rdfs:comment
| - Gregori d'Agrigent o Gregori Agrigentí (prop d'Agrigent, 559 - 23 de novembre de 630) fou un dels més eminents eclesiàstics del segle vi. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa. És venerat a les esglésies catòlica i ortodoxa, amb festivitat el 23 de novembre, tot i que al calendari litúrgic de Sicília se celebra el 25 de novembre. En 2005 fou proclamat patró de la conservació dels béns arqueològics, especialment els arquitectònics, pel fet que la consagració del temple grec de la Concòrdia va fer que es conservés millor al llarg del temps. (ca)
- Gregory (559–630) was the bishop of Agrigento from 590 until at least 603 and a correspondent of Pope Gregory I. He is the probable subject of two semi-legendary saint's lives and possible author of a commentary on Ecclesiastes, although both of these identifications have been questioned. (en)
- Gregorio d'Agrigento, in seguito Gregorio II (Agrigento, 559 – Agrigento, 630), è stato un vescovo italiano. Venerato come santo e patrono per la conservazione di beni archeologici e architettonici, è festeggiato il 23 novembre nella Chiesa cattolica, tranne in Sicilia, dove la ricorrenza locale è il 25 novembre. (it)
- Święty Grzegorz z Agrigentum – biskup Agrigentum za czasów cesarza Justyniana II (685-711), autor dzieła w 10 księgach pt. Komentarz do Eklezjastesa. Często bywa utożsamiany z inną postacią o tym samym imieniu, która wspomniana jest w listach Grzegorza Wielkiego. Żywot Grzegorza z Agrigentum napisał . (pl)
- Грегорі (559–630) - єпископ Агрідженто з 590 до принаймні 603 року та кореспондентом Папи Григорія I. Він є ймовірною темою житій двох напівлегендарних святих і можливим автором коментаря до Еклезіаста, хоча обидва ці ідентифікації були поставлені під сумнів. (uk)
- Grégoire d'Agrigente (559-630) a été évêque d'Agrigente de 590 à 603 au moins, et un correspondant du pape Grégoire Ier. Il est le sujet probable d'une Vie semi-légendaire (BHG 707), et l'auteur prétendu d'un commentaire sur l'Ecclésiaste, bien que ces deux identifications aient été mises en doute. L'hagiographe le présente comme un second Jean Chrysostome. Par miracle, il était capable de jeûner constamment. On lui attribue également la réalisation de quelques miracles de guérison. (fr)
|