rdfs:comment
| - Matfre Ermengau (Ermengaud de Béziers) est un troubadour biterrois de langue occitane mort en 1322. Il aurait fait des études de droit. (fr)
- Матфре Эрменгау (Matfre Ermengau или Maffre Ermengaud, умер в 1322 году) — францисканский монах, легист и трубадур из Безье. Имел степень магистра права (senhor de leis). (ru)
- Matfre Ermengau (1245—1322) fou un escriptor occità. Era un frare franciscà de Besiers que el 1288 va compondre Lo breviari d'amor, obra didàctica de 34.000 octosíl·labs, imitació de l'obra llatina Speculum naturale del dominicà Vicent de Beauvais, tutor dels fills de Lluís IX de França. Hi explica la creació de l'univers per l'acció dinàmica de l'amor. La font d'aquest amor és Déu, amors generals, crea l'home i la natura per mitjà de l'amor. Diferencia el dret natural (amor sexual i natural) del dret de gents (amor de déu i proïsme i dels béns temporals). Integra l'ensenyament dels trobadors dins les perspectives catòliques pel que fa a l'amor dels sexes. I acaba el llibre amb un Perilhós tractat d'amor on recull cites dels trobadors a favor del matrimoni. (ca)
- Matfre Ermengau (died 1322) was a Franciscan friar, legist, and troubadour from Béziers. He had a master of laws (senhor de leis) degree. He wrote one canso, whose melody survives, and one moralising sirventes. His most famous work was an Occitan poetic book in 35,600 octosyllables called the Breviari d'amor, begun in 1288. Encyclopedic in length and diversity, its sole purpose is the reconciliation of love for God with the erotic amours of the troubadour lyric. It is divided into parts and is structured like a "tree of love". The Breviari is preserved in twelve full codices and as many fragments. It was translated into Castilian and the Limousin dialect (once thought to be Catalan or catalanisant Occitan). Matfre also says that he would have written better in Latin (from which he borrowed (en)
- Matfre Ermangau(d) (... – 1322) è stato un frate francescano, giurista - "Legum Magister" (senhor de leis). - e trovatore, originario di Béziers. Ha scritto una canso, la cui melodia ci è pervenuta, e un sirventes moralizzante. Il suo lavoro più famoso è una grammatica occitana di 35.600 ottonari chiamata il Breviari d'amor, iniziata nel 1288. Di estensione enciclopedica e diversificata, il suo unico obiettivo è la riconciliazione dell'amore di Dio con gli intrighi amorosi della lirica trobadorica. Divisa in parti e strutturata come un "albero dell'amore", il Breviari viene conservato in dodici codici completi e in molti frammenti. È stata tradotta in e nel dialetto limosino (si pensava una volta in catalano o occitano catalanizzato). Matfre dice anche che avrebbe scritto meglio in latino (it)
|