. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "\u00AB\u041E\u0440\u0444\u0435\u0301\u0439 \u0438 \u042D\u0432\u0440\u0438\u0434\u0438\u0301\u043A\u0430\u00BB (\u0438\u0442\u0430\u043B. Orfeo ed Euridice) \u2014 \u043E\u043F\u0435\u0440\u0430 \u041A. \u0412. \u0413\u043B\u044E\u043A\u0430, \u0441\u043E\u0437\u0434\u0430\u043D\u043D\u0430\u044F \u0432 1762 \u0433\u043E\u0434\u0443 \u043D\u0430 \u0441\u044E\u0436\u0435\u0442 \u0433\u0440\u0435\u0447\u0435\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E \u043C\u0438\u0444\u0430 \u043E\u0431 \u041E\u0440\u0444\u0435\u0435. \u041E\u043F\u0435\u0440\u0430 \u043F\u043E\u043B\u043E\u0436\u0438\u043B\u0430 \u043D\u0430\u0447\u0430\u043B\u043E \u043E\u043F\u0435\u0440\u043D\u043E\u0439 \u0440\u0435\u0444\u043E\u0440\u043C\u0435 \u0413\u043B\u044E\u043A\u0430, \u043D\u0430\u043F\u0440\u0430\u0432\u043B\u0435\u043D\u043D\u043E\u0439 \u043D\u0430 \u0434\u043E\u0441\u0442\u0438\u0436\u0435\u043D\u0438\u0435 \u043E\u0440\u0433\u0430\u043D\u0438\u0447\u043D\u043E\u0433\u043E \u0441\u043B\u0438\u044F\u043D\u0438\u044F \u043C\u0443\u0437\u044B\u043A\u0438 \u0438 \u0434\u0440\u0430\u043C\u044B \u0438 \u043F\u043E\u0434\u0447\u0438\u043D\u0435\u043D\u0438\u0435 \u043C\u0443\u0437\u044B\u043A\u0430\u043B\u044C\u043D\u043E\u0433\u043E \u0440\u0430\u0437\u0432\u0438\u0442\u0438\u044F \u0434\u0440\u0430\u043C\u0430\u0442\u0438\u0447\u0435\u0441\u043A\u043E\u043C\u0443. \u041F\u0435\u0440\u0432\u043E\u043D\u0430\u0447\u0430\u043B\u044C\u043D\u0430\u044F \u0432\u0435\u0440\u0441\u0438\u044F \u043B\u0438\u0431\u0440\u0435\u0442\u0442\u043E \u043D\u0430\u043F\u0438\u0441\u0430\u043D\u0430 \u0420\u0430\u043D\u044C\u0435\u0440\u0438 \u0434\u0435 \u041A\u0430\u043B\u044C\u0446\u0430\u0431\u0438\u0434\u0436\u0438 \u043D\u0430 \u0438\u0442\u0430\u043B\u044C\u044F\u043D\u0441\u043A\u043E\u043C \u044F\u0437\u044B\u043A\u0435. \u0412 1860 \u0433\u043E\u0434\u0443 \u0413. \u0411\u0435\u0440\u043B\u0438\u043E\u0437\u043E\u043C \u043F\u043E\u0434\u0433\u043E\u0442\u043E\u0432\u043B\u0435\u043D\u0430 \u0441\u043E\u0431\u0441\u0442\u0432\u0435\u043D\u043D\u0430\u044F \u0440\u0435\u0434\u0430\u043A\u0446\u0438\u044F \u043E\u043F\u0435\u0440\u044B, \u0433\u0434\u0435 \u043F\u0430\u0440\u0442\u0438\u044F \u041E\u0440\u0444\u0435\u044F \u043F\u0440\u0435\u0434\u043D\u0430\u0437\u043D\u0430\u0447\u0435\u043D\u0430 \u0434\u043B\u044F \u0436\u0435\u043D\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E \u0433\u043E\u043B\u043E\u0441\u0430 (\u043C\u0435\u0446\u0446\u043E-\u0441\u043E\u043F\u0440\u0430\u043D\u043E \u0438\u043B\u0438 \u043A\u043E\u043D\u0442\u0440\u0430\u043B\u044C\u0442\u043E). \u041E\u0442\u0434\u0435\u043B\u044C\u043D\u044B\u0435 \u043D\u043E\u043C\u0435\u0440\u0430 \u0438\u0437 \u043C\u0443\u0437\u044B\u043A\u0438 \u043E\u043F\u0435\u0440\u044B \u043F\u0440\u0438\u043E\u0431\u0440\u0435\u043B\u0438 \u0441\u043E\u0431\u0441\u0442\u0432\u0435\u043D\u043D\u0443\u044E \u043F\u043E\u043F\u0443\u043B\u044F\u0440\u043D\u043E\u0441\u0442\u044C - \u043F\u0440\u0435\u0436\u0434\u0435 \u0432\u0441\u0435\u0433\u043E, \u0422\u0430\u043D\u0435\u0446 \u0431\u043B\u0430\u0436\u0435\u043D\u043D\u044B\u0445 \u0434\u0443\u0445\u043E\u0432 \u0438\u0437 \u0432\u0442\u043E\u0440\u043E\u0439 (1774) \u0440\u0435\u0434\u0430\u043A\u0446\u0438\u0438, \u0438\u0437\u0432\u0435\u0441\u0442\u043D\u044B\u0439 \u043A\u0430\u043A \u041C\u0435\u043B\u043E\u0434\u0438\u044F \u0413\u043B\u044E\u043A\u0430."@ru . "Orfeus och Eurydike (opera, Gluck)"@sv . "Orfeo ed Euridice(\nPour les articles homonymes, voir Orfeo, Orph\u00E9e (homonymie) et Eurydice (homonymie). ) Orfeo ed EuridiceOrph\u00E9e et Eurydice Illustration de couverturepour la premi\u00E8re \u00E9dition imprim\u00E9e (Paris, 1764)de la version originale de Orfeo ed Euridice. Versions successives Atto d'Orfeo (Acte d'Orph\u00E9e), 24 ao\u00FBt 1769 :Teatrino di corte de Parme, deuxi\u00E8me version en italien, pour soprano castrat, donn\u00E9e comme troisi\u00E8me acte du spectacle coup\u00E9 (it) de Gluck(livret original en ligne). Personnages Airs \n* Che far\u00F2 senza Euridice / J\u2019ai perdu mon Eurydice \u2013 Acte III (lamento d'Orph\u00E9e)"@fr . . . . . . . . "Orfeo ed Euridice (eo Orfeo kaj E\u016Dridico) estas opero (\u201EAzione drammatica\u201C) en tri aktoj, kiu rakontas la historion de la traka kantisto Orfeo. La muziko devenas de Christoph Willibald Gluck, la libreto de . La unua prezentado okazis la 5-an de oktobro 1762 en Vieno resp. la 2-an de oktobro 1774 en Parizo, je kio la viena versio da\u016Dris proksimume du, la pariza du kaj duono horojn."@eo . . "Orfeo ed Euridice (te vertalen als Orpheus en Eurydice) is een opera gecomponeerd door Christoph Willibald Gluck (1714-1787). Hij baseerde zijn opera op het verhaal van Orpheus uit de Griekse mythologie. Het behoort tot het genre van de azione teatrale, opera's met een mythologisch thema. De opera werd voor het eerst opgevoerd in Wenen op 5 oktober 1762. Orfeo ed Euridice was de eerste van Glucks opera\u2019s waarmee hij brak met de heersende operaconventies en een nieuwe fase in de operageschiedenis inluidde. Zijn opera bevatte niet de complexe muziek en plot van de traditionele opera seria, maar maakte gebruik van een simpelere opzet. De opera wordt vandaag de dag nog steeds gezien als een van Glucks bekendste werken en een van de invloedrijkste Duitse opera\u2019s ooit."@nl . . . . . . . . . "\uC624\uB974\uD398\uC624\uC640 \uC5D0\uC6B0\uB9AC\uB514\uCCB4(\uC774\uD0C8\uB9AC\uC544\uC5B4: Orfeo ed Euridice, \uD504\uB791\uC2A4\uC5B4: Orph\u00E9e et Eurydice)\uB294 \uD06C\uB9AC\uC2A4\uD1A0\uD504 \uBE4C\uB9AC\uBC1C\uD2B8 \uAE00\uB8E8\uD06C\uAC00 \uC791\uACE1\uD55C 3\uB9C9\uC758 \uC624\uD398\uB77C\uC774\uB2E4. \uB300\uBCF8\uC740 \uAC00 \uC791\uC131\uD558\uC600\uB2E4. \uC774 \uC791\uD488\uC740 \uC624\uD398\uB77C \uC5ED\uC0AC\uC0C1 \uAC00\uC7A5 \uC911\uC694\uD55C \uC791\uD488 \uC911 \uD558\uB098\uB85C \uC190\uAF3D\uD78C\uB2E4. \uCD08\uC5F0\uC740 1762\uB144 10\uC6D4 5\uC77C, \uC758 \uD0C4\uC0DD \uCD95\uC5F0\uC77C\uC5D0, \uC624\uC2A4\uD2B8\uB9AC\uC544 \uBE48\uC758 \uC5D0\uC11C \uB9C9\uC774 \uC62C\uB824\uC84C\uB2E4. \uC774 \uC791\uD488\uC740 \uBE48 \uD310\uBCF8\uACFC \uD30C\uB9AC \uD310\uBCF8, \uBCA0\uB97C\uB9AC\uC624\uC988 \uD310\uBCF8 \uB4F1 3\uAC1C\uC758 \uD310\uBCF8\uC774 \uC788\uB2E4. \uBCF8 \uBB38\uC11C\uC758 \uC81C\uBAA9\uC740 \uC774\uD0C8\uB9AC\uC544\uC758 \uC624\uD398\uB77C\uC774\uAE30 \uB54C\uBB38\uC5D0 \uC774\uD0C8\uB9AC\uC544 \uBC1C\uC74C\uC5D0 \uB530\uB77C \uC5D0\uC6B0\uB9AC\uB514\uCF00\uAC00 \uC544\uB2CC \uC624\uB974\uD398\uC624\uC640 \uC5D0\uC6B0\uB9AC\uB514\uCCB4\uB77C\uACE0 \uD45C\uAE30\uD558\uB098, \uB4F1\uC7A5\uC778\uBB3C\uB4E4\uC758 \uC6D0\uB798 \uC774\uB984\uC778 \uC624\uB974\uD398\uC6B0\uC2A4\uC640 \uC5D0\uC6B0\uB9AC\uB514\uCF00\uB85C \uBD88\uB9AC\uAE30\uB3C4 \uD55C\uB2E4."@ko . . . . . . . . . . . . . . . . . "\"Che far\u00F2 senza Euridice\""@en . . "Orfeu i Eur\u00EDdice"@ca . "Orfeo y Eur\u00EDdice"@es . . . . . . . "\uC624\uB974\uD398\uC624\uC640 \uC5D0\uC6B0\uB9AC\uB514\uCCB4(\uC774\uD0C8\uB9AC\uC544\uC5B4: Orfeo ed Euridice, \uD504\uB791\uC2A4\uC5B4: Orph\u00E9e et Eurydice)\uB294 \uD06C\uB9AC\uC2A4\uD1A0\uD504 \uBE4C\uB9AC\uBC1C\uD2B8 \uAE00\uB8E8\uD06C\uAC00 \uC791\uACE1\uD55C 3\uB9C9\uC758 \uC624\uD398\uB77C\uC774\uB2E4. \uB300\uBCF8\uC740 \uAC00 \uC791\uC131\uD558\uC600\uB2E4. \uC774 \uC791\uD488\uC740 \uC624\uD398\uB77C \uC5ED\uC0AC\uC0C1 \uAC00\uC7A5 \uC911\uC694\uD55C \uC791\uD488 \uC911 \uD558\uB098\uB85C \uC190\uAF3D\uD78C\uB2E4. \uCD08\uC5F0\uC740 1762\uB144 10\uC6D4 5\uC77C, \uC758 \uD0C4\uC0DD \uCD95\uC5F0\uC77C\uC5D0, \uC624\uC2A4\uD2B8\uB9AC\uC544 \uBE48\uC758 \uC5D0\uC11C \uB9C9\uC774 \uC62C\uB824\uC84C\uB2E4. \uC774 \uC791\uD488\uC740 \uBE48 \uD310\uBCF8\uACFC \uD30C\uB9AC \uD310\uBCF8, \uBCA0\uB97C\uB9AC\uC624\uC988 \uD310\uBCF8 \uB4F1 3\uAC1C\uC758 \uD310\uBCF8\uC774 \uC788\uB2E4. \uBCF8 \uBB38\uC11C\uC758 \uC81C\uBAA9\uC740 \uC774\uD0C8\uB9AC\uC544\uC758 \uC624\uD398\uB77C\uC774\uAE30 \uB54C\uBB38\uC5D0 \uC774\uD0C8\uB9AC\uC544 \uBC1C\uC74C\uC5D0 \uB530\uB77C \uC5D0\uC6B0\uB9AC\uB514\uCF00\uAC00 \uC544\uB2CC \uC624\uB974\uD398\uC624\uC640 \uC5D0\uC6B0\uB9AC\uB514\uCCB4\uB77C\uACE0 \uD45C\uAE30\uD558\uB098, \uB4F1\uC7A5\uC778\uBB3C\uB4E4\uC758 \uC6D0\uB798 \uC774\uB984\uC778 \uC624\uB974\uD398\uC6B0\uC2A4\uC640 \uC5D0\uC6B0\uB9AC\uB514\uCF00\uB85C \uBD88\uB9AC\uAE30\uB3C4 \uD55C\uB2E4."@ko . . . . . . . . . . . . . . "Orfeo ed Euridice"@en . . "Orfeu i Eur\u00EDdice (en itali\u00E0: Orfeo ed Euridice, en franc\u00E8s: Orph\u00E9e et Eurydice) \u00E9s una \u00F2pera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, que data de 1762 i est\u00E0 basada en el mite d'Orfeu. Pertany al g\u00E8nere de azione teatrale (acci\u00F3 teatral), que implica que l'\u00F2pera es basa en un tema de la mitologia i utilitza danses i cors. La pe\u00E7a es va estrenar a Viena en 1762. \u00C9s una de les primeres obres en qu\u00E8 Gluck plasma la seua intenci\u00F3 de reformar l'\u00F2pera, tractant que la poesia, el llenguatge i l'acci\u00F3 dram\u00E0tica reflectiren la senzillesa i el poder de la trag\u00E8dia grega. Al mateix temps, va intentar reempla\u00E7ar els recargolats arguments i la complexitat de la m\u00FAsica, caracter\u00EDstiques de l'\u00F2pera seriosa, per una \"noble senzillesa\" en la m\u00FAsi"@ca . "1118145886"^^ . "Orfeo ed Euridice (franz\u00F6sisch Orph\u00E9e et Euridice, deutsch Orpheus und Eurydike) ist eine Oper (Originalbezeichnung: \u201EAzione teatrale per musica\u201C bzw. \u201ETrag\u00E9die-op\u00E9ra\u201C) in drei Akten, die die Geschichte des thrakischen S\u00E4ngers Orpheus erz\u00E4hlt. Die Musik stammt von Christoph Willibald Gluck, das Libretto von Ranieri de\u2019 Calzabigi. Die Urauff\u00FChrung der italienischen Erstfassung fand am 5. Oktober 1762 im Wiener Burgtheater, die der franz\u00F6sischen Fassung am 2. August 1774 in der Acad\u00E9mie Royale de Musique in Paris statt."@de . . . . . . "Orfeo ed Euridice"@en . "\u00AB\u041E\u0440\u0444\u0435\u0301\u0439 \u0438 \u042D\u0432\u0440\u0438\u0434\u0438\u0301\u043A\u0430\u00BB (\u0438\u0442\u0430\u043B. Orfeo ed Euridice) \u2014 \u043E\u043F\u0435\u0440\u0430 \u041A. \u0412. \u0413\u043B\u044E\u043A\u0430, \u0441\u043E\u0437\u0434\u0430\u043D\u043D\u0430\u044F \u0432 1762 \u0433\u043E\u0434\u0443 \u043D\u0430 \u0441\u044E\u0436\u0435\u0442 \u0433\u0440\u0435\u0447\u0435\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E \u043C\u0438\u0444\u0430 \u043E\u0431 \u041E\u0440\u0444\u0435\u0435. \u041E\u043F\u0435\u0440\u0430 \u043F\u043E\u043B\u043E\u0436\u0438\u043B\u0430 \u043D\u0430\u0447\u0430\u043B\u043E \u043E\u043F\u0435\u0440\u043D\u043E\u0439 \u0440\u0435\u0444\u043E\u0440\u043C\u0435 \u0413\u043B\u044E\u043A\u0430, \u043D\u0430\u043F\u0440\u0430\u0432\u043B\u0435\u043D\u043D\u043E\u0439 \u043D\u0430 \u0434\u043E\u0441\u0442\u0438\u0436\u0435\u043D\u0438\u0435 \u043E\u0440\u0433\u0430\u043D\u0438\u0447\u043D\u043E\u0433\u043E \u0441\u043B\u0438\u044F\u043D\u0438\u044F \u043C\u0443\u0437\u044B\u043A\u0438 \u0438 \u0434\u0440\u0430\u043C\u044B \u0438 \u043F\u043E\u0434\u0447\u0438\u043D\u0435\u043D\u0438\u0435 \u043C\u0443\u0437\u044B\u043A\u0430\u043B\u044C\u043D\u043E\u0433\u043E \u0440\u0430\u0437\u0432\u0438\u0442\u0438\u044F \u0434\u0440\u0430\u043C\u0430\u0442\u0438\u0447\u0435\u0441\u043A\u043E\u043C\u0443. \u041F\u0435\u0440\u0432\u043E\u043D\u0430\u0447\u0430\u043B\u044C\u043D\u0430\u044F \u0432\u0435\u0440\u0441\u0438\u044F \u043B\u0438\u0431\u0440\u0435\u0442\u0442\u043E \u043D\u0430\u043F\u0438\u0441\u0430\u043D\u0430 \u0420\u0430\u043D\u044C\u0435\u0440\u0438 \u0434\u0435 \u041A\u0430\u043B\u044C\u0446\u0430\u0431\u0438\u0434\u0436\u0438 \u043D\u0430 \u0438\u0442\u0430\u043B\u044C\u044F\u043D\u0441\u043A\u043E\u043C \u044F\u0437\u044B\u043A\u0435."@ru . "Orfeo ed Euridice"@eo . . . . . . "Orfeo ed Euridice (Gluck)"@it . . "Orfeu e Eur\u00EDdice (em italiano: Orfeo ed Euridice; em franc\u00EAs: Orph\u00E9e et Eurydice) \u00E9 uma \u00F3pera de Christoph Willibald Gluck baseada no mito de Orfeu, com libreto por Ranieri de' Calzabigi."@pt . . . "\u300E\u30AA\u30EB\u30D5\u30A7\u30AA\u3068\u30A8\u30A6\u30EA\u30C7\u30A3\u30FC\u30C1\u30A7\u300F\uFF08\u30A4\u30BF\u30EA\u30A2\u8A9E: Orfeo ed Euridice\u3001 \u30D5\u30E9\u30F3\u30B9\u8A9E: Orph\u00E9e et Eurydice\uFF09\u306F\u3001\u30AF\u30EA\u30B9\u30C8\u30D5\u30FB\u30F4\u30A3\u30EA\u30D0\u30EB\u30C8\u30FB\u30B0\u30EB\u30C3\u30AF\u304C\u4F5C\u66F2\u3057\u305F3\u5E55\u304B\u3089\u306A\u308B\u30A4\u30BF\u30EA\u30A2\u8A9E\u30AA\u30DA\u30E9\u3067\u3001\u30D5\u30E9\u30F3\u30B9\u8A9E\u6539\u8A02\u7248\u306F\u300E\u30AA\u30EB\u30D5\u30A7\u3068\u30A6\u30EA\u30C7\u30A3\u30B9\u300F\u3042\u308B\u3044\u306F\u300E\u30AA\u30EB\u30D5\u30A7\u3068\u30E6\u30EA\u30C7\u30A3\u30B9\u300F\u3068\u8868\u8A18\u3055\u308C\u308B\u3002\u30B0\u30EB\u30C3\u30AF\u306E\u30AA\u30DA\u30E9\u306E\u4E2D\u3067\u6700\u3082\u6709\u540D\u306A\u4F5C\u54C1\u3067\u3042\u308B\u3002"@ja . . . . "35876"^^ . . . "\u00AB\u041E\u0440\u0444\u0435\u0301\u0439 \u0456 \u0415\u0432\u0440\u0456\u0434\u0456\u0301\u043A\u0430\u00BB (\u0456\u0442\u0430\u043B. Orfeo ed Euridice) \u2014 \u043E\u043F\u0435\u0440\u0430 \u043D\u0430 3 \u0434\u0456\u0457 \u043D\u0456\u043C\u0435\u0446\u044C\u043A\u043E\u0433\u043E \u043A\u043E\u043C\u043F\u043E\u0437\u0438\u0442\u043E\u0440\u0430 \u041A\u0440\u0456\u0441\u0442\u043E\u0444\u0430 \u0412\u0456\u043B\u043B\u0456\u0431\u0430\u043B\u044C\u0434\u0430 \u0413\u043B\u044E\u043A\u0430, \u043D\u0430\u043F\u0438\u0441\u0430\u043D\u0430 \u043D\u0430 \u043B\u0456\u0431\u0440\u0435\u0442\u043E \u0420\u0430\u043D\u044C\u0454\u0440\u0456 \u0434\u0435 \u041A\u0430\u043B\u044C\u0446\u0430\u0431\u0456\u0434\u0436\u0456. \u0421\u044E\u0436\u0435\u0442 \u043E\u043F\u0435\u0440\u0438 \u0441\u043F\u0438\u0440\u0430\u0454\u0442\u044C\u0441\u044F \u043D\u0430 \u043C\u0456\u0444 \u043F\u0440\u043E \u041E\u0440\u0444\u0435\u044F \u0442\u0430 \u0415\u0432\u0440\u0456\u0434\u0456\u043A\u0443. \u041F\u0440\u0435\u043C'\u0454\u0440\u0430 \u0432\u0456\u0434\u0431\u0443\u043B\u0430\u0441\u044F \u0432 1762 \u0440\u043E\u0446\u0456 \u0443 \u0412\u0456\u0434\u043D\u0456, \u0430 1774 \u0440\u043E\u043A\u0443 \u0431\u0443\u0432 \u043E\u043F\u0443\u0431\u043B\u0456\u043A\u043E\u0432\u0430\u043D\u0438\u0439 \u043F\u0435\u0440\u0435\u0433\u043B\u044F\u043D\u0443\u0442\u0438\u0439 \u0432\u0430\u0440\u0456\u0430\u043D\u0442 \u0444\u0440\u0430\u043D\u0446\u0443\u0437\u044C\u043A\u043E\u044E \u043C\u043E\u0432\u043E\u044E (\u043B\u0456\u0431\u0440\u0435\u0442\u0438\u0441\u0442 \u2014 \u041F'\u0454\u0440-\u041B\u0443\u0457 \u041C\u043E\u043B\u0456\u043D)."@uk . "\u30AA\u30EB\u30D5\u30A7\u30AA\u3068\u30A8\u30A6\u30EA\u30C7\u30A3\u30FC\u30C1\u30A7"@ja . . . . . . . . . . . . . "\u300E\u30AA\u30EB\u30D5\u30A7\u30AA\u3068\u30A8\u30A6\u30EA\u30C7\u30A3\u30FC\u30C1\u30A7\u300F\uFF08\u30A4\u30BF\u30EA\u30A2\u8A9E: Orfeo ed Euridice\u3001 \u30D5\u30E9\u30F3\u30B9\u8A9E: Orph\u00E9e et Eurydice\uFF09\u306F\u3001\u30AF\u30EA\u30B9\u30C8\u30D5\u30FB\u30F4\u30A3\u30EA\u30D0\u30EB\u30C8\u30FB\u30B0\u30EB\u30C3\u30AF\u304C\u4F5C\u66F2\u3057\u305F3\u5E55\u304B\u3089\u306A\u308B\u30A4\u30BF\u30EA\u30A2\u8A9E\u30AA\u30DA\u30E9\u3067\u3001\u30D5\u30E9\u30F3\u30B9\u8A9E\u6539\u8A02\u7248\u306F\u300E\u30AA\u30EB\u30D5\u30A7\u3068\u30A6\u30EA\u30C7\u30A3\u30B9\u300F\u3042\u308B\u3044\u306F\u300E\u30AA\u30EB\u30D5\u30A7\u3068\u30E6\u30EA\u30C7\u30A3\u30B9\u300F\u3068\u8868\u8A18\u3055\u308C\u308B\u3002\u30B0\u30EB\u30C3\u30AF\u306E\u30AA\u30DA\u30E9\u306E\u4E2D\u3067\u6700\u3082\u6709\u540D\u306A\u4F5C\u54C1\u3067\u3042\u308B\u3002"@ja . "\u041E\u0440\u0444\u0435\u0439 \u0456 \u0415\u0432\u0440\u0456\u0434\u0456\u043A\u0430"@uk . . . . . . . "Orfeo eta Euridize (italieraz: Orfeo ed Euridice) Christoph Willibald Gluck musikagilearen hiru ekitaldiko opera bat eta Ranieri de' Calzabigiren libreto bat da. Orfeoren mitoan oinarrituta, Vienako Burgtheatern estreinatu zuten 1762ko urriaren 5ean."@eu . . . . . . . "Orfeo ed Euridice (eo Orfeo kaj E\u016Dridico) estas opero (\u201EAzione drammatica\u201C) en tri aktoj, kiu rakontas la historion de la traka kantisto Orfeo. La muziko devenas de Christoph Willibald Gluck, la libreto de . La unua prezentado okazis la 5-an de oktobro 1762 en Vieno resp. la 2-an de oktobro 1774 en Parizo, je kio la viena versio da\u016Dris proksimume du, la pariza du kaj duono horojn."@eo . . . . . . . . . "Orfeu e Eur\u00EDdice (em italiano: Orfeo ed Euridice; em franc\u00EAs: Orph\u00E9e et Eurydice) \u00E9 uma \u00F3pera de Christoph Willibald Gluck baseada no mito de Orfeu, com libreto por Ranieri de' Calzabigi."@pt . . . . "Orfeusz i Eurydyka (w\u0142. Orfeo ed Euridice, fr. Orph\u00E9e et Eurydice) \u2013 opera w trzech aktach, skomponowana przez Christopha Willibalda Glucka, do kt\u00F3rej libretto napisa\u0142 . Ba\u015B\u0144 muzyczna oparta na micie o Orfeuszu. Premiera mia\u0142a miejsce w 1762 r. w Wiedniu, w 1774 wystawiono j\u0105 w zmodyfikowanej wersji francuskiej. W Polsce po raz pierwszy wystawiono j\u0105 w Warszawie w roku 1776."@pl . . . . . "Orfeus och Eurydike (italienska: Orfeo ed Euridice; franska: Orph\u00E9e et Eurydice) \u00E4r en opera i tre akter med musik av Christoph Willibald Gluck. Text i den italienska versionen \u00E4r skriven av Ranieri de Calzabigi och i den franska av Pierre-Louis Moline efter Calzabigi."@sv . "Orfeus och Eurydike (italienska: Orfeo ed Euridice; franska: Orph\u00E9e et Eurydice) \u00E4r en opera i tre akter med musik av Christoph Willibald Gluck. Text i den italienska versionen \u00E4r skriven av Ranieri de Calzabigi och i den franska av Pierre-Louis Moline efter Calzabigi."@sv . . . . . . . . . . . . "Orfeo ed Euridice (te vertalen als Orpheus en Eurydice) is een opera gecomponeerd door Christoph Willibald Gluck (1714-1787). Hij baseerde zijn opera op het verhaal van Orpheus uit de Griekse mythologie. Het behoort tot het genre van de azione teatrale, opera's met een mythologisch thema."@nl . . . . "Orfeo ed Euridice ([or\u02C8f\u025B.o e.d\u203Few\u02C8ri.di.t\u0361\u0283e]; French: Orph\u00E9e et Eurydice; English: Orpheus and Eurydice) is an opera composed by Christoph Willibald Gluck, based on the myth of Orpheus and set to a libretto by Ranieri de' Calzabigi. It belongs to the genre of the azione teatrale, meaning an opera on a mythological subject with choruses and dancing. The piece was first performed at the Burgtheater in Vienna on 5 October 1762, in the presence of Empress Maria Theresa. Orfeo ed Euridice is the first of Gluck's \"reform\" operas, in which he attempted to replace the abstruse plots and overly complex music of opera seria with a \"noble simplicity\" in both the music and the drama."@en . . . . . . . . "Noiray, Michael , \"A musical manifesto\", , translated by Mary Pardoe. Astr\u00E9e"@en . . . . . . . . . . . . . "Orfeo ed Euridice (franz\u00F6sisch Orph\u00E9e et Euridice, deutsch Orpheus und Eurydike) ist eine Oper (Originalbezeichnung: \u201EAzione teatrale per musica\u201C bzw. \u201ETrag\u00E9die-op\u00E9ra\u201C) in drei Akten, die die Geschichte des thrakischen S\u00E4ngers Orpheus erz\u00E4hlt. Die Musik stammt von Christoph Willibald Gluck, das Libretto von Ranieri de\u2019 Calzabigi. Die Urauff\u00FChrung der italienischen Erstfassung fand am 5. Oktober 1762 im Wiener Burgtheater, die der franz\u00F6sischen Fassung am 2. August 1774 in der Acad\u00E9mie Royale de Musique in Paris statt."@de . . . . . . . . . . . . . . "Orfeo y Eur\u00EDdice (t\u00EDtulo original en italiano, Orfeo ed Euridice; en franc\u00E9s, Orph\u00E9e et Eurydice) es una \u00F3pera en tres actos del compositor alem\u00E1n Christoph Willibald von Gluck, con libreto de Raniero di Calzabigi, que data de 1762 y basada en el mito de Orfeo. Pertenece al g\u00E9nero de azione teatrale (acci\u00F3n teatral), que implica que la \u00F3pera se basa en un tema de la mitolog\u00EDa y utiliza danzas y coros.\u200B La pieza se estren\u00F3 en Viena el 5 de octubre de 1762."@es . . "music"@en . "\u00AB\u041E\u0440\u0444\u0435\u0301\u0439 \u0456 \u0415\u0432\u0440\u0456\u0434\u0456\u0301\u043A\u0430\u00BB (\u0456\u0442\u0430\u043B. Orfeo ed Euridice) \u2014 \u043E\u043F\u0435\u0440\u0430 \u043D\u0430 3 \u0434\u0456\u0457 \u043D\u0456\u043C\u0435\u0446\u044C\u043A\u043E\u0433\u043E \u043A\u043E\u043C\u043F\u043E\u0437\u0438\u0442\u043E\u0440\u0430 \u041A\u0440\u0456\u0441\u0442\u043E\u0444\u0430 \u0412\u0456\u043B\u043B\u0456\u0431\u0430\u043B\u044C\u0434\u0430 \u0413\u043B\u044E\u043A\u0430, \u043D\u0430\u043F\u0438\u0441\u0430\u043D\u0430 \u043D\u0430 \u043B\u0456\u0431\u0440\u0435\u0442\u043E \u0420\u0430\u043D\u044C\u0454\u0440\u0456 \u0434\u0435 \u041A\u0430\u043B\u044C\u0446\u0430\u0431\u0456\u0434\u0436\u0456. \u0421\u044E\u0436\u0435\u0442 \u043E\u043F\u0435\u0440\u0438 \u0441\u043F\u0438\u0440\u0430\u0454\u0442\u044C\u0441\u044F \u043D\u0430 \u043C\u0456\u0444 \u043F\u0440\u043E \u041E\u0440\u0444\u0435\u044F \u0442\u0430 \u0415\u0432\u0440\u0456\u0434\u0456\u043A\u0443. \u041F\u0440\u0435\u043C'\u0454\u0440\u0430 \u0432\u0456\u0434\u0431\u0443\u043B\u0430\u0441\u044F \u0432 1762 \u0440\u043E\u0446\u0456 \u0443 \u0412\u0456\u0434\u043D\u0456, \u0430 1774 \u0440\u043E\u043A\u0443 \u0431\u0443\u0432 \u043E\u043F\u0443\u0431\u043B\u0456\u043A\u043E\u0432\u0430\u043D\u0438\u0439 \u043F\u0435\u0440\u0435\u0433\u043B\u044F\u043D\u0443\u0442\u0438\u0439 \u0432\u0430\u0440\u0456\u0430\u043D\u0442 \u0444\u0440\u0430\u043D\u0446\u0443\u0437\u044C\u043A\u043E\u044E \u043C\u043E\u0432\u043E\u044E (\u043B\u0456\u0431\u0440\u0435\u0442\u0438\u0441\u0442 \u2014 \u041F'\u0454\u0440-\u041B\u0443\u0457 \u041C\u043E\u043B\u0456\u043D)."@uk . . . . . . . . . . . . . "Orfeo eta Euridize"@eu . . . . . . "Orfeusz i Eurydyka (opera)"@pl . . . . . . "Orfeo ed Euridice (versione francese: Orph\u00E9e et Euridice) \u00E8 un'opera lirica composta da Christoph Willibald Gluck intorno al mito di Orfeo, su libretto di Ranieri de' Calzabigi. Appartiene al genere dell'azione teatrale, in quanto opera su soggetto mitologico, con cori e danze incorporati. Fu rappresentata per la prima volta a Vienna il 5 ottobre 1762, su impulso del direttore generale degli spettacoli teatrali (Generalspektakeldirektor), conte Giacomo Durazzo, ed apr\u00EC la stagione della cosiddetta riforma gluckiana \u2013 proseguita con Alceste e Paride ed Elena \u2013 con la quale il compositore tedesco ed il librettista livornese (e, insieme a loro, il genovese direttore dei teatri) si proponevano di semplificare al massimo l'azione drammatica, superando sia le astruse trame dell'opera seria italiana, sia i suoi eccessi vocali, e ripristinando quindi un rapporto pi\u00F9 equilibrato tra parola e musica. Le danze furono curate dal coreografo italiano Gasparo Angiolini, che si faceva portatore di analoghe aspirazioni di riforma nel campo del balletto, in un'epoca che vide la nascita della nuova forma coreutica del \"ballet d'action\". Dodici anni dopo la prima del 1762, Gluck rimaneggi\u00F2 profondamente la sua opera per adeguarla agli usi musicali della capitale francese, dove, il 2 agosto 1774, nella prima sala del Palais-Royal, vide la luce Orph\u00E9e et Euridice, con libretto tradotto in francese, ed ampliato, da , con nuova orchestrazione commisurata ai pi\u00F9 ampi organici dell'Op\u00E9ra, con parecchia musica completamente nuova, con imprestiti da opere precedenti e con un pi\u00F9 largo spazio dato alle danze. L'opera \u00E8 passata alla storia come la pi\u00F9 famosa tra quelle composte da Gluck, e, nell'una edizione o nell'altra, o, pi\u00F9 spesso ancora, in versioni ulteriori, ampiamente e variamente rimodellate, \u00E8 stata una delle poche opere settecentesche, se non addirittura l'unica non mozartiana, a rimanere sempre, fino ad oggi, in repertorio nei principali teatri lirici del mondo."@it . . . . . . . . . "Orfeo ed Euridice"@en . . . . . . . "\u041E\u0440\u0444\u0435\u0439 \u0438 \u042D\u0432\u0440\u0438\u0434\u0438\u043A\u0430 (\u043E\u043F\u0435\u0440\u0430 \u0413\u043B\u044E\u043A\u0430)"@ru . . . . . . . "Orfeo ed Euridice(\nPour les articles homonymes, voir Orfeo, Orph\u00E9e (homonymie) et Eurydice (homonymie). ) Orfeo ed EuridiceOrph\u00E9e et Eurydice Illustration de couverturepour la premi\u00E8re \u00E9dition imprim\u00E9e (Paris, 1764)de la version originale de Orfeo ed Euridice. Versions successives Atto d'Orfeo (Acte d'Orph\u00E9e), 24 ao\u00FBt 1769 :Teatrino di corte de Parme, deuxi\u00E8me version en italien, pour soprano castrat, donn\u00E9e comme troisi\u00E8me acte du spectacle coup\u00E9 (it) de Gluck(livret original en ligne). Orph\u00E9e et Euridice, 2 ao\u00FBt 1774 :Th\u00E9\u00E2tre du Palais-Royal de Paris, (Acad\u00E9mie Royale de Musique), version en fran\u00E7ais sur en livret traduit et augment\u00E9 par Pierre-Louis Moline(livret fran\u00E7ais et partition en ligne). Orph\u00E9e, 19 novembre 1859 :Th\u00E9\u00E2tre-Lyrique de Paris, version remani\u00E9e par Hector Berlioz, en quatre actes, avec le r\u00F4le-titre masculin r\u00E9-transpos\u00E9 pour une mezzo-soprano en travesti. Personnages \n* Orfeo/Orph\u00E9e (contralto castrat/soprano castrat/haute-contre/mezzo-soprano) \n* Euridice/Eurydice, (soprano) \n* Amore/Amour, (soprano travesti) \n* ombre hereuse (soprano) Airs \n* Che far\u00F2 senza Euridice / J\u2019ai perdu mon Eurydice \u2013 Acte III (lamento d'Orph\u00E9e) Orph\u00E9e et Eurydice (titre original en italien Orfeo ed Euridice) est le trenti\u00E8me et plus c\u00E9l\u00E8bre op\u00E9ra de Christoph Willibald Gluck. Il s'agit d'une azione teatrale per musica, ou, selon les indications de la version fran\u00E7aise, d'une trag\u00E9die op\u00E9ra (drame h\u00E9ro\u00EFque) en trois actes. Il raconte le mythe grec d'Orph\u00E9e et Eurydice. C'est \u00E0 l'occasion de cet op\u00E9ra qu'est cr\u00E9\u00E9 le poste de harpe au sein de l'orchestre de l'Op\u00E9ra de Paris (alors Acad\u00E9mie royale de musique)."@fr . . . . . . . . . . . . . "Orfeusz i Eurydyka (w\u0142. Orfeo ed Euridice, fr. Orph\u00E9e et Eurydice) \u2013 opera w trzech aktach, skomponowana przez Christopha Willibalda Glucka, do kt\u00F3rej libretto napisa\u0142 . Ba\u015B\u0144 muzyczna oparta na micie o Orfeuszu. Premiera mia\u0142a miejsce w 1762 r. w Wiedniu, w 1774 wystawiono j\u0105 w zmodyfikowanej wersji francuskiej. W Polsce po raz pierwszy wystawiono j\u0105 w Warszawie w roku 1776."@pl . . . . "Orfeus a Eurydika (v origin\u00E1le Orfeo ed Euridice) je n\u00E1zev opery Christopha Willibalda Glucka z roku 1762. Autorem libreta je . Premi\u00E9ra se konala 5. \u0159\u00EDjna 1762 ve v\u00EDde\u0148sk\u00E9m Burgtheater. Druh\u00E1 verze opery byla poprv\u00E9 uvedena 2. srpna 1774 v Pa\u0159\u00ED\u017Ei v Palais des Tuileries. Filmov\u00E1 verze opery byla nato\u010Dena v roce 2013 v Z\u00E1meck\u00E9m divadle v \u010Cesk\u00E9m Krumlov\u011B. Dirigentem orchestru byl V\u00E1clav Luks, re\u017Eii vedl Ond\u0159ej Havelka. Roli Orfea p\u0159evzal americk\u00FD kontratenor , synovec dirigenta Zubina Mehty."@cs . . . . . . . . . . . "Orfeo eta Euridize (italieraz: Orfeo ed Euridice) Christoph Willibald Gluck musikagilearen hiru ekitaldiko opera bat eta Ranieri de' Calzabigiren libreto bat da. Orfeoren mitoan oinarrituta, Vienako Burgtheatern estreinatu zuten 1762ko urriaren 5ean."@eu . . . . . "Mestron, Herv\u00E9 , \"Archaisms and innovations in the orchestration of Orfeo\", , translated by Mary Pardoe. Astr\u00E9e"@en . . . . . . . "Orfeus a Eurydika"@cs . . . . . . . . . . . "Orfeus a Eurydika (v origin\u00E1le Orfeo ed Euridice) je n\u00E1zev opery Christopha Willibalda Glucka z roku 1762. Autorem libreta je . Premi\u00E9ra se konala 5. \u0159\u00EDjna 1762 ve v\u00EDde\u0148sk\u00E9m Burgtheater. Druh\u00E1 verze opery byla poprv\u00E9 uvedena 2. srpna 1774 v Pa\u0159\u00ED\u017Ei v Palais des Tuileries. Filmov\u00E1 verze opery byla nato\u010Dena v roce 2013 v Z\u00E1meck\u00E9m divadle v \u010Cesk\u00E9m Krumlov\u011B. Dirigentem orchestru byl V\u00E1clav Luks, re\u017Eii vedl Ond\u0159ej Havelka. Roli Orfea p\u0159evzal americk\u00FD kontratenor , synovec dirigenta Zubina Mehty."@cs . . "Orfeo ed Euridice"@nl . . . "Gluck - Schumann - Heink - Che faro senza Euridice .ogg"@en . . . . . "Orph\u00E9e et Eurydice"@fr . . . . . . . . . . . . . . . "\uC624\uB974\uD398\uC624\uC640 \uC5D0\uC6B0\uB9AC\uB514\uCCB4"@ko . . . . "Orfeu e Eur\u00EDdice"@pt . "Orfeo ed Euridice"@de . . . . . . "Orfeu i Eur\u00EDdice (en itali\u00E0: Orfeo ed Euridice, en franc\u00E8s: Orph\u00E9e et Eurydice) \u00E9s una \u00F2pera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, que data de 1762 i est\u00E0 basada en el mite d'Orfeu. Pertany al g\u00E8nere de azione teatrale (acci\u00F3 teatral), que implica que l'\u00F2pera es basa en un tema de la mitologia i utilitza danses i cors. La pe\u00E7a es va estrenar a Viena en 1762. \u00C9s una de les primeres obres en qu\u00E8 Gluck plasma la seua intenci\u00F3 de reformar l'\u00F2pera, tractant que la poesia, el llenguatge i l'acci\u00F3 dram\u00E0tica reflectiren la senzillesa i el poder de la trag\u00E8dia grega. Al mateix temps, va intentar reempla\u00E7ar els recargolats arguments i la complexitat de la m\u00FAsica, caracter\u00EDstiques de l'\u00F2pera seriosa, per una \"noble senzillesa\" en la m\u00FAsica i el drama. Pensada origin\u00E0riament per a un llibret en itali\u00E0, Orfeu i Eur\u00EDdice deu molt al g\u00E8nere de l'\u00F2pera francesa, particularment pel seu \u00FAs de recitatius amb acompanyament i una abs\u00E8ncia general de virtuosisme vocal. De fet, dotze anys despr\u00E9s de la seua estrena, Gluck va adaptar l'\u00F2pera, acomodant-la als gustos del p\u00FAblic parisenc en l'Acad\u00E9mie Royale de Musique. Aquesta nova adaptaci\u00F3 de l'obra va rebre el nom franc\u00E8s d'Orph\u00E9e et Eurydice, i va suposar m\u00FAltiples canvis en el repartiment vocal, m\u00E9s propers al gust franc\u00E8s. Sense dubte, Orfeo ed Euridice \u00E9s l'obra m\u00E9s popular de Gluck, i l'\u00F2pera m\u00E9s antiga del repertori oper\u00EDstic internacional que es representi ass\u00EDduament. S'ha representata tot el m\u00F3n i en tots els temps. Ha afavorit la seva pres\u00E8ncia l'economia de mitjans que requereix, amb nom\u00E9s tres -o quatre- personatges, escenografia senzilla de realitzar i, per descomptat, amb la m\u00FAsica exquisida de Gluck. No obstant aix\u00F2 ha sofert nombrosos canvis i fins i tot alguns han atemptat la seva integritat.Escrit inicialment el paper principal per castrato, tot i que Gluck, en la seva reforma,no volia utilitzar aquesta veu (s'hi va veure obligat pel Teatre de la Cort de Viena), el paper va ser canviat per a tenor quan Gluck va presentar l'\u00F2pera a Par\u00EDs, a m\u00E9s, li va afegir nombroses escenes, va allargar el ballet, com era l\u00F2gic a Par\u00EDs, va traduir el text de Calzabigi al franc\u00E8s, amb versos afegits de , i aix\u00ED va entrar al repertori de l'\u00F2pera francesa. Mentrestant, a It\u00E0lia, on no es comprenia el sentit de la reforma de Gluck, s'afegien \u00E0ries da capo a la massa austera partitura."@ca . . . . . . "354439"^^ . . . . "Orfeo ed Euridice ([or\u02C8f\u025B.o e.d\u203Few\u02C8ri.di.t\u0361\u0283e]; French: Orph\u00E9e et Eurydice; English: Orpheus and Eurydice) is an opera composed by Christoph Willibald Gluck, based on the myth of Orpheus and set to a libretto by Ranieri de' Calzabigi. It belongs to the genre of the azione teatrale, meaning an opera on a mythological subject with choruses and dancing. The piece was first performed at the Burgtheater in Vienna on 5 October 1762, in the presence of Empress Maria Theresa. Orfeo ed Euridice is the first of Gluck's \"reform\" operas, in which he attempted to replace the abstruse plots and overly complex music of opera seria with a \"noble simplicity\" in both the music and the drama. The opera is the most popular of Gluck's works, and was one of the most influential on subsequent German operas. Variations on its plot\u2014the underground rescue mission in which the hero must control, or conceal, his emotions\u2014can be found in Mozart's The Magic Flute, Beethoven's Fidelio, and Wagner's Das Rheingold. Though originally set to an Italian libretto, Orfeo ed Euridice owes much to the genre of French opera, particularly in its use of accompanied recitative and a general absence of vocal virtuosity. Indeed, twelve years after the 1762 premiere, Gluck re-adapted the opera to suit the tastes of a Parisian audience at the Acad\u00E9mie Royale de Musique with a libretto by Pierre-Louis Moline. This reworking was given the title Orph\u00E9e et Eurydice, and several alterations were made in vocal casting and orchestration to suit French tastes."@en . . "Orfeo y Eur\u00EDdice (t\u00EDtulo original en italiano, Orfeo ed Euridice; en franc\u00E9s, Orph\u00E9e et Eurydice) es una \u00F3pera en tres actos del compositor alem\u00E1n Christoph Willibald von Gluck, con libreto de Raniero di Calzabigi, que data de 1762 y basada en el mito de Orfeo. Pertenece al g\u00E9nero de azione teatrale (acci\u00F3n teatral), que implica que la \u00F3pera se basa en un tema de la mitolog\u00EDa y utiliza danzas y coros.\u200B La pieza se estren\u00F3 en Viena el 5 de octubre de 1762. Gluck plasma su intenci\u00F3n de reformar la \u00F3pera, tratando de que la poes\u00EDa, el lenguaje y la acci\u00F3n dram\u00E1tica reflejaran la sencillez y el poder de la tragedia griega. Orfeo y Eur\u00EDdice es la primera \u00F3pera \"de reforma\" de Gluck, en la que intent\u00F3 reemplazar la trama abstrusa y la m\u00FAsica de gran complejidad de la \u00F3pera seria por una \"noble simpleza\" en la m\u00FAsica y el drama.\u200B La \u00F3pera es la m\u00E1s popular de las obras de Gluck,\u200B y una de las m\u00E1s influyentes en la \u00F3pera alemana posterior. Variaciones en su trama \u2014la misi\u00F3n de rescate subyacente en la que el h\u00E9roe debe controlar, u ocultar, sus emociones- incluyen La flauta m\u00E1gica de Mozart, Fidelio de Beethoven y El oro del Rin de Wagner. Pensado originalmente para un libreto en italiano, Orfeo y Eur\u00EDdice le debe mucho al g\u00E9nero de la \u00F3pera francesa, particularmente en su uso de recitativos con acompa\u00F1amiento y una ausencia general de virtuosismo vocal. De hecho, doce a\u00F1os despu\u00E9s de su estreno de 1762, el 2 de agosto de 1774, Gluck adapt\u00F3 la \u00F3pera para que acomodara a los gustos del p\u00FAblico parisino en la Acad\u00E9mie Royale de Musique con un libreto de . Esta segunda versi\u00F3n recibi\u00F3 su nombre en franc\u00E9s Orph\u00E9e et Eurydice y contuvo m\u00FAltiples cambios en el reparto vocal y en la orquestaci\u00F3n para adaptarse al gusto franc\u00E9s. Esta \u00F3pera es la obra m\u00E1s popular de Gluck.\u200B"@es . . . . . . . . "Orfeo ed Euridice (versione francese: Orph\u00E9e et Euridice) \u00E8 un'opera lirica composta da Christoph Willibald Gluck intorno al mito di Orfeo, su libretto di Ranieri de' Calzabigi. Appartiene al genere dell'azione teatrale, in quanto opera su soggetto mitologico, con cori e danze incorporati. Fu rappresentata per la prima volta a Vienna il 5 ottobre 1762, su impulso del direttore generale degli spettacoli teatrali (Generalspektakeldirektor), conte Giacomo Durazzo, ed apr\u00EC la stagione della cosiddetta riforma gluckiana \u2013 proseguita con Alceste e Paride ed Elena \u2013 con la quale il compositore tedesco ed il librettista livornese (e, insieme a loro, il genovese direttore dei teatri) si proponevano di semplificare al massimo l'azione drammatica, superando sia le astruse trame dell'opera seria itali"@it . . . . . . . .