| rdfs:comment
| - Eduard Balliol (1282-1364) fou un pretendent al tron d'Escòcia, fill de Joan Balliol i Isabella de Warenne. Intentà tot desembarcant a Scone el 1332 amb suport d'Eduard III d'Anglaterra; vencé David II en la batalla de Dupplin Moor i en la batalla de Halidon Hill, i es feu coronar rei d'Escòcia com a Eduard I, però fou expulsat d'Escòcia el 1341 i morí el 1364. (ca)
- Ο Έντουαρντ Μπάλλιολ (Edward Balliol, περί το 1283 - 1367) διεκδικητής του θρόνου της Σκωτίας (1314 - 1356) ήταν μεγαλύτερος γιος του βασιλιά της Σκωτίας Τζων Μπάλλιολ και της Ισαβέλλας του Βαρέν κόρης του Ιωάννη του Βαρέν, 6ου κόμη του Σάρρεϋ και της Αλίκης ντε Λουζινιάν. Η γιαγιά του Αλίκη ντε Λουζινιάν ήταν κόρη του Ούγου Θ΄ ντε Λουζινιάν και της Ισαβέλλας του Ανγκουλέμ χήρας του Ιωάννη του Ακτήμονα. Ο Έντουαρντ Μπάλλιολ βασίλευσε τμηματικά σε διάφορα τμήματα της Σκωτίας την περίοδο 1332 - 1336 με αγγλική βοήθεια.Με τον θάνατο του Ροβέρτου Μπρους εξασθένησε σημαντικά το βασίλειο των Σκωτσέζων αφού ο διάδοχος του Δαυίδ Α΄ της Σκωτίας ήταν ακόμα παιδί και δυο από τους σημαντικότερους στρατηγούς του ο Τζέιμς Ντάγκλας και ο Τόμας Ράντολφ πέθαναν αμέσως μετά. (el)
- Edward Balliol (* nach 1281; † zwischen 1. und 24. Januar 1364 in ) war ein schottischer Thronanwärter. Während des Zweiten Schottischen Unabhängigkeitskriegs war er ab 1332 vorübergehend König von Schottland. Obwohl er schließlich aus Schottland vertrieben wurde, beharrte er hartnäckig auf seinen Thronanspruch, auf den er erst 1356 endgültig verzichtete. (de)
- Edward Balliol (Scottish Gaelic: Èideard Balliol; c. 1283 – January 1364) was a claimant to the Scottish throne during the Second War of Scottish Independence. With English help, he ruled parts of the kingdom from 1332 to 1356. (en)
- Édouard Balliol, né vers 1283 et mort en 1364 à , est un prétendant au trône d'Écosse. Fils du roi Jean Balliol, il tente d'avancer ses droits sur le trône avec le soutien du roi d'Angleterre Édouard III et règne à trois reprises sur l'Écosse entre 1332 et 1336 mais ne parvient pas à imposer son hégémonie et finit par renoncer à ses droits en 1356 en faveur d'Édouard III. (fr)
- Edward Balliol (ca. 1283 – 1367) adalah seorang pengklaim (1314–1356). Dengan bantuan Inggris, ia memerintah sebagian negara tersebut selama tiga periode antara 1332 dan 1336. (in)
- エドワード・ベイリャル（Edward Balliol, 1282年頃 - 1364年）は、スコットランド独立戦争時代のスコットランド王（在位：1332年 - 1356年）、または王位僭称者。 (ja)
- Edward Balliol (1283-1364) was de zoon van John Balliol, en deed na de dood van Robert the Bruce meerdere pogingen om de Schotse troon te veroveren. In 1332 versloeg Balliol de regent van de minderjarige David II, liet zich kronen in Scone, werd teruggedreven en heroverde met Engelse steun de troon. Uiteindelijk moest hij in 1336 vluchten, na verdreven te zijn door Davids getrouwen. In 1345 raakten Engelsen en Schotten opnieuw in oorlog, en weer bezette Edward Balliol aan de zijde van de Engelsen korte tijd de Schotse troon. In de slag van Neville's Cross werd hij definitief verslagen. Tien jaar later stond hij zijn "recht op Schotland" af aan Eduard III in ruil voor een Engels pensioen. Hij stierf ongehuwd, zonder kinderen en in vergetelheid. Zijn begraafplaats is niet bekend. (nl)
- Edoardo Balliol (1283 circa – Doncaster, 1367) è stato un nobile scozzese di origine piccarda, pretendente al trono di Scozia: grazie all'aiuto inglese regnò brevemente fra il 1332 e il 1336. (it)
- Eduardo Balliol (em inglês: Edward Balliol; c. 1282 — Doncaster, janeiro de 1364) foi um pretendente ao trono da Escócia durante o reinado de Davi II. De tempos em tempos ele foi capaz de estabelecer um governo temporário na Escócia com a ajuda militar inglesa; mas devido ao pouco apoio local seu reinado foi transitório e instável. (pt)
- Edward Balliol (ur. ok. 1283 – zm. między majem 1363 a wrześniem 1365 roku w Wheatley, Doncaster, Yorkshire; prawdopodobnie w 1364) – pretendent do tronu Szkocji od 1314 roku do 1356, w latach 1332-1336 (z przerwami) faktycznie sprawujący władzę pod angielskim protektoratem. (pl)
- Edward Balliol, född omkring 1283, död omkring 1363, var en skotsk tronpretendent, som en kort tid lyckades hävda sig, son till John Balliol. Balliol fick efter Robert Bruces död (1329) understöd från England för att sätta sig i besittning av sin fars rike. Han landsteg i Skottland 1332, under det att var riksföreståndare där, trängde med sin lilla styrka långt in i landet, vann en avgörande seger vid och blev krönt till kung. Men fastän han svor länsed åt Edvard III i England, kunde han inte behålla sig på Skottlands tron mer än några få år. Han nedlade 1356, efter många olyckliga öden, kronan i sin länsherres händer, vilken överlämnade den åt David Bruce. Edward Balliol dog i Doncaster som den siste av sin ätt. (sv)
- Эдуард Баллиол (англ. Edward Balliol; ок. 1283 — 1364) — король Шотландии в 1332—1336 годах. Его претензии на престол спровоцировали английские вторжения и возобновление войны за независимость Шотландии. Эдуард Баллиол был старшим сыном короля Шотландии Иоанна I Баллиола и Изабеллы де Варенн. После свержения Иоанна I в 1296 году его семья переселилась во Францию. (ru)
- Едвард Баллшол ( 1283 — 1367) — король Шотландії з 1332 до 1336 року. Правив за підтримки Англії. (uk)
- 爱德华·巴里奥（Edward Balliol）（1282年－1364年），是13世纪末14世纪初西欧苏格兰、英格兰和法国的贵族。第二次苏格兰独立战争时，曾在英格兰支持下自称苏格兰国王，但是始终没有得到苏格兰人的认可和支持。 (zh)
- Eduardo de Balliol o Baliol, (Edward de Balliol) (ca. 1282–1364), fue hijo de Juan de Balliol y de Isabella de Warenne, hija de John de Warenne, VII conde de Surrey y de Alicia de Lusignan, hija, a su vez de Hugo X de Lusignan y de Isabel de Angulema, viuda del rey Juan I de Inglaterra. Eduardo I de Escocia en 1333. (es)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)