rdfs:comment
| - مُصْطَفَى خَزْنَدَار (اسمه الحقيقي هو جيورجيوس سترافلاكيس Giorgios Stravelakis) سياسي تونسي من أصل يوناني، ولد عام 1817 بجزيرة خيوس وتوفي في 26 جويلية 1878 بمدينة تونس. (ar)
- Mustafa Khaznadar (arabisch: مصطفى ﺨﺰﻨﺩﺍﺭ, DMG Muṣṭafā Ḫaznadār), eigentlich Georgios Halkias Stravelakis (griechisch: Γεώργιος Χαλκιάς Στραβελάκης) (* 1817 in auf Chios; † 26. Juli 1878 in Tunis) war von 1837 bis 1873 tunesischer Premierminister (Großwesir) griechischer Abstammung. (de)
- 'Mustafá Khaznadar' ((àrab مصطفى خزندار,) de nacimiento Giorgios Stravelakis, nacido en Kardamili, Quíos el 1817-muere en Túnez el 26 de julio de 1878 fue un hombre de estado tunecino de origen griego, gran visir del 1837 al 1873. (es)
- Mustapha Khaznadar (arabe : أبو النخبة مصطفى خزندار), né Giorgios Kalkias Stravelakis (grec moderne : Γεώργιος Χαλκιάς Στραβελάκης) en 1817 à Kardámyla sur l'île de Chios et mort le 26 juillet 1878 à Tunis, est un homme politique tunisien d'origine grecque. Khaznadar signifie « trésorier ». (fr)
- Mustapha Khaznadar (Arabic: مصطفى خزندار; 1817–1878), born as Georgios Halkias Stravelakis (Greek: Γεώργιος Χαλκιάς Στραβελάκης). He was a Tunisian politician who served as Prime Minister of the Beylik of Tunis from 1855 to 1873. He was one of the most influential people in modern Tunisian history. (en)
- Mustapha Khaznadar (Kardamyla, 1817 – Tunisi, 26 luglio 1879) è stato un politico ottomano, di origini greche, nonché Gran Visir di Tunisia dal 1837 al 22 ottobre 1873. (it)
- Mustafà Khaznadar fou un home d'estat tunisià d'origen grec, i visir del 1837 al 1873. Fou capturat amb el seu germà Yannis el 1821 i el seu pare Stephanis Kalkias Stravelakis va morir (mort preludi a la massacra de Quios del 1802) i fou portat a Esmirna i venut com esclau pel bey de Tunis. Fou criat com un membre més de la família del bey. El 1837 amb només 21 anys fou nomenat khaznadar o ministre de finances i virtual gran visir. El 1839 es va casar amb la princesa Lalla Kalthoum i va esdevenir cunyat del bey amb el que ja tenia gran amistat. Fou ascendit a tinent general de l'exèrcit del bey el 1840 i president del gran consell de 1862 a 1878. (ca)
|