Adrien Louis Marie Alibert, known as Louis Alibert (Loís Alibèrt in Occitan; 1884–1959) was a French linguist, born on October 12, 1884 in Bram in the Aude and died on April 16, 1959 in Montpellier. He specialized in Occitan and Languedocien. He is also the initiator of the classical standard of Occitan, adopted by the Institute of Occitan Studies (IEO) in 1945.
| Attributes | Values |
|---|
| rdf:type
| |
| rdfs:label
| - Loís Alibèrt (ca)
- Louis Alibert (de)
- Louis Alibert (es)
- Louis Alibèrt (eu)
- Louis Alibert (fr)
- Louis Alibert (it)
- Louis Alibert (en)
|
| rdfs:comment
| - Louis Alibert (* 12. Oktober 1884 in Bram, Aude; † 16. April 1959 in Montpellier) war ein französischer Romanist und Okzitanist. (de)
- Louis Alibèrt, frantsesez Loís Alibèrt, (Bram, 1884ko urriaren 12a – Montpellier, 1959ko apirilaren 16a) hizkuntzalari eta gramatika okzitaniarra izan zen. Okzitarierarako garrantzi handia izan zuen haren lanak zeren eta bere gramatika eta hiztegia hizkuntza arautuaren oinarria izan baitziren. (eu)
- Adrien Louis Marie Alibert, known as Louis Alibert (Loís Alibèrt in Occitan; 1884–1959) was a French linguist, born on October 12, 1884 in Bram in the Aude and died on April 16, 1959 in Montpellier. He specialized in Occitan and Languedocien. He is also the initiator of the classical standard of Occitan, adopted by the Institute of Occitan Studies (IEO) in 1945. (en)
- Loís Alibèrt (Bram, Lauraguès, 12 d'octubre de 1884 - Montpeller, 16 d'abril de 1959) fou un lingüista i gramàtic occità. Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Antonin Perbosc i Prospèr Estieu. Fou secretari general de la Societat d'Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1935 l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya li publicà a Barcelona la Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans. (ca)
- Louis Alibert, también conocido por su nombre en occitano Loís Alibèrt, (Bram, 1884 – Montpellier, 1959) fue un lingüista y gramático francés. Se dedicó a la restauración y la normalización de la lengua occitana moderna sobre la base dejada por Frédéric Mistral y Antonin Perbosc. Fue secretario general de la , creada en Toulouse en 1930, y siguió los métodos del Instituto de Estudios Catalanes. (es)
- Adrien Louis Marie Alibert, dit Louis Alibert (Loís Alibèrt en occitan selon la norme classique), né le 12 octobre 1884 à Bram dans l'Aude et mort le 16 avril 1959 à Montpellier, est un linguiste français d’expression française et occitane, auteur de la Grammatica occitana segon los parlars lengadocians (en 1935 et 1936) et du Dictionnaire occitan-français selon les parlers languedociens (en 1966, à titre posthume). Il est aussi l'un des initiateurs de la norme classique de l'occitan, adoptée par l'Institut d'études occitanes (IEO) en 1945. (fr)
- Louis Alibert, in occitano Loís Alibèrt (Bram, 12 ottobre 1884 – Montpellier, 16 aprile 1959), è stato un linguista francese, autore di una grammatica e di un dizionario che sono alla base della norma classica della lingua occitana. Nato in un piccolo paese della Linguadoca (dipartimento dell'Aude) da una famiglia di agricoltori in cui si parlava occitano, nel dicembre 1912 si sposò con Marie Lator, dalla quale ebbe un figlio (poi deceduto in guerra nel 1943), e si stabilì a Montréal d'Aude, dove risiedette per trent'anni fino al 1942. (it)
|
| foaf:depiction
| |
| dcterms:subject
| |
| Wikipage page ID
| |
| Wikipage revision ID
| |
| Link from a Wikipage to another Wikipage
| |
| Link from a Wikipage to an external page
| |
| sameAs
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| thumbnail
| |
| has abstract
| - Loís Alibèrt (Bram, Lauraguès, 12 d'octubre de 1884 - Montpeller, 16 d'abril de 1959) fou un lingüista i gramàtic occità. Es dedicà a la restauració i la normalització de la llengua occitana moderna, sobre la base deixada per Antonin Perbosc i Prospèr Estieu. Fou secretari general de la Societat d'Estudis Occitans, creada a Tolosa el 1930, i seguí de prop els mètodes de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1935 l'Oficina de Relacions Meridionals de la Generalitat de Catalunya li publicà a Barcelona la Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, dedicada exclusivament als parlars llenguadocians, la qual fou la base per a la depuració de la resta dels dialectes occitans. Així establia la norma clàssica occitana que avui és el sistema normatiu més general de l'occità.Fou "col·laborador" del règim Pétainista i va ser condemnat per la justícia francesa juntament amb sa muller després de l'alliberament de França.Emprengué el camí cap a la creació d'una llengua literària comuna, assolida parcialment, després de la Segona Guerra Mundial, pel nou Institut d'Estudis Occitans, continuador de la Societat. Consagrà la maduresa a aplegar materials per a un diccionari occità, destinat a posar fi a la fragmentació dialectal escrita i a la francesització del vocabulari, de l'ortografia i de la sintaxi. Morí abans d'acabar aquella obra, que fou publicada pòstumament (Dictionnaire occitan-français, 1965). Segons Joan Coromines : «La Gramàtica occitana segons els parlars llenguadocians ésuna obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària avui mateix. Fou escrita pel farmacèutic i lingüista audenc LoísAlibèrt, admirador de la tasca duta a terme per Pompeu Fabra». (ca)
- Louis Alibert (* 12. Oktober 1884 in Bram, Aude; † 16. April 1959 in Montpellier) war ein französischer Romanist und Okzitanist. (de)
- Louis Alibert, también conocido por su nombre en occitano Loís Alibèrt, (Bram, 1884 – Montpellier, 1959) fue un lingüista y gramático francés. Se dedicó a la restauración y la normalización de la lengua occitana moderna sobre la base dejada por Frédéric Mistral y Antonin Perbosc. Fue secretario general de la , creada en Toulouse en 1930, y siguió los métodos del Instituto de Estudios Catalanes. En 1935, la Oficina de Relacions Meridionals de la Generalidad de Cataluña le publicó en Barcelona la obra Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, dedicada exclusivamente a los hablantes languedocianos, que sirvió de base para la depuración del resto de los dialectos occitanos. Inició así el camino hacia la creación de una lengua literaria común, alcanzada de forma parcial después de la Segunda Guerra Mundial por el nuevo Institut d'Estudis Occitans, continuador de la Sociedad. Consagró la madurez al recopilar materiales para un diccionario occitano, destinado a terminar con la fragmentación dialéctica escrita y al afrancesamiento del vocabulario, de la ortografía y de la sintaxis. Murió antes de completar esta obra, que fue publicada póstumamente (Dictionnaire occitan-français, 1965). (es)
- Louis Alibèrt, frantsesez Loís Alibèrt, (Bram, 1884ko urriaren 12a – Montpellier, 1959ko apirilaren 16a) hizkuntzalari eta gramatika okzitaniarra izan zen. Okzitarierarako garrantzi handia izan zuen haren lanak zeren eta bere gramatika eta hiztegia hizkuntza arautuaren oinarria izan baitziren. (eu)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
