mogol es va mantenir merc\u00E8s a freq\u00FCents donatius als alts c\u00E0rrecs. Tamb\u00E9 es van haver de pagar tributs als marathes. Per\u00F2 Mysore continuava la seva campanya d'expansi\u00F3: el 1690 dominava els del districte de Salem fins al Kaveri. Entre 1690 i 1694, va conquerir gran part de Bednore, i va signar un tractat que li confirmava bona part de les seves conquestes. Poc despr\u00E9s va atacar Madura i va envair els territoris de Salem i Coimbatore als caps dels quals va convertir en vassalls. Dalavay Kumaraiya fou enviat per segona vegada a assetjar Trichinopoly, per\u00F2 estava de cam\u00ED quan va haver de tornar per un atac maratha a Mysore. El missioner portugu\u00E8s Joan de Britto va retornar al pa\u00EDs el 1691 tot i l'amena\u00E7a que suposava per la seva vida. Va convertir a alguns maraves entre els quals un pr\u00EDncep anomenat Tadiya Teva, hereu del tron de Ramnad que havia estat apartat de la successi\u00F3; l'esposa de Teva era neboda de Kilavan Setupati i fou repudiada pel seu marit despr\u00E9s que aquest es va convertir. La noia va demanar ajut a la cort; tots els enemics dels cristians es van unir per incitar a Kilavan Setupati, sobir\u00E0 marava, a prendre mesures dr\u00E0stiques. El sobir\u00E0 va ordenar destruir totes les esgl\u00E9sies del regne i detenir a Britto i els seus companys. El 8 de gener de 1693 foren arrestats i duts a Ramnad el dia 11 on van quedar empresonats. Tadiya Teva era a la capital i va mirar d'aturar qualsevol repres\u00E0lia per\u00F2 finalment Kalivan va ordenar la deportaci\u00F3 de Brito al territori del seu germ\u00E0 Oraiyur o Oraiyurdevan, per\u00F2 amb ordes d'eliminar-lo. Britto fou portat davant Oraiyur a la riba del Pambar on va arribar el 31 de gener; el 3 de febrer va escriure una carta on deia que el 28 de gener havia estat jutjat i condemnat. La dona de Oraiyurdevan era cristiana per\u00F2 el ministre principal Murugappa Pillai, era un enemic declarat dels cristians i va ordenar l'execuci\u00F3 del missioner el dia 4 de febrer; el cos mort de Brito fou mutilat i deixat als voltors. Contra el que esperava el setupati, el martiri de Britto va donar una empenta al cristianisme a tot el pa\u00EDs marava. Altres missioners com Bernardo Saa foren maltractats i els seus deixebles assassinats (segons carta d'1 de juny de 1700 de Martins) i no fou fins despr\u00E9s del 1700 que la pol\u00EDtica de persecuci\u00F3 es va canviar; els suposats miracles produ\u00EFts per les restes de Britto i la mort d'Oraiyur i de Murugappa Pillai poc despr\u00E9s de la mort de Britto, van orientar a la poblaci\u00F3 cap al cristianisme i cada vegada hi havia m\u00E9s partidaris, encoratjats tamb\u00E9 per l'actitud favorable del fill gran del Setupati, el pr\u00EDncep Vaduganatha Teva (aix\u00ED anomenen els portuguesos a Tadiya Teva) Mentre a Marava el cristianisme era perseguit, a Madura tenia llibertat. Mangammal va mostrar gran toler\u00E0ncia. El 1691 va obtenir l'alliberament del pare Mello empresonat a Marava. A Madura mateix tres religiosos acusats de violar principis morals, van fer apostasia i es van passar als enemics del cristianisme i van voler desacreditar als missioners. El pare Bouchet es va entrevistar amb el dalavay Narasappaiya, conegut per la seva hostilitat als europeus, i va aconseguir el seu favor amb regals i elogis, obtenint despr\u00E9s la seva protecci\u00F3 a les predicacions cristianes. Llavors dos dels tres ap\u00F2states van retornar a la fe i nom\u00E9s un va restar en contra. El raja de Tanjore, enemic dels cristians, no sols els prohibia als seus territoris sin\u00F3 que va intentar que fossin perseguits als regnes ve\u00EFns i va escriure a la regent de Madura i al raja d'Aurpaliam (Udaiyarpalaiyam), advertint del perill que representaven pels seus estats i pels trons; la regent va insistir a mantenir la llibertat de culte; el rei d'Aurpaliam va tenir una actitud m\u00E9s receptiva per\u00F2 lluny de perseguir el cristianisme o prohibir aquesta religi\u00F3; va fer arrestar alguns missioners jesu\u00EFtes per\u00F2 despr\u00E9s d'una advert\u00E8ncia van poder romandre al pa\u00EDs. Mangammal tamb\u00E9 va respectar als musulmans; en una inscripci\u00F3 de 1692 consta una donaci\u00F3 pel manteniment d'una mesquita en nom del rei, el seu net. Una altra donaci\u00F3 d'alguns poblets consta el 1701. Les donacions als hind\u00FAs foren tanmateix nombroses. Rani Varma de Travancore (1684-1718) havia deixat de pagar el tribut i Mangammal li va declarar la guerra; aquest conflicte \u00E9s confirmat pels jesu\u00EFtes. Sembla que inicialment foren expedicions anuals per recaptar el tribut a la for\u00E7a. L'autoritat a Travancore havia estat usurpada pels ministres que es negaven de manera radical al pagament, i finalment l'ex\u00E8rcit de Madura va haver de saquejar Travancore. El pas de Aramboly, que permetia el tr\u00E0nsit entre Madura i Travancore no estava vigilat; per una des\u00EDdia notable durant anys aquest pas va estar sense gu\u00E0rdia. L'ex\u00E8rcit de Madura (anomenats els badaga o badagues) va avan\u00E7ar un any mes el 1697 (probablement) i va arribar a Kurkulam la capital de Travancore que podria ser Quilon per\u00F2 que els erudits identifiquen m\u00E9s aviat amb Kalkolang o Kalkulam. Llavors Ravi Varna es va aliar a les forces de Madura a les que va prometre part del seu regne a canvi del seu ajut per alliberar-se de vuit dels seus ministres que exercien realment el poder; com a prova va entregar la fortalesa i els badaga van matar alguns ministres (altres van poder fugir o comprar la seva vida). Una vegada es va veure lliure, Ravi es va girar contra els badaga i els va assetjar a Kurkulam; els badaga que no esperaven l'atac van fugir en confusi\u00F3 i foren perseguits i molts foren massacrats. L'ex\u00E8rcit de Madura va quedar destru\u00EFt i nom\u00E9s un nombre redu\u00EFt va poder tornar a Madura. Aquest relat \u00E9s diferent d'algunes altres cr\u00F2niques: diuen que l'ex\u00E8rcit de Madura estava dirigit per dalavay Narasappaiya i que va triomfar i recaptar el tribut incloent alguna peces d'artilleria. Les cont\u00EDnues agressions de Shahji de Tanjore van portar a la guerra amb madura vers el 1700. Dalavay Narasappaiya fou encarregat de l'expedici\u00F3 i va fortificar el nord del riu Coleroon per evitar la devastaci\u00F3 del seu pa\u00EDs, i va atacar el regne de Tanjore. L'ex\u00E8rcit d'aquest fou derrotat; un intent de contraatac per la zona del riu, va fracassar i molts homes i cavalls es van ofegar mentre creuaven per un mal lloc. En la confusi\u00F3 dalavay Narasappaiya va atacar a l'ex\u00E8rcit de Tanjore i el va aniquilar; el regne fou devastat. Shahji va acusar del desastre al seu ministre principal Baloji o Vagoji Pundit, objecte tamb\u00E9 de la r\u00E0bia del poble; el ministre va proposar un pacte honorable, i si no ho aconseguia demanava al raja que l'execut\u00E9s. Se li va donar perm\u00EDs per negociar i en menys d'una setmana va recaptar una gran quantitat de diners, espoliant a comerciants i al tresor p\u00FAblic, i va subornar als ministres de Madura. Amb aix\u00F2 va poder obtenir un bon tractat de pau que establia una alian\u00E7a entre Tanjore i Madura. El seu \u00E8xit va refor\u00E7ar la seva posici\u00F3 i va desarmar als seus enemics. Poc despr\u00E9s Mysore va fer una resclosa al riu Kaveri que agafava tota l'aigua del riu cap al seu regne, perjudicant a Madura i Tanjore. Aquestos dos regnes ara aliats van planejar un atac a Mysore per\u00F2 abans de fer res la resclosa es va trencar i les aig\u00FCes del riu van tornar a c\u00F3rrer. Raghunatha \"Kilavati\" Setupati de Marava havia assolit de facto la independ\u00E8ncia. Una carta dels jesu\u00EFtes diu que els maraves havien atacat Madura el 1698 i havien ocupat la ciutat que van conservar algun temps fins que dalavay Narasappaiya els va expulsar (vers 1700 o 1701). El 1702 la regent va iniciar una expedici\u00F3 contra Ramnad o . Tenia el suport de Tanjore. Per\u00F2 dalavay Narasappaiya va morir en la campanya i l'ex\u00E8rcit invasor fou derrotat; el setupati podia reunir fins a 40000 maraves en una setmana i aix\u00F2 li donava gran avantatge. Aquesta vict\u00F2ria va assegurar la independ\u00E8ncia del pa\u00EDs Marava. Raghunatha \"Kilavati\" Setupati va refor\u00E7ar llavors les fortificacions de la capital Ramnad per prevenir nous atacs i el 1709 va derrotar a un ex\u00E8rcit de Tanjore que va envair al pa\u00EDs (Tanjore havia estat assolat per ciclons i per la fam); els invasors van haver de demanar la pau i els maraves van conquerir la fortalesa de Arantangi. Mangammal fou una regent lliberal; va fer nombroses donacions de caritat publica, va construir camins, edificis i carrers en els que va fer plantar arbres per comoditat dels transe\u00FCnts i va instal\u00B7lar parades i dip\u00F2sits d'aigua a les vies. Va dedicar atenci\u00F3 a la irrigaci\u00F3, segons mostren les inscripcions al canal Uyyakkondan datades el 1687 i 1704. Es diu que els dos o tres darrers anys va esdevenir impopular per causa de la seva relaci\u00F3 amb el ministre Archchaiya (segons Nelson). La impopularitat va augmentar quan es va mostrar poc disposada a cedir el poder al rei que arribava a la majoria d'edat. Llavors segons la tradici\u00F3 oral, fou arrestada, empresonada i deixada morir de gana. Els seus amors amb el ministre es basen en una est\u00E0tua d'Archchaiya i un bust de Mangammal on el seu amant va vestit amb moltes joies; el cert \u00E9s que als darrers anys del seu govern tenia uns 55 anys i que els jesu\u00EFtes no esmenten cap afer amor\u00F3s ni cap circumst\u00E0ncia que pugui deixar pensar en una mort no natural. La reg\u00E8ncia va durar 18 anys segons almenys tres fonts (la Hist\u00F2ria dels governadors del Carn\u00E0tic, un manuscrit suplementari i el manuscrit de Mackenzie); el manuscrit Mrtyunjaya dona 19 anys; la cr\u00F2nica de Pandya dona 12 anys (cosa possible, ja que les seves inscripcions van entre 1692 i 1706 i aquesta darrera seria la de la seva mort i no el final de la reg\u00E8ncia, per\u00F2 poc probable, ja que el rei hauria tingut nom\u00E9s uns 11 anys si va n\u00E9ixer p\u00F2stum i uns 26 si tenia uns 14 anys a l'inici de la reg\u00E8ncia; tampoc ho confirmen les cartes dels jesu\u00EFtes). Se sap que va morir despr\u00E9s de Chikkadeva Raya de Mysore que va morir vers el 12 de desembre de 1704, i probablement despr\u00E9s del 1706, ja que hi ha una inscripci\u00F3 datada el 1706/1707. L'edat de la regent es pot estimar en uns 55 anys el 1705. Vijayaranga Chokkanatha va assolir el poder com a major d'edat, probablement despr\u00E9s del 1706 (la seva primera inscripci\u00F3 \u00E9s de 1708)."@ca . . . "Mangammal, f\u00F6dd ok\u00E4nt \u00E5r, d\u00F6d 1705, var en indisk regent. Hon var regent \u00F6ver Nayakriket under sin sonson Vijaya Ranga Chokkanathas minder\u00E5righet, fr\u00E5n 1689 till 1704. Mangammal var dotter till generalen Tupakula Lingama Nayaka. Hon gifte sig med kungen av Nayak, Chokkanatha Nayak (1659\u20131682), och blev mor till Rangakrishna Muthu Virappa Nayak (1682\u20131689). Hennes make eftertr\u00E4ddes av hennes son vid sin d\u00F6d 1682. D\u00E5 hennes son avled 1689, var hans \u00E4nka gravid, och f\u00F6dde sedan sonsonen Vijaya Ranga Chokkanatha, som blev monark vid sin f\u00F6delse. Hennes sv\u00E4rdotter begick sati efter sin sons f\u00F6delse, och Mangammal blev d\u00E5 regent f\u00F6r sin nyf\u00F6dde sonson. Hon fick ett mycket gott rykte som regent, och hyllas f\u00F6r sina insatser inom infrastrukturen (reparation av vattenledningar, v\u00E4gbyggen, tr\u00E4dplantering) och andra byggnadsverk s\u00E5som tempel; f\u00F6r sina framg\u00E5ngsrika milit\u00E4ra kampanjer och sin diplomatiska f\u00F6rm\u00E5ga."@sv . . . . "Circa 1705"@en . . . . . .