About: Decasyllable     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : dbo:Place, within Data Space : dbpedia.demo.openlinksw.com associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.demo.openlinksw.com/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FDecasyllable

Decasyllable (Italian: decasillabo, French: décasyllabe, Serbian: десетерац, deseterac) is a poetic meter of ten syllables used in poetic traditions of syllabic verse. In languages with a stress accent (accentual verse), it is the equivalent of pentameter with iambs or trochees (particularly iambic pentameter). Use of the 10 syllable line in French poetry was eclipsed by the 12 syllable alexandrine line, particularly after the 16th century. Paul Valéry's great poem "The Graveyard by the Sea" (Le Cimetière marin) is, however, written in decasyllables.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Decasíl·lab (ca)
  • Deseterac (cs)
  • Zehnsilbler (de)
  • Decasílabo (es)
  • Decasyllable (en)
  • Décasyllabe (fr)
  • Decasillabo (it)
  • Décasyllabe (it)
  • Dziesięciozgłoskowiec (pl)
  • Verso decassílabo (pt)
rdfs:comment
  • Nella metrica italiana, il decasillabo è un verso nel quale l'accento principale si trova sulla nona sillaba: quindi, se l'ultima parola è piana comprende dieci sillabe, mentre se è tronca o sdrucciola ne ha rispettivamente nove oppure undici. Gli accenti metrici sono generalmente a struttura anapestica, con accenti secondari sulla terza e sesta sillaba. _ _ ' _ _ ' _ _ ' _ (it)
  • Il décasyllabe è nella metrica francese e provenzale un decasillabo corrispondente all'endecasillabo della metrica italiana. Secondo D'Arco Silvio Avalle "il decasillabo è, nei suoi originari tratti, il modello dell'endecasillabo e consiste nell'adattamento galloromanzo di un verso che già si può trovare nei tropi della scuola di Limoges e addirittura nel ritornello dell'inno cristiano "Apparebit repentina dies magna domini", un tetrametro trocaico che nei versi "in tremendò die iudiciì" riporta accenti sull'ultima sillaba dei due emistichi". (it)
  • Chama-se decassílabo o verso com dez sílabas poéticas (sílabas métricas). (pt)
  • El decasíl·lab és un vers d'art major que té deu síl·labes. Ha sigut un vers de gran tradició en la literatura catalana i des de l'edat mitjana ha tingut un conreu molt estès. En ser un vers d'art major no n'hi ha prou només amb el fet que tingui deu síl·labes, sinó que a més hi ha d'haver un ritme prosòdic per tal de mantenir-lo. Correspon a l'endecasílabo castellà, el vers per excel·lència del sonet. * "Colguen les gents, ab alegria festes" (Ausiàs March, poema XIII) (ca)
  • Deseterac (v české odborné literatuře často i desaterac) je pojem z oblasti prozódie, označující nerýmovaný desetislabičný verš (tedy dekasylab, desetislabičník), který je tvořen pěti zpravidla trochejskými stopami s mezislovním předělem po 4. slabice. Tento verš byl typický především pro lidovou jihoslovanskou epiku, ale vyskytoval se i v milostné poezii, např. v takzvaných sevdalinkách. Ukázkou poezie využívající tento druh verše je např. text srbské vlastenecké písně z první světové války „Ko to kaže, Srbija je mala”. (cs)
  • Decasyllable (Italian: decasillabo, French: décasyllabe, Serbian: десетерац, deseterac) is a poetic meter of ten syllables used in poetic traditions of syllabic verse. In languages with a stress accent (accentual verse), it is the equivalent of pentameter with iambs or trochees (particularly iambic pentameter). Use of the 10 syllable line in French poetry was eclipsed by the 12 syllable alexandrine line, particularly after the 16th century. Paul Valéry's great poem "The Graveyard by the Sea" (Le Cimetière marin) is, however, written in decasyllables. (en)
  • La palabra decasílabo (del griego δεκα, diez, + συλλαβή, sílaba) se utiliza para designar en poesía (métrica) a los versos que constan de diez sílabas métricas. Es un tipo de verso poco habitual en la poesía española, aunque tuvo cierto uso en la poesía romántica. Se compone sobre todo con acentos fijos en la tercera, sexta y novena sílaba. Así, lo encontramos en una de las rimas más conocidas de Bécquer, la VII, combinado con el hexasílabo: Del salón en el ángulo oscuro,de su dueña tal vez olvidada,silenciosa y cubierta de polvo,veíase el arpa. Bello lauro la Patria coloca (es)
  • Der Zehnsilb(l)er ist in der Verslehre bei silbenzählendem Versprinzip ein Versmaß bzw. Vers mit zehn Silben. Gelegentlich, vor allem im Kontext antiker Dichtung, wird auch die Bezeichnung Dekasyllabus verwendet. Bereits im Alexiuslied erscheint der Zehnsilbler in der gebräuchlichen Form mit Zäsur nach der vierten Silbe und festen Betonungen auf der vierten und zehnten Silbe. Das metrische Schema ist demnach: ××××́ ‖ ××××××́ ××××́(×̆) ‖ ××××××́(×̆) (de)
  • Un décasyllabe est un vers de dix syllabes. En poésie française, il fut d'abord utilisé dans la poésie épique, puis il devint un des principaux vers lyriques à partir du XIIIe siècle et ce jusqu'au XVIe où l'alexandrin prit peu à peu sa place. Comme ledit alexandrin, il comporte traditionnellement une césure après la quatrième syllabe : On trouve aussi, à partir du XIXe siècle, une césure à l'hémistiche : La faim fait rêver // les grands loups moroses ;La rivière court, // le nuage fuit ;Derrière la vitre // où la lampe luit,Les petits enfants // ont des têtes roses.(Hugo, Choses du soir) (fr)
  • Dziesięciozgłoskowiec – forma wierszowa złożona z dziesięciu sylab. We wczesnej poezji polskiej występuje między innymi w twórczości Mikołaja Reja. Prawdopodobnie miał bardzo długą tradycję, wywodzącą się być może z czasów pogańskich, prasłowiańskich, za czym przemawia jego popularność na Bałkanach. Szereg dziesięciozgłoskowy może zawierać od dwóch do sześciu zestrojów akcentowych w rozmaitych kombinacjach. Jako komponent wierszy izosylabicznych występuje na ogół w postaci dwudzielnej (5 + 5, 4 + 6, 3 + 7), częściej wchodzi w skład wierszy różnowersowych. (pl)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • El decasíl·lab és un vers d'art major que té deu síl·labes. Ha sigut un vers de gran tradició en la literatura catalana i des de l'edat mitjana ha tingut un conreu molt estès. En ser un vers d'art major no n'hi ha prou només amb el fet que tingui deu síl·labes, sinó que a més hi ha d'haver un ritme prosòdic per tal de mantenir-lo. Correspon a l'endecasílabo castellà, el vers per excel·lència del sonet. En català medieval la forma més corrent era el decasíl·lab anomenat clàssic català i que es compon de quatre síl·labes, cesura i sis síl·labes, amb la particularitat que la quarta síl·laba coincideixi amb final de paraula. Erròniament sempre s'ha dit que la poesia d'Ausiàs March era un cas de cesura a la sisena síl·laba, però realment el cas marquià correspon a la forma de decasíl·lab clàssics catalans, és a dir, decasíl·lbs cesurats a minore: amb l'estructura en dos hemistiquis 4+6. * "Colguen les gents, ab alegria festes" (Ausiàs March, poema XIII) A partir de finals del segle xv apareixen altres formes del decasíl·lab, sobretot per influència italiana que accentua a la sisena síl·laba, així els autors catalans també accentuen a la sisena, però mantenen l'accent a la quarta pel gran pes de la tradició. Aquest seria el cas de Joan Roís de Corella o de Pere Serafí: * "Si el ferro cald refreda la mà casta" (Joan Roís de Corella, A Caldesa) * "Anant un jorn tot sol, mal percebit" (Pere Serafí, poema XLIX) A partir d'aquests dos models les variants que es poden construir són múltiples: decasíl·lab èpic o francès (amb un hemistiqui de sis síl·labes i un segon de quatre), l'espanyol o simètric (cinc + cinc) i altres més propers a la mètrica lliure. (ca)
  • Deseterac (v české odborné literatuře často i desaterac) je pojem z oblasti prozódie, označující nerýmovaný desetislabičný verš (tedy dekasylab, desetislabičník), který je tvořen pěti zpravidla trochejskými stopami s mezislovním předělem po 4. slabice. Tento verš byl typický především pro lidovou jihoslovanskou epiku, ale vyskytoval se i v milostné poezii, např. v takzvaných sevdalinkách. Ukázkou poezie využívající tento druh verše je např. text srbské vlastenecké písně z první světové války „Ko to kaže, Srbija je mala”. V české literatuře se deseterac vyskytl ojediněle, a použití v Rukopisu zelenohorském a v některých písních Rukopisu královédvorského (Čestmír a Vlaslav, Záboj, Jelen) je proto ve sporu o Rukopisy uváděno jako argument proti jejich vzniku ve 13. až 14. století. (cs)
  • Der Zehnsilb(l)er ist in der Verslehre bei silbenzählendem Versprinzip ein Versmaß bzw. Vers mit zehn Silben. Gelegentlich, vor allem im Kontext antiker Dichtung, wird auch die Bezeichnung Dekasyllabus verwendet. In der französischen Dichtung erscheint der Zehnsilbler (vers de dix syllabes bzw. décasyllabe) erstmals im Alexiuslied, einem Chanson de geste (Heldenlied) aus dem 11. Jahrhundert. Er ist das vorherrschende Versmaß im volkstümlichen Heldenlied (vers héroïque) und wird ab dem 13. Jahrhundert auch in der höfischen Lyrik zunehmend beliebt. Bis zur Ablösung durch den Alexandriner im 16. Jahrhundert bleibt er die dominierende lyrische Versform. In der Folge tritt er in den Hintergrund, wird aber noch verwendet, so im Epos von Ronsard (La Franciade), in der Satire von D'Aubigne und in der Tragödie von Hardy. Als zehn- oder elfsilbiger vers commun spielt er in der französischen Dichtung weiterhin eine bedeutende Rolle. Bereits im Alexiuslied erscheint der Zehnsilbler in der gebräuchlichen Form mit Zäsur nach der vierten Silbe und festen Betonungen auf der vierten und zehnten Silbe. Das metrische Schema ist demnach: ××××́ ‖ ××××××́ Wie bei anderen Versmaßen der französischen Dichtung zählt eine unbetonte Silbe am Versende (weibliche Kadenz) nicht mit. Das Gleiche gilt für die Zäsur. Das heißt, dass der Zehnsilbler tatsächlich auch 11 oder 12 Silben aufweisen kann: ××××́(×̆) ‖ ××××××́(×̆) Formen mit weiblicher Zäsur und nicht elidierbarer unbetonter Silbe erscheinen fast ausschließlich in der altfranzösischen Dichtung, wo man dann von „epischer Zäsur“ spricht. Ältere Varianten weisen eine Zäsur nach der 6. bzw. nach der 5. Silbe auf. In die englischen Literatur wird der vers commun in akzentuierender Form von Geoffrey Chaucer als jambischer Fünfheber (englisch iambic pentameter; ◡—◡—◡—◡—◡—) übernommen und spielt fortan entweder in paarweise gereimter Form als heroic couplet bzw. heroic verse oder ungereimt als blank verse eine dominierende Rolle, vor allem als dramatischer Vers bei Christopher Marlowe und William Shakespeare. In die deutsche Literatur gelangt die ungereimte Form, eingedeutscht zu Blankvers, vor allem im Zug der Shakespeare-Rezeption und wird von Gotthold Ephraim Lessing durch die Verwendung in dessen Stück Nathan der Weise als Bühnenvers etabliert. Ein Großteil des klassischen deutschen Dramas ist in Blankversen verfasst. (de)
  • La palabra decasílabo (del griego δεκα, diez, + συλλαβή, sílaba) se utiliza para designar en poesía (métrica) a los versos que constan de diez sílabas métricas. Es un tipo de verso poco habitual en la poesía española, aunque tuvo cierto uso en la poesía romántica. Se compone sobre todo con acentos fijos en la tercera, sexta y novena sílaba. Así, lo encontramos en una de las rimas más conocidas de Bécquer, la VII, combinado con el hexasílabo: Del salón en el ángulo oscuro,de su dueña tal vez olvidada,silenciosa y cubierta de polvo,veíase el arpa. Espronceda lo utiliza también en El estudiante de Salamanca, dentro de una escala métrica que pasa paulatinamente del verso más breve (bisílabo) al más amplio (dodecasílabo), recorriendo todos los que estaban en uso en su tiempo: Y de pronto en horrendo estampidodesquiciarse la estancia sintió,y al tremendo tartáreo rüidocien espectros alzarse miró.(El estudiante de Salamanca, vs. 1486-1489.) Por la repetición de sus acentos, es común encontrar este verso en himnos. Así, por ejemplo, el "Himno a Miramón" de Francisco González Bocanegra en 1860, a propósito de una victoria del joven presidente: Bello lauro la Patria coloca en las sientes del joven caudillo, que sus armas cubiertas de brillo por doquiera triunfantes llevó. De Colima en las altas montañas y en los campos también de la Estancia, de vil turba la necia arrogancia con su espada en el polvo la hundió. En el modernismo se usó esporádicamente aunque sin los acentos predichos, tal como se ejemplifica en el famoso poema "¿Qué es la poesía?" de Salvador Díaz Mirón, publicado en 1898: ¡La poesía! Pugna sagrada, radioso arcángel de ardiente espada, tres heroísmos en conjunción: el heroísmo de pensamiento, el heroísmo de sentimiento y el heroísmo de la expresión. (es)
  • Decasyllable (Italian: decasillabo, French: décasyllabe, Serbian: десетерац, deseterac) is a poetic meter of ten syllables used in poetic traditions of syllabic verse. In languages with a stress accent (accentual verse), it is the equivalent of pentameter with iambs or trochees (particularly iambic pentameter). Medieval French heroic epics (the chansons de geste) were most often composed in 10 syllable verses (from which, the decasyllable was termed "heroic verse"), generally with a regular caesura after the fourth syllable. (The medieval French romance (roman) was, however, most often written in 8 syllable (or octosyllable) verse.) Use of the 10 syllable line in French poetry was eclipsed by the 12 syllable alexandrine line, particularly after the 16th century. Paul Valéry's great poem "The Graveyard by the Sea" (Le Cimetière marin) is, however, written in decasyllables. Similarly, South Slavic and in particular Serbian epic poetry sung with the accompaniment of the gusle is traditionally sung in the decasyllabic verse. In 19th-century Italian opera, this form was often employed in the libretto. Noting its use in the operas of Giuseppe Verdi, musicologist Philip Gossett describes the composer's request to the librettist for his opera Macbeth, Francesco Maria Piave, as follows: "I'd like to do a chorus as important as the one in Nabucco, but I wouldn't want it to have the same rhythm, and that's why I ask you for ottonari" [8 syllables; and then Gossett continues] “Va, pensiero, sull'ali dorate” from Nabucco, “O Signore del tetto natio” from I Lombardi, and “Si ridesti il Leon di Castiglia” from Ernani all employ the poetic meter of decasillabi. Geoffrey Chaucer, author of The Canterbury Tales, utilized this poetic form. Chaucer evolved this meter into iambs, or the alternating pattern of five stressed and unstressed syllables made famous by Shakespeare. Because Chaucer's Middle English included many unstressed vowels at the end of words which later became silent, his poetry includes a greater number of hendecassylables than that of Modern English poets. (en)
  • Un décasyllabe est un vers de dix syllabes. En poésie française, il fut d'abord utilisé dans la poésie épique, puis il devint un des principaux vers lyriques à partir du XIIIe siècle et ce jusqu'au XVIe où l'alexandrin prit peu à peu sa place. Comme ledit alexandrin, il comporte traditionnellement une césure après la quatrième syllabe : Femme je suis // pauvrette et ancienne,Qui rien ne sais ; // oncques lettre ne lus.Au moutier vois // dont suis paroissienneParadis peint, // où sont harpes et luths,Et un enfer // où damnés sont boullusL’un me fait peur, // l’autre joie et liesse.La joie avoir // me fais, haute Déesse,À qui pécheurs // doivent tous recourir,Comblés de foi, // sans feinte ni paresse :En cette foi // je veux vivre et mourir.(Villon, Ballade pour prier Notre-Dame) On trouve aussi, à partir du XIXe siècle, une césure à l'hémistiche : La faim fait rêver // les grands loups moroses ;La rivière court, // le nuage fuit ;Derrière la vitre // où la lampe luit,Les petits enfants // ont des têtes roses.(Hugo, Choses du soir) Un tel rythme fait facilement populaire, enfantin, plaisant mais il a pu être utilisé dans des pièces très lyriques : Nous aurons des lits // pleins d’odeurs légères,Des divans profonds // comme des tombeaux,Et d’étranges fleurs // sur des étagères,Écloses pour nous // sous des cieux plus beaux.(Baudelaire, La Mort des Amants) Un autre poème célèbre écrit en décasyllabe est Le Cimetière marin de Paul Valéry. * Portail de la poésie (fr)
  • Nella metrica italiana, il decasillabo è un verso nel quale l'accento principale si trova sulla nona sillaba: quindi, se l'ultima parola è piana comprende dieci sillabe, mentre se è tronca o sdrucciola ne ha rispettivamente nove oppure undici. Gli accenti metrici sono generalmente a struttura anapestica, con accenti secondari sulla terza e sesta sillaba. _ _ ' _ _ ' _ _ ' _ (it)
  • Il décasyllabe è nella metrica francese e provenzale un decasillabo corrispondente all'endecasillabo della metrica italiana. Secondo D'Arco Silvio Avalle "il decasillabo è, nei suoi originari tratti, il modello dell'endecasillabo e consiste nell'adattamento galloromanzo di un verso che già si può trovare nei tropi della scuola di Limoges e addirittura nel ritornello dell'inno cristiano "Apparebit repentina dies magna domini", un tetrametro trocaico che nei versi "in tremendò die iudiciì" riporta accenti sull'ultima sillaba dei due emistichi". (it)
  • Dziesięciozgłoskowiec – forma wierszowa złożona z dziesięciu sylab. We wczesnej poezji polskiej występuje między innymi w twórczości Mikołaja Reja. Prawdopodobnie miał bardzo długą tradycję, wywodzącą się być może z czasów pogańskich, prasłowiańskich, za czym przemawia jego popularność na Bałkanach. Szereg dziesięciozgłoskowy może zawierać od dwóch do sześciu zestrojów akcentowych w rozmaitych kombinacjach. Jako komponent wierszy izosylabicznych występuje na ogół w postaci dwudzielnej (5 + 5, 4 + 6, 3 + 7), częściej wchodzi w skład wierszy różnowersowych. Polsko! Polsko! barwą tyś bogata,Chusty dziewcząt jak maki się palą,Niebieszczeje niska, wiejska chata,Zieleń polna szczerą płynie falą.Marcelina Kulikowska, Ze wsi Dziesięciozgłoskowiec symetryczny wchodzi w skład strofy stanisławowskiej. Wersy nieparzyste są w niej dziesięciozgłoskowe, a parzyste ośmiozgłoskowe. Już miesiąc zeszedł, psy się uśpiły,I coś tam klaszcze za borem.Pewnie mnie czeka mój Filon miłyPod umówionym jaworem.Franciszek Karpiński, Laura i Filon Dziesięciozgłoskowiec anapestyczny jest obecny w strofie mickiewiczowskiej. Wersy nieparzyste są w niej czternastozgłoskowe, a parzyste dziesięciozgłoskowe. Wzrok opuścił ku ziemi i rękami drżącemiSiwe wąsy pokręca, i duma.Wzrok od łoża odwrócił, w tył wyloty zarzuciłI zawołał kozaka Nauma.Adam Mickiewicz, Czaty Dziesięciozgłoskowcem ze średniówką po sylabie czwartej Jan Kasprowicz napisał cykl sonetów Z chałupy. Dziesięciozgłoskowcem pisał swoje sonety także słowacki poeta tworzący w języku czeskim Ján Kollár, autor cyklu Córa sławy. Dziesięciozgłoskowiec 4 + 6 jest podstawowym rodzajem wiersza dawnej ludowej epiki serbskiej. Wtem Car Łazarz zasiadł do wieczerzy,Obok niego Carzyca Milica;Jęła mówić Carzyca Milica:„O Łazarzu! — o serbska korono!Ty wyruszasz jutro pod Kosowo”.Car Łazarz i Carzyca Milica z cyklu Bój kosowski, przekład Józef Bohdan Zaleski W literaturze angielskiej dziesięciozgłoskowiec jest przeważnie jambiczny (x ' x ' x ' x ' x '), ale może też być trocheiczny (' x ' x ' x ' x ' x). Trocheicznego dziesięciozgłoskowca Robert Browning użył w wierszu One Word More. THERE they are, my fifty men and womenNaming me the fifty poems finish’d!Take them, Love, the book and me together.Where the heart lies, let the brain lie also. W literaturze antycznej, greckiej i rzymskiej, dziesięciozgłoskowiec występował w strofie alcejskiej, jako jej ostatni wers: Vides ut alta stet nive candidumSoracte nec iam sustineant onussilvae laborantes geluqueflumina constiterint acuto?Horacy, I, 9 (pl)
  • Chama-se decassílabo o verso com dez sílabas poéticas (sílabas métricas). (pt)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (378 GB total memory, 59 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software