. . "Zahir al-Umar"@en . . . . . . "Acre, Sidon Eyalet, Ottoman Empire"@en . . . . . . . . . . "Dhaher al-Omar"@de . . . . . "None"@en . . . . . . . "\u0638\u0627\u0647\u0631 \u0628\u0646 \u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A \u0627\u0644\u0634\u0647\u064A\u0631 \u0628\u062A\u0633\u0645\u064A\u062A\u0647 \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 (1106 - 1196 \u0647\u200D\u0640 / 1695 - 1775 \u0645) \u0643\u0627\u0646 \u0623\u062D\u062F \u0627\u0644\u062D\u0643\u0627\u0645 \u0641\u064A \u0641\u0644\u0633\u0637\u064A\u0646 \u0641\u064A \u0641\u062A\u0631\u0629 \u0627\u0644\u062D\u0643\u0645 \u0627\u0644\u0639\u062B\u0645\u0627\u0646\u064A\u060C \u0639\u064A\u0646 \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 \u0639\u0627\u0645 1705 \u062D\u0627\u0643\u0645\u0627\u064B \u0639\u0644\u0649 \u0639\u0643\u0627 \u0648\u0639\u0645\u0644 \u0639\u0644\u0649 \u062A\u0642\u0648\u064A\u0629 \u0645\u0631\u0643\u0632\u0647 \u0648\u0623\u0639\u0627\u062F \u062A\u062D\u0635\u064A\u0646 \u0639\u0643\u0627 \u0636\u062F \u0623\u0645\u0631\u0627\u0621 \u0627\u0644\u0645\u0648\u062D\u062F\u0648\u0646 \u0627\u0644\u062F\u0631\u0648\u0632. \u0648\u0641\u064A \u0639\u0627\u0645 1742\u0645 \u062A\u0645\u0643\u0646 \u0645\u0646 \u0627\u062D\u062A\u0644\u0627\u0644 \u0637\u0628\u0631\u064A\u0629. \u0639\u0645\u0644 \u0639\u0644\u0649 \u062C\u0630\u0628 \u0627\u0644\u062A\u062C\u0627\u0631 \u0627\u0644\u0623\u0648\u0631\u0648\u0628\u064A\u064A\u0646 \u0648\u0628\u0645\u0633\u0627\u0639\u062F\u0629 \u0648\u0632\u064A\u0631\u0647 \u0625\u0628\u0631\u0627\u0647\u064A\u0645 \u0627\u0644\u0635\u0628\u0627\u063A \u0623\u062F\u062E\u0644 \u0633\u064A\u0627\u0633\u0629 \u0627\u0642\u062A\u0635\u0627\u062F\u064A\u0629 \u062C\u062F\u064A\u062F\u0629 \u0648\u0647\u064A \u0627\u0644\u0627\u062D\u062A\u0643\u0627\u0631 \u0644\u0623\u0647\u0645 \u0627\u0644\u0645\u0646\u062A\u062C\u0627\u062A \u0641\u064A \u0625\u0645\u0627\u0631\u062A\u0647. \u0648\u0644\u0645\u0627 \u0634\u0643\u062A \u0627\u0644\u062F\u0648\u0644\u0629 \u0641\u064A \u0646\u0648\u0627\u064A\u0627\u0647 \u062A\u062D\u0627\u0644\u0641 \u0645\u0639 \u0639\u0644\u064A \u0628\u0643 \u0634\u064A\u062E \u0627\u0644\u0628\u0644\u062F \u0641\u064A \u0645\u0635\u0631 \u0648\u0633\u0627\u0639\u062F\u0647 \u0639\u0644\u0649 \u063A\u0632\u0648 \u0628\u0644\u0627\u062F \u0627\u0644\u0634\u0627\u0645 \u062B\u0645 \u062A\u062D\u0627\u0644\u0641 \u0641\u064A \u0627\u0644\u0639\u0627\u0645 \u0627\u0644\u062A\u0627\u0644\u064A \u0645\u0639 \u0627\u0644\u0623\u0645\u064A\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0627\u0644\u062F\u0631\u0632\u064A \u0648\u062A\u0645\u0643\u0646 \u0628\u0645\u0633\u0627\u0639\u062F\u0629 \u0645\u0646 \u0627\u0644\u0627\u0633\u062A\u064A\u0644\u0627\u0621 \u0639\u0644\u0649 \u0628\u064A\u0631\u0648\u062A \u0648\u0637\u0631\u062F \u062D\u0627\u0643\u0645\u0647\u0627 \u0623\u062D\u0645\u062F \u0628\u0627\u0634\u0627 \u0627\u0644\u062C\u0632\u0627\u0631."@ar . . . . . "Governor of Sidon, Nablus, Jerusalem, Gaza, Ramla, Jaffa and Jabal Ajlun"@en . . . . . . . . . . . . . . . . . "\u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631"@ar . . "Zahir al-Umar al-Zaydani, alternatively spelled Daher al-Omar or Dahir al-Umar (Arabic: \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A, romanized: \u1E92\u0101hir al-\u02BFUmar az-Zayd\u0101n\u012B, 1689/90 \u2013 21 or 22 August 1775) was the autonomous Arab ruler of northern Palestine in the mid-18th century, while the region was part of the Ottoman Empire. For much of his reign, starting in the 1730s, his domain mainly consisted of the Galilee, with successive headquarters in Tiberias, Deir Hanna and finally Acre, in 1750. He fortified Acre, and the city became the center of the cotton trade between Palestine and Europe. In the mid-1760s, he reestablished the port town of Haifa nearby. Zahir withstood sieges and assaults by the Ottoman governors of Damascus, who attempted to limit or eliminate his influence. He was often supported in these confrontations by the Shia Muslim clans of Jabal Amil. In 1771, in alliance with Ali Bey al-Kabir of the Egypt Eyalet and with backing from Russia, Zahir captured Sidon, while Ali Bey's forces conquered Damascus, both acts in open defiance of the Ottoman sultan. At the peak of his power in 1774, Zahir's rule extended from Beirut to Gaza and included the Jabal Amil and Jabal Ajlun regions. By then, however, Ali Bey had been killed, the Ottomans entered into a truce with the Russians, and the Ottoman imperial government felt secure enough to check Zahir's power. The Ottoman Navy attacked his Acre stronghold in the summer of 1775 and he was killed outside of its walls shortly after. The wealth Zahir accumulated through monopolizing Palestine's cotton and olive oil trade to Europe financed his sheikhdom. For much of his rule, he oversaw a relatively efficient administration and maintained domestic security, although he faced and suppressed several rebellions by his sons. The aforementioned factors, along with Zahir's flexible taxation policies and his battlefield reputation made him popular among the local peasantry. Zahir's tolerance of religious minorities encouraged Christian and Jewish immigration to his domain. The influx of immigrants from other parts of the empire stimulated the local economy and led to the significant growth of the Christian communities in Acre and Nazareth and the Jewish community in Tiberias. He and his family, the Banu Zaydan, patronized the construction of commercial buildings, houses of worship and fortifications throughout the Galilee. Zahir's rule over a virtually autonomous area in Palestine has made him a national hero among Palestinians today."@en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Dhaher al-Omar (auch Daher, bzw. el-Omar, el-Amr; arabisch \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A, DMG \u1E92\u0101hir al-\u02BFUmar az-Zaid\u0101n\u012B, * ca. 1690 in der Gegend von Tiberias; \u2020 21. August 1775 auf der Flucht aus osmanischer Haft) war der arabische Herrscher im n\u00F6rdlichen Pal\u00E4stina in der Mitte des 18. Jahrhunderts. Dhaher wird von vielen Arabern als Vorreiter der Befreiung von Fremdherrschaft betrachtet."@de . . . . . . "Daher el-Omar (tak\u00E9: Dh\u00E1her, Dh\u00E1har, Dah\u00EDr al-Umar \u010Di Z\u00E1hir al-Umar) (arabsky \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A ) (asi 1690 \u2013 21. srpna 1775) byl arabsko-bedu\u00EDnsk\u00FD vl\u00E1dce Galileje ve druh\u00E9 polovin\u011B 18. stolet\u00ED,"@cs . . . "Abbas"@en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Zahir al-Umar al-Zaydani, que se escribe alternativamente Daher al-Omar o Dahir al-Umar, en \u00E1rabe: \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0622\u0644 \u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A, romanizado: \u1E92\u0101hir \u0101l-\u02BFUmar az-Zayd\u0101n\u012B, 1689/90 - 21 o 22 de agosto de 1775, fue el gobernante \u00E1rabe aut\u00F3nomo del norte de Palestina a mediados del siglo XVIII,\u200B mientras que la zona todav\u00EDa formaba parte nominalmente del Imperio Otomano. Durante gran parte de su reinado, a partir de la d\u00E9cada de 1730, su dominio consisti\u00F3 principalmente en Galilea, con sucesivas sedes en Tiber\u00EDades, Arraba, Nazaret, Deir Hanna y finalmente Acre, en 1746. Fortific\u00F3 Acre, y la ciudad se convirti\u00F3 en un centro del comercio de algod\u00F3n entre Palestina y Europa. A mediados de 1760, reestableci\u00F3 la ciudad portuaria de Haifa en las cercan\u00EDas. Zahir resisti\u00F3 con \u00E9xito los asaltos y asedios de los gobernadores otomanos de las provincias de Sid\u00F3n y Damasco, que intentaron limitar o eliminar su influencia. A menudo fue apoyado en estos enfrentamientos por los clanes rurales musulmanes chiitas de Jabal Amil. En 1771, en alianza con Ali Bey Al-Kabir del Eyalato de Egipto y con el respaldo de Rusia, Zahir captur\u00F3 Sid\u00F3n, mientras que las fuerzas de Ali Bey conquistaron Damasco, ambos actos en abierto desaf\u00EDo al sult\u00E1n otomano. En la cima de su poder en 1774, el jeque aut\u00F3nomo de Zahir se extendi\u00F3 desde Beirut hasta Gaza e incluy\u00F3 las regiones de Jabal Amil y Jabal Ajlun. Para entonces, sin embargo, Ali Bey hab\u00EDa sido asesinado, los otomanos entraron en una tregua con los rusos, y la Sublime Puerta se sinti\u00F3 lo suficientemente segura como para controlar el poder de Zahir. La Armada Otomana atac\u00F3 su fortaleza de Acre en el verano de 1775 y fue asesinado fuera de sus muros poco despu\u00E9s. La riqueza que Zahir acumul\u00F3 al monopolizar el comercio de algod\u00F3n y aceite de oliva de Palestina a Europa financi\u00F3 su jeque. Durante gran parte de su gobierno, supervis\u00F3 una administraci\u00F3n relativamente eficiente y mantuvo la seguridad interna, aunque enfrent\u00F3 y reprimi\u00F3 varias rebeliones de sus hijos. Los factores mencionados anteriormente, junto con las flexibles pol\u00EDticas impositivas de Zahir y su reputaci\u00F3n en el campo de batalla lo hicieron popular entre el campesinado local. La tolerancia de Zahir hacia las minor\u00EDas religiosas alent\u00F3 la inmigraci\u00F3n de cristianos y jud\u00EDos a su dominio. La afluencia de inmigrantes de otras partes del imperio estimul\u00F3 la econom\u00EDa local y condujo al crecimiento significativo de las comunidades cristianas en Acre y Nazaret y de la comunidad jud\u00EDa en Tiber\u00EDades. \u00C9l y su familia, el clan Zaydani, tambi\u00E9n patrocinaron la construcci\u00F3n de edificios comerciales, casas de culto y fortificaciones en toda Galilea. La fundaci\u00F3n de Zahir de un estado virtualmente aut\u00F3nomo en Palestina lo ha convertido en un h\u00E9roe nacional entre los palestinos de hoy.\u200B"@es . . . . . . . "Philipp"@en . "1689"^^ . . . . . . . . . . . . . . . "\u0417\u0430\u0445\u0456\u0440 (\u0414\u0430\u0433\u0456\u0440) \u0430\u043B\u044C-\u0423\u043C\u0430\u0440 \u0430\u0437-\u0417\u0435\u0439\u0434\u0430\u043D\u0456 (\u0430\u0440\u0430\u0431. \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A\u200E\u200E; \u0431\u043B. 1690 \u2014 21 \u0441\u0435\u0440\u043F\u043D\u044F 1775) \u2014 \u0434\u0435\u0440\u0436\u0430\u0432\u043D\u0438\u0439 \u0442\u0430 \u0432\u0456\u0439\u0441\u044C\u043A\u043E\u0432\u0438\u0439 \u0434\u0456\u044F\u0447 \u041E\u0441\u043C\u0430\u043D\u0441\u044C\u043A\u043E\u0457 \u0456\u043C\u043F\u0435\u0440\u0456\u0457, \u043D\u0430\u043F\u0456\u0432\u043D\u0435\u0437\u0430\u043B\u0435\u0436\u043D\u0438\u0439 \u043F\u0430\u0448\u0430 \u0421\u0456\u0434\u043E\u043D\u0441\u044C\u043A\u043E\u0433\u043E \u0435\u044F\u043B\u0435\u0442\u0443, \u0435\u043C\u0456\u0440 \u041D\u0430\u0437\u0430\u0440\u0435\u0442\u0443 \u0442\u0430 \u0422\u0432\u0435\u0440\u0456\u0457, \u0448\u0435\u0439\u0445 \u0410\u043A\u0440\u0438 \u0456 \u0413\u0430\u043B\u0456\u043B\u0435\u0457."@uk . . . . . "Ali"@en . . . . . . ""@en . . . . . . . . "\u0638\u0627\u0647\u0631 \u0628\u0646 \u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A \u0627\u0644\u0634\u0647\u064A\u0631 \u0628\u062A\u0633\u0645\u064A\u062A\u0647 \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 (1106 - 1196 \u0647\u200D\u0640 / 1695 - 1775 \u0645) \u0643\u0627\u0646 \u0623\u062D\u062F \u0627\u0644\u062D\u0643\u0627\u0645 \u0641\u064A \u0641\u0644\u0633\u0637\u064A\u0646 \u0641\u064A \u0641\u062A\u0631\u0629 \u0627\u0644\u062D\u0643\u0645 \u0627\u0644\u0639\u062B\u0645\u0627\u0646\u064A\u060C \u0639\u064A\u0646 \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 \u0639\u0627\u0645 1705 \u062D\u0627\u0643\u0645\u0627\u064B \u0639\u0644\u0649 \u0639\u0643\u0627 \u0648\u0639\u0645\u0644 \u0639\u0644\u0649 \u062A\u0642\u0648\u064A\u0629 \u0645\u0631\u0643\u0632\u0647 \u0648\u0623\u0639\u0627\u062F \u062A\u062D\u0635\u064A\u0646 \u0639\u0643\u0627 \u0636\u062F \u0623\u0645\u0631\u0627\u0621 \u0627\u0644\u0645\u0648\u062D\u062F\u0648\u0646 \u0627\u0644\u062F\u0631\u0648\u0632. \u0648\u0641\u064A \u0639\u0627\u0645 1742\u0645 \u062A\u0645\u0643\u0646 \u0645\u0646 \u0627\u062D\u062A\u0644\u0627\u0644 \u0637\u0628\u0631\u064A\u0629. \u0639\u0645\u0644 \u0639\u0644\u0649 \u062C\u0630\u0628 \u0627\u0644\u062A\u062C\u0627\u0631 \u0627\u0644\u0623\u0648\u0631\u0648\u0628\u064A\u064A\u0646 \u0648\u0628\u0645\u0633\u0627\u0639\u062F\u0629 \u0648\u0632\u064A\u0631\u0647 \u0625\u0628\u0631\u0627\u0647\u064A\u0645 \u0627\u0644\u0635\u0628\u0627\u063A \u0623\u062F\u062E\u0644 \u0633\u064A\u0627\u0633\u0629 \u0627\u0642\u062A\u0635\u0627\u062F\u064A\u0629 \u062C\u062F\u064A\u062F\u0629 \u0648\u0647\u064A \u0627\u0644\u0627\u062D\u062A\u0643\u0627\u0631 \u0644\u0623\u0647\u0645 \u0627\u0644\u0645\u0646\u062A\u062C\u0627\u062A \u0641\u064A \u0625\u0645\u0627\u0631\u062A\u0647. \u0648\u0644\u0645\u0627 \u0634\u0643\u062A \u0627\u0644\u062F\u0648\u0644\u0629 \u0641\u064A \u0646\u0648\u0627\u064A\u0627\u0647 \u062A\u062D\u0627\u0644\u0641 \u0645\u0639 \u0639\u0644\u064A \u0628\u0643 \u0634\u064A\u062E \u0627\u0644\u0628\u0644\u062F \u0641\u064A \u0645\u0635\u0631 \u0648\u0633\u0627\u0639\u062F\u0647 \u0639\u0644\u0649 \u063A\u0632\u0648 \u0628\u0644\u0627\u062F \u0627\u0644\u0634\u0627\u0645 \u062B\u0645 \u062A\u062D\u0627\u0644\u0641 \u0641\u064A \u0627\u0644\u0639\u0627\u0645 \u0627\u0644\u062A\u0627\u0644\u064A \u0645\u0639 \u0627\u0644\u0623\u0645\u064A\u0631 \u064A\u0648\u0633\u0641 \u0627\u0644\u062F\u0631\u0632\u064A \u0648\u062A\u0645\u0643\u0646 \u0628\u0645\u0633\u0627\u0639\u062F\u0629 \u0645\u0646 \u0627\u0644\u0627\u0633\u062A\u064A\u0644\u0627\u0621 \u0639\u0644\u0649 \u0628\u064A\u0631\u0648\u062A \u0648\u0637\u0631\u062F \u062D\u0627\u0643\u0645\u0647\u0627 \u0623\u062D\u0645\u062F \u0628\u0627\u0634\u0627 \u0627\u0644\u062C\u0632\u0627\u0631."@ar . . . . . . . . . . . "1774"^^ . . . . "1768"^^ . . . "1774"^^ . . "1775"^^ . . . "Zahir al-Umar al-Zaydani, que se escribe alternativamente Daher al-Omar o Dahir al-Umar, en \u00E1rabe: \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0622\u0644 \u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A, romanizado: \u1E92\u0101hir \u0101l-\u02BFUmar az-Zayd\u0101n\u012B, 1689/90 - 21 o 22 de agosto de 1775, fue el gobernante \u00E1rabe aut\u00F3nomo del norte de Palestina a mediados del siglo XVIII,\u200B mientras que la zona todav\u00EDa formaba parte nominalmente del Imperio Otomano. Durante gran parte de su reinado, a partir de la d\u00E9cada de 1730, su dominio consisti\u00F3 principalmente en Galilea, con sucesivas sedes en Tiber\u00EDades, Arraba, Nazaret, Deir Hanna y finalmente Acre, en 1746. Fortific\u00F3 Acre, y la ciudad se convirti\u00F3 en un centro del comercio de algod\u00F3n entre Palestina y Europa. A mediados de 1760, reestableci\u00F3 la ciudad portuaria de Haifa en las cercan\u00EDas."@es . . "393"^^ . . . . "Thomas"@en . . . . . . . . . . "Dhaher al-Omar (auch Daher, bzw. el-Omar, el-Amr; arabisch \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A, DMG \u1E92\u0101hir al-\u02BFUmar az-Zaid\u0101n\u012B, * ca. 1690 in der Gegend von Tiberias; \u2020 21. August 1775 auf der Flucht aus osmanischer Haft) war der arabische Herrscher im n\u00F6rdlichen Pal\u00E4stina in der Mitte des 18. Jahrhunderts. Dhaher wird von vielen Arabern als Vorreiter der Befreiung von Fremdherrschaft betrachtet."@de . . . . . . . . . . . . . . . . . "11"^^ . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Nijma"@en . . "Dh\u00E0hir ibn \u00DAmar az-Zaydan\u00ED (\u00E0rab: \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0628\u0646 \u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A, \u1E92\u0101hir ibn \u02BFUmar az-Zayd\u0101n\u012B), conegut com a Zahir al-Umar (\u00E0rab: \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631, \u1E92\u0101hir al-\u02BFUmar) (Tiber\u00EDades, 1690 - Acre, 21 d'agost de 1775) fou un governant bedu\u00ED del nord de Palestina que va governar bona part del segle xviii, a voltes com a governador otom\u00E0, a voltes en rebel\u00B7lia. El seu avi i el seu pare van ser multazims (recaptadors) de la regi\u00F3 de Tiber\u00EDades. El pare, Umar az-Zayd\u0101n\u012B, va exercir el c\u00E0rrec a Safad del 1698 al 1703, nomenat per (1697-1707), wali de Mont L\u00EDban. A la mort del pare, el 1703, el va succeir com a multazim a Safad junt amb altres germans; en aquest temps va cr\u00E9ixer el poder del governador otom\u00E0 de Sa\u00EFda i va fer front a atacs bedu\u00EFns contra els pobles de la seva fam\u00EDlia. La regi\u00F3 de Galilea va esdevenir la seva base de poder. Des d'abans de 1727 Zahir i el seu germ\u00E0 Yusuf es van establir a Tiber\u00EDades, que van fortificar (tant la fortalesa com les muralles) i en aquest temps Zahir va signar una alian\u00E7a amb la tribu al-Sakr de Galilea oriental i alguns altres acords amb les tribus que van evitar els seus atacs. Zahir aviat es va guanyar l'admiraci\u00F3 del poble per la seva guerra contra els bandits i saltejadors de carreteres. Des de vers 1730 es va esfor\u00E7ar d'engrandir el seu domini i el 1738 es va apoderar de la fortalesa de Djiddin que controlava la regi\u00F3 de Tarshiha, Wabar i Abu Sinan; poc despr\u00E9s va aconseguir rendir Safad. Ara els seus dominis controlaven les comunicacions entre Damasc i Nablus i per extensi\u00F3 entre Damasc i Egipte. El sult\u00E0 otom\u00E0 va enviar al governador de Damas, Sulayman Pasha al-Azam, contra Zahir i el setembre de 1742 una for\u00E7a militar otomana dirigida pel governador va assetjar Tiber\u00EDades per\u00F2 va haver d'aixecar el setge al cap de 83 dies perqu\u00E8 havia de sortir la caravana de pelegrins sota el seu control. El 1743 els otomans acceptaven la situaci\u00F3 i Zahir va dirigir la seva atenci\u00F3 a l'oest per apoderar-se de les antigues fortaleses dels croats. Volia controlar la Galilea occidental i Acre amb el lucratiu comer\u00E7 de cot\u00F3. Va establir la seva capital a Deir Hanna i progressivament es va assegurar el control de tota Galilea, tot i que nominalment continuava sent un recaptador otom\u00E0 i pagava la proporci\u00F3 corresponent de taxes a l'imperi. El 1746 va entrar a Acre i els mercaders de cot\u00F3 francesos el van nomenar governador; la ciutat fou fortificada i Zahir s'hi va instal\u00B7lar definitivament el 1751. Haifa fou llavors dominada per Zahir; es considerava que no era defensable i la ciutat fou arrasada i reconstru\u00EFda a un altre lloc a uns 3 km amb fortificacions i un nou port; controlava aix\u00ED els majors ports de la zona i va entrar en contacte amb pirates maltesos. El 1767 el govern otom\u00E0 finalment va recon\u00E8ixer la seva posici\u00F3 de fet, i li va donar el t\u00EDtol de xeic d'Acre, emir de Natzaret, de Tiber\u00EDades i de Safad i xeic de tota Galilea. Ja havia concertat llavors una alian\u00E7a amb els seus ve\u00EFns del nord els mutawalis (xi\u00EFtes del L\u00EDban). Havia arribat al cim del seu poder per\u00F2 en cas d'un atac otom\u00E0 amb tot el seu poder, no podria resistir, per lo qual va demanar el suport d'Ali Bey al-Kabir d'Egipte que s'havia declarat independent. Entre novembre de 1770 i juny de 1771 els egipcis (un ex\u00E8rcit de 30.000 homes) van ocupar tota Palestina (sanjak de Jerusalem) i vilayats de Tir i Damasc, amb ajut de Zahir. El governador de Damasc Uthman Pasha al-Sadik (o al-Kurzi) va haver de fugir i Damasc fou ocupada i Azamzade Mehmed Pasha va ocupar el govern i es va aliar al xeic Zahir al-Umar. Dirigia les forces eg\u00EDpcies el general Muhammad Bey Abu l-Dhahab que sobtadament va retirar immediata i inesperadament les tropes (es diu que a causa del fet que no volia apar\u00E8ixer com a rebel contra l'imperi) i va tornar a Egipte. All\u00ED es va enfrontar amb Al\u00ED Bey i Muhammad fou exiliat a l'Alt Egipte on va reconstruir les seves forces retornant al nord l'abril del 1772, obligant a Al\u00ED Bey a refugiar-se amb el xeic Zahir al-Umar a Acre el 13 d'abril de 1773. Les forces combinades de Zahir, Ali Bey i dels russos (que aleshores estaven en guerra contra l'Imperi Otom\u00E0 van assegurar el control de Galilea expulsant arreu als otomans; Zahir va poder estendre el seu govern a tota la costa arribant al sud fins a Jaffa i al nord fins a Sid\u00F3 i enviant les seves forces al Hauran. Un contraatac d'Al\u00ED Bey cap a Egipte l'1 de maig de 1773 fou rebutjat per Muhammad i Al\u00ED Bey va morir pocs dies despr\u00E9s, quedant Muhammad amb el poder assegurat com a shaykh al-balad; va recon\u00E8ixer la sobirania del sult\u00E0 i un virrei turc va poder tornar a Egipte encara que fou un titular sense cap poder efectiu (juny de 1773); el tribut anual (irsaliyye), que Al\u00ED Bey havia deixat de pagar, fou restablert. A comen\u00E7ament del 1774 el sult\u00E0 va nomenar a Zahir governador de Sid\u00F3, suposadament per guanyar temps mentre s'ajustava la pau amb R\u00FAssia. La guerra entre l'imperi i R\u00FAssia es va acabar aquell mateix 1774 i Zahir al-Umar es va trobar sense cap suport exterior. L'Imperi va enviar a Muhammad d'Egipte contra Zahir (segons ell mateix va fer c\u00F3rrer, per\u00F2 potser fou per iniciativa pr\u00F2pia de Muhammad): el ma\u00E7 del 1775 va iniciar una invasi\u00F3 de Palestina, amb l'objectiu d'enderrocar al xeic Zahir al-Umar i va ocupar Jaffa. Zahir va fugir i Muhammad es va dirigir a la capital, Acre que va ocupar i saquejar. Per\u00F2 Muhammad va morir sobtadament el 8 de juny de 1775 i els egipcis es van retirar, retornant Zahir. Fou un curt respir doncs una for\u00E7a naval otomana manada pel kapudan pasha Hasan va conquerir Acre (agost de 1775) i Zahir fou mort quan fugia (21 d'agost de 1775)"@ca . . . . . . . . . . "Zahir al-Umar al-Zaydani, alternatively spelled Daher al-Omar or Dahir al-Umar (Arabic: \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A, romanized: \u1E92\u0101hir al-\u02BFUmar az-Zayd\u0101n\u012B, 1689/90 \u2013 21 or 22 August 1775) was the autonomous Arab ruler of northern Palestine in the mid-18th century, while the region was part of the Ottoman Empire. For much of his reign, starting in the 1730s, his domain mainly consisted of the Galilee, with successive headquarters in Tiberias, Deir Hanna and finally Acre, in 1750. He fortified Acre, and the city became the center of the cotton trade between Palestine and Europe. In the mid-1760s, he reestablished the port town of Haifa nearby."@en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "1771"^^ . . . . . . . . . . . . . . "Zahir al-Umar"@es . . "Artistic representation of Zahir al-Umar by Ziad Daher Zedani, 1990"@en . . . . "Daher el-Omar (tak\u00E9: Dh\u00E1her, Dh\u00E1har, Dah\u00EDr al-Umar \u010Di Z\u00E1hir al-Umar) (arabsky \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A ) (asi 1690 \u2013 21. srpna 1775) byl arabsko-bedu\u00EDnsk\u00FD vl\u00E1dce Galileje ve druh\u00E9 polovin\u011B 18. stolet\u00ED,"@cs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "105798"^^ . . . . . . . "Dh\u00E0hir ibn \u00DAmar az-Zaydan\u00ED (\u00E0rab: \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0628\u0646 \u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A, \u1E92\u0101hir ibn \u02BFUmar az-Zayd\u0101n\u012B), conegut com a Zahir al-Umar (\u00E0rab: \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631, \u1E92\u0101hir al-\u02BFUmar) (Tiber\u00EDades, 1690 - Acre, 21 d'agost de 1775) fou un governant bedu\u00ED del nord de Palestina que va governar bona part del segle xviii, a voltes com a governador otom\u00E0, a voltes en rebel\u00B7lia."@ca . . "1914895"^^ . . . . . . . "\u0417\u0430\u0445\u0438\u0440 \u0430\u043B\u044C-\u0423\u043C\u0430\u0440 \u0430\u0437-\u0417\u0435\u0439\u0434\u0430\u043D\u0438"@ru . . "Zahir al-Umar"@ca . . . . . . . . . . . . . . . . "Arraba, Sidon Eyalet, Ottoman Empire"@en . . . . . . "\u624E\u5E0C\u5C14\u00B7\u6B27\u9EA6\u5C14"@zh . . . . . . . . "Zahir al-Umar"@en . . . . . . . . . . . "\u1E92\u0101hir al-\u02BFUmar al-Zayd\u0101n\u012B"@en . . . . . . . . "Sheikh of Acre and All Galilee"@en . . . . . "Zahir al-Umar al-Zaydani (ejaan alternatif Dhaher al-Omar atau Dahir al-Umar) (bahasa Arab: \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0622\u0644 \u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A\u200E; \u1E92\u0101hir \u0101l-\u02BFUmar az-Zayd\u0101n\u012B, 1689/90 \u2013 21 Agustus 1775) adalah penguasa wilayah Palestina utara pada abad ke-18. Secara resmi ia merupakan bawahan Kesultanan Utsmaniyah, tetapi ialah penguasa sebenarnya secara de facto. Masa kekuasaannya yang dimulai pada tahun 1730-an. Wilayah yang ia kuasai adalah Galilea, sementara pemerintahannya beberapa kali berpindah tempat di Tiberias, , Nazareth, dan akhirnya di Akko. Ia membentengi kota Akko dan kota tersebut menjadi pusat perdagangan kapas antara Palestina dengan Eropa. Pada pertengahan tahun 1760-an, ia mendirikan kota pelabuhan Haifa di dekatnya. Zahir berhasil menghalau serangan-serangan gubernur Utsmaniyah dari dan Damaskus. Ia sering kali didukung oleh klan Islam Syiah yang bernama . Pada tahun 1771, ia bersekutu dengan dari Mesir dan mereka berdua dibantu oleh armada Kekaisaran Rusia. Ia lalu merebut kota Sidon, sementara pasukan Ali Bey menaklukkan kota Damaskus. Pada puncak kejayaannya pada tahun 1774, wilayah otonom Zahir terbentang dari Beirut hingga Gaza dan menguasai wilayah Jabal Amil dan . Namun, pada masa itu Ali Bey sudah tewas. Utsmaniyah juga telah menyepakati gencatan senjata dengan Rusia dan kali ini merasa siap untuk menghadapi Zahir. Armada Utsmaniyah menyerang bentengnya di Akko pada musim panas tahun 1775 dan ia tewas di luar tembok kota tersebut tidak lama kemudian. Kekayaan yang diperoleh Zahir dari monopoli atas perdagangan kapas dan minyak zaitun di Palestina telah mendanai perluasan wilayahnya. Pada masa kekuasaannya, ia memiliki pemerintahan yang relatif efisien dan mampu menjaga keamanan domesstik, walaupun ia harus memadamkan beberapa pemberontakan yang dilancarkan oleh anak-anaknya. Selain itu, kebijakan perpajakan Zahir yang fleksibel dan reputasinya di medan perang menjadikannya sebagai tokoh yang populer di mata petani. Toleransi Zahir terhadap kelompok minoritas juga mendorong kedatangan orang Kristen dan Yahudi ke wilayahnya. Imigran-imigran ini juga datang karena ekonomi wilayahnya yang kuat, sehingga komunitas Kristen mengalami pertumbuhan di Akko dan Nazareth dan komunitas Yahudi juga bertambah jumlahnya di Tiberias. Ia dan keluarganya juga mendanai pembangunan gedung-gedung komersial, rumah ibadah, dan perbentengan di Galilea. Berkat pencapaian-pencapaiannya ini, kini ia dianggap sebagai pahlawan oleh rakyat Palestina."@in . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Wali of Sidon"@en . . . . . . . . . . . . . . . "Zahir al-Umar al-Zaydani (ejaan alternatif Dhaher al-Omar atau Dahir al-Umar) (bahasa Arab: \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0622\u0644 \u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A\u200E; \u1E92\u0101hir \u0101l-\u02BFUmar az-Zayd\u0101n\u012B, 1689/90 \u2013 21 Agustus 1775) adalah penguasa wilayah Palestina utara pada abad ke-18. Secara resmi ia merupakan bawahan Kesultanan Utsmaniyah, tetapi ialah penguasa sebenarnya secara de facto. Masa kekuasaannya yang dimulai pada tahun 1730-an. Wilayah yang ia kuasai adalah Galilea, sementara pemerintahannya beberapa kali berpindah tempat di Tiberias, , Nazareth, dan akhirnya di Akko. Ia membentengi kota Akko dan kota tersebut menjadi pusat perdagangan kapas antara Palestina dengan Eropa. Pada pertengahan tahun 1760-an, ia mendirikan kota pelabuhan Haifa di dekatnya."@in . "\u624E\u5E0C\u5C14\u00B7\u6B27\u9EA6\u5C14\u00B7\u624E\u4F0A\u8FBE\u5C3C\uFF08\u963F\u62C9\u4F2F\u8BED\uFF1A\u0638\u0627\u0647\u0631 \u0622\u0644 \u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A\u200E \u1E92\u0101hir \u0101l-\u02BFUmar az-Zayd\u0101n\u012B\uFF1B1689\u5E74\u62161690\u5E74\uFF0D1775\u5E748\u670821\u65E5\uFF09\uFF0C\u53C8\u8BD1\u4E3A\u624E\u5E0C\u5C14\u00B7\u5965\u9A6C\u5C14\uFF0C18\u4E16\u7EAA\u963F\u62C9\u4F2F\u653F\u6CBB\u4EBA\u7269\uFF0C\u4E3A18\u4E16\u7EAA\u4E2D\u53F6\u5965\u65AF\u66FC\u5E1D\u56FD\u6240\u5C5E\u4E4B\u5DF4\u52D2\u65AF\u5766\u5317\u90E8\u5730\u533A\u7684\u5B9E\u9645\u7EDF\u6CBB\u8005\u3002\u5176\u7ECF\u8FC7\u4E00\u7CFB\u5217\u519B\u4E8B\u6269\u5F20\uFF0C\u4E00\u5EA6\u7EDF\u6CBB\u5DF4\u52D2\u65AF\u5766\u5927\u90E8\u3001\u9ECE\u5DF4\u5AE9\u5357\u90E8\u53CA\u53D9\u5229\u4E9A\u897F\u90E8\u6D77\u5CB8\uFF0C\u6311\u6218\u5965\u65AF\u66FC\u5E1D\u56FD\u5728\u5F53\u5730\u7684\u7EDF\u6CBB\u3002 1775\u5E74\uFF0C\u624E\u5E0C\u5C14\u7684\u519B\u961F\u4E0D\u654C\u5357\u4E0B\u9547\u538B\u7684\u571F\u519B\uFF0C\u4ED6\u672C\u4EBA\u4E5F\u56E0\u800C\u9635\u4EA1\u3002\u4ED6\u88AB\u89C6\u4E3A\u5DF4\u52D2\u65AF\u5766\u72EC\u7ACB\u8FD0\u52A8\u7684\u91CD\u8981\u9886\u8896\u548C\u5148\u9A71\uFF0C\u88AB\u5DF4\u52D2\u65AF\u5766\u4EBA\u5C0A\u4E3A\u6C11\u65CF\u82F1\u96C4\u3002"@zh . . . . . . . . . . . "Dahir al-Umar al-Zaydani ou \u1E92\u0101hir \u0101l-'Umar az-Zayd\u0101n\u012B (arabe : \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0622\u0644 \u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A), n\u00E9 en 1689/1690 \u00E0 Arraba, mort le 21 ao\u00FBt 1775 \u00E0 Acre, est un chef arabe du Sud de la Syrie ottomane (Palestine). Au milieu du XVIIIe si\u00E8cle, profitant de l'affaiblissement de l'Empire ottoman, il parvient \u00E0 \u00E9tablir une principaut\u00E9 quasi ind\u00E9pendante et \u00E0 r\u00E9sister \u00E0 plusieurs offensives men\u00E9es par les gouverneurs ottomans de Syrie et d'\u00C9gypte. Mais il est finalement vaincu et tu\u00E9 en 1775."@fr . . . . . . . . . . "Daher el-Omar"@cs . . . . . . . "\u0417\u0430\u0445\u0456\u0440 (\u0414\u0430\u0433\u0456\u0440) \u0430\u043B\u044C-\u0423\u043C\u0430\u0440 \u0430\u0437-\u0417\u0435\u0439\u0434\u0430\u043D\u0456 (\u0430\u0440\u0430\u0431. \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A\u200E\u200E; \u0431\u043B. 1690 \u2014 21 \u0441\u0435\u0440\u043F\u043D\u044F 1775) \u2014 \u0434\u0435\u0440\u0436\u0430\u0432\u043D\u0438\u0439 \u0442\u0430 \u0432\u0456\u0439\u0441\u044C\u043A\u043E\u0432\u0438\u0439 \u0434\u0456\u044F\u0447 \u041E\u0441\u043C\u0430\u043D\u0441\u044C\u043A\u043E\u0457 \u0456\u043C\u043F\u0435\u0440\u0456\u0457, \u043D\u0430\u043F\u0456\u0432\u043D\u0435\u0437\u0430\u043B\u0435\u0436\u043D\u0438\u0439 \u043F\u0430\u0448\u0430 \u0421\u0456\u0434\u043E\u043D\u0441\u044C\u043A\u043E\u0433\u043E \u0435\u044F\u043B\u0435\u0442\u0443, \u0435\u043C\u0456\u0440 \u041D\u0430\u0437\u0430\u0440\u0435\u0442\u0443 \u0442\u0430 \u0422\u0432\u0435\u0440\u0456\u0457, \u0448\u0435\u0439\u0445 \u0410\u043A\u0440\u0438 \u0456 \u0413\u0430\u043B\u0456\u043B\u0435\u0457."@uk . . . . . "Dahir al-Umar"@fr . . . . . . . . . . . "\u0417\u0430\u0445\u0456\u0440 \u0430\u043B\u044C-\u0423\u043C\u0430\u0440"@uk . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "\u624E\u5E0C\u5C14\u00B7\u6B27\u9EA6\u5C14\u00B7\u624E\u4F0A\u8FBE\u5C3C\uFF08\u963F\u62C9\u4F2F\u8BED\uFF1A\u0638\u0627\u0647\u0631 \u0622\u0644 \u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A\u200E \u1E92\u0101hir \u0101l-\u02BFUmar az-Zayd\u0101n\u012B\uFF1B1689\u5E74\u62161690\u5E74\uFF0D1775\u5E748\u670821\u65E5\uFF09\uFF0C\u53C8\u8BD1\u4E3A\u624E\u5E0C\u5C14\u00B7\u5965\u9A6C\u5C14\uFF0C18\u4E16\u7EAA\u963F\u62C9\u4F2F\u653F\u6CBB\u4EBA\u7269\uFF0C\u4E3A18\u4E16\u7EAA\u4E2D\u53F6\u5965\u65AF\u66FC\u5E1D\u56FD\u6240\u5C5E\u4E4B\u5DF4\u52D2\u65AF\u5766\u5317\u90E8\u5730\u533A\u7684\u5B9E\u9645\u7EDF\u6CBB\u8005\u3002\u5176\u7ECF\u8FC7\u4E00\u7CFB\u5217\u519B\u4E8B\u6269\u5F20\uFF0C\u4E00\u5EA6\u7EDF\u6CBB\u5DF4\u52D2\u65AF\u5766\u5927\u90E8\u3001\u9ECE\u5DF4\u5AE9\u5357\u90E8\u53CA\u53D9\u5229\u4E9A\u897F\u90E8\u6D77\u5CB8\uFF0C\u6311\u6218\u5965\u65AF\u66FC\u5E1D\u56FD\u5728\u5F53\u5730\u7684\u7EDF\u6CBB\u3002 1775\u5E74\uFF0C\u624E\u5E0C\u5C14\u7684\u519B\u961F\u4E0D\u654C\u5357\u4E0B\u9547\u538B\u7684\u571F\u519B\uFF0C\u4ED6\u672C\u4EBA\u4E5F\u56E0\u800C\u9635\u4EA1\u3002\u4ED6\u88AB\u89C6\u4E3A\u5DF4\u52D2\u65AF\u5766\u72EC\u7ACB\u8FD0\u52A8\u7684\u91CD\u8981\u9886\u8896\u548C\u5148\u9A71\uFF0C\u88AB\u5DF4\u52D2\u65AF\u5766\u4EBA\u5C0A\u4E3A\u6C11\u65CF\u82F1\u96C4\u3002"@zh . . . . . . "\u0417\u0430\u0445\u0438\u0440 (\u0414\u0430\u0433\u0438\u0440), \u043F\u043E\u043B\u043D\u043E\u0435 \u0438\u043C\u044F \u2014 \u0417\u0430\u0445\u0438\u0440 \u0430\u043B\u044C-\u0423\u043C\u0430\u0440 \u0430\u0437-\u0417\u0435\u0439\u0434\u0430\u043D\u0438 (\u0430\u0440\u0430\u0431. \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A\u200E, \u043E\u043A. 1690 \u2014 21 \u0430\u0432\u0433\u0443\u0441\u0442\u0430 1775) \u043F\u0440\u0430\u0432\u0438\u0442\u0435\u043B\u044C \u0413\u0430\u043B\u0438\u043B\u0435\u0438 \u0432 \u041F\u0430\u043B\u0435\u0441\u0442\u0438\u043D\u0435 \u0441 1750 \u0433\u043E\u0434\u0430. \u041F\u0440\u043E\u0438\u0441\u0445\u043E\u0434\u0438\u043B \u0438\u0437 \u0430\u0440\u0430\u0431\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E \u043F\u043B\u0435\u043C\u0435\u043D\u0438 \u0437\u0435\u0439\u0434\u0430\u043D."@ru . . . "Ahmad"@en . . . "Zahir al-Umar"@en . . . . . . "\u0417\u0430\u0445\u0438\u0440 (\u0414\u0430\u0433\u0438\u0440), \u043F\u043E\u043B\u043D\u043E\u0435 \u0438\u043C\u044F \u2014 \u0417\u0430\u0445\u0438\u0440 \u0430\u043B\u044C-\u0423\u043C\u0430\u0440 \u0430\u0437-\u0417\u0435\u0439\u0434\u0430\u043D\u0438 (\u0430\u0440\u0430\u0431. \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0627\u0644\u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A\u200E, \u043E\u043A. 1690 \u2014 21 \u0430\u0432\u0433\u0443\u0441\u0442\u0430 1775) \u043F\u0440\u0430\u0432\u0438\u0442\u0435\u043B\u044C \u0413\u0430\u043B\u0438\u043B\u0435\u0438 \u0432 \u041F\u0430\u043B\u0435\u0441\u0442\u0438\u043D\u0435 \u0441 1750 \u0433\u043E\u0434\u0430. \u041F\u0440\u043E\u0438\u0441\u0445\u043E\u0434\u0438\u043B \u0438\u0437 \u0430\u0440\u0430\u0431\u0441\u043A\u043E\u0433\u043E \u043F\u043B\u0435\u043C\u0435\u043D\u0438 \u0437\u0435\u0439\u0434\u0430\u043D."@ru . "Zahir al-Umar"@in . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "Uthman"@en . . . . . . "--08-22"^^ . . . . . . "Sa'id"@en . . . . "1775-08-22"^^ . . . . . . . . . . . . . . . . "Emir of Nazareth, Tiberias and Safed"@en . . . . . "Salih"@en . . . . . . . . . . . . "Sa'd al-Din"@en . "Jazzar Pasha"@en . "1122641135"^^ . . . . . . . "Dahir al-Umar al-Zaydani ou \u1E92\u0101hir \u0101l-'Umar az-Zayd\u0101n\u012B (arabe : \u0638\u0627\u0647\u0631 \u0622\u0644 \u0639\u0645\u0631 \u0627\u0644\u0632\u064A\u062F\u0627\u0646\u064A), n\u00E9 en 1689/1690 \u00E0 Arraba, mort le 21 ao\u00FBt 1775 \u00E0 Acre, est un chef arabe du Sud de la Syrie ottomane (Palestine). Au milieu du XVIIIe si\u00E8cle, profitant de l'affaiblissement de l'Empire ottoman, il parvient \u00E0 \u00E9tablir une principaut\u00E9 quasi ind\u00E9pendante et \u00E0 r\u00E9sister \u00E0 plusieurs offensives men\u00E9es par les gouverneurs ottomans de Syrie et d'\u00C9gypte. Mais il est finalement vaincu et tu\u00E9 en 1775."@fr . . . . .