"or"@en . . . . "ga" . . . ""@en . . . ","@en . . "\uC5BC\uC2A4\uD130 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4"@ko . . . . . . . . . . . . . . . . . "Ulster Gaelic, Donegal Irish"@en . . . "Irland\u00E8s de l'Ulster"@ca . "Ulster Irish (Irish: Can\u00FAint Ultach) is the variety of Irish spoken in the province of Ulster. It \"occupies a central position in the Gaelic world made up of Ireland, Scotland and the Isle of Man\". Ulster Irish thus has more in common with Scottish Gaelic and Manx. Within Ulster there have historically been two main sub-dialects: West Ulster and East Ulster. The Western dialect is spoken in County Donegal and once was in parts of neighbouring counties, hence the name Donegal Irish. The Eastern dialect was spoken in most of the rest of Ulster and northern parts of counties Louth and Meath."@en . . . . . . . . . . . . . . . . "\uC5BC\uC2A4\uD130 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4(Ulster Irish, \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4: Gaeilge Uladh)\uB294 \uC5BC\uC2A4\uD130\uC5D0\uC11C \uC0AC\uC6A9\uB418\uB294 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4\uC758 \uBC29\uC5B8\uC774\uB2E4. \uC5BC\uC2A4\uD130\uC5D0\uC11C \uC5BC\uC2A4\uD130 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4\uAC00 \uC0AC\uC6A9\uB418\uB294 \uC720\uC77C\uD55C \uC9C0\uC5ED\uC740 \uC624\uB298\uB0A0 \uC9C0\uC5ED\uC5D0 \uD3EC\uD568\uB418\uC5B4 \uC788\uB294 \uB354\uB2C8\uACE8 \uC8FC\uC5D0\uC11C \uC0AC\uC6A9\uB418\uACE0, \uC774\uACF3\uC758 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4\uB294 \uB354\uB2C8\uACE8 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4(Donegal Irish)\uB77C\uACE0 \uBD88\uB9AC\uACE0 \uC5BC\uC2A4\uD130 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4\uC640 \uC720\uC0AC\uD558\uAC8C \uBD88\uB9B0\uB2E4. \uC5BC\uC2A4\uD130 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4\uAC00 \uC5B8\uC5B4\uB85C \uAE30\uB85D\uB418\uACE0 \uC788\uC74C\uC5D0\uB3C4 \uBD88\uAD6C\uD558\uACE0 \uB2E4\uB978 \uC9C0\uC5ED\uC5D0\uC11C \uC0AC\uC6A9\uB418\uACE0 \uC788\uC74C\uC774 \uBC1D\uD600\uC84C\uACE0, \uC5BC\uC2A4\uD130 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4\uC758 \uBC29\uC2DD\uC758 \uACAC\uD574\uAC00 \uADDC\uC815\uB418\uC5B4 \uC788\uB2E4."@ko . . . . . . . . . . "done1238"@en . . . . . . ","@en . . . . . "gle"@en . . . "Ulster Irish"@en . . . . . . "Indo-European"@en . . . . . . . . . . . . . . . . . "Eastern"@en . . . . . "L'irland\u00E8s de l'Ulster (en ga\u00E8lic irland\u00E8s Ghaeilge Uladh) \u00E9s un dialecte del ga\u00E8lic irland\u00E8s parlat a la prov\u00EDncia de l'Ulster. Ocupa una posici\u00F3 central en les lleng\u00FCes goid\u00E8liques d'Irlanda, Esc\u00F2cia i l'Illa de Man. L'irland\u00E8s de l'Ulster t\u00E9 m\u00E9s en com\u00FA amb el ga\u00E8lic escoc\u00E8s i el manx que els altres dialectes irlandesos. Hist\u00F2ricament l'irland\u00E8s de l'Ulster tenia dos subdialectes: occidental i oriental. El dialecte occidental (o irland\u00E8s de Donegal) era parlat al Comtat de Donegal i alguns comtats ve\u00EFns. El dialecte oriental era parlat a la major part de la resta de l'Ulster i a parts dels comtats de Louth i Meath. L'irland\u00E8s era la llengua m\u00E9s parlada a l'Ulster fins a la colonitzaci\u00F3 de l'Ulster del segle xvii que va omplir el pa\u00EDs d'anglesos i escocesos. Despr\u00E9s de la colonitzaci\u00F3, l'irland\u00E8s fou substitu\u00EFt per l'angl\u00E8s i el scots. El subdialecte oriental es va extingir en el segle xx, per\u00F2 el subdialecte occidental encara es mant\u00E9 a la Gaeltacht del comtat de Donegal. En 1808 els parlants nadius del comtat de Down William Neilson (fill d'un ministre presbiteri\u00E0) i Patrick Lynch (P\u00E1draig \u00D3 Loingsigh) publicaren un estudi detallat sobre l'irland\u00E8s de l'Ulster anomenat An Introduction to the Irish Language. Quan el 1926 es van publicar les recomanacions de la primera Coimisi\u00FAn na Gaeltachta hi havia regions qualificables de reconeixement com a Gaeltacht a les i al nord dels i l'. L'informe tamb\u00E9 esmenava petites bosses de parlants d'irland\u00E8s al comtat de Cavan, al sud-est del comtat de Monaghan i a la part m\u00E9s meridional del comtat d'Armagh. Tanmateix, les petites bosses desaparegueren en el segle XX mentre que els parlants de les Sperrin sobrevisqueren fins als 1950 i els dels Glens d'Antrim fins als 1970. El darrer parlant d'irland\u00E8s de l'illa de Rathlin va morir en 1985. En la d\u00E8cada del 1960 sis fam\u00EDlies de Belfast formaren una Gaeltacht a Shaw's Road, que ha crescut des d'aleshores. L'\u00E0rea de parla irlandesa de Falls Road a West Belfast ha estat designada recentment 'Gaeltacht Quarter'."@ca . . . . . . . "or"@en . . . "ga"@en . "2013-01-23"^^ . . . . . . . . "Percentage of population in each administrative area in Ulster who can speak Irish."@en . . . . . . . . . . . . . "gle" . . "Is can\u00FAint de chuid na Gaeilge \u00ED Gaeilge Uladh. Go bun\u00FAsach, is ionann Gaeilge Uladh inniu agus Gaeilge Th\u00EDr Chonaill, \u00F3 chuaigh na can\u00FAint\u00ED d\u00FAchasacha in \u00E9ag in Oirthear Uladh sa ch\u00E9ad leath den 20\u00FA haois. T\u00E1 difr\u00EDochta\u00ED suntasacha idir Gaeilge Uladh agus na can\u00FAint\u00ED eile. \u00D3s rud \u00E9 go raibh an-sp\u00E9is ag gn\u00EDomhaithe agus ag saineolaithe teanga i nGaeilge na Mumhan nuair a bh\u00ED teanga liteartha na Gaeilge \u00E1 hathbheochan sa ch\u00E9ad leath den fhichi\u00FA haois, ba bheag duine taobh amuigh de Th\u00EDr Chonaill a raibh eolas aige ar chan\u00FAint an ch\u00FAige."@ga . . . . . . . . . . . "Is can\u00FAint de chuid na Gaeilge \u00ED Gaeilge Uladh. Go bun\u00FAsach, is ionann Gaeilge Uladh inniu agus Gaeilge Th\u00EDr Chonaill, \u00F3 chuaigh na can\u00FAint\u00ED d\u00FAchasacha in \u00E9ag in Oirthear Uladh sa ch\u00E9ad leath den 20\u00FA haois. T\u00E1 difr\u00EDochta\u00ED suntasacha idir Gaeilge Uladh agus na can\u00FAint\u00ED eile. \u00D3s rud \u00E9 go raibh an-sp\u00E9is ag gn\u00EDomhaithe agus ag saineolaithe teanga i nGaeilge na Mumhan nuair a bh\u00ED teanga liteartha na Gaeilge \u00E1 hathbheochan sa ch\u00E9ad leath den fhichi\u00FA haois, ba bheag duine taobh amuigh de Th\u00EDr Chonaill a raibh eolas aige ar chan\u00FAint an ch\u00FAige. T\u00E1 athr\u00FA m\u00F3r tagtha ar an sc\u00E9al le himeacht na mblianta \u00E1fach, agus is d\u00F3cha go bhfuil Gaeilge Uladh ar cheann de na can\u00FAint\u00ED is bisi\u00FAla sa l\u00E1 at\u00E1 inniu: T\u00E1 Gaeilge Uladh le clos ar st\u00E1isi\u00FAin raidi\u00F3 (m.sh. Raidi\u00F3 F\u00E1ilte, BBC Raidi\u00F3 Uladh), le l\u00E9amh in iris\u00ED (.m.sh. N\u00F3s, An tUltach) agus t\u00E1 cuid mhaith mh\u00F3r d\u00E1 saintr\u00E9ithe ceadaithe de r\u00E9ir an Chaighde\u00E1in is d\u00E9ana\u00ED (m.sh. C\u00F3ras an tS\u00E9imhithe, an fhoirm choibhneasta den bhriathar, an fhoirm scartha den ch\u00E9ad phearsa iolra). Na can\u00FAint\u00ED a labhra\u00EDt\u00ED roimhe seo in Oirthear Uladh, bh\u00ED siad an-chos\u00FAil le Gaeilge na hAlban. An cine\u00E1l Gaeilge at\u00E1 f\u00E1gtha beo i dT\u00EDr Chonaill inniu, agus \u00ED \u00E1 foghlaim ag na Gaeilgeoir\u00ED sna S\u00E9 Chontae fosta, t\u00E1 s\u00ED s\u00E1ch difri\u00FAil le Gaeilge na hAlban, b\u00EDodh go bhfuil cuid mhaith comhthr\u00E9ithre ag an d\u00E1 chan\u00FAint sin i gc\u00F3na\u00ED."@ga . . . . "Can\u00FAint Ghaeilge Uladh"@ga . "1123779587"^^ . "41836"^^ . . . . . . . "Ulster Irish"@en . . . . . . . . . . . "Western"@en . "The"@en . "\uC5BC\uC2A4\uD130 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4(Ulster Irish, \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4: Gaeilge Uladh)\uB294 \uC5BC\uC2A4\uD130\uC5D0\uC11C \uC0AC\uC6A9\uB418\uB294 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4\uC758 \uBC29\uC5B8\uC774\uB2E4. \uC5BC\uC2A4\uD130\uC5D0\uC11C \uC5BC\uC2A4\uD130 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4\uAC00 \uC0AC\uC6A9\uB418\uB294 \uC720\uC77C\uD55C \uC9C0\uC5ED\uC740 \uC624\uB298\uB0A0 \uC9C0\uC5ED\uC5D0 \uD3EC\uD568\uB418\uC5B4 \uC788\uB294 \uB354\uB2C8\uACE8 \uC8FC\uC5D0\uC11C \uC0AC\uC6A9\uB418\uACE0, \uC774\uACF3\uC758 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4\uB294 \uB354\uB2C8\uACE8 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4(Donegal Irish)\uB77C\uACE0 \uBD88\uB9AC\uACE0 \uC5BC\uC2A4\uD130 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4\uC640 \uC720\uC0AC\uD558\uAC8C \uBD88\uB9B0\uB2E4. \uC5BC\uC2A4\uD130 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4\uAC00 \uC5B8\uC5B4\uB85C \uAE30\uB85D\uB418\uACE0 \uC788\uC74C\uC5D0\uB3C4 \uBD88\uAD6C\uD558\uACE0 \uB2E4\uB978 \uC9C0\uC5ED\uC5D0\uC11C \uC0AC\uC6A9\uB418\uACE0 \uC788\uC74C\uC774 \uBC1D\uD600\uC84C\uACE0, \uC5BC\uC2A4\uD130 \uC544\uC77C\uB79C\uB4DC\uC5B4\uC758 \uBC29\uC2DD\uC758 \uACAC\uD574\uAC00 \uADDC\uC815\uB418\uC5B4 \uC788\uB2E4."@ko . . . . "Ulster Irish"@en . . . . . . . . . . . . . . . . . "gle" . . . "File:Gaeilig in Uladh.jpg"@en . . . . . . . . . "3610002"^^ . "IPA"@en . . . . . . "Ulster Irish (Irish: Can\u00FAint Ultach) is the variety of Irish spoken in the province of Ulster. It \"occupies a central position in the Gaelic world made up of Ireland, Scotland and the Isle of Man\". Ulster Irish thus has more in common with Scottish Gaelic and Manx. Within Ulster there have historically been two main sub-dialects: West Ulster and East Ulster. The Western dialect is spoken in County Donegal and once was in parts of neighbouring counties, hence the name Donegal Irish. The Eastern dialect was spoken in most of the rest of Ulster and northern parts of counties Louth and Meath."@en . . . . . "L'irland\u00E8s de l'Ulster (en ga\u00E8lic irland\u00E8s Ghaeilge Uladh) \u00E9s un dialecte del ga\u00E8lic irland\u00E8s parlat a la prov\u00EDncia de l'Ulster. Ocupa una posici\u00F3 central en les lleng\u00FCes goid\u00E8liques d'Irlanda, Esc\u00F2cia i l'Illa de Man. L'irland\u00E8s de l'Ulster t\u00E9 m\u00E9s en com\u00FA amb el ga\u00E8lic escoc\u00E8s i el manx que els altres dialectes irlandesos. Hist\u00F2ricament l'irland\u00E8s de l'Ulster tenia dos subdialectes: occidental i oriental. El dialecte occidental (o irland\u00E8s de Donegal) era parlat al Comtat de Donegal i alguns comtats ve\u00EFns. El dialecte oriental era parlat a la major part de la resta de l'Ulster i a parts dels comtats de Louth i Meath."@ca . ""@en .