"1031"^^ . . . . . "Dinast\u00EDa Num\u00E1irida"@es . "35086"^^ . . . "1037"^^ . . . . "1019"^^ . . . . . . . "Independence from Hamdanids"@en . . . . "Numayrid Emirate"@en . . "1081"^^ . . . "an-Numayriyyun"@en . . "Shab\u012Bb ibn Wathth\u0101b"@en . . . . "1060"^^ . "Man\u012B\u02BF ibn Shab\u012Bb"@en . . . . "G.L."@en . . . . . . "51353494"^^ . . . . . . . . . "990"^^ . . . "Els num\u00E0yrides (\u00E0rab: \u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646, an-numayriyy\u016Bn) foren una dinastia \u00E0rab establerta a Diyar M\u00FAdar, a l'Alta Mesopot\u00E0mia occidental. Eren emirs de la tribu hom\u00F2nima, els Banu Numayr. La branca principal de la dinastia, fundada per Watthab ibn S\u00E0biq el 990, va governar les ciutats d'Haran, Saruj i Raqq\u00E0, de manera m\u00E9s o menys continuada, fins a finals del segle xi. A la primera part del regnat de Watthab (990-1019), els num\u00E0yrides tamb\u00E9 van controlar Edessa fins que els romans d'Orient la van conquerir a principis de la d\u00E8cada dels 1030. El 1062, els num\u00E0yrides van perdre Raqq\u00E0 contra els seus llunyans parents i antics aliats, els mird\u00E0sides, mentre que el 1081, la seva capital Haran i la propera Saruj van ser conquerides pels turcs selj\u00FAcides i els uq\u00E0ylides, els seus aliats \u00E0rabs. Els emir"@ca . . . . . . . . . "Giorgio Levi Della Vida"@en . . . . . . . . . . . . . "Uqaylid dynasty"@en . . "Fatimid vassalage"@en . . "Numayrid dynasty.png"@en . "Uqaylids' conquest and later Seljuks"@en . . . . . . "Die Numairiden (\u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646, DMG an-Numairiyy\u016Bn) waren eine arabische Dynastie mit der Region Diyar Mudar in Obermesopotamien (westliche Dschaz\u012Bra) als Zentrum. Die Dynastie, gegr\u00FCndet von Wa\u1E6F\u1E6F\u0101b ibn Sabiq, beherrschte die St\u00E4dte Harran, Suru\u00E7 und ar-Raqqa am Euphrat mehr oder weniger kontinuierlich zwischen dem 10. und 11. Jahrhundert. Zu Beginn der Regierungszeit von Wa\u1E6F\u1E6F\u0101b (reg. 990\u20131019) kontrollierten sie dar\u00FCber hinaus auch Edessa (heute \u015Eanl\u0131urfa), bis es 1031 von den Byzantinern erobert wurde. 1062 verloren die Numairiden ar-Raqqa an ihre entfernten Verwandten und ehemaligen Verb\u00FCndeten, die Mirdasiden vom Stamm der Banu Kilab, w\u00E4hrend 1081 ihre Hauptstadt Harran und Suru\u00E7 von den t\u00FCrkischen Seldschuken und deren arabischen Uqailiden erobert wurden. Bis ins fr\u00FChe 12. Jahrhundert hiel"@de . "The Numayrids (Arabic: \u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646) were an Arab dynasty based in Diyar Mudar (western Upper Mesopotamia). They were emirs (princes) of their namesake tribe, the Banu Numayr. The senior branch of the dynasty, founded by in 990, ruled the Euphrates cities of Harran, Saruj and Raqqa more or less continuously until the late 11th century. In the early part of Waththab's reign (r. 990\u20131019), the Numayrids also controlled Edessa until the Byzantines conquered it in the early 1030s. In 1062, the Numayrids lost Raqqa to their distant kinsmen and erstwhile allies, the Mirdasids, while by 1081, their capital Harran and nearby Saruj were conquered by the Turkish Seljuks and their Arab Uqaylid allies. Numayrid emirs continued to hold isolated fortresses in Upper Mesopotamia, such as Qal'at an-Najm and "@en . . "Hamdanid dynasty"@en . . . . . "11"^^ . . "Los Num\u00E1iridas o numair\u00EDes (en \u00E1rabe, \u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646\u200E) fueron una dinast\u00EDa \u00E1rabe con sede en Diyar Mudar (oeste de la Alta Mesopotamia). Eran emires (pr\u00EDncipes) de su tribu hom\u00F3nima, los Banu Numayr. La rama principal de la dinast\u00EDa, fundada por en el a\u00F1o 990, gobern\u00F3 las ciudades del \u00C9ufrates de Harran, Saruj y Raqqa de forma m\u00E1s o menos continua hasta finales del siglo XI. A principios del reinado de Waththab (r. 990-1019), los num\u00E1iridas tambi\u00E9n controlaron Edesa hasta que el Bizantino la conquist\u00F3 a principios de la d\u00E9cada de 1030. En 1062, los n\u00FAmidas perdieron Raqqa a manos de sus parientes lejanos y antiguos aliados, los , mientras que en 1081, su capital Harran y la cercana Saruj fueron conquistadas por el Imperio Sely\u00FAcida turco y sus aliados \u00E1rabes de la Dinast\u00EDa Uq\u00E1ylida. Los emires numair\u00EDes siguieron manteniendo fortalezas aisladas en la Alta Mesopotamia, como Qal'at an-Najm y Sinn Ibn Utayr cerca de Samosata hasta principios del siglo XII, pero no se sabe nada de ellos despu\u00E9s de 1120. Como beduinos (\u00E1rabes n\u00F3madas), la mayor\u00EDa de los emires num\u00E1iridas evitaban la vida sedentaria en las ciudades que controlaban; m\u00E1s bien, gobernaban sus emiratos (principados) desde sus campamentos tribales en el campo, mientras confiaban la administraci\u00F3n de las ciudades a sus ghilm\u0101n (esclavos militares). Una excepci\u00F3n a esta situaci\u00F3n fue el emir (r. ca. 1044-1063), bajo cuyo reinado los n\u00FAmidas alcanzaron su m\u00E1ximo nivel territorial. Mani' residi\u00F3 en la propia Harran, transformando su templo sabio en un palacio ornamentado y fortificado. Los numair\u00EDes eran musulmanes chiitas e inicialmente reconocieron la soberan\u00EDa religiosa de los musulmanes sunitas abbas\u00EDes, al menos nominalmente, pero m\u00E1s tarde cambiaron su lealtad al Califato Fatim\u00ED despu\u00E9s de que \u00E9ste extendiera su influencia al norte de Bilad al-Sham en 1037. En 1060, es probable que volvieran a la soberan\u00EDa abas\u00ED."@es . "8"^^ . . . . . . . . . . "an-Numayriyyun"@en . "Los Num\u00E1iridas o numair\u00EDes (en \u00E1rabe, \u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646\u200E) fueron una dinast\u00EDa \u00E1rabe con sede en Diyar Mudar (oeste de la Alta Mesopotamia). Eran emires (pr\u00EDncipes) de su tribu hom\u00F3nima, los Banu Numayr. La rama principal de la dinast\u00EDa, fundada por en el a\u00F1o 990, gobern\u00F3 las ciudades del \u00C9ufrates de Harran, Saruj y Raqqa de forma m\u00E1s o menos continua hasta finales del siglo XI. A principios del reinado de Waththab (r. 990-1019), los num\u00E1iridas tambi\u00E9n controlaron Edesa hasta que el Bizantino la conquist\u00F3 a principios de la d\u00E9cada de 1030. En 1062, los n\u00FAmidas perdieron Raqqa a manos de sus parientes lejanos y antiguos aliados, los , mientras que en 1081, su capital Harran y la cercana Saruj fueron conquistadas por el Imperio Sely\u00FAcida turco y sus aliados \u00E1rabes de la Dinast\u00EDa Uq\u00E1ylida. Los emires"@es . "\u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646"@ar . . "Seljuk Empire"@en . "Numayrid dynasty"@en . . . . . "Els num\u00E0yrides (\u00E0rab: \u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646, an-numayriyy\u016Bn) foren una dinastia \u00E0rab establerta a Diyar M\u00FAdar, a l'Alta Mesopot\u00E0mia occidental. Eren emirs de la tribu hom\u00F2nima, els Banu Numayr. La branca principal de la dinastia, fundada per Watthab ibn S\u00E0biq el 990, va governar les ciutats d'Haran, Saruj i Raqq\u00E0, de manera m\u00E9s o menys continuada, fins a finals del segle xi. A la primera part del regnat de Watthab (990-1019), els num\u00E0yrides tamb\u00E9 van controlar Edessa fins que els romans d'Orient la van conquerir a principis de la d\u00E8cada dels 1030. El 1062, els num\u00E0yrides van perdre Raqq\u00E0 contra els seus llunyans parents i antics aliats, els mird\u00E0sides, mentre que el 1081, la seva capital Haran i la propera Saruj van ser conquerides pels turcs selj\u00FAcides i els uq\u00E0ylides, els seus aliats \u00E0rabs. Els emirs num\u00E0yrides van continuar mantenint fortaleses a\u00EFllades a l'Alta Mesopot\u00E0mia, com Q\u00E0lat Najm i , prop de Sam\u00F2sata, fins a principis del segle xii, per\u00F2 no se'n perd el rastre a partir del 1120. Com a bedu\u00EFns (\u00E0rabs n\u00F2mades), la majoria dels emirs num\u00E0yrides van evitar la vida sedent\u00E0ria a les ciutats que controlaven i tendiren a governar els seus emirats des dels seus campaments tribals al camp, mentre confiaven l'administraci\u00F3 de les ciutats als seus ghilman (esclaus militars). Una excepci\u00F3 a aquesta pr\u00E0ctica fou l'emir (vers 1044-1063), sota el regnat de la qual els num\u00E0yrides van assolir el seu m\u00E0xim territorial. Man\u00ED va residir a Haran, transformant el temple sabeu d'aquesta ciutat en un palau fortificat i bellament decorat. Els num\u00E0yrides eren musulmans xi\u00EFtes. Inicialment van recon\u00E8ixer la sobirania religiosa del Califat Abb\u00E0ssida, musulm\u00E0 sunnita, com a m\u00EDnim nominalment, per\u00F2 m\u00E9s tard van canviar la seva fidelitat i van recon\u00E8ixer el Califat fatimita, d'adscripci\u00F3 xi\u00EFta, quan aquest va estendre la seva influ\u00E8ncia al nord de S\u00EDria el 1037. El 1060, per\u00F2, \u00E9s probable que tornessin a recon\u00E8ixer la sobirania abb\u00E0ssida."@ca . . . "T."@en . "Abbasid allegiance"@en . "Waththab b. Sabik al-Numayri"@en . . "Numayrids"@en . . . . . . . "Numayr"@en . "Thierry Bianquis"@en . . "Bianquis"@en . "Num\u00E0yrides"@ca . . . . . . . . . . "\u041D\u0443\u043C\u0430\u0439\u0440\u0438\u0434\u044B, \u0438\u043B\u0438 \u041D\u0443\u043C\u0435\u0439\u0440\u0438\u0434\u044B (\u0430\u0440\u0430\u0431. \u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646\u200E, an-Numayriyy\u016Bn) \u2014 \u0434\u0438\u043D\u0430\u0441\u0442\u0438\u044F, \u043F\u0440\u0430\u0432\u0438\u0432\u0448\u0430\u044F \u0432 \u044E\u0433\u043E-\u0437\u0430\u043F\u0430\u0434\u043D\u043E\u0439 \u0414\u0436\u0430\u0437\u0438\u0440\u0435 (\u0447\u0430\u0441\u0442\u0438 \u0442\u0435\u0440\u0440\u0438\u0442\u043E\u0440\u0438\u0439 \u043D\u044B\u043D\u0435\u0448\u043D\u0438\u0445 \u0432\u043E\u0441\u0442\u043E\u0447\u043D\u043E\u0439 \u0421\u0438\u0440\u0438\u0438 \u0438 \u044E\u0433\u043E-\u0432\u043E\u0441\u0442\u043E\u0447\u043D\u043E\u0439 \u0422\u0443\u0440\u0446\u0438\u0438) \u0441 \u0446\u0435\u043D\u0442\u0440\u043E\u043C \u0432 \u0425\u0430\u0440\u0440\u0430\u043D\u0435 \u0432 990\u20141081 \u0433\u043E\u0434\u0430\u0445, \u0430 \u0432 \u043E\u0442\u0434\u0435\u043B\u044C\u043D\u044B\u0445 \u043A\u0440\u0435\u043F\u043E\u0441\u0442\u044F\u0445 \u2014 \u0434\u043E 1120 \u0433\u043E\u0434\u0430."@ru . . . . "The Numayrids (Arabic: \u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646) were an Arab dynasty based in Diyar Mudar (western Upper Mesopotamia). They were emirs (princes) of their namesake tribe, the Banu Numayr. The senior branch of the dynasty, founded by in 990, ruled the Euphrates cities of Harran, Saruj and Raqqa more or less continuously until the late 11th century. In the early part of Waththab's reign (r. 990\u20131019), the Numayrids also controlled Edessa until the Byzantines conquered it in the early 1030s. In 1062, the Numayrids lost Raqqa to their distant kinsmen and erstwhile allies, the Mirdasids, while by 1081, their capital Harran and nearby Saruj were conquered by the Turkish Seljuks and their Arab Uqaylid allies. Numayrid emirs continued to hold isolated fortresses in Upper Mesopotamia, such as Qal'at an-Najm and Sinn Ibn Utayr near Samosata until the early 12th century, but nothing is heard of them after 1120. As Bedouin (nomadic Arabs), most Numayrid emirs avoided settled life in the cities they controlled; rather, they ruled their emirates (principalities) from their tribal encampments in the countryside, while entrusting administration of the cities to their ghilm\u0101n (military slaves). An exception was Emir (r. ca. 1044\u20131063), under whom the Numayrids reached their territorial peak. Mani' resided inside Harran, transforming its Sabian temple into an ornate, fortified palace. The Numayrids were Shia Muslims and initially recognized the religious sovereignty of the Sunni Muslim Abbasid Caliphate, at least nominally, but later switched allegiance to the Shia Fatimid Caliphate after the latter extended its influence into northern Syria in 1037. By 1060, they likely reverted to Abbasid suzerainty."@en . . "Numayrid Emirate"@en . . "\u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646 \u0643\u0627\u0646\u0648\u0627 \u062D\u0643\u0627\u0645 \u0645\u0646 \u0633\u0646\u0629 990 \u0625\u0644\u0649 \u0633\u0646\u0629 1081 \u0641\u064A \u0645\u0646\u0637\u0642\u0629 \u0627\u0644\u0631\u0642\u0629 \u0648\u062D\u0631\u0627\u0646."@ar . . . . . . . . . . . "1113131708"^^ . . . . "120"^^ . . . . . "\u041D\u0443\u043C\u0430\u0439\u0440\u0438\u0434\u044B, \u0438\u043B\u0438 \u041D\u0443\u043C\u0435\u0439\u0440\u0438\u0434\u044B (\u0430\u0440\u0430\u0431. \u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646\u200E, an-Numayriyy\u016Bn) \u2014 \u0434\u0438\u043D\u0430\u0441\u0442\u0438\u044F, \u043F\u0440\u0430\u0432\u0438\u0432\u0448\u0430\u044F \u0432 \u044E\u0433\u043E-\u0437\u0430\u043F\u0430\u0434\u043D\u043E\u0439 \u0414\u0436\u0430\u0437\u0438\u0440\u0435 (\u0447\u0430\u0441\u0442\u0438 \u0442\u0435\u0440\u0440\u0438\u0442\u043E\u0440\u0438\u0439 \u043D\u044B\u043D\u0435\u0448\u043D\u0438\u0445 \u0432\u043E\u0441\u0442\u043E\u0447\u043D\u043E\u0439 \u0421\u0438\u0440\u0438\u0438 \u0438 \u044E\u0433\u043E-\u0432\u043E\u0441\u0442\u043E\u0447\u043D\u043E\u0439 \u0422\u0443\u0440\u0446\u0438\u0438) \u0441 \u0446\u0435\u043D\u0442\u0440\u043E\u043C \u0432 \u0425\u0430\u0440\u0440\u0430\u043D\u0435 \u0432 990\u20141081 \u0433\u043E\u0434\u0430\u0445, \u0430 \u0432 \u043E\u0442\u0434\u0435\u043B\u044C\u043D\u044B\u0445 \u043A\u0440\u0435\u043F\u043E\u0441\u0442\u044F\u0445 \u2014 \u0434\u043E 1120 \u0433\u043E\u0434\u0430."@ru . . . "Die Numairiden (\u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646, DMG an-Numairiyy\u016Bn) waren eine arabische Dynastie mit der Region Diyar Mudar in Obermesopotamien (westliche Dschaz\u012Bra) als Zentrum. Die Dynastie, gegr\u00FCndet von Wa\u1E6F\u1E6F\u0101b ibn Sabiq, beherrschte die St\u00E4dte Harran, Suru\u00E7 und ar-Raqqa am Euphrat mehr oder weniger kontinuierlich zwischen dem 10. und 11. Jahrhundert. Zu Beginn der Regierungszeit von Wa\u1E6F\u1E6F\u0101b (reg. 990\u20131019) kontrollierten sie dar\u00FCber hinaus auch Edessa (heute \u015Eanl\u0131urfa), bis es 1031 von den Byzantinern erobert wurde. 1062 verloren die Numairiden ar-Raqqa an ihre entfernten Verwandten und ehemaligen Verb\u00FCndeten, die Mirdasiden vom Stamm der Banu Kilab, w\u00E4hrend 1081 ihre Hauptstadt Harran und Suru\u00E7 von den t\u00FCrkischen Seldschuken und deren arabischen Uqailiden erobert wurden. Bis ins fr\u00FChe 12. Jahrhundert hielten die Numairiden einige isolierte Festungen in Obermesopotamien, wie Qal\u02BFat Nadschm und Sinn Ibn Utayr in der N\u00E4he von Samosata, aber nach 1120 verschwanden sie aus den Chroniken. Als Beduinen vermieden die meisten Numairiden-Emire ein sesshaftes Leben in den von ihnen kontrollierten St\u00E4dten. Vielmehr regierten sie ihr Emirat von ihren Stammeslagern auf dem Land aus und vertrauten die Verwaltung der St\u00E4dte ihren Ghilm\u0101n (Milit\u00E4rsklaven) an. Eine Ausnahme von dieser Situation war Emir Mani' ibn Schabib (reg. 1044\u20131063), unter dessen Herrschaft die Numairiden ihren H\u00F6hepunkt erreichten. Mani' selbst wohnte in Harran und wandelte dort einen Tempel der Sabier f\u00FCr sich in einen reich verzierten, befestigten Palast um. Die Numairiden waren schiitische Muslime und erkannten zun\u00E4chst die nominelle religi\u00F6se Souver\u00E4nit\u00E4t des sunnitisch-muslimischen abbasidischen Kalifats an, wechselten jedoch sp\u00E4ter die Treue zum schiitischen Fatimiden-Kalifat, nachdem dieses 1037 seinen Einfluss auf Nordsyrien ausgeweitet hatte. Danach wechselten sie \u00F6fters ihre Gefolgschaft."@de . . . . . . . . . . . . . "Numairiden"@de . . . . . . . . "990"^^ . . . . . . . "\u0627\u0644\u0646\u0645\u064A\u0631\u064A\u0648\u0646 \u0643\u0627\u0646\u0648\u0627 \u062D\u0643\u0627\u0645 \u0645\u0646 \u0633\u0646\u0629 990 \u0625\u0644\u0649 \u0633\u0646\u0629 1081 \u0641\u064A \u0645\u0646\u0637\u0642\u0629 \u0627\u0644\u0631\u0642\u0629 \u0648\u062D\u0631\u0627\u0646."@ar . . . . . . . . . "990"^^ . "Mu\u1E6Da\u02BFin ibn Wathth\u0101b"@en . . . . . "Loss of Edessa"@en . . "1040"^^ . . . . . "\u041D\u0443\u043C\u0430\u0439\u0440\u0438\u0434\u044B"@ru . . . . "Numayrids"@en . . . . "Della Vida"@en . . . "The Numayrids at their zenith, ca. 1058\u20131060"@en . . . . "1056"^^ . . . . .