| rdfs:comment
| - قهستان (أو قوهستان) هو اسم لعدة مواقع جبلية في بلاد فارس. ذكر صاحب معجم البلدان أن قوهستان تعريب لكلمة كوهستان، ومعناه موضع الجبال لأن كوه هو الجبل بالفارسية، وقال أن أكثر بلاد العجم لا يخلو عن موضع يقال له: قوهستان. لكنه حدد سلسلة جبلية معينة قال إنها تشتهر بهذا الاسم وقال أن «أحد أطرافها متصل بنواحي هراة ثم يمتد في الجبال طولا حتى يتصل بقرب نهاوند وهمدان وبروجرد». وقيل أيضا أن قهستان تشير تحديدا إلى منطقة جنوب خراسان. و ذكر كتاب تاريخ الخلفاء للسيوطي أن المسلمين سيطروا عليها في زمن معاوية بن أبي سفيان سنة 50 للهجرة. (ar)
- Quhistan (in persiano قهستان) o Kohistan (in persiano کهستان, "terra montuosa") è stata una regione della Persia medievale, che essenzialmente faceva parte del Khorāsān. I suoi confini sono abbastanza indeterminati e il termine sembra essere stato applicato abbastanza liberamente. L'area era governata come parte del Grande Khorāsān o come una provincia con capitale Herāt. Talvolta, tuttavia, essa godette di una sua propria autonomia. (it)
- Coistão ou Cuistão (em persa: کوهستان; romaniz.: Kuhistân) é uma região história que fazia divisa com Pexauar, na fronteira noroeste da Índia. Compreende uma área de mais de 1 000 metros quadrados e é delimitada a noroeste pelo rio Indo, a nordeste pelo e ao sul pelos rios , e . Como as montanhas de Chilas, as do Coistão são desertos rochosos e cobertos de neve desde suas cristas até 12 000 pés. Abaixo disso, as colinas são cobertas por florestas finas e grama até 5 000 ou 6 000 pés, e nos vales, especialmente perto do Indo, são bacias férteis sob cultivo. Seus habitantes designam-se como coistanis e são sobretudos patãs. Converteram-se nos últimos séculos ao islamismo e por volta de 1911 eram 16 000 em número. (pt)
- Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos. Tradicionalment formaven la seva perifèria Nisahpur al nord, Herat a l'est, el Sistan al sud, i el Kirman i Yadz a l'oest; a totes aquestes regions va estar sempre unida la regió per caravanes però era només un lloc de pas, aïllat i amb baixa productivitat de la terra. Generalment els senyors locals exercien l'autoritat. Sempre va dependre de Nishapur o d'Herat i per tant mai no fou considerat una denominació geogràfica diferenciada. Es podia distribuir en els següents districtes de nord a sud: (ca)
- Kuhistán es una región de Jorasán en el sur de Nishapur hasta Sistán, rodeada por todas partes por el gran desierto salado de la meseta central iraní, con varios grupos de oasis dispersos. Tradicionalmente formaban su periferia Nisahpur al norte, Herat al este, el Sistan al sur, y el Kirman y Yadz al oeste; en todas estas regiones estuvo siempre unida la región por caravanas pero era solo un lugar de paso, aislado y con baja productividad de la tierra. Generalmente los señores locales ejercían la autoridad. Siempre dependió de Nishapur o de Herat y por lo tanto nunca fue considerada una denominación geográfica diferenciada. Se podía distribuir en los siguientes distritos de norte a sur: (es)
- Quhistan (Persian: قهستان) or Kohistan (کهستان, "mountainous land") was a region of medieval Persia, essentially the southern part of Khurasan. Its boundaries appear to have been south of Khorasan to north, Yazd to West, Sistan to South, Afghanistan to East. Quhistan was a province in old days with a rich history in Persian literature, art and science. Notable historical towns include Tun (modern-day Ferdows), Qa'in, Gunabad, Tabas, Birjand, Turshez (modern-day Kashmar), Khwaf, Taybad, and Zawah (modern-day Torbat-e Heydarieh).It is home to famous castles. Safron, berberies (Zereshk) and jujube (Annab) are among the famous agricultural products that are exclusively produced in Ghohestan. Hakim Nezari Ghohestani, Sima Bina and Professor Reza Ghohestani are among famous people who are origin (en)
- Кухиста́н (перс. قهستان — Кохестан — «горная страна») — горная область на Иранском нагорье, между пустынями Деште-Кевир и Деште-Лут (Иран). Кухистан объединяет в себе субмеридиональные хребты и межгорные впадины. Высота хребтов составляет 1500—2000 м, высшая точка — гора (2839 м). Плоские межгорные впадины, часто занятые солончаками, лежат на высоте 800—1200 м. Климат резко континентальный, пустынный. Лето жаркое, сухое, зима прохладная. Годовое количество осадков обычно не превышает 200 мм. Реки наполняются водой только после дождей. Растительность разреженная, господствуют ландшафты каменистых, песчаных и солончаковых пустынь. Пастбищное животноводство; в предгорьях располагаются небольшие оазисы. (ru)
|
| has abstract
| - قهستان (أو قوهستان) هو اسم لعدة مواقع جبلية في بلاد فارس. ذكر صاحب معجم البلدان أن قوهستان تعريب لكلمة كوهستان، ومعناه موضع الجبال لأن كوه هو الجبل بالفارسية، وقال أن أكثر بلاد العجم لا يخلو عن موضع يقال له: قوهستان. لكنه حدد سلسلة جبلية معينة قال إنها تشتهر بهذا الاسم وقال أن «أحد أطرافها متصل بنواحي هراة ثم يمتد في الجبال طولا حتى يتصل بقرب نهاوند وهمدان وبروجرد». وقيل أيضا أن قهستان تشير تحديدا إلى منطقة جنوب خراسان. و ذكر كتاب تاريخ الخلفاء للسيوطي أن المسلمين سيطروا عليها في زمن معاوية بن أبي سفيان سنة 50 للهجرة. (ar)
- Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos. Tradicionalment formaven la seva perifèria Nisahpur al nord, Herat a l'est, el Sistan al sud, i el Kirman i Yadz a l'oest; a totes aquestes regions va estar sempre unida la regió per caravanes però era només un lloc de pas, aïllat i amb baixa productivitat de la terra. Generalment els senyors locals exercien l'autoritat. Sempre va dependre de Nishapur o d'Herat i per tant mai no fou considerat una denominació geogràfica diferenciada. Es podia distribuir en els següents districtes de nord a sud:
* Turshiz i Turbart-i Haydari (moderna Turbat-i Shaykh Ishak
* Djam, a l'est de l'anterior
* Djunabad
* Khwaf, a l'est de l'anterior, amb la vila de Zawzan
* Tun, amb la comarca de a l'oest que a l'edat mitjana era considerada fora del Kuhistan
* Kain
* Birdjan A l'inici de la conquesta àrab aquesta regió estava sota domini dels heftalites. El primer que segons la tradició hi va arribar fou Abd Allah ibn Budayl al-Khuzai, que va marxar cap al Kirman i va conquerir al-Tabasayn (Tabas, que junt a Kurin fou coneguda com "les Dues Portes del Khorasan", i va signar un tractat amb els habitants. El 653 quan Ibn al-Amir va iniciar la conquesta del Khorasan, l'avantguarda manada per al-Ahnaf ibn Kays va creuar el Kuhistan i va derrotar els heftalites. En els anys següents fou teatre d'una revolta nacional sota un cap anomenat Karin, revolta reprimida per Ibn Khazim. El 671 la regió va haver de ser conquerida altre cop per Rabi ibn Ziyad que va lluitar contra els heftalites; després d'aquest temps el Kuhistan fou agregat al Khorasan i forma part del districte anomenat que tenia per capital Nisahpur. Sembla que fou refugi de molt zoroastrians. Al segle IX apareix sota autoritat dels tahírides del Khorasan i més tard dels saffàrides. Al segle X la capital i centre comercial era Kain. El 1052 va passar per la regió Nasir-i Khusraw que descriu diverses poblacions que diu que eren força grans i prosperes. Sota els seljúcides va esdevenir refugi pels ismaïlites que van construir alguns castells a imitació del d'Alamut, dels quals queden diverses ruïnes. Els corasmis (khwarizms) van fer algunes expedicions contra aquestos ismaïlites. El 1221 els mongols van dominar la regió i van exterminar als ismaïlites; el país es va arruïnar per les destruccions dels mongols. Sembla que en endavant el poder de fet va passar als caps de tribu la major parts sinó tots àrabs. Sota els ilkhans la regió va formar una àrea especial de taxació que junt al Kuhistan abraçava també Khurasan, Qumis, Mazandaran i Tabaristan, en la qual el governador tenia dret a reservar una part important del rendiment de l'impost teòricament per destinar-ho al pagament de les tropes. Uns anys abans de la mort d'Abu Said (no gaire lluny del 1330) el visir Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din va prendre mesures per l'abolició d'aquest abus i va demanar el suport de Shaikh Hasan-i Buzurg, feia poc nomenat amir al-ulus; també va requerir suport de Shaikh Ali ibn Ali Qushji i d'Ala al-Din Muhammad Faryumadi, que foren enviats al Khurasan amb aquest proposit el primer com a governador. Esls principals perjudicats per la mesura foren Togha Temur, Amir Arghun Shah, el cap del Ja'un-i-Qurban i Abd-Allah ben Mulai, el senyor del Quhistan. El 1337, després d'una breu aliança entre Qushji i Arghun Shah que no va durar, el primer fou derrotat junt amb Togha Temur per Hasan Buzurg, i en la seva fugida fou capturat per Arghun Shah i executat. Arghun Shah va buscar l'alianza de Hasan Buzurg però sembla que no la aconseguir i el jalayírida va nomenar governador de Khurasan incloent Mazanderan i Kuhistan, a Muhammad-i Mulay que devia pertànyer a la família de caps del Kuhistan; Hasan Buzurg va mantenir un cert respecte per Togha Temur però va intentar controlar Khurasan però tampoc se'n va sortir i el seu governador Muhammad-i Mulai fou derrotat i mort per les forces d'Arghun Shah. Pel seu costat Hasan Buzurg, derrotat pels cobànides, es va acostar al kan Togha Temur (estiu del 1338) que va fer un nou intent cap a l'oest (1339) igualment fracassat com el de 1337 i Hasan Buzurg, desconfiant del kan, es va entendre amb els cobànides, mentre Togha Temur s'havia de retirar a Gurgan. El 1341 (i fins al 1343/1344) Hasan Buzurg va tornar a reconèixer al kan i per aquest temps gran part del Kuhistan apareix sota influència dels kart d'Herat, després que el Malik Muizz al-Din Husayn derrotés a l'amir Saltinmish de Kuhistan, que es va haver de refugiar a Transoxiana. El príncep de Kuhistan, Sutelmish (català Sutelmix), cansat de les guerres amb els kart d'Herat, va fer una estreta aliança amb Muhammad Khoja Apardi i van reunir un exèrcit per atacar a Malik Muizz al-Din Husayn d'Herat. Aquest per la seva part també va reunir les seves forces. Muhammad i Sutelmish van fer el jurament de que nomes veure al malik d'Herat correrien cap a ell sense aturar-se per res fins a arribar al seu costat i tallar-li el coll. Les forces dels kart es van desplaçar cap al riu Murghab, al Gharčistan, al nord-est d'Herat i es van trobar amb els turcomongols a la plana de Yapaghu; els dos aliats van intentar portar a terme el jurament corrent a cavall amb el sabre a la ma cap el seu enemic; però les fletxes enemigues els van aturar i els van deixar morts sobre la plana; l'exèrcit turcmongol sense caps, va abandonar el camp de batalla. Els kart van governat aleshores Khurasan, Ghur, Gharjistan i Kuhistan, però foren eliminats per Tamerlà el 1383. Vers el 1396 Abdallah ibn Mulai (personatge diferent del seu homonim dels anys 1330) és esmentat quant va aconseguir fer-se independent al Kuhistan del sud amb seus a Raqa i Halvan, però no devia durar gaire temps. El 1413 Iskandar d'Isfahan va enviar un contingent que va entrar al Kuhistan amb la idea d'ocupar-lo, però els habitants, advertits de la seva arribada, els van atacar i els van fer fugir. Els safàvides hi van posar imposar certa autoritat al final del segle xvi i al XVII però després de la mort de Nadir Shah foren l'emir de Tabas i l'emir de Kain els que van exercir el poder i el territori s'orientava cap a l'Afganistan fins que a la meitat del segle XIX el van sotmetre els qajars i els emirs van conservar el poder com a governadors i van rebre pomposos títols de la cort. Vers el 1900 els emirs de Kain (que pretenen ser descendents de la tribu àrab dels Khuzayma i parents d'una família que governava a Sistan) es van traslladar a Birdjan; en aquest moment l'emir de Tabas dominava el districte de Djubnabad (capital Djunayn). El 1900 Kain tenia 4000 habitants Modernament el tipus de població sedentària sembla antic amb un dialecte persa (dues varietats dialectals la de Turshiz i Djunabad i la de Kain, Tun i Birdjan) amb poques particularitats. S'hi troben descendents dels ismaïlites que encara reconeixen al Agha Khan, alguns bahais, i bastants afganesos sunnites; els nòmades són àrabs sunnites; alguns turcmans viuen al nord i alguns balutxis al sud (que a l'estiu pasturen a Sistan). El 2004 es va crear la província de Khorasan del Sud, amb capital a Birjand, que a grans trets abraça el Kuhistan. (ca)
- Kuhistán es una región de Jorasán en el sur de Nishapur hasta Sistán, rodeada por todas partes por el gran desierto salado de la meseta central iraní, con varios grupos de oasis dispersos. Tradicionalmente formaban su periferia Nisahpur al norte, Herat al este, el Sistan al sur, y el Kirman y Yadz al oeste; en todas estas regiones estuvo siempre unida la región por caravanas pero era solo un lugar de paso, aislado y con baja productividad de la tierra. Generalmente los señores locales ejercían la autoridad. Siempre dependió de Nishapur o de Herat y por lo tanto nunca fue considerada una denominación geográfica diferenciada. Se podía distribuir en los siguientes distritos de norte a sur:
* Turshiz y Turbart-i Haydari (moderna Turbat-y Shaykh Ishak).
* Djam, al este del anterior.
* Djunabad.
* Khwaf, al este del anterior, con la villa de Zawzan.
* Tun, con la comarca de Tabas al oeste que a la edad mediana era considerada fuera del Kuhistán.
* Kain.
* Birdjan. Al inicio de la conquista árabe esta región estaba bajo dominio de los hefalitas. El primero que según la tradición llegó fue Abd Allah ibn Budayl al-Khuzai, que marchó hacia el Kirman y conquistó al-Tabasayn (Tabas, que junto a Kurin fue conocida como "las Dos Puertas del Jorasan", y firmó un tratado con los habitantes. En 653 cuando Ibn al-Amir inició la conquista del Jorasán, la vanguardia mandada por al-Ahnaf ibn Kays cruzó el Kuhistán y derrotó a los heftalitas. En los años siguientes fue teatro de una revuelta nacional bajo una líder llamado Karin, sublevación reprimida por Ibn Khazim. En 671 la región tuvo que ser conquistada otra vez por Rabi ibn Ziyad que luchó contra los heftalitas; después de este tiempo el Kuhistán fue agregado al Jorasán y forma parte del distrito llamado Abarshar que tenía por capital Nisahpur. En el siglo IX aparece bajo autoridad de los tahiridas del Khorasán y más tarde de los saffáridas. En el siglo X la capital y centro comercial era Kain. En 1052 pasó por la región Nasir-i Khusraw que describe varias poblaciones que dice que eran bastante grandes y prósperas. Bajo los selyúcidas aconteció refugio por los ismailitas que construyeron algunos castillos a imitación del de Alamut, de los cuales quedan varias ruinas. Los corasmis (khwarizms) hicieron algunas expediciones contra estos ismailitas. En 1221 los mongoles dominaron la región y exterminaron a los ismaïlitas; el país se arruinó por la destrucción de los mongoles. Parece que en adelante el poder de hecho pasó a las cabezas de tribu la mayor partes sino todos árabes. Los safávidas pusieron imponer cierta autoridad al final del siglo XVI y XVII pero después de la muerte de Nadir Shah fueron el emir de Tabas y el emir de Kain los que ejercieron el poder y el territorio se orientaba hacia Afganistán hasta que en mitad del siglo XIX lo sometieron los kayars y los emires conservaron el poder como gobernadores y recibieron pomposos títulos de la corte. Sobre 1900 los emires de Kain (que pretenden ser descendentes de la tribu árabe de los Khuzayma y parientes de una familia que gobernaba Sistan) se trasladaron a Biryan; en este momento el emir de Tabas dominaba el distrito de Djubnabad (capital Djunayn). En 1900 Kain tenía 4000 habitantes. El tipo de población sedentaria parece ser antigua con un dialecto persa (dos variedades dialectales: la de Turshiz y Djunabad y la de Kain, Tun y Birdjan) con pocas particularidades. Se encuentran descendientes de los ismaïlitas que todavía reconocen a Agha Khan, algunos bahais, y bastantes afganos suníes; los nómadas son árabes suníes; algunos turcmans viven en el norte y algunos baluchis en el sur (que en verano pacen en Sistan). En 2004 se creó la provincia de Jorasán del Sur, con capital an Biryand, que a grandes rasgos abraza el Kuhistán. (es)
- Quhistan (Persian: قهستان) or Kohistan (کهستان, "mountainous land") was a region of medieval Persia, essentially the southern part of Khurasan. Its boundaries appear to have been south of Khorasan to north, Yazd to West, Sistan to South, Afghanistan to East. Quhistan was a province in old days with a rich history in Persian literature, art and science. Notable historical towns include Tun (modern-day Ferdows), Qa'in, Gunabad, Tabas, Birjand, Turshez (modern-day Kashmar), Khwaf, Taybad, and Zawah (modern-day Torbat-e Heydarieh).It is home to famous castles. Safron, berberies (Zereshk) and jujube (Annab) are among the famous agricultural products that are exclusively produced in Ghohestan. Hakim Nezari Ghohestani, Sima Bina and Professor Reza Ghohestani are among famous people who are originally from Ghohestan. Dagestan in the North Caucasus was previously and originally named "Quhistan", which has the same meaning as Dagestan: dağ and kuh are the Turkic and Persian words for "mountain", respectively. -istan is Persian suffix meaning "land [of]". (en)
- Quhistan (in persiano قهستان) o Kohistan (in persiano کهستان, "terra montuosa") è stata una regione della Persia medievale, che essenzialmente faceva parte del Khorāsān. I suoi confini sono abbastanza indeterminati e il termine sembra essere stato applicato abbastanza liberamente. L'area era governata come parte del Grande Khorāsān o come una provincia con capitale Herāt. Talvolta, tuttavia, essa godette di una sua propria autonomia. (it)
- Кухиста́н (перс. قهستان — Кохестан — «горная страна») — горная область на Иранском нагорье, между пустынями Деште-Кевир и Деште-Лут (Иран). Кухистан объединяет в себе субмеридиональные хребты и межгорные впадины. Высота хребтов составляет 1500—2000 м, высшая точка — гора (2839 м). Плоские межгорные впадины, часто занятые солончаками, лежат на высоте 800—1200 м. Климат резко континентальный, пустынный. Лето жаркое, сухое, зима прохладная. Годовое количество осадков обычно не превышает 200 мм. Реки наполняются водой только после дождей. Растительность разреженная, господствуют ландшафты каменистых, песчаных и солончаковых пустынь. Пастбищное животноводство; в предгорьях располагаются небольшие оазисы. Согласно Шахнаме Кухистан был дан в удел Сиявушу. (ru)
- Coistão ou Cuistão (em persa: کوهستان; romaniz.: Kuhistân) é uma região história que fazia divisa com Pexauar, na fronteira noroeste da Índia. Compreende uma área de mais de 1 000 metros quadrados e é delimitada a noroeste pelo rio Indo, a nordeste pelo e ao sul pelos rios , e . Como as montanhas de Chilas, as do Coistão são desertos rochosos e cobertos de neve desde suas cristas até 12 000 pés. Abaixo disso, as colinas são cobertas por florestas finas e grama até 5 000 ou 6 000 pés, e nos vales, especialmente perto do Indo, são bacias férteis sob cultivo. Seus habitantes designam-se como coistanis e são sobretudos patãs. Converteram-se nos últimos séculos ao islamismo e por volta de 1911 eram 16 000 em número. (pt)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)